Pla director urbanístic d’activitat econòmica d’Alió i Vila-rodona. Resultat Procés participatiu.

El Pla director urbanístic d’activitat econòmica d’Alió i Vila-rodona, un cop aprovat. va generar un procés participatiu d’administracions, entitats, agents socials… per tal de minimitzar-ne l’impacte ambiental i cultiral, aplicar criteris de sosenibilitat econòmica, protegir l’entorn agrícola…

PDU Vila-rodona-Alió.

La Comissió de Territori de Catalunya, en la sessió de 30 de juliol de 2026, ha aprovat inicialment aquest PDU adoptant una sèrie de mesures i propostes que el rpojecte recull:

... les aportacions recollides s’organitzen en grups temàtics, indicant en cadascun les aportacions i qüestions plantejades, segons es detalla a continuació:

– Estratègies territorials i alternatives de desenvolupament: revisió del model de gigaparcel·les, reducció de l’àmbit, valoració alternativa 0 i reubicació concentració de peces industrials.

– Biodiversitat, fauna protegida i connectivitat: protecció d’espècies amenaçades, impacte en el projecte de conservació del gaig blau, preservació del connector fluvial del Gaià, i compliment del Reglament Europeu de Restauració de la Natura

– Espais agraris i model socioeconòmic: anàlisi d’afectacions agràries d’acord amb la Llei 3/2019, sobirania alimentaria i producció local, aplicació de mesures compensatòries, i relleu generacional i viabilitat de les explotacions.

– Patrimoni cultural, etnològic i paisatge: preservació i integració de les construccions de pedra seca, recerca i salvaguarda del patrimoni arqueològic (aqüeducte romà i jaciments), conservació dels camins històrics, i respecte del Catàleg de paisatge.

– Canvi climàtic i vectors ambientals: vulnerabilitat davant els impactes del canvi climàtic, estimació quantitativa d’emissions de GEH, mitigació e l’efecte d’illa de calor, qualitat lumínica i acústica cap el Gaià, i capacitat atmosfèrica i partícules PM10.

El Pla contempla les següent Mesures ambientals compensatòries

– Pla de gestió agrària per a la restauració funcional del mosaic agrícola: gestió agroambiental compatible amb la biodiversitat; eficiència hídrica i adaptació climàtica dels conreus; manteniment i millora de la connectivitat rural i accés a les finques; conservació de marges agrícoles i estructures de pedra seca; i implantació coordinada i gestió dels espais agroecològics compensatoris.

– Restauració d’hàbitats seminaturals i reforç de la infraestructura verda: creació i reforç de pinedes mediterrànies i de franges forestals de transició; implantació de ginestars, brolles mediterrànies i comunitats arbustives de secà; creació de prats i herbassars; i naturalització dels espais lliures i de les zones no edificades.

– Naturalització del sistema hídric i creació d’ hàbitats humits: bassa d’emmagatzematge d’aigua regenerada i suport al reg agrícola en sòl no urbanitzable; aiguamolls i espais humits naturalitzats dins el sistema d’espais lliures públics; i basses de laminació de plujanes compatibles amb els usos agraris.

– Integració paisatgística i ecològica mitjançant arbrat agrícola vegetació estructurant: recuperació i trasplantament del patrimoni arbori afectat; implantació d’arbrat agrícola estructurant als espais lliures i als itineraris rurals; millora del confort climàtic i dels espais d’estada; reforç de la connectivitat ecològica i de la infraestructura verda; i criteris de plantació, manteniment i adaptació climàtica.

– Programa de millora d’hàbitat per a la fauna associada als espais agraris: conservació i millora dels recursos tròfics associats als espais agraris; creació i manteniment d’estructures refugi per a la fauna; creació de punts d’aigua i basses d’amfibis; instal·lació d’elements específics de suport a fauna; compatibilització de la gestió amb els períodes biològicament sensibles; i seguiment adaptatiu de les espècies objectiu

Sortida als Masos de Selma (II) Aiguamúrcia, Mig Gaià.

 21 de març

Matinal. 14 km 295 m desnivell

Sortida a les 9.30 Coll de l’Arboçar. Hi ha un lloc per aparcar.  Punt de trobada

    Ca’l Martí de Santa Agnès

Ruta

En aquesta segona excursió a l’antiga Comanda de Selma veurem els masos més propers al nucli de Selma; masos que existeixen des de ben antic i que surten citats als diferents Capbreus del Terme i Castell de Sant Cristòfol de Selma.

