4-març 2023 Sortida: Voltem per les barraques de Santa Coloma de Queralt

Barraques i altres elements de pedra a l’Alt Gaia.

Son totes les barraques iguals?

Barraques de volta de canó, de mitja volta, de lloses, de falsa cúpula, saltadors de marge, rampes de marge, canals de desguàs i altres elements.

Recorregut circular d’uns 9 kms , pels voltants de Santa Coloma de Queralt,

Sortida 9.30  Fonts de les Canelles (Santa Coloma de Queralt). Tornada cap a les 14.00

Cal portar calçat i roba adequada, ja que el recorregut serà per a camps a traves, pujant i baixant algun que altres pas  una mica complicat.

Preu 3€ per l’assegurança.

Podeu inscriure’s a terresdelgaia@gmail.com

Aquest any una marxa diferent. Crònica de tres itineraris per les Terres del Gaià.

Un cop més, la pandèmia no ens ha deixat fer la Marxa del Gaià, en tres dies des del naixement a la desembocadura.

Però no ens hem rendit i hem organitzat tres sortides per conèixer altres llocs de les Terres del Gaià, un itinerari per cadascuna de les comarques per les que passa el Gaià.

Les sortides s’han fet simultàniament aquest diumenge 30 de maig, i han aplegat entre 20/25 persones per ruta. Donada la situació i el poc temps de marge per organitzar-les, estem molt contens de l’interès que genera el territori. Podem dir que hem fet nous socis!!

Agrair al GATA la seva participació, i als voluntaris de l’Associació, l’organització de les sortides, sobretot, als guies voluntaris la seva feina i el seu entusiasme per mostrar-nos la nostra terra. Gràcies Pepis, Ignasi i Pep

 

   

 

Marxa 1 Santa Coloma de Queralt –  Santa Maria de Bell-lloch – Sant Salvador de Figuerola – Torrent de Biure – Pontils – Santa Perpètua – Pontils – Sant Gallard – Santa Coloma de Queralt

 

A les 9 en punt ens hem trobat a la Font de les Canelles, a Santa Coloma de Queralt una colleta de persones vingudes  d’arreu del Camp de Tarragona i un parell de gosses que han demostrat portar-se molt bé al llarg de la ruta. El nostre guia ha estat en Pepis, gran coneixedor de la zona. Farem una ruta circular amb una mica de desviament per no tornar pels mateixos trams del riu.

Hem iniciat camí sortint de la font de les Canelles on neix oficialment el riu Gaià, (en realitat,  ho fa 50 m endins de la surgència que hi ha a dins del recinte de la piscina), i hem anat cap a  l’ermita de Santa Maria de Bell-lloc; després a Sant Salvador de Figuerola, on hem fet una breu parada; Guialmons i a partir d’aquí, per camins que coneix poca gent, observant els camps de sembrat, que ara estan en el seu esplendor. Hem enfilat muntanya amunt fins la Punta Alta des d’on vèiem el riu Gaià, amb la muntanya de sant Miquel de Montclar  davant nostre.

Seguint corriols fins arribar al torrent de Biure, que hem travessat, a peu descalç, pel Salt de l’Ase i la seva resclosa: molt emocionant perquè hem demostrat ser bons grimpadors, breu parada per esmorzar i seguim fins arribar , travessant pastures, fins a Pontils.

Parlem dels objectius de l’associació i algunes persones estan interessades en quines actuacions es fan des de la mateixa, oferint, d’altra banca. el seu suport. Fem parada per carregar aigua i tornem a pujar un camí ample fins anar a trobar la masia de Cal Vidal, abandonada, com tantes d’altres perdudes en mig de camps de sembrats. Arribem a Santa Perpètua, on ens descalcem de nou  per fi !, refresquem els peus i dinem de bon gust a l’ombra de les cases de la plaça. Allà visitem la Torre del Castell, una de les torres medievals més antigues de Catalunya. Fem una bona pujada, però la vista i la visita ens val la pena  l’esforç. Fins aquí hem fet 14 kms.

Ara si, enfilem el camí de tornada, ens en queden 11 km més, però el camí es agradable, seguim el camí de lesTerres del Gaià per la vora del riu, ens tornem a descalçar, veiem rescloses, molins enrunats i algun gorg, fins arribar de nou a Pontils. Seguim un tram de carretera per agafar de nou el camí direcció Sant Gallard, el molí Nou (impressionant casalot bastant ben conservat) i seguim un camí ja entrant a Santa Coloma on hi ha el molí del Recasens, enrunat; el molí de la Torre, el pou de gel i l’aqüeducte que seguia la sèquia. Arribem al punt de sortida a les 18:30, veiem els safareigs i fem palesa la necessitat de preservar aquest patrimoni que si no s’intervé ben aviat desapareixerà.

 Maite Roca

 

Marxa 2

Montferri – Torre del Moro – La Polla Rossa – Font del Lleó – Molí de Puigtinyós – Font del Lluïset – Montferri

A les 9 del matí ens trobem als rentadors de Montferri i després de fer-nos la foto de record comencem a caminar. Deixant enrere el que va cap a  l’ermita i cementiri del castell de Rocamora,  ens comencem a enfilar cap a la torre del Moro. Hi arribem una mica cansats però les magnífiques vistes a l’ Alt Camp, Baix Camp i Tarragonès ens fan retornar les forces per continuar el camí, baixant per la carena fins al mas de la Polla Rosa on de la mà del seu propietari, coneixem la seva llarga història. Continuem apropant-nos al curs del Gaià passant per la font del Lleó, travessem el riu mullant-nos els peus i el tornem a travessar mullant-nos fins més amunt del genoll per arribar al molí de Puigtinyós, des de on reprenem el camí de tornada a Montferri passant per la recentment recuperada font de Lluïset

En arribar a Montferri, una visita a la cerveseria de les Clandestines per fer passar la set i comentar les incidències de la sortida.

Pep Muntadas

 

Marxa 3

El Catllar _ Pujol Rodó – Alzineta – La Riera de Gaià – Ardenya – Cativera – El Catllar

MARXA DE LES TERRES DEL GAIÀ. RUTA DEL BAIX GAIÀ

30 de MAIG de 2021.

El darrer diumenge de maig unes 20 persones vam sortir a les 9 del mati d’ El Catllar, El punt de trobada era la Torre d`en Guiu, a tocar del riu. Vam creuar el poble, pujant direcció Mas de Clarà. Al cap d’ una estona de fer camí vam trobar una construcció de pedra seca amb volta de canó, anomenada La Barraca dels Pebrots.

Després de grimpar una mica vam arribar als abrics de l’ Apotecari, on vam poder veure unes pintures rupestres post- paleolítiques. Alguns vam aprofitar per fer un breu avituallament.

Després d’ agafar forces vam seguir per un senderó que va per la carena i després s’ endinsa en bosc de pi blanc, antics camps de conreu . Abans d’ arribar al mas vell  vam observar orquídies autòctones.

Seguint el camí  fins al Pujol Rodó, en aquest punt elevat vam poder apreciar uns esgrafiats rupestres amb forma de creu, que el guia ens va dir que eren dels Trinitaris. Era un lloc de pas i una fita estratègica. Allí el Pep va sortejar un llibre entre els assistents, que li va tocar a un dels germans que venien de Vilafranca.

Del Pujol Rodó ens vam dirigir cap a L’ Alzineta, una Torre medieval del S. XI, només se’n conserva la base, que es veu molt bé ja que recentment l’ han netejada. A partir d’ aquest punt vam començar a baixar direcció a la Riera de Gaià, vam creuar el riu i vam seguir el camí que va creuant horts i camps d’ avellaners. Passades la 1 del migdia vam arribar a Ardenya.  Vam dinar a la plaça, davant de l’ Església, on vam poder degustar uns albercocs km 0.

Tot havent dinat vam seguir l’ excursió direcció la Masia Boronat, creuant per un pont sobre la línia fèrria en desús de Reus a Roda de Barà. Vam passar molt a prop de la “Ciutat de Troià “ unes restes ibèriques del S. IV-III aC .

Des de aquest punt ens vam dirigir direcció El Catllar, pel camí vam trobar una curiosa incursió a la roca  en forma de petjada mítica, anomenada “ El peu de Déu”.

Vam acabar l’ excursió a l’ Ermita de Sant Ramon d’ El Catllar, on properament s’ inaugurarà el centre d’ interpretació del Riu Gaià i del Conjunt Fabril. Allí el nostre guia,  Josep Zaragoza, ens va fer una magnifica explicació de l’ evolució del conjunt fabril de El Catllar. Eren 2/4 de quatre.

Havíem caminat una ruta circular de 15 km travessant els  termes de El Catllar, Tarragona, La Riera, Vespella i  El Catllar.

Quim Ricomà

                 

Restauració de la Resclosa Major de Santa Coloma de Queralt i recuperació dels talussos del Gaià..

La Diputació de Tarragona emprèn les obres de neteja de l’antic abocador incontrolat i la restauració de la resclosa medieval, patrimoni arquitectònic.

El projecte es va publicar a la revista “La Segarra” de desembre del 2019. Us en fem cinc cèntims.

Projecte de millora de talussos al riu Gaià a Santa Coloma de Queralt

El projecte vol millorar les condicions del marge dret del riu Gaià a l’alçada de la resclosa o Peixera Major o de l’escorxador en el municipi de Santa Coloma de Queralt a la Conca de Barberà. La peixera està feta amb blocs en sec d’alt valor patrimonial. Es tracta d’un espai medieval, probablement del segle XIII. Té uns 4m d’alçada i forma semicircular. Des d’aquest punt es desviava l’aigua cap ala sèquia dels Molins que abastia els sis molins que van des del Molí Nou de Santa Coloma fins al Molí Nou de Sant Gallard, al llarg d’un recorregut d’uns 2,6km.

 

PROBLEMÀTICA ACTUAL
La resclosa o peixera major es el punt del riu Gaià on deixa el tram més urbà i entra en una llera més natural.
En aquest punt detectem que:
– L’arribada d’escorrentius urbans a la zona està creant una erosió a la base de la peixera que provoca la seva degradació i que pot comportar la seva destrucció. La zona també està afectada pels flotants, típics dels col·lectors unitaris, que degraden l’àmbit.
– La presència d’espècies al·lòctones invasores com la canya i pollancres de varietats de jardineria de creixement ràpid estan afectant la vegetació de ribera i posen en risc l’espai en cas d’avinguda.
– Els talussos adjacents són fruit d’abocaments diversos, bàsicament terres, i també tenen afectacions per l’escorrentiu dels carrers. Aquest fet provoca que siguin poc estables i molt erosionables. A més, la vegetació de ribera té dificultats per a desenvolupar-s’hi correctament.
– L’ocupació de la llera per l’horta i pels abocaments de terres ha fet que la secció hidràulica es vegi molt reduïda.

OBJECTIUS

L’objecte d’aquest projecte és definir les actuacions necessàries per realitzar la protecció del marge dret del riu Gaià, aigües avall de la resclosa que es troba a 250 metres del nucli urbà, al municipi de Santa Coloma de Queralt.
Els objectius complementaris que han marcat les línies de treball són:
– Eliminar de la zona la vegetació al·lòctona invasora, que en moments de crescudes pot ser arrossegada provocant afectacions per obturació de la llera en punts concrets no permetent el pas de l’aigua. D’aquesta manera incrementaria el calat aigües amunt d’aquests punts. Per evitar-ho caldrà eliminar aquestes espècies.
– Crear estructures que permetin reduir l’energia de l’aigua en els punts en que s’incorpora al flux.
– Protegir els talussos davant l’erosió hidràulica i l’afectació dels escorrentius urbans.
– Crear sistemes utilitzant la bioenginyeria del paisatge que permetin assolir la qualitat paisatgística i ambiental desitjada, treballant amb espècies autòctones pròpies de l’àmbit i que resisteixin les tensions i velocitats que acompanyen els moments de crescuda.

