Per Sant Joan (o una nit d’estiu): Ruta circular de l’Argilaga a la Torre del Moro

(Recorregut: 30 km. Desnivell: 270 m)

Sant Joan és una nit ancestral que celebra el solstici d’estiu. La nostra festivitat es remunta a les festes paganes que s’han festejat des de temps primitius. Les fogueres són celebracions rituals. Cada persona celebra aquest dia d’una manera diferent. Per moltes persones el Sant Joan cobra sentit quan se celebra sota el cel estrellat i amb la fragància de les herbes remeieres que es recol·lecten aquesta nit. El silenci i els sons de la natura són molt més pregoners que moltes revetlles. Durant aquest dia molta gent s’aparta de les aglomeracions i del soroll dels coets i focs artificials. És un bon moment per capbussar-se en la foscor de l’aigua primordial a mode de transformació vital. Quan en surts ja has deixat de ser la persona que havies estat.

Una ruta senderista per la muntanya és una alternativa als que busquen una connexió més natural i atàvica durant aquesta festivitat. La ruta que es proposa és circular i parteix de l’Argilaga. És una ruta de 30 km que es pot fer corrent a un bon ritme en quatre hores. Durant el camí es poden ensumar les aromes balsàmiques del romaní, l’espígol, el té de roca o el poniol. Es poden sentir porcs senglars, cabirols o teixons. Si tens sort, la lluna estarà plena i les diferents constel·lacions il·luminaran els teus passos.

     Fig.1 Ruta circular de 30 km de l’Argilaga a la Torre del Moro (Font: l’autor)

No s’aconsella fer la ruta en solitari ja que hi ha alguns punts que cal grimpar i algunes àrees amb forts desnivells. A la primera part de la ruta pràcticament no es troba cap poble i transcorre per la riba esquerra del riu Gaià. A la segona part trobem molts poblets i discorre pel marge dret. El recorregut total és de 30 km i un desnivell d’uns 270 m.

     Fig.2 Perfil altimètric de la ruta circular de l’Argilaga a la torre del Moro (Font: l’autor)

La ruta surt de la plaça de l’Argilaga i es desfila el carrer Sant Roc en direcció cap el camí del torrent de Renau. Es creua aquest barranc i s’ascendeix cap al pas de les Guàrdies. Un cop aquí s’agafa el camí que va del mas d’en Sord cap a Renau, i passa per davant del mas Aleix. En el creuament entre el  camí de les Cabeces i el camí de Renau, s’agafa l’antic camí dels masos de l’Altrera, conegut com el camí dels morts perquè duia al cementiri de Renau. Aquí el camí es torna corriol i ens porta al pou de Renau. En aquesta àrea hi havia hagut abrics prehistòrics com el de la cova del Pambarra o el del Pansit.

     Fig.3 Vista de les coves Roges a Vespella de Gaià (Font: l’autor)

Hi ha una passera que creua el Gaià. En funció de l’època aquesta zona està molt embrossada i es fa difícil trobar la passarel·la. Des d’aquí es veuen les coves Roges. Diu la tradició oral que s’hi amagaven bandolers i lladres. Al costat hi ha un ascens molt pronunciat que permet arribar a la part superior de les coves. En aquest punt es pot gaudir d’una visió espectacular d’un dels meandres del riu. Resseguint el sender s’arriba al camí de la Pedrera de Vespella del Gaià. Seguim aquesta via i passem pel costat del mas de Cadernal. Més enllà hi ha un creuament de camins. Cal agafar el primer de la dreta, que porta cap a la vila de  Salomó, on trobarem un punt d’aprovisionament d’aigua. Caldrà desviar-nos uns metres per omplir la cantimplora.

La següent parada és la trialera on els aficionats posen a prova les seves motos. El camí es va enfilant fins que troba un sender que ens porta a la serra de Montferri, a la torre del Moro i a la Tossa Grossa de Montferri. En aquests moments som a la cota més alta de tot el recorregut situada a 387 msnm. La torre del Moro és una construcció que permetia un ampli control sobre bona part del Camp més occidental. A la nit l’espectacle es increïble ja que es veuen totes les poblacions il·luminades i la costa des del cap de Salou. A la torre del Moro comença la segona part del recorregut per tota la carena de la serra i el descens fins al torrent del Còdol, i és molt divertit.

