L’Aqüeducte del Gaià. Excavacions del l’ACA.

Us oferim el text de l’Institut d’Arqueologia Clàssica sobre les excavacions de l’aqüeducte del Gaià, en les que van participar alguns membres de Terres del Gaià.

ICAC notícies

Els romans captaven aigua a Puigpelat, a més del riu Gaià. Les noves excavacions confirmen la connexió de dos aqüeductes diferents

14 gener 2021

Jordi López Vilar, Antoni Corrales i Joan Canela. Treballs d’excavació a Vallmoll (Alt Camp). A la imatge es pot veure una part del contrafort i dos paviments sobreposats, amb una capa de travertí. Foto © ICAC

Les excavacions dutes a terme durant 2020 a diferents poblacions del Camp de Tarragona han permès als investigadors determinar que l’aqüeducte del Gaià no és un sol aqüeducte sinó que es tracta de dos aqüeductes connectats.

Hi hauria un primer aqüeducte que va des del Pont d’Armentera fins a Puigpelat, dues poblacions de la comarca de l’Alt Camp (Tarragona). A partir de Puigpelat la conducció canvia totalment: és més gran, va coberta amb una volta i s’hi troba una aigua que, en ser molt més calcària, ha fet molta més tosca a l’interior de l’aqüeducte.

De moment, s’ha localitzat l’àrea on s’acoblen els dos aqüeductes i que es troba al terme municipal de Puigpelat. Els investigadors posen ara la mirada en saber si un aqüeducte és anterior a l’altre.

Per això, els investigadors sospiten que a Puigpelat hi hauria una segona font d’aprovisionament de l’aqüeducte, amb una aigua molt més calcària que la del riu Gaià i que vindria a complementar el curs d’aigua que baixava cap a la ciutat de Tàrraco. Aquesta font suplementària d’aigua explicaria la secció més gran de l’aqüeducte a partir de Puigpelat i les diferències en les característiques i la concreció calcària acumulada en els diferents trams.

Jordi López lidera el projecte de recerca sobre els aqüeductes romans de Tàrraco Aqua Augusta (projecte quadriennal 2018-2021, CLT009/18/00098), que compta amb el finançament del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), la Fundació Privada Mútua Catalana, l’Ajuntament dels Pallaresos i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Conèixer el patrimoni per a poder-lo protegir

El Pont del Diable ens ve fàcilment a la memòria quan pensem en aqüeductes romans a Tarragona, però aquest és un element més del conjunt de més de 65 quilòmetres que conformen l’aqüeducte del Francolí (amb un traçat estimat de més de 15 km) i l’aqüeducte del Gaià (amb més de 50 km).

Malgrat es coneixien alguns trams dels aqüeductes del Francolí i del Gaià, i més o menys es tenia una idea del recorregut, no estan en realitat localitzats sobre el mapa. I això és el que es va proposar fer l’equip de Jordi López. Com ens explica el mateix López:

El primer pas per a protegir l’aqüeducte és conèixer-lo i saber exactament per on passava. Després, ens podrem plantejar la protecció de les restes que en queden.

La prioritat del projecte és fer la planimetria dels aqüeductes i catalogar els trams que es puguin localitzar. Més endavant, es podrien fer analítiques de travertins.

A més de mapar el recorregut dels aqüeductes, el projecte permetrà també definir les seves característiques; com ara la seva amplada, l’alçada, les tècniques constructives, les diferents fases que es puguin detectar, etc.

En un futur, l’equip es planteja també fer analítiques de travertins (les capes de calç que es formen a l’interior de l’aqüeducte), que podrien donar algunes orientacions sobre les característiques de l’aigua que hi circulava. De moment, però, la prioritat és fer els plànols, la planimetria de l’aqüeducte i la catalogació dels trams que s’hagin pogut recuperar amb els treballs de prospecció i excavació arqueològiques.

             Vallmoll

 

El resultat de diverses campanyes d’excavació

En el marc del projecte d’aqüeductes romans Aqua Augusta els darrers anys s’han dut a terme diverses campanyes d’excavació, amb què s’han descobert diferents punts de l’aqüeducte del Gaià. L’objectiu d’aquests treballs no era destapar grans trams d’aqüeducte sinó fer petites cales a llocs concrets que permetessin als investigadors obtenir la informació necessària per a completar la planimetria i la catalogació.

Els darrers anys s’han fet excavacions als termes municipals del Pont d’Armentera, Aiguamúrcia, Puigpelat, Vallmoll i els Pallaresos (Tarragona). L’última campanya (octubre-novembre de 2020) va durar tres setmanes i es va excavar en deu punts diferents de l’aqüeducte.

La feina va consistir bàsicament en el desbrossament i neteja d’alguns sectors de l’aqüeducte, sempre de manera manual. En alguns punts l’estructura ja estava pràcticament a vista i això va permetre desembarassar trams de fins a quinze metres de longitud en un temps relativament breu. En altres casos va caldre excavar en profunditat.

