Recordant la marxa Terres del Gaià del 2012


Aquesta any fem ja la 5à edició de la marxa Terres del Gaià, per anar escalfant motors us deixem aquí un breu article que es va fer sobre la marxa de l’any 2012.

Perquè fem la marxa

La III Marxa Terres del Gaià es va fer els dies 28,29 i 30 d’abril, des de Santa Coloma de Queralt, on neix el Gaià a la Font de Les Canelles, fins al que en queda de riu, a la desembocadura, a l’alçada de Tamarit. La Marxa és una bona manera de reivindicar i donar a conèixer el territori que travessa el riu Gaià, amb els seus valors patrimonials i ecològics. L’objectiu, però, no és tant el de fer un trèking com el d’anar coneixent la gent i el territori mentre caminem, en un ambient, s’ha de dir, festiu. Sempre hi ha algú que té alguna cosa per explicar o per mostrar. La Marxa és decididament interdisciplinària!

Es vol una Marxa oberta a tothom, i per això s’organitzen els àpats i el dormir, tot i que cadascú pot escollir si fa tot el recorregut o alguns trams. Fins ara, sempre s’ha dividit en tres etapes que han anat canviant en les diferents edicions, amb la intenció d’anar trepitjant el vast territori que s’obre a banda i banda del Gaià.

Sortint de Santa Coloma

La sortida, amb certa fresqueta, per no dir directament fred, va ser a quarts de deu del matí. Enguany, la primera etapa era en dissabte, a diferència de les edicions anteriors. Això va facilitar que fóssim una cinquantena llarga de bon començament. Amb bon ritme – tot just arrencàvem  – vam passar per Sant Gallard i travessant el riu per primera vegada amb una mica de saltiró, cap a Pontils.

Fotografia de Maria Rosa Ferré del castell de Santa Perpètua de Gaià
Fotografia de Maria Rosa Ferré del castell de Santa Perpètua de Gaià

Aquest cop, amb temps, ens vam permetre el luxe de donar el tomb per la Riera de Biure i arribar-nos a Pontils per la Resclosa que queda al damunt del poble, una birgueria i perdoneu el col·loquialisme. Amb gana ja, cap a Santa Perpètua, on hi ha un dels castells (torre) més antics del país (segle X). L’expedició es va dividir entre els que van seguir la carretera i els agosarats que pel camí del riu, van salvar la resclosa i arribaven al poble pels hortets de la part baixa. Bon dinar amb pa amb tomàquet, embotit, vermutet, vi del bo…visca els encarregats de la intendència! que, entre altres accions reeixides, van fer un bon arròs a la nit, arribats a la casa de colònies de Querol, després d’una tarda de pujades i baixades.

Al dia següent som-hi ! amb forces i decisió

A afrontar l’etapa més dura: vora 30 km des de Querol a Salomó. El primer tram s’allunya molt del riu perquè l’estat dels camins no permet fer-ho, de moment, d’altra manera. Enfilant-se al Montagut i agafant el GR fins a Santes Creus, on una parada tècnica al Casalot va permetre fer una cervesa i recuperar l’ànim.

En aquest punt s’afegiren caminants amb ganes de menjar el banquet de pollastre que ens esperava a Vilardida. I després, molt de sol per recuperar-se. A la tarda, amb un camí més planer i una bona colla de caminants s’arribava a Salomó cap a les 7 de la tarda. Final de jornada amb una bona dutxa i bon sopar, que els herois i heroïnes que van fer tants quilòmetres van agrair.

I ja som a l’últim dia

L’alcalde de Salomó va acomiadar els expedicionaris que prenien el camí cap a la costa, passant vora el pantà de Repsol, que té l’aigua del Gaià segrestada. En una etapa distesa i amb molta conversa arribàvem al Catllar amb temps per fer una bona fideuà multitudinària i en acabar, desplegar la pancarta “Salvem el Gaià” acompanyada de les paraules de l’alcalde. A la Torre d’en Guiu, però, no baixava l’aigua que ens haguera agradat veure. I després de dinar, amb molta mandra i amb ganes de migdiada al sol, cap a la platja. Ara ja si que ho teníem gairebé fet! les ganes de veure el mar ens feien oblidar el cansament.

Vora la Riera de Gaià ens va venir a trobar l’alcade d’Altafulla i de seguida, vam ser al tram final del riu, on tornàvem a veure aigua i gaudir del passeig per una aquesta bonica arbreda. Arribats al mar algun valent s’hi va banyar, val a dir que jovenets. I vam desplegar per últim cop, la pancarta que vol fer reviure el riu. El nostre riu.

Desembocadura del riu Gaià a la platja de Tamarit. Foto de  Secció Natura UES
Desembocadura del riu Gaià a la platja de Tamarit. Foto de  Secció Natura UES

Esperem, l’any vinent, repetir-ho, amb molts més. I compartir a més del camí, l’estima per  aquesta terra.

Les Bases

Aquesta marxa ha estat la darrera expressió d’un conjunt de trobades, jornades de debat i   d’altres activitats que, en els darrers anys, s’han fet per la recuperació i la preservació de la zona que s’articula al voltant del riu Gaià. Associacions culturals, mediambientals, universitats, algunes administracions públiques, i sobretot persones individuals, han anat treballant conjuntament sobre objectius generals com la recuperació del patrimoni històric i la preservació mediambiental del riu. Un dels eixos del moviment ha estat, i encara és, la reivindicació del cabal ecològic del riu, la preservació de la llera i la qualitat de l’aigua, a més de la protecció del territori contra plans urbanístics agressius.

Una de les primeres expressions col·lectives que es van fer de cara a unir esforços en la lluita per aquests objectius comuns, eren els Fòrums de les Terres del Gaià. Aquestes trobades es van celebrar, de manera itinerant, entre els anys 2005 i 2010. En el darrer dels fòrums, celebrat al Pont d’Armentera, es van assentar les bases de la que, finalment, esdevindria l’Associació de les Terres del Gaià, recentment constituïda.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.