Fig.4 Poniol (Mentha pulegium) a les roques de la serra de Montferri (Font: l’autor)

Entrem a Montferri pel carrer de la Muralla, aquí trobarem un altre punt d’aprovisionament d’aigua. A partir d’ara es troben fonts a tots els pobles.  Se surt del poble pel carrer dels Rentadors i es creua per segon cop el riu, cap al santuari de la Mare de Déu del Lloret i al cementiri de Bràfim; cal superar una pujada molt pronunciada. Entrem a Bràfim pel carrer d’Avall fins a la plaça de la Vila i l’avinguda de Catalunya, direcció Vilabella.

Hi arribem pel carrer de Sant Josep, continuem pel costat de l’església de Sant Pere i abandonem el poble pel carrer de Castellví, deixant a l’esquerra el mont Calvari, amb una ermita que no es va acabar de construir. Es passa per sota de la via del ferrocarril i pel camí que transcorre cap a Renau. Durant aquest tram es pot gaudir de les vinyes i dels camps de cereals. Arribem a Renau per la Teuleria i es baixa cap al pont de Renau. Seguint el torrent trobarem un sender que porta a l’ermita de la Mare de Déu del Lloret. Se segueix cap a l’antic lloc de Peralta on destaca una església romànica amb campanar d’espadanya. De Peralta cal dirigir-se cap a l’Argilaga passant pel corral de l’Avellanet i el cementiri. Finalment s’entra a la població pel carrer Sant Roc, fins arribar a la plaça, punt d’es d’on s’havia iniciat la ruta.

Fig.5 Foguera de Sant Joan del poble de l’Argilaga, inici i final de la ruta (Font: l’autor)

La nit de Sant Joan és una celebració que es remunta al bressol dels temps. No som conscients de la importància d’aquest dia en d’altres èpoques perquè la nostra identitat està profundament arrelada en les pràctiques religioses del cristianisme. Bona part dels topònims pels que es passa durant aquesta passejada fan referència a noms de sants i santes de l’església catòlica. Internar-nos a la natura ens aparta d’aquestes referències culturals. Submergir-nos en l’obscuritat ajuda a refinar els instints que s’han anat perdent. Fer les coses amb la senzillesa que ho feien els nostres ancestres ens ajuda a desintoxicar-nos del mon digital. Aquesta nit no te res a veure amb l’església i el culte al cristianisme, és quelcom que prové de molt més lluny.

 

Marc Dalmau

Jornada Gestió del Paisatge a les Terres del Gaià. Presentació Guia.

Després d’anys de feina voluntària, i de trucar a moltes portes, hem pogut editar la Guia “Gaià, recorregut i patrimoni”.

La guia recull la informació de l’inventari del Patrimoni Fluvial que podeu consultar online Inventari del Patrimoni Fluvial del Gaià. Consta d’un estoig de plàstic, que conté tres mapes, un per cadascuna de les comarques que recorre el Gaià (agafa petits fragments d’altres, ho sabem); els mapes van acompanyats de la guia pròpiament dita, un recull de 40 fitxes d’estructures i infraestructures hidràuliques, i 5 fitxes de cinc paisatges característics de la Conca. També inclou dos dibuixos per explicar el cile de l’aigua. La guia fa un pam, portable per a fer senderisme. Editada per Piolet i cofinançada per Terres del Gaià, Repsol i Mútua Catalana.

Per a nosaltres és un esdeveniment i com a tal ho celebrem amb la Jornada de presentació al monestir de Santes Creus; podeu seguir aquesta jornada a l’enllaç Jornada Gestió del Paisatge a les Terres del Gaià

 

                                       

 

                                   

Conveni per editar un mapa-guia de l’Inventari del patrimoni fluvial del riu Gaià

 

L’Associació Terres del Gaià ha signat dos convenis de patrocini, un amb la Fundació Privada Mútua Catalana i l’altre amb Repsol, per tal de fer realitat d’un projecte llargament treballat. Es tracta d’un mapa-guia de l’Inventari del patrimoni fluvial del riu Gaià. Gràcies a les aportacions dels nostres patrocinadors aconseguim el 50% del cost de la publicació.

