ELS SAFAREIGS DE SANTA COLOMA DE QUERALT
Del llibre Canela, R.M; Martñinez, M; Vivancos, “Els safareigs públics de la Conca de Barberà”
Categoria: Marxa Terres del Gaià
Concurs IX Marxa Terres del Gaià. patrimoni fluvial
Enguany el Concurs de la Marxa volia posar de relleu el ric patrimoni fluvial del Gaià, que com sabeu estem treballant Blog Patrimoni Fluvial Gaià.
El jurat l’han format Sebastià Rius, de Santa Coloma de Queralt; Helena Herranz d’Aiguamúrica, Laura Relea de Masarbornés i Eoli Cordomí de Barcelona, i els ha estat molt i molt difícil decidir-se per una sola fotografia.
Aquí teniu els finalistes:
Font de les Canelles, Joan Esplugas Resclosa de Santa Perpètua, Joana Rafecas
I la guanyadora:
Molí Nou de Santa Coloma de Queralt, Cristina Segalà
El premi ha estat un conjunt de productes de les Terres del Gaià, donats pels seus productora. Fem xarxa! Fem Territori ! El Vi a Punt (Vilabella), Vinyes de l’Albà (Aiguamúrcia), Estol Verd (Rodonyà), Cervesa artesana La Sínia-Clandestines (Tamarit-Montferri); Conjunt llibres Centre d’Estudis Sinibald de Mas (Torredembarra); Ametlles i sabó artesà Els fruits del Gaià (Bràfim); salses Maria Soler (Santa Coloma de Queralt); formatge de l’Albiol; melmelades Montalegre (Pontils), Safrà colomí i gelea Al pot petit hi ha (Santa Coloma de Queralt)
IX Marxa Terres del Gaià. Visitem el nostre patrimoni (3) Tercera etapa
LA PREMSA DE LLIURA DE CAL DAVID, DE SALOMÓ.
La premsa de Lliura també anomenada premsa de biga, pren el seu nom de l’element més característic , la llarga biga de fusta, anomenada pels romans praelum , que és l’encarregada de transmetre e incrementar, gràcies a la llei de la palanca, la força que es fa des d’un dels seus extrems. Lla massa a premsar se situa en un punt entremig, entre la potència i el punt de suport.
El nom de premsa de lliura ve del contrapès de pedra que hi ha a la base del cargol, o rosca . Hi ha premses de biga de tres tipus: manual, de torn i de caragol.
La premsa manual es troba documentada a la Mediterrània Oriental ja a l’Edat del Bronze (segle IX AC)
De la premsa de torn , hi ha una descripció detallada del seu funcionament en el tractat escrit pel romà M. Porci Cató (234-149 AC) “D’Agricola”. La premsa es fixa sòlidament al terra; un bloc de pedra, que rep el nom de contrapès, és l’encarregat d’aconseguir la baixada de la biga amb l’ajuda d’una corda o llibant. Al Baix Gaiá s’ha trobat dos contrapesos , un a la vila romana dels Cocons, i l’altra en la del Mas de Pallarès, en el terme de El Catllar.
De la premsa de caragol , Heró d’ Alexandria , (10-70 A.C) en el seu tractat “Mechanica, III” , diu que aquesta és la premsa més segura i fàcil de maniobrar. En trobem a Itàlia a partir de la segona meitat del segle I, però no es generalitza el seu ús a la Mediterrània Central fins el segle III. A la Península Ibèrica, els exemples més antics són de finals del segle II.
D’aquest tipus és la premsa de cal David de Salomó, que anirem a visitar durant la Marxa. Es va construir l’any 1619, segons consta gravat a la fusta d’una de les bigues, i va tenir ús esporàdic.
La premsa consisteix en una immensa biga formada per diverses jàsseres, unides per unes argolles de ferro, dits travons, de 12 a 18 m. de llargada, encastada a la paret de manera, però , que faci possible el moviment vertical. A una distància de dos metres del mur, i damunt una pedra gran anomenada pastera, s’hi posava la càrrega, en aquest cas el raïm, col·locant-la al mig d’una corda grossa, dita llibant, enrotllada en forma d’espiral; al girar el cargol mitjançant les barres, el pes de la lliura, i de les bigues, feia que el sucs dels raïms s’escolessin pel canal circular de la pastera, que anava a para en una pica, on es recollia el vi resultant.