La pròpia naturalesa de la conducció va proporcionar estratigrafies molt simples i cap material arqueològic moble associable. Sí es van poder recollir mostres, especialment de les concrecions calcàries adherides a l’interior del canal.

Fins ara els treballs s’han centrat en l’aqüeducte del Gaià. El 2021 serà el torn de l’aqüeducte del Francolí.

Acabats els treballs d’excavació, s’ha fet amb especial cura la documentació gràfica de les estructures excavades i un estudi aprofundit de la tècnica constructiva (que s’ha vist que va ser diferent en diversos trams excavats), així com de les reparacions que s’han pogut determinar.

L’equip ha estat format per Jordi López Vilar (director), Joan Canela Gràcia, Albert Velasco Artigues i Antoni Corrales Soberino. A més, ha comptat amb la col·laboració puntual de Lluís Homdedeu Pérez, Isidre Pastor Batalla, Maribel Serra Pallarès i Josep Zaragoza Solé.

Treballs d’excavació al segon tram de l’aqüedeucte, al terme de Vallmoll (Alt Camp). A la imatge, Albert Velasco (d’esquena), Antoni Corrales i Maribel Serra. Foto © ICAC

Els dos aqüeductes connectats

Les darreres excavacions han permès determinar que l’aqüeducte del Gaià no és un sol aqüeducte sinó que es tracta de dos aqüeductes connectats, de diferents característiques:

  1. Tram El Pont d’Armentera – Puigpelat

Aquí la conducció discorre en el seu inici per la llera dreta del riu Gaià i està tallada a la roca. Uns quilòmetres més avall el canal d’obra presenta una secció en “U” i unes mesures interiors de 40-45 cm d’amplada i d’entre 50 i 60 cm d’alçada.

És una obra feta de formigó sense recobriment interior que impermeabilitzi ni mitges canyes. El sistema de coberta és desconegut, ja que no s’han trobat al llarg de la prospecció ni de l’excavació fragments de tegulae o lloses. Les concrecions calcàries són quasi inexistents. En la zona del canal més pròxim a Puigpelat la conducció és de majors dimensions i presenta mitges canyes.

                         

El Pont d’Armentera                                    Aiguamúrcia

  1. Tram Puigpelat-Tarragona

Passada la via del ferrocarril de Sant Vicenç a Lleida, l’aqüeducte és totalment diferent, de majors dimensions i cobert amb volta. Es creu que aquest canvi es deu a que en aquesta zona hi devia haver una segona captació d’aigües. De fet, el subsòl n’és riquíssim, i quan en el segle XVIII es va construir la Mina de l’Arquebisbe, es va fer néixer aquí.

Els trams excavats al nord i sud de la rasa de Montserrat (Vallmoll) mostren una conducció d’entre 50 i 65 cm d’amplada interior i una alçada aproximada de 1,50 m, coberta amb volta, suficient perquè s’hi pugui circular a peu pel seu interior. Mostra també un sistema constructiu diferent: primer la construcció dels caixers, després el paviment amb les mitges canyes i, finalment, la volta.

L’últim tram excavat mostra reparacions (amb la presència de dos paviments superposats) i la presència d’un potent contrafort de formigó en una zona d’acusat pendent. En tots els casos es documenta la presència d’una generosa capa de tosca, que arriba a gruixos d’entre 5 i 20 cm i que s’adhereix tant al sòl com als murs.

L’emplaçament de la resclosa romana

Al Pont d’Armentera s’han trobat els trams primers de l’aqüeducte. En aquest tram l’aqüeducte és bàsicament un canal excavat a la roca. És en aquesta zona on es tenien referències d’una resclosa romana i on s’ha explorat una resclosa de fusta situada 100 m aigües amunt del pont sobre el Gaià al pas pel Pont d’Armentera, a fi de comprovar-ne la cronologia. Els resultats de la neteja de la resclosa i la seva relació amb altres estructures pròximes han permès descartar que es tracti de la resclosa romana, com els investigadors havien suposat inicialment.

El resultat dels treballs d’excavació indiquen que la resclosa localitzada al Pont d’Armentera té una cronologia moderna i no es correspon a la resclosa romana que abastia l’aqüeducte del Gaià.

La resclosa romana devia estar situada, per tant, aproximadament en el mateix lloc que ocupa ara la resclosa de Cal Xico. Això, suposant que el punt de captació sigui el mateix riu Gaià i no una surgència de la llera. Els investigadors plantegen aquesta hipòtesi perquè és ben sabut que els romans preferien captar l’aigua de fonts o mines més que de rius, ja que és més pura. Precisament en el marge dret del riu, a l’alçada de la resclosa de Cal Xico i en el lloc on començaria l’aqüeducte, s’observa en el tall del terreny una gran colada de travertí que indica una antiga i potent surgència d’aigua.

Una infraestructura de més de 50 quilòmetres

Portar l’aigua a la ciutat de Tàrraco va representar un esforç titànic d’obra, enginyeria i logística. Els aqüeductes de Tàrraco són una obra mestra d’enginyeria tan important com desconeguda. L’estat actual del coneixement d’aquesta obra hidràulica és força precari, atès que el seu recorregut és imprecís en força llocs.