L’inventari es va començar l’any 2016, després de la gaianada de novembre del 2015 que va deixar a la llum estructures i restes patrimonials que no eren visibles. Voluntaris de l’Associació van fer fotografies de les estructures abans no tornessin a ésser engolides per la vegetació. Posteriorment, es va endegar la feina pròpiament d’inventari que s’ha allargat fins aquest any. La feina ha estat al 85% voluntària, tot i rebre, al començament petites ajudes d’alguna Administració.

Les dades obtingudes del treball de camp es van bolcar en fitxes dissenyades per l’Associació i es va construir una base de dades online que recull aquesta feina, i que podeu consultar a Inventari del Patrimoni Fluvial del riu Gaià .

A partir d’aquesta base de dades s’ha fet la tria de les diferents estructures patrimonials que inclourà la guia. Per triar-les s’han seguit criteris d’importància històrica, patrimonial i arquitectònica, però també i sobretot, seguint criteris d’accés, estat de conservació i tipus de propietat. En aquesta tria s’hi inclouen cinc entorns naturals de la Conca del Gaià, relacionats amb el patrimoni arquitectònic.

La guia, editada per Editorial Piolet,  constarà d’un estoig doble; per una banda hi haurà el mapa del Camí de les Terres del riu Gaià, que recorre les comarques de la Conca de Barberà, l’Alt Camp i el Tarragonès, amb les estructures visitables senyalitzades.  De l’altra, un llibret que recollirà la informació de cadascuna de les estructures senyalitzades i que podem trobar a https://terresdelgaia.omeka.net/,  amb una fotografia i una petita llegenda. El llibret inclourà així mateix, un glossari de termes relacionats amb la hidràulica, i un parell de dibuixos associats.

L’objectiu de la guia és sobretot, de difusió de l’entorn natural i patrimonial de la conca, així com el coneixement d’aquest patrimoni ric que ens fa re-conèixer la història d’aquest territori, totalment lligada al riu.

L’inventari és també, una eina útil per revisar les declaracions de béns i les proteccions, així com la base per iniciar, si s’escau, accions de protecció, consolidació o adquisició.

Vol ser una eina de coneixement al mateix temps que una eina per al senderisme i el turisme sostenible. Sobretot però, és una eina d’amor al nostre territori.

 

                

Aquest any una marxa diferent. Crònica de tres itineraris per les Terres del Gaià.

Un cop més, la pandèmia no ens ha deixat fer la Marxa del Gaià, en tres dies des del naixement a la desembocadura.

Però no ens hem rendit i hem organitzat tres sortides per conèixer altres llocs de les Terres del Gaià, un itinerari per cadascuna de les comarques per les que passa el Gaià.

Les sortides s’han fet simultàniament aquest diumenge 30 de maig, i han aplegat entre 20/25 persones per ruta. Donada la situació i el poc temps de marge per organitzar-les, estem molt contens de l’interès que genera el territori. Podem dir que hem fet nous socis!!

Agrair al GATA la seva participació, i als voluntaris de l’Associació, l’organització de les sortides, sobretot, als guies voluntaris la seva feina i el seu entusiasme per mostrar-nos la nostra terra. Gràcies Pepis, Ignasi i Pep

 

   

 

Marxa 1 Santa Coloma de Queralt –  Santa Maria de Bell-lloch – Sant Salvador de Figuerola – Torrent de Biure – Pontils – Santa Perpètua – Pontils – Sant Gallard – Santa Coloma de Queralt

 

A les 9 en punt ens hem trobat a la Font de les Canelles, a Santa Coloma de Queralt una colleta de persones vingudes  d’arreu del Camp de Tarragona i un parell de gosses que han demostrat portar-se molt bé al llarg de la ruta. El nostre guia ha estat en Pepis, gran coneixedor de la zona. Farem una ruta circular amb una mica de desviament per no tornar pels mateixos trams del riu.