Josep Zaragoza
IX MARXA 2018 RECORREGUT APROXIMAT
IX Marxa
28 d’abril 2018
09.30 h; Km 0. Santa Coloma de Queralt
VISITA MOLÍ DE LA TORRE. Explicació sistema hidràulic dels molins de Santa Coloma.
Després del tradicionals parlaments a la Font de les Canelles, començarem la marxa. Caminarem en paral·lel al Gaià, per la seva riba esquerra, durant uns cinc quilòmetres. Aquí creuarem el riu i seguirem el traçat del GR 7 per l’altra riba durant un quilòmetre. Atenció en aquest punt; deixarem el GR i ens desviarem a la dreta en el sentit de la marxa.
Km 9,1. Pontils
Sortim de Pontils per la carretera i creuarem de nou el Gaià. Seguirem la carretera durant uns cinc-cents metres i agafarem un sender a la dreta. Caminarem molt a prop del riu uns dos quilòmetres més i arribarem a Santa Perpètua de Gaià. Dinarem vigilats per la torre i a l’ombra dels àlbers. Hi ha una font molt propera.
13.30-15.00 h; Km 11,7. Santa Perpètua de Gaià
Deixem Santa Perpètua seguim per la riba esquerra del riu pel sender (PR). Passarem pel molí de Seguer. Després passarem al costat de Cal Camadall. A uns 600 metres ens desviem cap al Gorg Negre. Heu d’estar alerta en aquest punt: s’ha de seguir el grup i no passar de llarg!. L’últim tram (un quilòmetre i mig) fa pujada i arribem a Querol on ens aturarem a recobrar forces.
17.30 h; 17,2 km. Querol
18:00
Sortim de Querol, ara en descens, per arribar novament a la vora del Gaià a prop de Mas Boixanc (1,5 km aprox) i seguirem pel tram del Camí de les Terres del Gaià que transcorre durant uns 3,5 quilòmetres per la riba dreta, passant per l’estret de Biosca. L’últim tram (d’uns 1,5 km) és planer. Haurem de passar, no obstant, quasi al final, per un petit pas una mica enlairat, però equipat amb unes passeres de fusta. Arribem al Pont d’Armentera.
20.00 El Pont d’Armentera
29 d’abril 2018
9.00
Sortim del Pont d’Armentera i després d’un tram curt per la carretera del Pla de Santa Maria , agafarem un camí molt ample que ens portarà a les Planes. Durant els següents quatre quilòmetres travessarem una zona pràcticament plana a on trobarem una gran concentració de barraques de pedra seca. Baixarem de nou cap al riu pel GR 175 de la Ruta del Cister, per arribar a Santes Creus. Nova parada per descans i reagrupament.
10:30 Km 28,2. Santes Creus
Sortim de Santes Creus fent un tram per les alberedes. Després 1 km aprox de carretera i entrem per la riba dreta del Gaià a un sender, seguint el traçat del GR 172. En uns 2,5 km aprox. arribarem a Vila-rodona on ens rebran.
11.45 Km 32,7. Vila-rodona.
Sortirem de Vila-rodona per anar cap al riu; allà travessem la passera a l’alçada de l’antic pont provisional tornem a travessar el riui agafem el camí cap a Vilardida deixant el Columbari a mà dreta. Deixem el veïnat de Vilardida i travessem la carretera C51 per agafar un camí que mena a Montferri,
14.00 Km 38 Montferri
15.30 Sortim de Montferri cap al molí de Puigtinyós; travessem el riu i visitarem el Molí de Bràfim.
17.45 Anirem cap a Salomó pujant cap al mas de la Polla Rossa i després cap a Salomó
44.5km 19.30 Arribada a Salomó
30 d’abril
Salomó
9.00 VISITA premsa de Lliura
9.45 Sortida de de Salomó direcció al torrent. Ees passa pel Mas de les Aluges. Sota el mas hi ha una bassa on hi ha tortugues de rierol . Després enfilem cap a la urbanització Sant Miquel de Vespella. Mentre caminem direcció Masos de Vespella, podem veure el poble de Vespella de Gaià enlairat.