Ara hem pogut saber que, en conjunt, l’aqüeducte del Gaià és una conducció de prop de 50 quilòmetres, amb trams amb diverses característiques. Ara sabem, a més, que es composa en realitat per dos aqüeductes diferents, connectats en el seu pas per Puigpelat i fent confluir l’aprovisionament de dues fonts d’aigua diferent.

En les properes setmanes, s’iniciaran les actuacions a l’aqüeducte del Francolí (prospecció, localització de tots els trams, documentació i planimetria).

 

Preservem l’estació d’aforament de l’estret de Cardenal.

 

 

Des de l’ACA, i en pro de recuperar la connectivitat en tot el traçat dels rius, hi ha una sèrie de projectes d’enderroc d’antigues estructures fluvials, entre elles les antigues estacions d’aforament del Gorg Negre (Querol) o a l’estret de Cardenal (Vespella de Gaià).

En el primer cas l’enderroc ja ha començat i des de l’Associació Terres del Gaià es va aconseguir que l’enderroc sigui parcial i que es documenti l’estació. L’objectiu és preservar, no tan sols una mostra de patrimoni industrial, sinó també un fragment de la història del territori i per extensió, del nostre país.

És conegut l’augment exponencial de necessitat d’aigua lligada, principalment, a l’expansió industrial a finals del segle XIX. L’aigua era necessària per la generació d’energia i pel funcionament de les màquines. També per l’aigua de boca i sanitària de les poblacions que creixen a recer de la indústria. I com a conseqüència, del desenvolupament agrícola.

Als anys 20 del segle XX es van iniciar projectes arreu d’Espanya per cercar vies d’aprofitament intensiu dels recursos hídrics; els embassaments al capdavant. Al Gaià el projecte d’embassament neix a finals del XIX   (Vegeu l’article de Jordi Suñé https://www.raco.cat/index.php/EstudisAltafulla/article/view/204908/290677 )

Precisament per mesurar el cabal del Gaià i els seves possibilitats d’abastiment a la indústria i poblacions es van construir les estacions d’aforament de les que parlàvem. Al 1921 la Confederación Hidrográfica del Pirineo Oriental va redactar un projecte i en va fer el pressupost de les obres d’ambdues estacions, bessones, una a la riba esquerra i l’altra a la riba dreta. Durant anys es van recollir dades i es van fer estudis en aquestes estacions d’aforament: sobre cabals, característiques geologies, viabilitat etc   Les dades confirmaren la irregularitat del cabal del Gaià.

El final ja el coneixem: la construcció de l’embassament de El Catllar per abastir la Petroquímica, bàsicament la refineria d’Enpetrol. Poc va revertir aquesta aigua en els regants (malgrat la construcció de sèquies, la llera del riu quedà seca), i va arribar tard per desenvolupar la indústria de la zona. A més de causar greu impacte mediambiental.

Perquè és testimoni de la industrialització fallida d’una part del país, dels conflictes derivats de l’ús de l’aigua, de la febre d’embassaments i de l’enginyeria dels anys 20, considerem que l’estació d’aforament de Vespella s’ha de preservar. A més, l’argument mediambiental no se sosté, ja que, en aquests moments i mentre l’embassament no desapareixi, l’estació de l’estret de Cardenal actua de barrera a l’expansió de les espècies al·lòctones aigües amunt.

En altres llocs han preservat estructures d’aquest tipus pel seu valor patrimonial: https://elcabilo.com/larxiu/2014/07/23/lestacio-daforament-del-riu-de-sella-1913-1945/

Nosaltres l’hem catalogada a l’Inventari del Patrimoni Fluvial del Gaià: https://terresdelgaia.omeka.net/  item 142

Podeu seguir un fil molt interessant que va redactar a Twitter @HortaiLlum, el 31-1-2021

 

       Fons de l’ACA (Confederación hidrográfica del Pirineo Oriental), Arxiu Nacional de Catalunya  (1922)

 

Fotografies estret de Cardenal i Estació d’aforament (Fons ACA, AHN)

ANC1-547-T-155

ANC1-547-T-1290

                       

(1930)

Maribel Serra

MANIFEST: VOLEM ENERGIES RENOVABLES PERO NO A QUALSEVOL PREU

Terres del Gaià, fent-se ressò de la preocupació al territori, sobretot a la Conca de Barberà, ha redactat un manifest que proposa la implementació d’energies renovables des d’una visió del territori, i aportant per alternatives a les grans empreses i a les instal.acions massives. Per això demana una oratòria de l’aplicació del decret mentre entre tots hi treballem.

Cerquem el suport d’administracions, entitats, societat civil i productors.

ENERGIES RENOVABLES SÍ, PERÒ NO A QUALSEVOL PREU

 

Cal migrar cap un model de transició basat en l’ús de les energies renovables i la desafecció als combustibles fòssils. D’això, gairebé tots en som conscients. Però no podem fer-ho a qualsevol preu.

Per mitjà d’aquest manifest intentem resumir un sentiment bastant estès a les comarques tarragonines i a les Terres de l’Ebre pel que fa a la implantació de nous parcs solars i eòlics.