Hem iniciat camí sortint de la font de les Canelles on neix oficialment el riu Gaià, (en realitat,  ho fa 50 m endins de la surgència que hi ha a dins del recinte de la piscina), i hem anat cap a  l’ermita de Santa Maria de Bell-lloc; després a Sant Salvador de Figuerola, on hem fet una breu parada; Guialmons i a partir d’aquí, per camins que coneix poca gent, observant els camps de sembrat, que ara estan en el seu esplendor. Hem enfilat muntanya amunt fins la Punta Alta des d’on vèiem el riu Gaià, amb la muntanya de sant Miquel de Montclar  davant nostre.

Seguint corriols fins arribar al torrent de Biure, que hem travessat, a peu descalç, pel Salt de l’Ase i la seva resclosa: molt emocionant perquè hem demostrat ser bons grimpadors, breu parada per esmorzar i seguim fins arribar , travessant pastures, fins a Pontils.

Parlem dels objectius de l’associació i algunes persones estan interessades en quines actuacions es fan des de la mateixa, oferint, d’altra banca. el seu suport. Fem parada per carregar aigua i tornem a pujar un camí ample fins anar a trobar la masia de Cal Vidal, abandonada, com tantes d’altres perdudes en mig de camps de sembrats. Arribem a Santa Perpètua, on ens descalcem de nou  per fi !, refresquem els peus i dinem de bon gust a l’ombra de les cases de la plaça. Allà visitem la Torre del Castell, una de les torres medievals més antigues de Catalunya. Fem una bona pujada, però la vista i la visita ens val la pena  l’esforç. Fins aquí hem fet 14 kms.

Ara si, enfilem el camí de tornada, ens en queden 11 km més, però el camí es agradable, seguim el camí de lesTerres del Gaià per la vora del riu, ens tornem a descalçar, veiem rescloses, molins enrunats i algun gorg, fins arribar de nou a Pontils. Seguim un tram de carretera per agafar de nou el camí direcció Sant Gallard, el molí Nou (impressionant casalot bastant ben conservat) i seguim un camí ja entrant a Santa Coloma on hi ha el molí del Recasens, enrunat; el molí de la Torre, el pou de gel i l’aqüeducte que seguia la sèquia. Arribem al punt de sortida a les 18:30, veiem els safareigs i fem palesa la necessitat de preservar aquest patrimoni que si no s’intervé ben aviat desapareixerà.

 Maite Roca

 

Marxa 2

Montferri – Torre del Moro – La Polla Rossa – Font del Lleó – Molí de Puigtinyós – Font del Lluïset – Montferri

A les 9 del matí ens trobem als rentadors de Montferri i després de fer-nos la foto de record comencem a caminar. Deixant enrere el que va cap a  l’ermita i cementiri del castell de Rocamora,  ens comencem a enfilar cap a la torre del Moro. Hi arribem una mica cansats però les magnífiques vistes a l’ Alt Camp, Baix Camp i Tarragonès ens fan retornar les forces per continuar el camí, baixant per la carena fins al mas de la Polla Rosa on de la mà del seu propietari, coneixem la seva llarga història. Continuem apropant-nos al curs del Gaià passant per la font del Lleó, travessem el riu mullant-nos els peus i el tornem a travessar mullant-nos fins més amunt del genoll per arribar al molí de Puigtinyós, des de on reprenem el camí de tornada a Montferri passant per la recentment recuperada font de Lluïset

En arribar a Montferri, una visita a la cerveseria de les Clandestines per fer passar la set i comentar les incidències de la sortida.

Pep Muntadas

 

Marxa 3

El Catllar _ Pujol Rodó – Alzineta – La Riera de Gaià – Ardenya – Cativera – El Catllar

MARXA DE LES TERRES DEL GAIÀ. RUTA DEL BAIX GAIÀ

30 de MAIG de 2021.

El darrer diumenge de maig unes 20 persones vam sortir a les 9 del mati d’ El Catllar, El punt de trobada era la Torre d`en Guiu, a tocar del riu. Vam creuar el poble, pujant direcció Mas de Clarà. Al cap d’ una estona de fer camí vam trobar una construcció de pedra seca amb volta de canó, anomenada La Barraca dels Pebrots.

Després de grimpar una mica vam arribar als abrics de l’ Apotecari, on vam poder veure unes pintures rupestres post- paleolítiques. Alguns vam aprofitar per fer un breu avituallament.

Després d’ agafar forces vam seguir per un senderó que va per la carena i després s’ endinsa en bosc de pi blanc, antics camps de conreu . Abans d’ arribar al mas vell  vam observar orquídies autòctones.

Seguint el camí  fins al Pujol Rodó, en aquest punt elevat vam poder apreciar uns esgrafiats rupestres amb forma de creu, que el guia ens va dir que eren dels Trinitaris. Era un lloc de pas i una fita estratègica. Allí el Pep va sortejar un llibre entre els assistents, que li va tocar a un dels germans que venien de Vilafranca.

Del Pujol Rodó ens vam dirigir cap a L’ Alzineta, una Torre medieval del S. XI, només se’n conserva la base, que es veu molt bé ja que recentment l’ han netejada. A partir d’ aquest punt vam començar a baixar direcció a la Riera de Gaià, vam creuar el riu i vam seguir el camí que va creuant horts i camps d’ avellaners. Passades la 1 del migdia vam arribar a Ardenya.  Vam dinar a la plaça, davant de l’ Església, on vam poder degustar uns albercocs km 0.

Tot havent dinat vam seguir l’ excursió direcció la Masia Boronat, creuant per un pont sobre la línia fèrria en desús de Reus a Roda de Barà. Vam passar molt a prop de la “Ciutat de Troià “ unes restes ibèriques del S. IV-III aC .

Des de aquest punt ens vam dirigir direcció El Catllar, pel camí vam trobar una curiosa incursió a la roca  en forma de petjada mítica, anomenada “ El peu de Déu”.

Vam acabar l’ excursió a l’ Ermita de Sant Ramon d’ El Catllar, on properament s’ inaugurarà el centre d’ interpretació del Riu Gaià i del Conjunt Fabril. Allí el nostre guia,  Josep Zaragoza, ens va fer una magnifica explicació de l’ evolució del conjunt fabril de El Catllar. Eren 2/4 de quatre.

Havíem caminat una ruta circular de 15 km travessant els  termes de El Catllar, Tarragona, La Riera, Vespella i  El Catllar.

Quim Ricomà

                 

Les receptes dels Productors del Gaià. Tall rodó de vedella al forn amb Syh de Vinya Janine

És un plat típic de cuina mediterrània. Ideal per a celebracions o dies en que ve de gust fer un bon àpat :)
Ingredients per a 4 racions:

2 gots Vi negre Syh Syrah de Vinya Janine de Rodonyà #vinyajanine
1  got d’aigua

3 Pastanagues
2 Cebes mitjanes
4 Patates mitjanes

1 Rodó de Vedella 700g de Carnisseria la Lluïsa de Vila-rodona
Oli d’oliva extra verge D.O.P. Siurana del molí de la Cooperativa Agrícola Pont d’Armentera
Pebre al gust
Sal al gust
Romaní i farigola fresc de marge

1. Escalfem el forn a 190º.
2. Pelem i tallem les patates a dauets. Pelem i piquem les cebes i les pastanagues.
3. Untem la safata del forn amb oli d’oliva i salpebrem la vedella. Col·loquem el tall de vedella amb les patates, les cebes i les pastanagues al voltant.
4. Afegim dos gots de Syh i l’aigua i, a més, posem un rajolí d’oli per sobre la carn i les verduretes. Sumem també el romaní i la farigola per a perfumar. Posem la safata al forn.
5. Anem banyant el tall rodó amb el seu propi suc i cada 15-20 minuts li anem donant la volta.
6. Després de 90min, aproximadament, traiem el rodó del forn i el deixem reposar 15 minuts abans de servir.
7. Retirem les patates i les reservem. Passem per la batedora el suc que ha quedat a la safata juntament amb la resta de verdures.
8. Tallem el rodó en filets i l’emplatem amb les patates i la salsa per sobre.
9. A gaudir d’aquesta festa pel paladar maridant amb una copeta de Syh. Bon profit!

 

 

Recepta proporcionada per https://www.vinyajanine.com/

 

La verema 2020 al Mig Gaià. Un any dur.

Verema a les Vinyes del Tiet Pere (Vilabella)

Verema d’Estol Verd (Rodonyà, Les Pobles)

  

Verema a Cellers Sanromà (Vila-rodona)

 

Impressions d’Eduard Sanromà: hem perdut 65%-70% pel míldiu, maduracions irregulars a causa de l’arribada de forta calor de cop, acideses baixes. Bastant desastrós en general. A la zona hi ha vinyes que s’han quedat sense veremar perquè no val la pena collir. Al celler no tant desastrós perquè em puc entretenir a triar i el que hi ha és bo. En camps ecològics per combatre el míldiu faig servir molt coure que es queda a la pell i no vull que passi al vi.

Trepitjant El Gaià: Vilabella-Salomó, meandres, coves i molins. La crònica.

Una bona colla ens reunim a l’exterior del pavelló poliesportiu de Vilabella i comencem a caminar cap al riu; hi arribem a l’alçada del molí Rònec o del Pier, al qual s’accedeix per una pont penjat. El molí, probablement construït al segle XIII com la majoria dels molins del Gaià, és al terme de Salomó, tot i que sempre va estar regentat per gent de Vilabella. El nom de Pier el deu a la inscripció que hi ha a la porta principal. Damunt del molí s’hi va construir un mas i a l’altra banda un celler. Tot plegat va estar en ús fins que la gaianada de Sant Cinto, el 1921, el va malmetre. https://terresdelgaia.omeka.net/collections/show/1

Seguim cap a als “Set ponts”, el gran pont pel que passa la via del tren, actualment poc transitada. Construcció monumental del 1881 de la línia Vilanova-Valls, patrocinada per Francesc Gumà https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Gum%C3%A0_i_Ferran . El nom li ve dels set ulls que té. La curiositat és que a mitja alçada hi ha un pas a peu que permetia escurçar el trajecte fins a Valls.

I força aigua! Comencem a travessar el riu (ho farem 5 vegades) per les passeres improvisades pel nostre company Josep Zaragoza. Després pugem cap a la Cova Fonda o dels Vergerars. A banda i banda del riu hi havia hortes ben regades, de les quals encara podem veure restes de les margeres que les sostenien i de la sèquia que segueix la paret.

Després d’esmorzar i d’una petita incursió a la cova, totalment voluntària, tornem al riu i nem a l’estret del Mas de Cardenal (segons els mapa) o de Cadernal (segons la veu popular i els documents de la Confederación Hidrográfica del Ebro). Allà hi ha l’estació d’aforament que es va construir als anys 20 per mesurar l’aigua de cara a construir-hi un embassamen; embassament que finalment es va construir el 1975 a El Catllar, per “regalar-lo” a la Repsol, i que actualment forma part de la llista dels “embassaments més inútils d’Espanya” https://www.lavanguardia.com/natural/20180426/443013514686/ecologistas-en-accion-demolicion-embalses-sin-utilidad-en-espana.html

Hi ha un projecte de l’Agència Catalana de l’Aigua per demolir aquesta estació per protecció des peixos; som molts els qui pensem que es tracta de patrimoni industrial a preservar i documentar. Hi ha d’altres mesures de conservació menys dràstiques.

Tornem a remuntar el riu i gaudim de la colònia de boix més meridional de Catalunya, que sobreviu a tan sols uns 130m d’alçada. I altra cop cap avall, on a peu de riu l’última gaianada del 2020 ha deixat a la vista les restes de l’antiga sèquia del molí de Cadernal, desaparegut el 1921. Després cap al pou de Salomó, que abasteix d’aigua aquest poble. I ja, de tornada enfilem cap a Vilabella amb força calor i ganes de cervesa.

Un recorregut que ens ha permès gaudir del riu en un dels seus trams més desconeguts, veure restes de patrimoni i gaudir del paisatge mediterrà en pena floració (potser un xic avançada). I molta aigua. Calia aprofitar-ho

 

  

Un itinerari geològic per les terres del Gaià Una badia marina de fa uns 13 milios d’anys.

Sortida per visitar tres enclaus bàsics per tal de compendre i visualitzar la badia marina que va existir fa més de 12 milions d’anys al Camp de Tarragona. En primer lloc Vespella on punjant al seu castell, o el que en roman, es veuen diferents estrats que de baix a dalt van omplir l’antiga badia. Un altre indret fou la paret est de l’embassament del Gaià. Allí s’hi observen els dipòsits d’unes gegantines esllavissades que varen també anar omplint aquella badia marina. Però el punt que més permet comprendre com fou tot aquell paratge fou la Sala de Paleontologia de Vilabella. Aquest espai inaugurat fa pocs mesos, permet d’una manera simple fer un viatge des del nord de la badia fisn al seu sud. En fi, que et presentem un recorregut pel que va ser el Camp de Tarragona més enllà dels 12 milions d’anys. Entre els 16 i els 12 milions d’anys una gran badia marina va inundar gran part de la regió. L’itinerari d’aquesta exposició viatjarà des de terra endins fins a la profunditat marina, és a dir, des de les arbredes que hi creixien al nord fins al mar que hi bategava al sud. Vilabella, a cavall entre ambdós, estava envoltat de platges, aigües someres i petits deltes. Benvingut als temps del Miocè. De fet fa uns13 milions d’anys Vilabella formava part d’una gran badia marina. Donat el clima temperat del moment, i en els alts geogràfics, hi creixien ufanoses arbredes. Boscs frondosos s’estenien des d’Àsia fins Àfrica tot cobrint el litoral mediterrani. Aquestes arbredes creixien també al nord del Camp de Tarragona. Avui dia les laurisilves de La Gomera en serien una mostra força fidedigna. Mentrestant, i en la depressió, s’hi obria un mar envoltat de ventalls torrencials. Prop les contrades de Salomó i Vilabella el bosc passava a platges, aiguamolls i petits deltes. L’elevada productivitat d’aquests ecosistemes va generar una gran quantitat de restes que van fossilitzar. Tanmateix algunes platges de còdols vestien el litoral d’aquells temps mentre organismes perforadors ho corcaven tot. Exemples d’aquests n’eren les esponges (Entobia). Gràcies a tots aquests rastres coneixem per on bategaven les onades. De manera puntual, i prop del litoral, hi creixien esculls d’ostres gegants. La gran mida d’aquestes probablement fou donada per l’abundància de nutrients i l’estabilitat d’aquells ecosistemes. Entre aquells esculls i platges també hi nedaven uns mamífers parents dels manatís americans, els sirénids. Mentre, i pels fangs arenosos, s’hi soterraven eriçons de mar dels gèneres Clypeaster i Parascutella. Donada la gran producció d’aquells ecosistemes, l’acumulació de closques i sediments esdevenia molt elevada i inestable. Durant alguna tempesta marina, o durant algun terratrèmol, aquests materials submarins s’esllavissaven barrejant la fauna dels diferents ambients i fondàries. Dos exemples d’això els trobem a El Catllar i a la Torre de la Mora. A poques desenes de metres de fondària, i allunyat de platges i esculls d’ostres, s’estenia un fons marí arenós. Aquí molts organismes hi excavaven el seu cau (Thalassinoides). També, i puntualment, algunes dunes submarines es desplaçaven en favor dels corrents predominants. En aquests fons hi vivien pectínids, crustacis, briozous i d’altres organismes amants dels fons allunyats de l’onatge. No obstant això, i a mar obert, hi nedaven algunes balenes entre una gran diversitat de taurons.

En fi la Sala de Paleontologia de Vilabella esdevé un espai per a visites escolars i curiosos de la Geologia.

Altres enllaços:

http://drabada.blogspot.com.es/                                       

David Rabadà i Vives
Professor de Ciències Geològiques

FESTA DE LA VEREMA DO TARRAGONA. Esmorzar de Veremador a Rodonyà.

El celler Estol Verd va organitzar un tradicional esmorzar de veremador, seguida d’una ruta etnoturística i verema tradicional.

Esmorzar a l’era de la Masia de Cal Franciscot i seguidament els participants van fer una ruta Orient-tast, que consisteix en buscar ampolles amagades al llarg d’una ruta entre vinyes. Després els participants van veremar raïm de la varietat ull de llebre i el van premsar amb els peus.