10.45 Masos de Vespella. Travessem el llogaret i baixem cap a el Mas d’en Plana, enfilen una suau pujada fins a Mas de Reverter, seguim fins la Masia de Rull. Allà agafem el camí que duu a la pedrera de la presa del Gaià i Salomó.
11.45 Embassament de Gaià . Travessem l’embassament direcció Els Vinyets ( important jaciment arqueològic ) Passem per sota la línia de l’ AVE, i ja som a l’ ermita de Sant Ramon i la Fabrica, de El Catllar.
13.00 h; Km 52,3 El Catllar
Sortim de El Catllar i, en paral·lel al riu, seguint el camí de les Terres del Gaià, arribarem en poc més de 3 quilòmetres després de passar per Ardenya a La Riera de Gaià a on dinarem.
14.30 h; Km 55,1 La Riera de Gaià
Fem els últims quilòmetres de la marxa molt a prop de la llera del riu i arribem a la desembocadura del Gaià a la platja de Tamarit.
18.00 h; Km 60,2 Platja de Tamarit
IX Marxa Terres del Gaià. Visitem el nostre patrimoni (1) Primera etapa
El camí de l’aigua, de la Déu del Gúbia fins al Moli Nou de Sant Gallard.
El camí que recorrerem, és el que feia l’aigua que baixava per la sèquia major; des de la resclosa gran o de l’escorxador, a Santa Coloma de Queralt, fins una mica més avall del molí Nou de Sant Gallard, a la sortida de l’abullor del molí (vocabulari al final), que retorna l’aigua sobrera al riu Gaia.
Aquest sistema hidràulic té un recorregut d’uns 2,7 Km i un desnivell de 70 m; encara es poden veure les rescloses, amb els cap-recs; el molins fariners, alguns conserven les seves basses, cups o cacaus, sobreeixidors i boixarreres. El recorregut està ple d’enginys hidràulics, abullons o minetes de desguàs; restes d’algun partidor i algunes boixarreres, que servien per regar els horts que hi ha per sota la sèquia major.
Es poden veure quatre rescloses: la gran o de l’escorxador, la petita o subresclosa, sota el molí Nou; la del molí del Sol i la del Gorg d’En Roca. Comptem set molins fariners: sis d’ells construïts a principis del segle XIII: el molí Nou o d’en Bonfill, el molí de la Torre o d’En Guiribert, el del Pocorull o de l’Arnau Pellisser, el molí del Requesens. Els dos restants, el molí Vell o de Dalt i el molíi Nou o de Baix estant a Sant Gallard i pertanyen al terme de les Piles. El setè moli és el del Sol, que es va construir, posteriorment l’any 1753.
També podrem observar un aqüeducte que servia per passar l’aigua del costat esquerra cap el costat dret del riu Gaia, entre el moli Nou i el moli de la Torre. Un pou de gel construït, segurament al segle XVII, i que prenia l’aigua de la sèquia per fer el gel. Un desaigüe retornava l’aigua del desgel a la sèquia.
Dels quatre partidors que havia tingut aquest sistema hidràulic, ara tant sols en queden unes petits restes al costat del moli del Sol. I de la sèquia ara tant sols en queden 2 trams: un al principi entre la resclosa de l’escorxador i l’aqüeducte i l’altre entre el moli del Requesens i el moli Nou de Sant Gallard.
Noms de les diferents parts del sistema hidràulic:
Resclosa, assut, peixera, pesquera.
Sèquia, rec, canal, canalera.
Bassa, bassal.
Sèquia de desguàs, canal de desguàs: Sortida de l’aigua del carcabà del moli
Estellador, trestallador, desbromador, bagant: comporta que serveix per menar l’aigua cap a una o altra sèquia o bé cap al riu.
Sobreeixidor: Desguàs a la part alta de la bassa d’un molí que dirigia l’aigua sobrera cap al moli de més avall.
Cup, cacau: és per on l’aigua queia de la bassa del moli al carcabà; amb la força de la caiguda feia rodar la roda d’àleps.
Abulló, mineta de desguàs: mina soterrada, sovint per un camp de conreu, que retorna l’aigua sobrera al riu.
Boixarrera, boixadera: Forat al fons de la bassa per desaiguar cap al molí de més avall, quant no aquest molia. També designa un forat rodó practicat a la part mes baixa de la paret de la sèquia o rec que menava l’aigua cap als horts de sota la sèquia.