Segons les directives comunitàries,la meitat de l’energia que consumirem a partir de l’any 2030 haurà de procedir d’energies renovables. En aquest sentit, la Generalitat va aprovar un decret (16/2019) de mesures urgents per combatre l’emergència climàtica i impulsar l’ús de les energies renovables:

https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es-ct/dl/2019/11/26/16

 

Això no obstant, aquesta transició energètica ha de ser curosa i respectuosa amb altres objectius i reptes que són tanmateix cabdals. S’ha de basar en uns principis rectors de respecte i convivència. Certament, la construcció de parcs eòlics i solars no pot malmetre la biodiversitat de l’entorn o menyscabar l’interès paisatgístic.

No estem en contra de les energies renovables; ans al contrari. Sí estem en contra de perpetuar, en la producció d’energies renovables, un model d’inversió que genera uns rèdits econòmics per a uns pocs, i arrabassa els recursos que són de tots.

En aquest sentit defensem  la instal.lació de  petites explotacions més respectuoses, i  la combinació de diferents energies que reverteixin directament en els veïns. Una aposta més adequada al territori.

El model energètic que aquest Decret promou es basa en la ocupació de grans extensions de terreny agrícola d’un gran valor ambiental per transformar-les en una activitat de caràcter industrial, que inclou les pròpies instal·lacions dels parcs eòlics i solars, i la construcció de les línies d’alta tensió que transporten l’energia a les xarxes de distribució.  Aquesta model comporta un gran impacte al territori i a més, l’energia produïda everteix directament a les grans empreses distribuïdores i no sol significar un estalvi per als consumidors, ni ciutadans ni empreses.

Alhora s’està donant una gran concentració d’instal·lacions en determinades zones del territori,  provocant un impacte acumulatiu de projectes. En cas de Tarragona i terres del l’Ebre es paradigmàtic ja que concentren el 47% dels parcs eòlics i el 33% dels parcs solars en tramitació a Catalunya.

https://agportal.dtes.gencat.cat/portal/apps/webappviewer/index.html?id=477dd8f0e9b7456da8384c09c7826472

 

Cal apostar per un model d’ energies renovables, basat en una planificació global, que fomenti la producció propera (i l’autoproducció), les instal·lacions descentralitzades i que tingui en compte altres fonts d’energia renovable com la geotèrmica o la biomassa. Un model que permeti obtenir l’energia a un cost just als consumidors amb una menor dependència del mercat elèctric.

Cal fomentar la participació de la societat civil en una qüestió de gran envergadura com aquesta.

Des de Terres del Gaià pensem que la situació de la pagesia, l’explotació forestal i la ramaderia a les nostres comarques és una de les raons de la certa facilitat en trobar emplaçaments per la construcció d’aquests parcs. No només els projectats en grans extensions, sinó sovint els que es volen construir en propietats privades de poca extensió. La situació econòmica l de la pagesia i els menysteniment endèmic pel territori no ajuden. Els  propietaris veuen una via d’ingressos més quantiosos i estables  en la instal.lació de molins o panells solars que no pas en les explotacions agrícoles.

Així doncs, el canvi de criteri en el model d’implantació d’energies renovables que defensem està, també, en la línia de fomentar el desenvolupament respectuós del territori i el consum de proximitat.

Per tot això demanen:

  1. Modificació del Decret, amb participació de la ciutadania del territori, adaptant-lo a un nou model energètic en el que es prioritzi l’ocupació de sòl urbà i les instal·lacions petites i pròximes al consum.
  2. La possibilitat que els ajuntaments puguin acollir-se a una moratòria en la concessió de llicències fins a la revisió del Decret 16/2019.

 

 

      

Foto TribusdelaSegarra                                                Foto Tarragona digital

 

Signatures recollides: (s’anirà actualitzant)

Ajuntament de Salomó, Ajuntament de Querol, Ajuntament d’Altafulla, Ajuntament de Santa Coloma de Queralt, Centre d’Estudis del Gaià, Associació Cultural Baixa Segarra, Associació mediambiental La Sínia, Amics de Sant Magí de la Brufaganya, Associació Bràfim Coopera, Centre Excursionista La Xiruca Foradada, DO Tarragona, Cooperativa l’Aresta, Casal popular La Barraca (Pla de Santa Maria), Ajuntament de El Pont d’Armentera, Ajuntament d’Aiguamúrcia, Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, Ajuntament de Rodonyà

REUNIÓ DE PARTICIPACIÓ PEL PLA DE MESURES DE L’ACA  PER LA CONTAMINACIÓ URBANA I INDUSTRIAL PERÍODE 2021-2027

Us oferim el resum de la reunió virtual de participació de l’ACA a la que van assistir alguns membres de Terres del Gaià.

 

El pla de mesures està dividit en 4 apartats:

1.- Millores en nuclis ja sanejats:

Una de les mesures previstes es el nou col·lector El Catllar – La Riera, el projecte ja ha estat a informació pública. Vam comentar que no s’ha acceptat cap al·legació ni tan sols les que proposaven passar trams del col·lector per camins en comptes de finques agrícoles. No s’ha tingut en compte l’opinió del territori.