Alguns d’aquests masos eren en un principi torres que, amb el pas del temps, es van anar incorporant a la vida del mas: la Masó, la Manlleva i les Torres de Selma. D’altres masos, més moderns, es van anar estenent a recer d’aquestes torres.

La Masó de Selma és una de les masies més importants que ens trobarem perquè fou el cap i casal de la Comanda de Selma quan s’hi van establir els Templers. L’any 1190 ja es parla de la Casa de Selma o la Masó.

Iniciarem l’excursió al Coll de l’Arboçar i veurem l’ermita de Santa Agnès, una ermita situada a l’antic «barri» de Santa Agnès,  propietat del Comanador dels templers.

Seguirem el camí que es va dissenyaar per comunicar el Pla de Manlleu amb Santes Creus. Veurem les grans masies de Cal Martí de Santa Agnès, Cal Saperó i la Portella. I també passarem per masies construïdes a recer de les grans torres: cal Perot i cal Petroli.

La cirereta de l’excursió és la visita al poble de Selma, un poble abandonat als anys 30 del segle passat perquè es va quedar totalment aïllat de les carreteres que s’estaven construint. La dificultat per arribar a centres poblacionals més grans, més ben comunicats i amb més possibilitats, va fer que els habitants l’anessin abandonant de mica en mica.

Un tomb per l’antiga Selma i pel seu castell sota el puig de les Forques, des d’on veurem l’extensió de la Comanda, ens farà adonar de la grandesa i del poder que en temps memorials tingué las Comanda de Sant Cristòfol de Selma.

La Masó de Selma                                                                                 Les Torres de Selma
Inscripció terresdelgaia@gmail.com. 3€ per persona en efectiu el mateix dia

CATÀLEG DE LA PEDRA SECA A LA BAIXA SEGARRA

L’Associació Cultural Baixa Segarra treballa en l’estudi i difusió del patrimoni cultural del territori. Associació Cultural Baixa Segarra  
L’última actuació ha estat el Catàleg de Construccions de Pedra Seca de la Baixa Segarra en el que  Josep Maria Mateu Botines fa anys que hi treballa. El catàleg Inclou les dades de 405 construccions de diferents tipus: abeuradors, barraques, basses, corrals…, dels municipis de Santa Coloma, Bellprat, Les Piles, Pontils, Savallà del Comtat, Talavera i Conesa. El treball del nostre company, Josep M. Mateu, detalla el tipus de construcció, l’ús,  la  ubicació, a més de la fotografia corresponent, entre d’altres detalls. Les fitxes reflecteixen un treball de camp immens i d’una gran utilitat per al coneixement del nostre patrimoni cultural.
L’ACBS ha posat aquest tresor documental a l’abast de tothom, per conèixer-lo, estudiar-lo o gaudir-ne, a la xarxa. És també una manera der posar en valor aquest patrimoni sovint menystingut entre la mateixa pagesia ja que són elements que actualment no tenen gairebé cap utilitat pràctica.
El catàleg s’ha penjat a la web utilitzant la plataforma Coeli, dissenyada per administrar patrimoni artístic i que en aquesta ocasió s’ha adaptat per catalogar pedra seca.  La inclusió del Catàleg de Pedra Seca a la web de l’ACBS ha comptat amb una subvenció concedida per la Diputació de Tarragona.

SORTIDA VILADEPERDIUS-BRUFAGANYA 17 FEBRER

Sortida matinal per conèixer l’Alt Gaià.

Sortirem del petit poble de Viladeperdius per el camí de les Pedrisses, cruïlla amb el camí de Sant Magí; agafarem el camí del mas del Quer que ens portarà a dalt de la Serra de la Brufafanya, on, si fa bon temps, ens aturarem per  esmorzar i veure les vistes de les terres de l’Alt Gaia. Continuarem de baixada fins al mas del Quer, situat al cor de la serra. Als anys 40, l’antic edifici va ser inclòs dins un nou casalot per convertir-lo en sanatori per a joves. Posteriorment una serradora va comprar tota la finca i la va explotar fins que Icona la va comprar l’any 1964, convertint-la en un viver forestal, ara es propietat de la Generalitat.

Després de visitar el mas continuarem pel camí de l’Obaga per mig dels seus boscos fins a trobar el camí de la Teularia, que ens durà a l’enderrocat mas de la Teuleria, i cap a dalt un altre cop, a la Serra de la Brufaganya, per baixar de retorn cap a Viladeperdius.

Lloc de trobada a les 9 matí a l’entrada de https://maps.app.goo.gl/t6N53cSaaYXhuhtm9Viladeperdius 

Inscripcions 3 € (en metèl.lic, es paguen a la sortida).

terresdelgaia@gmail.com

Maite Roca 692052146 / Josep M. Mateu 699757999

Mas Quer

El claustre posterior del monestir de Santes Creus apareix en un anunci de cafè  

La companyia de cafeteres de càpsules Or Barista ha tret un anunci promocional on apareix el claustre posterior de Santes Creus.

El Cister és un orde monàstic  masculí i femení, en el que els seus membres dediquen a la meditació i a l’oració parts important del seu dia a dia. El silenci era una de les normes que regien aquestes comunitats.

Aquest anomenat “segon claustre” és el claustre més desconegut del monestir cistercenc de l’Alt Camp. Es comunica amb el claustre gòtic a través del locutori i és  més auster que aquest. També se l’ha anomenat claustre vell, antic o primitiu malgrat ser posterior al claustre gòtic, ja que es va construir a partir del segle XVI o inicis del segle XVII amb pedra procedent d’enderrocs. En algun moment es va considerar que havia estat traslladat pedra a pedra des del monestir cistercenc femení de Bonrepòs ubicat al Montsant.

Té forma de quadrilàter gairebé regular. Les  quatre galeries  presenten arcs apuntats en forma de finestrals i les parets estaven decorades amb motius esgrafiats. Originàriament no es trobava cobert per la teulada actual. Hi havia habitacions o dependències damunt, que van desaparèixer amb les destruccions del segle XIX. Al seu voltant hi ha la porta que condueix al celler, el pas que porta cap a la presó, l’antic rebost i cuina, el menjador, les restes de les primeres edificacions, la capella de la Trinitat i el pas cap a l’absis extern de l’església.

Al centre del claustre hi ha diferent vegetació plantada on destaca un brollador i un cercle de xiprers centenaris que el rodegen. És un espai de gran bellesa i que passa inadvertit per la major part dels visitants que s’acosten al monument. Si us situeu on brolla l’aigua i us deixeu acariciar pel degoteig podreu sentir la brisa que mou els arbres. Si camineu en silenci i passeu desapercebuts per les austeres galeries podreu escoltar l’aleteig dels ocells que baixen de les teulades veïnes per refrescar-se i beure a la seva font. Els xiprers són gairebé tant alts com la Torre de les Hores i per la seva edat s’haurien de considerar una més de les meravelles que amaga el lloc.

Tornant a l’anunci, hi veiem una noia vestida de blanc en una sala decorada amb una  fotografia en blanc i negre del claustre, que cobra vida al prendre una taça de cafè. L’anunci acaba amb les paraules “Sent.Viu”. Podeu   https://www.youtube.com/watch?v=oniA98crBj4.

L’anunci juga amb les aromes del cafè, les sensacions de la natura i la pau o l’harmonia de certs moments i certs espais. Vivim en espais on passen moltes coses al mateix moment que ens neguitegen i ens fan sentir inquiets. Sentim la necessitat de córrer per inèrcia com ho fan els altres sense saber perquè. Això ens crea una sensació d’intranquil·litat i de desorganització. En aquests moments una aroma com la canyella, el tacte de la panna dels pantalons, la imatge d’un ocell a la finestra, el so de l’aigua d’un riu o el sabor de menta a la boca són suficients per connectar de nou amb nosaltres mateixos. Els sentits són una part molt important de la nostra pau interior i per mantenir els peus sobre la terra.

El cafè és una beguda que no va arribar a Europa fins al segle XVII. L’origen és a Etiòpia on es diu que un pastor va observar l’efecte tonificant dels seus fruits en les cabres. Va portar fulles i fruits a un monestir,  on els monjos per curiositat les van cuinar. Com que la beguda tenia tant mal gust la van acabar tirant a la foguera.  Els grans, a mesura que es cremaven desprenien una molt bona aroma. A un dels monjos se li va ocórrer l’idea de preparar la beguda a base dels grans torrats.

En els refetors més antics de l’ordre cistercenca no es devia servir cafè perquè encara no es coneixia. La regla de Sant Benet no en diu res però segurament que el sant hauria dit que s’havia de beure amb moderació i sense excedir-se.

 

   

  

                                                                                                                                       Marc Dalmau Vinyals

 

 

 

 

4-març 2023 Sortida: Voltem per les barraques de Santa Coloma de Queralt

Barraques i altres elements de pedra a l’Alt Gaia.

Son totes les barraques iguals?

Barraques de volta de canó, de mitja volta, de lloses, de falsa cúpula, saltadors de marge, rampes de marge, canals de desguàs i altres elements.