Partidor, distribuïdor: construcció per distribuir l’aigua de dues sèquies o recs i la desvia cap a una altre sèquia o cap al riu
mapa del segle XVIII
Josep M. Mateu “Pepis”
CONCURS FOTOGRÀFIC VIII MARXA TERRES DEL GAIÀ
Enguany hem fet un concurs fotogràfic de la Marxa.
El premi, una selecció de productes de Terres del Gaià: cervesa artesana, embotits, formatge, melmelades, gelees, safrà, vi, oli ecològic, ametlles…
Enhorabona als guanyadors, el Joan Esplugas de Santa Coloma de Queralt: la seva foto encapçala aquest blog. I la Joana Rafecas, d’Altafulla: la seva foto encapçala el nostre facebook
a
Podeu veure totes les fotografies del Concurs http://bit.ly/2sp04QH
Marxa, marxa
Em diuen, escriureu alguna cosa sobre la Marxa ? Què és això de la Marxa ? Per què ho feu ? Ho diu gent que ve de Marxa, gent que ens veu passar, gent que pregunta com ha anat … i al final m’he decidit. I és que costa una mica posar-s’hi. Com començo ? què explico? Podria començar amb allò de que és una Marxa reivindicativa, per reclamar el riu, el nostre Gaià, aquest riu petit i potent, aquest riu salvatge i tranquil, aquest riu que no té final al mar però que ho intenta. Però és que la Marxa és molt més que això. És sobretot una declaració d’amor al territori i a la gent que l’habita, que l’estima, que el vol conèixer.
Tres dies de caminar, des de la font de les Canelles a Santa Coloma de Queralt , a la desembocadura fallida a Tamarit. Tres dies d’intercanviar punts de vista, de xerrar de tot i de res; de menjar i de veure bon vi. Del territori tot, faltaria !! De sorpreses, de descobrir nous paratges impressionants i també de veure on el riu està malalt. Tres dies amb companyonia d’un centenar de persones, algunes tots els dies, d’altres alguns trams.
N’hi ha que saben de pedres, de flors, de plantes, d’animalons, de rescloses i estacions d’aforament, d’història i d’ocells, de vins i vinya, de la terra, dels oficis, de música.. d’altres fan broma, més xiquets que la canalla, i crec poder afirmar que tots ens ho passem de conya. Malgrat les llagues, el cansament, les dutxes i els llits i les dificultats d’última hora.
I per on vam passar? Sortim de Santa Coloma ja ben esmorzats, enfilem cap a Sant Gallard on s’afegeix un altre excursionista, i ja en som uns 70. Després d’alguns anys, hem tornat a gaudir de la “terra promesa” a la riera de Biure, a pas gairebé militar per creuar la carretera abans que ens enxampi el ral-li d’Igualada. A Santa Perpètua després de dinar, alguns entusiastes pugen a la torre del castell, un dels més antics de Catalunya.
La primavera ufanosa ens ha regalat molta aigua i molt neta, sobretot en el primer tram fins a Querol; per sort hem estrenat oficialment les passeres que s’han tornat a instal·lar després de la Gaianada i ja no ens mullem els peus !! Des d’aquí un prec perquè les passeres siguin discretes i potenciïn el paisatge i el patrimoni. Hem pogut conèixer racons i patrimoni difícilment accessibles abans de la riuada del novembre del 2015.
Enguany hem redescobert el molí paperer de Seguer i el pou de neu de Vila-rodona. Hem albirat els meandres de Vilabella des de dalt la pedra foradada i hem baixat a l’estret de Cardenal per l’antiga estació d’aforament. I després per l’embassament, que ja se sap que és el gran mal del nostre riu, però he de confessar que aquest cop el vaig trobar bonic.
Gràcies a tots els que heu compartit el vostre saber; als qui heu regalat la vostra feina i empenta, als qui han explorat i obert camí. A les persones que ens han ajudat a traslladar motxil.les amunt i avall. Als fantàstics càterings “km 0” i als increïbles cuiners de la fideuà. Als fotògrafs improvisats, al poeta del manifest, a tots els heu patit (i gaudit) l’organització, a la gent sempre de bon humor disposada a tot. Als ajuntaments que ens han donat el seu suport, a tots els que ens heu acompanyat i que, simbòlicament , vau portar una pedra de la conca alta fins al mar.