Vam preguntar per la actuació prevista per la eliminació d’aigües blanques del sistema de Valls i ens van contestar que ja està en marxa.

Vam preguntar també si estava previst el tractament terciari a la depuradora d’Altafulla, el qual permetria aprofitar l’aigua pel camp de golf i altres usos i ens van dir que si.

2.-Actuacions en nuclis no sanejats:

Inclou el sanejament de la major part dels pobles de la conca del Gaià que actualment aboquen directament les aigües residuals al riu, a darrera hora es va incloure el nucli de Montferri que no constava al document inicial.

Vam preguntar pel tipus de depuradora prevista(convencional o ecològica) i ens diuen que els tècnics avaluen en cada cas el tipus d’aigües a tractar i prenen la decisió que consideren mes adient.

Pel que fa al nucli de Ferran, està previst que es connecti al col·lector de l’EDAR d’Altafulla i que el finançament està a càrrec de l’Ajuntament de Tarragona.

Vam demanar que en bombaments propers als rius de les noves depuradores, com és el cas de Vila-rodona, es posin sistemes de retenció d’aigües grises per a que no vagin directament al riu en cas de problemes, com passa amb el bombament de l’EDAR d’Altafulla.

 

3.- Mesures genèriques:

En aquest apartat s’inclouen mesures com gestió de fangs, quantificació de sobreeiximents etc.

Vam comentar que s’hauria de preveure instal·lar filtres per evitar que en cas de sobreeiximent residus sòlids vagin a parar directament als rius.

4.- Aquest apartat preveu actuacions en relació a la reducció de contaminants industrials d’origen puntual i descontaminació d’aqüífers.

No es detallen actuacions concretes però l’ACA diu que te molt estudiat la situació de cada aqüífer.

 

  • Vam preguntar pels problemes de la xarxa en baixa de Santa Coloma de Queralt que afecten a la fauna del primer tram del riu però diuen que les xarxes en baixa són competència municipal i no hi poden fer res.
  • En general valorem positivament el conjunt de les actuacions proposades però hi ha una manca de previsió de calendari i de pressupost.

 

Pep Muntadas

Manifest “Volem energies renovables”

ENERGIES RENOVABLES SÍ, PERÒ NO A QUALSEVOL PREU

 

Cal migrar cap un model de transició basat en l’ús de les energies renovables i la desafecció als combustibles fòssils. D’això, gairebé tots en som conscients. Però no podem fer-ho a qualsevol preu.

Per mitjà d’aquest manifest intentem resumir un sentiment bastant estès a les comarques tarragonines i a les Terres de l’Ebre pel que fa a la implantació de nous parcs solars i eòlics.

Segons les directives comunitàries,la meitat de l’energia que consumirem a partir de l’any 2030 haurà de procedir d’energies renovables. En aquest sentit, la Generalitat va aprovar un decret (16/2019) de mesures urgents per combatre l’emergència climàtica i impulsar l’ús de les energies renovables:

https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es-ct/dl/2019/11/26/16

 

Això no obstant, aquesta transició energètica ha de ser curosa i respectuosa amb altres objectius i reptes que són tanmateix cabdals. S’ha de basar en uns principis rectors de respecte i convivència. Certament, la construcció de parcs eòlics i solars no pot malmetre la biodiversitat de l’entorn o menyscabar l’interès paisatgístic.

No estem en contra de les energies renovables; ans al contrari. Sí estem en contra de perpetuar, en la producció d’energies renovables,un model d’inversió que genera uns rèdits econòmics per a uns pocs,i arrabassa els recursos que són de tots.

En aquest sentit defensem  la instal.lació de  petites explotacions més respectuoses, i  la combinació de diferents energies que reverteixin directament en els veïns. Una aposta més adequada al territori.

El model energètic que aquest Decret promou es basa en la ocupació de grans extensions de terreny agrícola d’un gran valor ambiental per transformar-les en una activitat de caràcter industrial, que inclou les pròpies instal·lacions dels parcs eòlics i solars, i la construcció de les línies d’alta tensió que transporten l’energia a les xarxes de distribució.  Aquesta model comporta un gran impacte al territori i a més, l’energia produïda everteix directament a les grans empreses distribuïdores i no sol significar un estalvi per als consumidors, ni ciutadans ni empreses.

Alhora s’està donant una gran concentració d’instal·lacions en determinades zones del territori,  provocant un impacte acumulatiu de projectes. En cas de Tarragona i terres del l’Ebre es paradigmàtic ja que concentren el 47% dels parcs eòlics i el 33% dels parcs solars en tramitació a Catalunya.

https://agportal.dtes.gencat.cat/portal/apps/webappviewer/index.html?id=477dd8f0e9b7456da8384c09c7826472

 

Cal apostar per un model d’ energies renovables, basat en una planificació global, que fomenti la producció propera (i l’autoproducció), les instal·lacions descentralitzades i que tingui en compte altres fonts d’energia renovable com la geotèrmica o la biomassa. Un model que permeti obtenir l’energia a un cost just als consumidors amb una menor dependència del mercat elèctric.