 

Fotografies actuals de l’obra (octubre 2020)

      Fotografies de Josep M. Mateu

IX Marxa Terres del Gaià. Visitem el nostre patrimoni (1) Primera etapa

El camí de l’aigua, de la Déu del Gúbia fins al Moli Nou de Sant Gallard.

El camí que recorrerem, és el que feia l’aigua que baixava per la sèquia major; des de la resclosa gran o de l’escorxador, a Santa Coloma de Queralt, fins una mica més avall del molí Nou de Sant Gallard, a la sortida de l’abullor del molí    (vocabulari al final), que retorna l’aigua sobrera al riu Gaia.

Aquest sistema hidràulic té un recorregut d’uns 2,7 Km i un desnivell de 70 m; encara es poden veure les rescloses, amb els cap-recs; el molins fariners, alguns conserven les seves basses, cups o cacaus, sobreeixidors i boixarreres. El recorregut està ple d’enginys hidràulics,  abullons o minetes de desguàs; restes d’algun partidor i algunes boixarreres, que servien per regar els horts que hi ha per sota la sèquia major.

Es poden veure quatre rescloses: la gran o de l’escorxador, la petita o subresclosa, sota el molí Nou; la del molí del Sol i la del Gorg d’En Roca. Comptem set molins fariners: sis d’ells construïts a principis del segle XIII: el molí Nou o d’en Bonfill, el molí de la Torre o d’En Guiribert, el del Pocorull o de l’Arnau Pellisser, el molí del Requesens. Els dos restants, el molí Vell o de Dalt i el molíi Nou o de Baix estant a Sant Gallard i pertanyen al terme de les Piles. El setè moli és el del Sol, que es va construir, posteriorment l’any 1753.

També podrem observar un aqüeducte que servia per passar l’aigua del costat esquerra cap el costat dret del riu Gaia, entre el moli Nou i el moli de la Torre. Un pou de gel construït, segurament al segle XVII, i que prenia l’aigua de la sèquia per fer el gel. Un desaigüe retornava l’aigua del desgel a la sèquia.

Dels quatre partidors que havia tingut aquest sistema hidràulic, ara tant sols en queden unes petits restes al costat del moli del Sol.   I de la sèquia ara tant sols en queden 2 trams: un al principi entre la resclosa de l’escorxador i l’aqüeducte i l’altre entre el moli del Requesens i el moli Nou de Sant Gallard.

Noms de les diferents parts del sistema hidràulic:

Resclosa, assut, peixera, pesquera.

Sèquia, rec, canal, canalera.

Bassa, bassal.

Sèquia de desguàs, canal de desguàs: Sortida de l’aigua del carcabà del moli

Estellador, trestallador, desbromador, bagant: comporta que serveix per menar l’aigua cap a una o altra sèquia o bé cap al riu.

Sobreeixidor: Desguàs a la part alta de la bassa d’un molí que dirigia l’aigua sobrera cap al moli de més avall.

Cup, cacau: és per on l’aigua queia de la bassa del moli  al carcabà; amb la força de la caiguda feia rodar la roda d’àleps.

Abulló, mineta de desguàs: mina soterrada, sovint per un camp de conreu, que retorna l’aigua sobrera al riu.

Boixarrera, boixadera: Forat al fons de la bassa per desaiguar cap al molí de més avall, quant no aquest molia. També designa un forat rodó practicat a la part mes baixa de la paret de la sèquia o rec que menava l’aigua cap als horts de sota la sèquia.

Partidor, distribuïdor: construcció per distribuir l’aigua de dues sèquies o recs i la desvia cap a una altre sèquia o cap al riu

  mapa del segle XVIII

                                                                                                                                                                                                                      Josep M. Mateu “Pepis”

 