I al bar de Querol que va tancar més tard perquè no ens faltés una birra a l’arribada.
Maribel Serra
Podeu veure un recull ampli de fotografies de la VIII Marxa a https://flic.kr/s/aHskXhh1ym
VIII Marxa Terres del Gaià. Visitem el Moli Paperer de Seguer
Moli Paperer de Seguer, Santa Perpetua de Gaià .
El moli paperer de Seguer, anomenat La Fabrica, era propietat d’Antoni Marenyá , com consta al cens de fàbriques de paper de Catalunya de l’any 1775. Segons dit document, s’hi podien fabricar 2400 raimes de paper a l’any.
L’edifici segueix la tècnica de la crugia, (https://ca.wikipedia.org/wiki/Crugia ) que estructura l’espai entre murs de carrega, voltes i embigats, que descansen sobre les parets. En la planta sota coberta o mirador, les parets són substituïdes per pilars d’obra que aguanten una coberta d’encavallades i bigues de fusta.
La planta del Moli de Seguer, està formada per res crugies paral·leles amb embigats de fusta i revoltó de guix; i una crugia transversal ortogonal a les anteriors, resolta amb una volta de canó amb llunetes, feta de carreuons de travertí.
Les parets mestres de la planta baixa i pis son de “paredat” de pedra lligada amb argamassa. Lles parets de mirador eren de tàpia, actualment desaparegudes.
L’aigua que feia funcionar el moli, era conduïda per una síquia , que baixava des de Santa Perpètua fins la bassa que hi ha damunt del moli. Es conserva quasi tota, encara que en molts trams està coberta de vegetació i runa.
Planta i seccions del Moli de Seguer.
Madurell cita un document relacionat amb una manufactura papelera localitzada a la Parròquia de Seguer: “Pere Rius, fabricant de paper, habitant a la Vila de Capellades i abans en el lloc de Seguer, pertanyen a la parròquia de Santa Perpetua, de l’Arquebisbat de Tarragona”
Filigrana o marca d’aigua de Pere Rius, paperer de Seguer l’any 1774.
Hi ha una altra referència al molí. L’any 1808, Francesc Palá, paperer de Carme, comarca d’Anoia, arrenda el moli paperer de Seguer. La fabricació de paper devia ser bona, perquè durant aquells anys s’adequaren les golfes de l’edifici de l’antic molí, que es troba per sota la Fàbrica, per assecar el paper, ja que l’espai del mirador s’havia quedat petit.
Filigrana o marca d’aigua de Francesc Palá, paperer de Seguer l’any 1808.
Bibliografia:
Madurell i Marimon,Josep M. El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història .
Fundació Salvador Vives Casajuana. Barcelona 1970.
Valls i Subirà, Oriol. El papel y sus filigranas en Catalunya. The Paper Plublications Society.
(Labarre Fundation) Amsterdam. 1970.
Glossari.
Carreuó.- carreu petit, especialment el que només te una o dues cares adobades.
Crugia.- Espai comprés entre dues parets d’una casa.
Embigat.– Conjunt de bigues que formen un sostre o sostenen la coberta d’un edifici.
Filigrana.-
1. Marca o contrasenya del paperaire, feta amb fils de plata o de coure molt fins, cosida sobre el sedàs de la verjura de la forma o motlle de fer el paper a mà
2. Empremta o senyal transparent que els fils deixen al full de paper. Hi ha qui en diu marca d’aigua.
Lluneta.- Petita volta en forma de mitja-lluna definida per un arc vertical i la intersecció amb la vota de canò, en fer aquesta una obertura per a donar-li claror.
Mirador.- Local, generalment a l’últim pis dels molins, on s’estén el paper per assecar-lo
Paret mestra.- Cadascuna de les principals i més gruixudes d’un edifici que carreguen el pes de les embigades, sostenen voltes, arcades, etc.
Raima.- Con junt de 500 fulls de paper o vint mans.
Revoltó.- Petita volta que cobreix el buit o espai entre biga i biga d’un sostre, generalment feta amb dos fulls de rajola o de guix encofrat.
Travertí .- Roca sedimentària calcària continental que es deposita a les emergències càrstiques i petites cascades, a la zona d’expansió de les aigües i, de vegades, al límit de les zones lacustres.