Cal fomentar la participació de la societat civil en una qüestió de gran envergadura com aquesta.

Des de Terres del Gaià pensem que la situació de la pagesia, l’explotació forestal i la ramaderia a les nostres comarques és una de les raons de la certa facilitat en trobar emplaçaments per la construcció d’aquests parcs. No només els projectats en grans extensions, sinó sovint els que es volen construir en propietats privades de poca extensió. La situació econòmica l de la pagesia i els menysteniment endèmic pel territori no ajuden. Els  propietaris veuen una via d’ingressos més quantiosos i estables  en la instal.lació de molins o panells solars que no pas en les explotacions agrícoles.

Així doncs, el canvi de criteri en el model d’implantació d’energies renovables que defensem està, també, en la línia de fomentar el desenvolupament respectuós del territori i el consum de proximitat.

Per tot això demanen:

  1. Modificació del Decret, amb participació de la ciutadania del territori, adaptant-lo a un nou model energètic en el que es prioritzi l’ocupació de sòl urbà i les instal·lacions petites i pròximes al consum.
  2. Una Moratòria en la concessió de llicències per part dels ajuntaments fins a la revisió del Decret 16/2019.

               dades territorials parcs eolics i parcs solars

 

Comença un nou any. Bon Any 2021 des de les Terres del Gaià.

Segurament és la tarda de Sant Silvestre més nítida dels últims vint anys.
Si coneguéssim l’sky line de Montserrat en posaríem assenyalar cadascuna de les agulles. I si fóssim agosarats asseguraríem que aquella clara protuberància del sud-est és l’Illa de la Calma; i quasi que hi pugem de peus, tot i una recança profunda envers aquesta mena d’asseveracions (sovint) massa barates i excessives [la discussió a peu de text impedeix, de fet assegurar-ho]…
Aquell tapís que tantes vegades hem descrit des d’aquí dalt mirant el Camp més immediat enguany és tendre. Si la tardor ha estat relativament normal pel que fa a humitats, l’any 2020 ha recollit més aigua que en dos o tres dels normals, i les peces de terra de Figuerola, el Pla de Santa Maria i Valls alternen entre el marró rogenc i clapes de verd lluminós.
La nitidesa dels horitzons ens fa anar lluny amb els ulls, fins als Ports de Besseit, que retallen el fons de la imatge. La punxa de Miramar que tenim al davant és avui la culminació d’un massis que fa de talaia de la vall del Francolí. Des d’aquest punt de vista, l’A-27 es torna sinuosa, des de la sortida del túnel que aviat posarà Montblanc a 18 minuts de Tarragona, i que quan arriba a Picamoixons es fon en l’esplanada de la conca del riu. Les fumeres del Baix Camp són de la neteja dels camps d’avellaners; les de l’altre costat, al Gaià, foren de la poda de vinya…
Recuperant el terreny des de l’horitzó de costa (la punta del Delta sí que s’aprecia), el Camp se’ns emmarca des del Cap de Salou, i des d’aquí, qualsevol batxiller entendria que un dia un enginyer decidís instal•lar la petroquímica, al darrere mateix del vell i etern Port de Tarraco.
Valls, des d’aquesta òptica és, cada dia més un dibuixet urbanitzat al capdavall del gran polígon industrial, que per la seva ubicació ha esdevingut logístic, sobretot. És obvi que aquest és un encreuament geogràfic històric, entre el sud i el nord (per aquest ordre, perquè sempre és el sud que mira reverencialment el nord) i entre l’interior i el litoral. Som al cim del Tossal Gros (867 m.), just entre el coll de Cabra, per on passa a 500 msnm l’AP2, i l’estret de la Riba, que abans del pas de l’AVE ja fou sempre nus ferroviari. Si el polígon del Pla i el de Valls arribesin a unir-se complirien una funció prevista i eficient, més que moltes de les urbanitzacions industrials que durant les últimes dècades han proliferat, sense consolidar-se i embrutant més que estructurant…
La claredat és total i convida a confirmar la morfologia del Camp que coneixem per experiència i per repetició literària: la corba descendent apreciable des dels contraforts del Montagut i el Montmell, que des d’aquí veiem talment com una secció del terreny ens obliguen a una memòria vegetal que defineix la nostra viticultura. Els primers conreus que podem albirar al nord-est són Sumolls (la Parellada, en aquelles cotes i més amunt queda amagada dins les valls penedesenques del nord). Parlem de Les Pobles, al municipi d’Aiguamúrcia, muntanya amunt i prop dels 400 msnm. Resseguint el descens del Gaià, que pel seu caràcter acongostat i retallat alterna vinya i masses de bosc, endevinem Vilarodona, que competeix en alçada amb el campanar del Catllar… a partir d’aquest punt el Gaià és una constel·lació. Montferri i Rodonyà, Bràfim, Vilabella, Renau i l’Argilaga… terra de Macabeu i Cartoixà. Alió i Nulles ens queden al davant, a primer pla, i morfològicament queden connectats amb la línia que es defineix entre el Pla i Valls.
Tot aquesta plana entapissada, tendra i avellutada per un 2020 pandèmic però humit pel que fa al clima (a la vinya ha estat any de Míldiu), és un petit paradís endreçat banyat per una llum atenuada de plàcida tarda d’hivern que, atemperada, ens deixa fer un apunt que és ritual i plaent.
Regalar-nos periòdicament la mateixa panoràmica ens confirma projeccions i ens proporciona el marc. Repetir puntualment reconforta.
Hauríem pujat igualment, per la força del ritu. I per postres el Mestral dels darrers dies s’ha aturat i ens ha convidat a mirar als quatre vents (en l’ascens hem gaudit de perspectives inèdites de la Conca de Barberà) amb confiança.
Bon 2021
Oriol Pérez de Tudela

Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya de l’ACA. Sessió participativa 5-11-2020. Tarragona.

En aquesta sessió de participació hi havia representants de l’ACA de la Diputació de Tarragona, diversos ajuntaments i representants d’entitats ambientals. Tot hi estar convidats no hi havia representants dels sectors industrial i agrícola-ramader.

L’objectiu de la sessió era recollir les aportacions del territori sobre les mesures proposades per l’ACA en els àmbits de la rehabilitació de la qualitat hidromorfològica i biològica dels rius així com per la implantació de cabals ambientals. Aquestes mesures estan recollides en el pla de gestió previst pels anys 2022-2027.

Els assistents ens vàrem repartir en 3 grups de treball per fer finalment una posada en comú de les aportacions de cada grup. El resum és el següent:

  • Falta un calendari i pressupost previst per les actuacions.
  • Demanem que els projectes de restauració de lleres incloguin el manteniment durant al menys 5 anys per garantir la eficàcia de les feines realitzades.
  • Està previst fer la demolició de l’estació d’aforament de Vespella. Pensem que donat que es un patrimoni industrial de principis del segle XX no s’ha de fer, i si es fa, ens trobarem que espècies invasores de l’embassament del Catllar podran escampar-se riu amunt.
  • Falten actuacions en torrents afluents dels rius Gaià i Francolí que també tenen gran importància paisatgística i ecològica.
  • No es contemplen actuacions en xarxes de clavegueram en ser competència municipal, però municipis petits no poden afrontar la renovació i el mal funcionament afecta a la qualitat de les aigües fluvials (és el cas concret de Santa Coloma de Queralt)
  • Es demana que es tingui en compte als agents del territori (ajuntaments i entitats) a l’hora de definir els tipus de depuradora que s’han de construir.
  • Es demana l’augment dels cabals ambientals en detriment dels transvasaments (riu Siurana) i dels usos industrials (riu Gaià).
  • Es demana també que tant en els processos de participació com en la definició de les actuacions es tingui en compte als ajuntaments, diputació, entitats de custodia i tothom que hi tingui alguna cosa a dir.
  • Es comenta que les actuacions realitzades per l’ACA al Francolí par arranjar les afectacions del temporal Gloria van ser una barbaritat i es van fer sense avaluació d’impacte ambiental.
                                                                                                                                                                                                     Josep Muntadas

 

 

Poemes des de Vilardida

 

Josep M. Calaf va néixer i viure a Vilardida. Pagès i hereu , tot i haver estudiat a l’Institut Químic de Sarrià, va haver de fer-se carrec de la finca de la seva família a Vilardida.

D’ell les seves filles M. Roser, M. Joana i Helena en diuen:

“El nostre pare era diferent, molt diferent dels altres pares. En la feina de pagès, en les aficions, en les idees, en la manera de viure la religió…”

 

Fou pintor i escriptor aficionat. Les seves filles i néts han recollit alguns dels seus poemes i els han publicat. Us en volem mostrar un, relacionat, com no, amb l’aigua.

 

EL SALTADOR DEL TORRENT

Oh dolça remor de l’aigua

Que em crides a mitja nit,

Menters jo mig adormit

Trec el cap a la finestra,

I escolto com cau el roll

Dins la bassa tota buida…

Mes després i abans de gaire,

Sentirem aquell soroll,

Aquell soroll que va en minva

I em diu que se’n va amunt,

Que la bassa quasi s’omple!

Aigua! Quin força tens

Que per tu mi no tinc mandra;

I em fa prendre el camí dret

Il·luminant de llum banca?

A poc  poc m’hi acosto

Per no caure dins el rec;

Trec la fusta i la canvio;

I després, aquell soroll!!