Recorrem la ruta dels molins fariners de Santa Coloma de Queralt

Interessant sortida i  descobertes sorprenents. Aquest seria el diagnòstic d’una agradable passejada, un dia de mooooooooooolt fred, des de la mina de naixement del riu Gaià (un d’ells, ara no entrarem en polèmica), fins al molí del Sol, camí de Sant Gallard. Malauradament el temps i la curiositat se’ns va tirar al damunt i no vam poder al final. Des de Santa Coloma a  Sant Gallard, una distància de poc més de 2,5 km,  hi ha  6 molins en un desnivell total de 70 m. Estructurats de dos en dos. Els molins estant documentats a les primeries del segle XIII, excepte el Molí del Sol, de mitjans segle XVIII. Observant i resseguint el camí de l’aigua, deduïm que es tracta d’un sistema molt estudiat, pensat i treballat per aprofitar tota l’aigua i la seva força en una zona de cotes baixes i poc cabal. Les explicacions del nostre guia, – gràcies Pepis!, i les aportacions dels caminants, algun geòleg, arqueòleg, historiadores, mediambientalistes…petits experts i entusiastes que van fer més enriquidora encara la sortida, ens van mostrar que estàvem davant un patrimoni excepcional.

De bon matí ens vam trobar uns quants de les terres baixes i  mitges del Gaià. A Santa Coloma ens esperaven els companys de les terres altes amb el Pepis, la Carme Casas i un empleat municipal, que ens van mostrar una gran meravella, la mina quer recull l’aigua que brolla incansablement del subsòl i dóna les primeres aigües al Gaià. Una mina soterrada i actualment no visible que queda amagada sota les instal·lacions de la piscina municipal. La coberta data probablement de finals del segle XVI quan l’aigua va ser canalitzada cap a la Fonts de les Canelles o Font dels Comtes.

IMG-20171229-WA0002Després vam començar el recorregut pel camí de l’aigua, des de la resclosa l’Escorxador  (o peixera segons la documentació medieval) per la riba esquerra, i ja les primeres aigües del Gaià s’aprofiten per regar uns horts.  Les boixarreres, forats al fons de la bassa dels molins que permeten portar l’aigua cap al següent molí.  Els estelladors, comportes per  tornar l’aigua sobrera al riu. Que no se’n perdi ni una gota. Un exercici de vocabulari.

Arribem al Moli Nou, no sense intentar deduir on devia ser el molí medieval de Piquer, citat per la documentació i sense restes prou probatòries del seu emplaçament. Damunt el Molí Nou hi ha les restes de la bassa, actualment reomplerta amb terra. Seguim la canalera de sortida de l’aigua i passem per un aqüeducte que genera les primeres “polèmiques” sobre datació històrica i usos. El Pepis ens explica que la Gaianada (rubinada) de Sant Cin

to de 1926 es va endur  tres arcs de l’aqüeducte.

Seguim i descobrim un resclosa petita, estelladors i abullons per desviar l’aigua sobrera de nou cap al riu.

IMG-20171229-WA0003Des d’allà vam resseguir els molins, el de la Torre, el de Pucurull, el de Petronillo i el del Sol. Proveïts de fotografies aèries i una còpia d’un fantàstic plànol de l’any 1750 que mostra els molins i les seves basses, equipament proporcionat pel nostre guia, i que ens va permetre deduir tot allò que ja no es pot veure,  redescobrint  els enginys per desviar l’aigua sobrera, per nodrir les sèquies, per aprofitar l’aigua, en definitiva. Restes patrimonials difícils de veure abans de la riuada del 2015.

Sorprèn  la factura del molí de la Torre, del qual, com indica el nom, en queda una gran torre. L’edifici feia 17 m.  Una edificació que s’enfonsa fins a vuit metres, on s’observa la sortida del carcabà i el “soterrani” on hi havia les moles.

Mira que hi hem passat unes quantes vegades pel costat dels molins quan fem la Marxa de les Terres del Gaià, fins i tot n’hem visitat algun, i la de coses que vam descobrir !

Debats sobre les datacions, reformes, documents que els citen, la història dels seus habitants, dels seus propietaris, els Comtes, el monestir de Santes Creus i… a mi em queda un gran dubte Per què hi havia tants molins en aquest petit sector? Eren tots per moldre gra? I en aquest cas… tanta quantitat? D’on venia el gra? A qui proveïa?  Se’ns ha girat feina !!

Maribel Serra

Vocabulari

  • Estellador o bagant: comporta que menava directament l’aigua de la sèquia  al riu. De vegades a través  de una mina de desguàs o abullo.
  • Boixarrera: forat al fons d’una bassa, sèquia o rec, per desviar l’aigua (per exemple als horts ) o portar-la cap al moli de més avall.
  • Boixa o tatxot: tros de fusta de forma cilíndrica o lleugerament cònica recoberta de roba o sac que tapa la boixarrera perquè no vessi (també anomenada tatxot).

Mapa

Fragment del “Mapa fet per Gili del terme de Santa Coloma de Queralt y de Vellprat en lo any 1750”. Arxiu de la Corona d’Aragó. Des de Santa Coloma de Queralt (part inferior), podem resseguir varis molins: el Molí Nou, el Molí de la Torre, el Molí del Pucurull, el Molí del Sol i el Molí del Miquel.

Casa Jaume Punto, Santa Coloma de Queralt

 

Passejar pel Gaià sempre està bé; pels seus paisatges, per els seves viles i llogarrets. I sempre descobreixes un racó amagat. I d’un petit racó amagat, una petita meravella us en vull fer cinc cèntims.

Que Santa Coloma de Queralt val una (o més) visites, està clar. El castell dels comtes, el nucli medieval, els molins del Gaià, i la font de les Canelles d’on raja la primera aigua del nostre riu. El safrà, els camps de cereals, la seva gent…i la botiga d’en Jaume Punto.

Una petita botiga que ha quedat amarada en el temps. Conserva el mobiliari antic, de començament del segle XX, i el millor també en conserva el gènere. Es veu que havia estat una confiteria – adrogueria, un combinat que ara ens sembla difícil. Obrador de xocolata i cereria. I una mica de tot.

Es veu que cap al 1965 el matrimoni que duia la botiga, crec recordar que la segona generació ja, es va jubilar i van tancar l’establiment amb tot el gènere que tenien a la venda i el que tenien emmagatzemat des de molt si molts anys enrera. L’Associació Cultural Baixa Segarra ha recuperat el local i el que s’hi venia. Pots trobar les xocolateres, sobre de royal de vés a saber quan, “flix” i insecticides i els aparells per “flitar”, colònies a granel, ciris i motllos d’exvots, i petites meravelles com pissarrins d’escola o bosses de confits per la primera comunió. Un univers de petites meravelles. Millor gaudiu de les imatges i de segur que us agafen ganes d’anar-hi!

CLEAN-UP AL GAIÀ. Jornada de Voluntariat Netegem el Gaià

Als municipis de Santa Coloma de Queralt, Querol, El Pont d’Armentera, Aiguamúrcia, El Catllar, amb voluntaris l’ASsociació Mediambiental la Sínia, ajuntaments, Terres del Gaià, es va dur a terme un neteja de deixalles a la llera del riu Gaià acumulades després de la Gaianada de novembre.

Des d’aquí animem a continuar en la recuperació del riu

Aiguamúrcia

20160507_105835 20160507_105820

20160507_110928 20160507_120413 20160507_121940 20160507_122040

Santa Coloma de Queralt

IMG-20160507-WA0000   IMG-20160507-WA0019

IMG-20160508-WA0006

Querol

IMG-20160507-WA0012  IMG-20160507-WA0013

   IMG-20160507-WA0010  IMG-20160507-WA0016

El Catllar

IMG-20160507-WA0004     IMG-20160508-WA0007

I DESPRÈS DE LA GAIANADA QUÈ ?

El  2 de novembre l’aigua del Gaià va baixar amb una força que, probablement, no s’havia vist des de l’Aiguat de Sant Cinto, el 1921. Les dades de la pujada de les aigües, les inundacions, alguns camps de conreu arrasats, equipaments desapareguts, estructures de rec malmeses…la llista és impressionant. Les imatges també.

Tot i així, i sortosament, no es van haver de lamentar danys personals i, possiblement per això, i perquè el Gaià és un riu petit i poc conegut, els mitjans se’n van fer poc ressò.

El 1921 l’aigua va inundar les terres baixes. Al novembre, l’embasament del Catllar va parar el cop; va pujar gairebé 10 metres i es van haver d’obrir comportes. És clar però, que sense urbanització massiva a la costa tampoc hauria calgut que un embassament parés el cop.

La Gaianada va fer mal, és clar. Cosa que lògica d’altra banda, tenint en compte que  els rius mediterranis ja les fan aquestes coses. Malgrat això, la riuada també pot ser  una oportunitat. La força de l’aigua va  eixamplar la llera, va retornar, en alguns punts, el riu al seu curs original, va redescobrir espais oblidats sota la bardissa i va fer arribar aigua a la desembocadura, després de 40 anys !!

 

20151230_104741 20160213_104855

L’aigua va arrossegar arbres monumentals, fustam de tot tipus, estructures, vehicles, rodes—i una quantitat incomptable d’escombraries i andròmines. L’ACA va fer actuacions d’urgència en estacions de captació, carreteres i passos. Es van recollir, trinxar i evacuar gran quantitat d’arbres arrossegats pel riu, bàsicament prop de les àrees habitades.

I ara què ? hi ha trams, especialment a l’Alt Camp, plens de restes d’arbres, arbustos, objectes diversos. Gran part de la desfeta natural serà reabsorbirà pel mateix riu. El problema principal, però, rau en l’acumulació de detritus de tot tipus, i les runes i andròmines repartides per la llera. Al municipi d’Aiguamúrcia, per exemple, podem contemplar dos cotxes, un dipòsit de tractor i un parell de bicicletes, com a monument a la modernitat, la que viu d’esquenes al riu.  I de porqueria, la que vulgueu, arreu del curs del Gaià.

20160213_103415

D’altra banda, les actuacions de la maquinària que ha intervingut al riu, han deixat un accés fàcil que, malauradament aprofiten motos, quads i 4 x 4.  Molts trams del Gaià estan inclosos dins de la Xarxa Natura 2000 i són Espai d’Interès Natural. Cal que tots plegats ens involucrem en la conservació d’aquest riu, en protegim i posem en valor la seva biodiversitat i patrimoni social i cultural.

20160213_125733 20160213_125446  20160213_101709 20151230_113121

Les Administracions hi estant treballant. S’han d’avaluar els danys més enllà de les infraestructures i béns privats. HI ha tota la xarxa turística malmesa, el Camí de les terres del riu Gaià. I sobretot la neteja de deixalles i el manteniment de la llera i el bosc de ribera. Ara cal treballar conjuntament amb els agents del territori i organitzar un calendari d’actuacions.

Maribel Serra

Santes Creus i les Terres del Gaià. Santa Coloma de Queralt. Font de les Canelles.

Iniciem, al nostre apartat “Mirades al Gaià”, la publicació de part dels textos i ilustracions del llibre “Santes Creus i les Terres del Gaià”, que fa un recorregut per tota la conca, amb textos de Josep Santesmases i pintures de Joan Cunillera. 

Agraïm als autors i a l’editorial Arola, la seva disponibilitat. 

Esperem que en gaudiu.

SantesCreus_05

SANTA COLOMA DE QUERALT

La Font de les Canelles

Podria haver estat aigua de font per regar l’hort d’una casa; podria ser pirinenca, de petita torrentera, sense nom ni dibuix en el mapa; tal volta aiguamoll en terra llaurada. Aigua escorreguda sense pena ni glòria, ni suc ni bruc, ignorant el delit d’escriure una cançó de futur. No hi ha aigua més valuosa que la que en néixer engendra un riu, vigorosa per trencar muntanyes, ufana de travessar planúries, amb l’afany d’abastar la gegantina mar.

El meu riu, petit, és noble de naixença, sota la Santa Coloma. La meva aigua per vuit canelles sortida és patrimoni indestriable de la vila comtal. Quants rius d’anomenada, de cabal majestuós, de llarg trajecte entre llengües i països no voldrien baratar-me la naixença!

Avall, avio l’aigua vers l’aventura: el curs és ben marcat. El temps i l’atzar de la natura dibuixaren camí vers la mar. Els homes, però, riu avall, han trencat el fat.

Josep Santesmases  · Joan Cunillera (2006). Santes Creus i les Terres del Gaià. Arola Editors.