Volta de canó.- Es la volta generada per un arc, anomenat directriu en forma de mitja circumferència , que corre al llarg d’un eix horitzontal o inclinat que passa pel centre d’una línia d’arrencament. Volta cilíndrica ,de mig punt.
Josep Zaragoza
VIII Marxa Terres del Gaià. Recorregut
Itineri i quilometratge de la VIII Marxa. Descobrim nous indrets.
29 d’abril 2017
09.30 h; Km 0. Santa Coloma de Queralt
Després del tradicionals parlaments a la Font de les Canelles, començarem la marxa. Caminarem en paral·lel al Gaià, per la seva riba esquerra, durant uns cinc quilòmetres. Aquí creuarem el riu i seguirem el traçat del GR 7 per l’altra riba durant un quilòmetre. Atenció en aquest punt; deixarem el GR i ens desviarem a la dreta en el sentit de la marxa. Pujarem un tram del Torrent de Saberic i baixarem pel Torrent de Biure, passant pel Clot Fondo, la “Terra Promesa” i el Toll de la Resclosa. Arribarem a Pontils i aprofitarem per fer una parada de reagrupació i omplir les cantimplores.
VII Marxa Terres del Gaià
VII Marxa Terres del Gaià
Malgrat enguany no era jornada festiva, de bon matí érem una trentena que començava a caminar a Santa Coloma de Queralt; punt de partida, les Fonts de les Canelles, on, oficialment neix el nostre Gaià.
Llegim el manifest dedicat al riu i que ha escrit Neus Esmel, d’Ardenya., i som-hi, riu avall, am la intenció de reivindicar un territori, de teixir lligams entre la gent de la capçalera i la de baix a mar, amb la satisfacció de gaudir del paisatge, canviant: els camps de cereals, el congost, les vinyes de la plana de l’Alt camp, l’arribada al mar…
La setena Marxa ens ha donat sorpreses. Per primer cop tenim a la vista la gran quantitat d’estructures hidràuliques que hi ha al riu. Perquè la Gaianada s’ho va endur tot; ha desaparegut la vegetació sobrera, els esbarzers, el canyís, i abans no tornin a créixer, val la pena redescobrir les rescloses, grans i petites, sèquies, recs, molins. Un riu viscut, aprofitat fins a l’última gota.
Una Marxa més aventurera que anys anteriors, retornant a les primeres marxes en què obríem camí i sovint havíem de sucar-nos els peus, perquè la Gaianada també s’ha endut les passeres (o palanques) i hem improvisat passos amb pedres i troncs, i descalçant-se – o no -. Algunes passeres han estat recuperades gràcies a la col.laboració dels vilatans
Des d’aquí fem una crida per treballar en la recuperació del Camí de les Terres del riu Gaià, una bona manera de conèixer i gaudir del territori. Un equipament turístic important. És el moment de poder replantejar, refer i obrir alguns dels trams del Camí.
Caminar, conversar, aprendre de plantes, aprendre de pedres, conèixer patrimoni i territori. I una aigua neta, i un riu ple, com mai no l’havíem vist. A mesura que assolim les terres baixes, però, el riu torna a mostrar les algues i el verdet pròpis d’aigües contaminades, sense depuradora. I torna a crèixer el canyís. No defallim, ens queda feina però treballarem per tenir un riu nét.
Alguns paisatges són impressionants, fustam aturat i amuntegat en grans arbres, en meandres del riu. També noves platges de còdols, el curs del riu recuperat allà on havia estat modificat, nous i vells tolls. Deixalles de tota mena arrossegades per l’agua. S’hauran de treure, el riu tot sol no pot.
I bons esmorzars. I bons àpats, i una mica de pluja, i una mica de fred, i una mica de vent i molt sol. I cansament, i ganes de continuar treballant pel Gaià.
Un agraïment a tots els ajuntaments que han col.laborat amb la Marxa , i a tots els representants polítics que ens han rebut i ens han encoratjat a seguir, perque cada cop, sortosament, són més
Bona Marxa !
Maribel Serra (Article publicat al vallen, maig 2016)
Volem saber les vostres impressions sobre la VII Marxa. podeu fer comentaris en aquets log o escriure a terresdelgaia@gmail.org
De moment, un tastet de la Marxa:
Podeu veiure l’àlbum de la VII Marxa a: