SORTIDA VILADEPERDIUS-BRUFAGANYA 17 FEBRER

Sortida matinal per conèixer l’Alt Gaià.

Sortirem del petit poble de Viladeperdius per el camí de les Pedrisses, cruïlla amb el camí de Sant Magí; agafarem el camí del mas del Quer que ens portarà a dalt de la Serra de la Brufafanya, on, si fa bon temps, ens aturarem per  esmorzar i veure les vistes de les terres de l’Alt Gaia. Continuarem de baixada fins al mas del Quer, situat al cor de la serra. Als anys 40, l’antic edifici va ser inclòs dins un nou casalot per convertir-lo en sanatori per a joves. Posteriorment una serradora va comprar tota la finca i la va explotar fins que Icona la va comprar l’any 1964, convertint-la en un viver forestal, ara es propietat de la Generalitat.

Després de visitar el mas continuarem pel camí de l’Obaga per mig dels seus boscos fins a trobar el camí de la Teularia, que ens durà a l’enderrocat mas de la Teuleria, i cap a dalt un altre cop, a la Serra de la Brufaganya, per baixar de retorn cap a Viladeperdius.

Lloc de trobada a les 9 matí a l’entrada de https://maps.app.goo.gl/t6N53cSaaYXhuhtm9Viladeperdius 

Inscripcions 3 € (en metèl.lic, es paguen a la sortida).

terresdelgaia@gmail.com

Maite Roca 692052146 / Josep M. Mateu 699757999

Mas Quer

Passejada pel patrimoni i el paisatge de la Desembocadura de Gaià.

Dissabte 25 de novembre de 2023

10.00 h Castell d’Altafulla

Durada aprox. 3 h.

Amb aquesta sortida, l’última de l’any, volem recórrer el paisatge de la desembocadura coneixent-lo des d’un altre punt de vista: la importància històrica i patrimonial de l’indret, al mateix temps que la riquesa mediambiental; la recuperació del corriol camanegre, l’estudi de les restes patrimonials hidràuliques, l’observació d’ocells…

Una excusa perfecta per presentar la guia de patrimoni i la d’ocells que podreu adquirir al final del recorregut, durant el vermut que ens ofereix l’Ajuntament d’Altafulla.

Recorregut Altafulla-El Vinyet-Desembocadura-Altafulla.

Castell, Plaça del Pou, platja, El Vinyet, antiga fàbrica de carbonat, La Roca de Gaià, Desembocadura, Mineta d’Altafulla, Sínia de Ca’l Fuster, Altafulla (antigues escoles Teresa Manero)

 

 

 

 

 

 

 

Sínia de Ca’l Fuster

 

 

 

 

Les Guies

                               

15 €                                                                       5€

 

APUNTEU-VOS terresdelgaia@gmail.com

Bibliografia:

Antiga Fàbrica Carbonat

Les sèquies del Gaià (tram final)

deu anys d’observació d’ocells a la desembocadura del Gaià

Les Sínies del Vinyet

 

 

4-març 2023 Sortida: Voltem per les barraques de Santa Coloma de Queralt

Barraques i altres elements de pedra a l’Alt Gaia.

Son totes les barraques iguals?

Barraques de volta de canó, de mitja volta, de lloses, de falsa cúpula, saltadors de marge, rampes de marge, canals de desguàs i altres elements.

Recorregut circular d’uns 9 kms , pels voltants de Santa Coloma de Queralt,

Sortida 9.30  Fonts de les Canelles (Santa Coloma de Queralt). Tornada cap a les 14.00

Cal portar calçat i roba adequada, ja que el recorregut serà per a camps a traves, pujant i baixant algun que altres pas  una mica complicat.

Preu 3€ per l’assegurança.

Podeu inscriure’s a terresdelgaia@gmail.com

Sortida als castells de Selmella i Saburella (Alt Camp)


Diumenge 27 de novembre.
Trobada 8.30 Els estenedors (El Pont d’Armentera)
9.00 Arribada a l’aparcament Restaurant Selmella.
Recorregut 4 hores aprox
14.00 Dinar de pícnic. Porteu Aigua

 

Ruta per la serra de Selmella: castells de Selmella i Saburella

 

Ruta circular.. Es camina pràcticament sempre per pistes de terra, amples i sense gaires desnivells, i no ens trobarem cap dificultat tècnica. La vegetació està constituïda bàsicament per bosquines de pi blanc, tot i que en alguna vessant més obaga es travessen clapes d’alzinar, i per brolles calcícoles amb romaní i argelaga. Si la visibilitat és bona tindrem bones vistes de la plana de l’Alt Camp i de les serres de l’Alt Gaià (com les de Comaverd, Puig Cristià, Camadall i Ancosa-Montagut).

L’itinerari comença al costat de Cal Figueres,  on deixarem els cotxes, a prop del Km 2 de la carretera TV-2141 que ve del Pont d’Armentera. Emprenem l’ascens suau però continu per una pista ampla fins dalt de la Serra de Selmella i seguirem fins arribar al peu del castell de Selmella (831 m). Pujarem per un corriol per conèixer les restes del castell.  Per sota veurem les ruïnes de l’ermita de Sant Llorenç i les restes de les cases del poble abandonat de Selmella. Continuem caminant per la pista, ara bastant planera, fins al coll de les agulles (766 m). Des d’aquí, en descens, sempre per pista, arribem fins al castell de Saburella (686 m). Pujarem fins les ruïnes del castell (millor conservades que les de Selmella) per un corriol. Si el temps acompanya, des d’aquí tindrem bones vistes de les altres muntanyes de l’Alt Gaià. Baixarem del castell per un camí més ample i ens dirigirem cap al punt d’inici de la ruta per una altra pista ampla. A l’alçada de Cal Batllet la pista dona pas al final de la carretera TV-2141, així que els últims dos km fins arribar de nou a Cal Figueres els farem trepitjant asfalt.

En total, són uns 12 km amb un desnivell acumulat de 400 m. Es pot fer tranquil·lament en unes quatre hores. Portarem el dinar a la motxilla per fer pícnic al costat del castell de Saburella. No trobarem aigua pel camí, passem a la vora de la font de l’Hort de Mas Seguer, però actualment no brolla. Per últim, tot i que és una ruta fàcil i caminarem per pistes hem de dur, com sempre, roba i calçat de muntanya.

 

Bibliografia:
“Els castells del Gaià”
“El castell de Selmella, origen d’un projecte de recerca”
“La recerca arqueològica al castell de Selmella (2003-2006)”

 

Inscripció 3€ terresdelgaia@gmail.com

XIII MARXA DE LES TERRES DEL GAIÀ

 

I aquest cop sembla que si, que podem reprendre la Marxa de manera normalitzada. De dalt a baix. De Santa Coloma de Queralt a Tamarit. Sense mascaretes, sense límit d’aforament i caminant tots plegats.

Així que animeu-vos i tornem a recórrer el Gaià.

Algunes característiques d’aquest any: no es preveu dormir cap dia.

El primer dia es pot pujar amb autocar, sortint des d’Altafulla anirà fent parades per recollir participants que durà a l’inici de la Marxa a Santa Coloma, on ens esperen amb un esmorzar. La resta de jornades cada participant s’haurà d’organitzar per anar al lloc de sortida i retornar a l’arribada. La idea és organitzar-nos entre tots així que contacteu-nos per qualsevol dubte.

El dinar de la jornada 1 i 2 ens el portem cadascú. Això si hi haurà berenar-sopar a l’arribada. Per qui vulgui.

La primera etapa és la més llarga, uns 26km, tot i que es tracta d’un recorregut més aviat planer.

Les altres dues etapes són d’uns 18km.

Sortida apta per a totes les edats, porteu calçat còmode, protecció solar, aigua i tot allò que se sol portar en aquestes ocasions.