És la remor que fa l’aigua

Del saltador del torrent

                                                                                                         Josep M. Calaf Gestí

 

                                                            

Portada del llibre de poemes de                                                   Torrent de Vilardida. Foto Helena Calaf.
Josep M.Calaf

Les receptes dels Productors del Gaià. Tall rodó de vedella al forn amb Syh de Vinya Janine

És un plat típic de cuina mediterrània. Ideal per a celebracions o dies en que ve de gust fer un bon àpat :)
Ingredients per a 4 racions:

2 gots Vi negre Syh Syrah de Vinya Janine de Rodonyà #vinyajanine
1  got d’aigua

3 Pastanagues
2 Cebes mitjanes
4 Patates mitjanes

1 Rodó de Vedella 700g de Carnisseria la Lluïsa de Vila-rodona
Oli d’oliva extra verge D.O.P. Siurana del molí de la Cooperativa Agrícola Pont d’Armentera
Pebre al gust
Sal al gust
Romaní i farigola fresc de marge

1. Escalfem el forn a 190º.
2. Pelem i tallem les patates a dauets. Pelem i piquem les cebes i les pastanagues.
3. Untem la safata del forn amb oli d’oliva i salpebrem la vedella. Col·loquem el tall de vedella amb les patates, les cebes i les pastanagues al voltant.
4. Afegim dos gots de Syh i l’aigua i, a més, posem un rajolí d’oli per sobre la carn i les verduretes. Sumem també el romaní i la farigola per a perfumar. Posem la safata al forn.
5. Anem banyant el tall rodó amb el seu propi suc i cada 15-20 minuts li anem donant la volta.
6. Després de 90min, aproximadament, traiem el rodó del forn i el deixem reposar 15 minuts abans de servir.
7. Retirem les patates i les reservem. Passem per la batedora el suc que ha quedat a la safata juntament amb la resta de verdures.
8. Tallem el rodó en filets i l’emplatem amb les patates i la salsa per sobre.
9. A gaudir d’aquesta festa pel paladar maridant amb una copeta de Syh. Bon profit!

 

 

Recepta proporcionada per https://www.vinyajanine.com/

 

Restauració de la Resclosa Major de Santa Coloma de Queralt i recuperació dels talussos del Gaià..

La Diputació de Tarragona emprèn les obres de neteja de l’antic abocador incontrolat i la restauració de la resclosa medieval, patrimoni arquitectònic.

El projecte es va publicar a la revista “La Segarra” de desembre del 2019. Us en fem cinc cèntims.

Projecte de millora de talussos al riu Gaià a Santa Coloma de Queralt

El projecte vol millorar les condicions del marge dret del riu Gaià a l’alçada de la resclosa o Peixera Major o de l’escorxador en el municipi de Santa Coloma de Queralt a la Conca de Barberà. La peixera està feta amb blocs en sec d’alt valor patrimonial. Es tracta d’un espai medieval, probablement del segle XIII. Té uns 4m d’alçada i forma semicircular. Des d’aquest punt es desviava l’aigua cap ala sèquia dels Molins que abastia els sis molins que van des del Molí Nou de Santa Coloma fins al Molí Nou de Sant Gallard, al llarg d’un recorregut d’uns 2,6km.

 

PROBLEMÀTICA ACTUAL
La resclosa o peixera major es el punt del riu Gaià on deixa el tram més urbà i entra en una llera més natural.
En aquest punt detectem que:
– L’arribada d’escorrentius urbans a la zona està creant una erosió a la base de la peixera que provoca la seva degradació i que pot comportar la seva destrucció. La zona també està afectada pels flotants, típics dels col·lectors unitaris, que degraden l’àmbit.
– La presència d’espècies al·lòctones invasores com la canya i pollancres de varietats de jardineria de creixement ràpid estan afectant la vegetació de ribera i posen en risc l’espai en cas d’avinguda.
– Els talussos adjacents són fruit d’abocaments diversos, bàsicament terres, i també tenen afectacions per l’escorrentiu dels carrers. Aquest fet provoca que siguin poc estables i molt erosionables. A més, la vegetació de ribera té dificultats per a desenvolupar-s’hi correctament.
– L’ocupació de la llera per l’horta i pels abocaments de terres ha fet que la secció hidràulica es vegi molt reduïda.

OBJECTIUS

L’objecte d’aquest projecte és definir les actuacions necessàries per realitzar la protecció del marge dret del riu Gaià, aigües avall de la resclosa que es troba a 250 metres del nucli urbà, al municipi de Santa Coloma de Queralt.
Els objectius complementaris que han marcat les línies de treball són:
– Eliminar de la zona la vegetació al·lòctona invasora, que en moments de crescudes pot ser arrossegada provocant afectacions per obturació de la llera en punts concrets no permetent el pas de l’aigua. D’aquesta manera incrementaria el calat aigües amunt d’aquests punts. Per evitar-ho caldrà eliminar aquestes espècies.
– Crear estructures que permetin reduir l’energia de l’aigua en els punts en que s’incorpora al flux.
– Protegir els talussos davant l’erosió hidràulica i l’afectació dels escorrentius urbans.
– Crear sistemes utilitzant la bioenginyeria del paisatge que permetin assolir la qualitat paisatgística i ambiental desitjada, treballant amb espècies autòctones pròpies de l’àmbit i que resisteixin les tensions i velocitats que acompanyen els moments de crescuda.

 

Fotografies actuals de l’obra (octubre 2020)

      Fotografies de Josep M. Mateu