Trobareu el formulari d’inscripció i el compte bancari en aquest enllaç Inscripció XIII Marxa Terres del Gaià

Límit data per apuntar-se 25 abril

Podeu consultar llocs per dormir

TREPITJANT EL GAIÀ: SANT MIQUEL DE MONTCLAR 19/3/2022

TROBADA a les 9.00 Plaça Pontils

Recorregut entre 4-6 hores. Dinar de carmanyola

Preu 3€ o 5€ amb samarreta

Inscripcions: terresdelgaia@gmail.com

RECORREGUT: Pontils – Montclar- Biure de Gaià – Pontils

Sortim de Pontils (517 m) passant per davant de l’església de Santa Maria i caminem al costat del Torrent de Biure per un tram engorgat, deixant avall, a la nostra esquerra, el Toll de la Resclosa. De seguida passem pel bosc de ribera del Clot Fondo també conegut com “La Terra Promesa”. Després, em mig hora aproximadament, el paisatge s’obre i ens trobem en una cruïlla de camins. Prenem una pista ampla a la nostra esquerra, que puja durant uns tres quilòmetres, primer suaument i després més fort, pel paisatge bucòlic de la vall del Torrent de Sant Miquel. Quan deixem enrere una casa (la barraca d’en Jaumet de les ulleres) girem a la dreta en un nova cruïlla. Comencem la pujada a la Serra de Montclar. De seguida la pista es converteix en sender, i després en corriol. La pendent es abrupta, però la senda està ben traçada. En mig hora arribem a la carena. A l’esquerra tenim la Punta de Montclar (948 m) i a la dreta l’ermita de Sant Miquel i les restes d’un castell. Des d’aquí la vista sobre les muntanyes de l’Alt Gaià es excel·lent. Ara toca baixar. Seguim la carena, que es també divisòria d’aigües (conca del Gaià a la dreta i conca del Francolí a l’esquerra) amb molt bones vistes sobre el paisatge en mosaic de la Baixa Segarra. El camí es segueix sense grans dificultats, tot i que algun tram es força pendent i s’ha d’anar amb compte de no relliscar. En una mig hora sortim novament a una pista de terra. A la dreta tenim el Serrat d’anar a Ballar i davant veurem de seguida les torres del castell de Biure de Gaià. Travessem els carrers del poble i arribem a la Font de Biure. Fins aquí portem unes quatre hores de camí, anant tranquils, així que es un bon lloc per esmorzar o dinar. Després només queda recórrer uns quatre quilòmetres per una pista ampla i en suau descens, que permet fer la xerrada de sobretaula sense deixar de caminar, i seguint en paral·lel el curs del Torrent de Biure, fins arribar de nou a la confluència amb el Torrent de Sant Miquel, a la primera cruïlla. L’últim tram fins tornar a Pontils es fa pel mateix sender que a l’anada.

En total es caminen aproximadament uns 14 km amb uns 600 m de desnivell acumulat i es pot fer amb un pas tranquil en 6 hores. Es un camí fàcil excepte algun tram de descens per la carena. Per tant, s’ha de portar calçat de muntanya i va molt bé comptar amb l’ajuda d’uns bastons.

 

Notícia Històrica

 El castell de Montclar pertany en el seu origen a l’extens terme de Santa Perpètua. Construït a començaments del segle XI, probablement gràcies a la seva situació elevada i estratègica. Montclar pren una especial importància en la fixació i l’expansió de la conquesta de l’Alt Gaià. L’any 1013 és propietat de Sal•la de Santa Perpètua, descendent d’altre Sal•la, fundador del llinatge del mateix nom, i que domina a principi del segle XI un extens territori en el qual s’inclou el castell veí de Santa Perpetua i el de Barberà.

La primera referència directa al castell data de l’any 1030, quan Guillem, fill de l’esmentat Sal•la, ven el castell i el seu terme a Arnau Odó, el qual tres anys més tard el ven a Bernat Sendred de Gurb, del llinatge dels Gurb-Queralt, agents principals de la repoblació d’aquestes terres. La família Cervelló, dins la seva estratègia d’esdevenir claus al territori, compren, l’any 1072,  Oliver Bernat de Gurb i a la seva esposa, l’alou format per Montclar, Benviure i les Piles, per dos mil mancusos barcelonesos d’or.

Llegeix més

Comença un nou any. Bon Any 2021 des de les Terres del Gaià.

Segurament és la tarda de Sant Silvestre més nítida dels últims vint anys.
Si coneguéssim l’sky line de Montserrat en posaríem assenyalar cadascuna de les agulles. I si fóssim agosarats asseguraríem que aquella clara protuberància del sud-est és l’Illa de la Calma; i quasi que hi pugem de peus, tot i una recança profunda envers aquesta mena d’asseveracions (sovint) massa barates i excessives [la discussió a peu de text impedeix, de fet assegurar-ho]…
Aquell tapís que tantes vegades hem descrit des d’aquí dalt mirant el Camp més immediat enguany és tendre. Si la tardor ha estat relativament normal pel que fa a humitats, l’any 2020 ha recollit més aigua que en dos o tres dels normals, i les peces de terra de Figuerola, el Pla de Santa Maria i Valls alternen entre el marró rogenc i clapes de verd lluminós.
La nitidesa dels horitzons ens fa anar lluny amb els ulls, fins als Ports de Besseit, que retallen el fons de la imatge. La punxa de Miramar que tenim al davant és avui la culminació d’un massis que fa de talaia de la vall del Francolí. Des d’aquest punt de vista, l’A-27 es torna sinuosa, des de la sortida del túnel que aviat posarà Montblanc a 18 minuts de Tarragona, i que quan arriba a Picamoixons es fon en l’esplanada de la conca del riu. Les fumeres del Baix Camp són de la neteja dels camps d’avellaners; les de l’altre costat, al Gaià, foren de la poda de vinya…
Recuperant el terreny des de l’horitzó de costa (la punta del Delta sí que s’aprecia), el Camp se’ns emmarca des del Cap de Salou, i des d’aquí, qualsevol batxiller entendria que un dia un enginyer decidís instal•lar la petroquímica, al darrere mateix del vell i etern Port de Tarraco.
Valls, des d’aquesta òptica és, cada dia més un dibuixet urbanitzat al capdavall del gran polígon industrial, que per la seva ubicació ha esdevingut logístic, sobretot. És obvi que aquest és un encreuament geogràfic històric, entre el sud i el nord (per aquest ordre, perquè sempre és el sud que mira reverencialment el nord) i entre l’interior i el litoral. Som al cim del Tossal Gros (867 m.), just entre el coll de Cabra, per on passa a 500 msnm l’AP2, i l’estret de la Riba, que abans del pas de l’AVE ja fou sempre nus ferroviari. Si el polígon del Pla i el de Valls arribesin a unir-se complirien una funció prevista i eficient, més que moltes de les urbanitzacions industrials que durant les últimes dècades han proliferat, sense consolidar-se i embrutant més que estructurant…
La claredat és total i convida a confirmar la morfologia del Camp que coneixem per experiència i per repetició literària: la corba descendent apreciable des dels contraforts del Montagut i el Montmell, que des d’aquí veiem talment com una secció del terreny ens obliguen a una memòria vegetal que defineix la nostra viticultura. Els primers conreus que podem albirar al nord-est són Sumolls (la Parellada, en aquelles cotes i més amunt queda amagada dins les valls penedesenques del nord). Parlem de Les Pobles, al municipi d’Aiguamúrcia, muntanya amunt i prop dels 400 msnm. Resseguint el descens del Gaià, que pel seu caràcter acongostat i retallat alterna vinya i masses de bosc, endevinem Vilarodona, que competeix en alçada amb el campanar del Catllar… a partir d’aquest punt el Gaià és una constel·lació. Montferri i Rodonyà, Bràfim, Vilabella, Renau i l’Argilaga… terra de Macabeu i Cartoixà. Alió i Nulles ens queden al davant, a primer pla, i morfològicament queden connectats amb la línia que es defineix entre el Pla i Valls.
Tot aquesta plana entapissada, tendra i avellutada per un 2020 pandèmic però humit pel que fa al clima (a la vinya ha estat any de Míldiu), és un petit paradís endreçat banyat per una llum atenuada de plàcida tarda d’hivern que, atemperada, ens deixa fer un apunt que és ritual i plaent.
Regalar-nos periòdicament la mateixa panoràmica ens confirma projeccions i ens proporciona el marc. Repetir puntualment reconforta.
Hauríem pujat igualment, per la força del ritu. I per postres el Mestral dels darrers dies s’ha aturat i ens ha convidat a mirar als quatre vents (en l’ascens hem gaudit de perspectives inèdites de la Conca de Barberà) amb confiança.
Bon 2021
Oriol Pérez de Tudela

Trepitjant El Gaià: Vilabella-Salomó, meandres, coves i molins. La crònica.

Una bona colla ens reunim a l’exterior del pavelló poliesportiu de Vilabella i comencem a caminar cap al riu; hi arribem a l’alçada del molí Rònec o del Pier, al qual s’accedeix per una pont penjat. El molí, probablement construït al segle XIII com la majoria dels molins del Gaià, és al terme de Salomó, tot i que sempre va estar regentat per gent de Vilabella. El nom de Pier el deu a la inscripció que hi ha a la porta principal. Damunt del molí s’hi va construir un mas i a l’altra banda un celler. Tot plegat va estar en ús fins que la gaianada de Sant Cinto, el 1921, el va malmetre. https://terresdelgaia.omeka.net/collections/show/1

Seguim cap a als “Set ponts”, el gran pont pel que passa la via del tren, actualment poc transitada. Construcció monumental del 1881 de la línia Vilanova-Valls, patrocinada per Francesc Gumà https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Gum%C3%A0_i_Ferran . El nom li ve dels set ulls que té. La curiositat és que a mitja alçada hi ha un pas a peu que permetia escurçar el trajecte fins a Valls.

I força aigua! Comencem a travessar el riu (ho farem 5 vegades) per les passeres improvisades pel nostre company Josep Zaragoza. Després pugem cap a la Cova Fonda o dels Vergerars. A banda i banda del riu hi havia hortes ben regades, de les quals encara podem veure restes de les margeres que les sostenien i de la sèquia que segueix la paret.

Després d’esmorzar i d’una petita incursió a la cova, totalment voluntària, tornem al riu i nem a l’estret del Mas de Cardenal (segons els mapa) o de Cadernal (segons la veu popular i els documents de la Confederación Hidrográfica del Ebro). Allà hi ha l’estació d’aforament que es va construir als anys 20 per mesurar l’aigua de cara a construir-hi un embassamen; embassament que finalment es va construir el 1975 a El Catllar, per “regalar-lo” a la Repsol, i que actualment forma part de la llista dels “embassaments més inútils d’Espanya” https://www.lavanguardia.com/natural/20180426/443013514686/ecologistas-en-accion-demolicion-embalses-sin-utilidad-en-espana.html

Hi ha un projecte de l’Agència Catalana de l’Aigua per demolir aquesta estació per protecció des peixos; som molts els qui pensem que es tracta de patrimoni industrial a preservar i documentar. Hi ha d’altres mesures de conservació menys dràstiques.

Tornem a remuntar el riu i gaudim de la colònia de boix més meridional de Catalunya, que sobreviu a tan sols uns 130m d’alçada. I altra cop cap avall, on a peu de riu l’última gaianada del 2020 ha deixat a la vista les restes de l’antiga sèquia del molí de Cadernal, desaparegut el 1921. Després cap al pou de Salomó, que abasteix d’aigua aquest poble. I ja, de tornada enfilem cap a Vilabella amb força calor i ganes de cervesa.

Un recorregut que ens ha permès gaudir del riu en un dels seus trams més desconeguts, veure restes de patrimoni i gaudir del paisatge mediterrà en pena floració (potser un xic avançada). I molta aigua. Calia aprofitar-ho