Recorregut circular d’uns 9 kms , pels voltants de Santa Coloma de Queralt,

Sortida 9.30  Fonts de les Canelles (Santa Coloma de Queralt). Tornada cap a les 14.00

Cal portar calçat i roba adequada, ja que el recorregut serà per a camps a traves, pujant i baixant algun que altres pas  una mica complicat.

Preu 3€ per l’assegurança.

Podeu inscriure’s a terresdelgaia@gmail.com

…

Publiquem la guia «Gaià, recorregut i patrimoni»

Unes imatges espectaculars, curioses, pròximes… gràcies al vídeo de David Arasa, finançat amb un crowdfunding, podem presentar el Gaià. I la seva riquesa.

 

Us animem a conèixer les Terres del Gaià i la seva guia, publicada amb l’ajut de

            

Punts de Venda:

Oficina de Turisme de Santa Coloma de Queralt

Llibreria Jordi Gassó Santa Coloma de Queralt

Restaurant Els Noguers (Seguer)

Restaurant Sant Jordi (Querol)

Monestir de Santes Creus

Botiga de ceràmica Santes Creus

Bar del Mig (Santes Creus)

Cooperativa de Vila-rodona

El Llèpol (Vila-rodona)

Agrobotiga Ca’l Garriga (Bràfim)

Les Clandestines (Montferri)

Santuari Mare de Déu de Montserrat (Montferri)

Cafè (Renau)

Centre d’interpretació del riu Gaià, ermita de Sant Ramon (El Catllar)

Ca’l LLuís (La Riera de Gaià)

LLibreria «Regal i Paper», Altafulla

Hort de la Sínia (Tamarit)

 

 

Sortida als castells de Selmella i Saburella (Alt Camp)


Diumenge 27 de novembre.
Trobada 8.30 Els estenedors (El Pont d’Armentera)
9.00 Arribada a l’aparcament Restaurant Selmella.
Recorregut 4 hores aprox
14.00 Dinar de pícnic. Porteu Aigua

 

Ruta per la serra de Selmella: castells de Selmella i Saburella

 

Ruta circular.. Es camina pràcticament sempre per pistes de terra, amples i sense gaires desnivells, i no ens trobarem cap dificultat tècnica. La vegetació està constituïda bàsicament per bosquines de pi blanc, tot i que en alguna vessant més obaga es travessen clapes d’alzinar, i per brolles calcícoles amb romaní i argelaga. Si la visibilitat és bona tindrem bones vistes de la plana de l’Alt Camp i de les serres de l’Alt Gaià (com les de Comaverd, Puig Cristià, Camadall i Ancosa-Montagut).

L’itinerari comença al costat de Cal Figueres,  on deixarem els cotxes, a prop del Km 2 de la carretera TV-2141 que ve del Pont d’Armentera. Emprenem l’ascens suau però continu per una pista ampla fins dalt de la Serra de Selmella i seguirem fins arribar al peu del castell de Selmella (831 m). Pujarem per un corriol per conèixer les restes del castell.  Per sota veurem les ruïnes de l’ermita de Sant Llorenç i les restes de les cases del poble abandonat de Selmella. Continuem caminant per la pista, ara bastant planera, fins al coll de les agulles (766 m). Des d’aquí, en descens, sempre per pista, arribem fins al castell de Saburella (686 m). Pujarem fins les ruïnes del castell (millor conservades que les de Selmella) per un corriol. Si el temps acompanya, des d’aquí tindrem bones vistes de les altres muntanyes de l’Alt Gaià. Baixarem del castell per un camí més ample i ens dirigirem cap al punt d’inici de la ruta per una altra pista ampla. A l’alçada de Cal Batllet la pista dona pas al final de la carretera TV-2141, així que els últims dos km fins arribar de nou a Cal Figueres els farem trepitjant asfalt.

En total, són uns 12 km amb un desnivell acumulat de 400 m. Es pot fer tranquil·lament en unes quatre hores. Portarem el dinar a la motxilla per fer pícnic al costat del castell de Saburella. No trobarem aigua pel camí, passem a la vora de la font de l’Hort de Mas Seguer, però actualment no brolla. Per últim, tot i que és una ruta fàcil i caminarem per pistes hem de dur, com sempre, roba i calçat de muntanya.

 

Bibliografia:
“Els castells del Gaià”
“El castell de Selmella, origen d’un projecte de recerca”
“La recerca arqueològica al castell de Selmella (2003-2006)”

 

Inscripció 3€ terresdelgaia@gmail.com

TREPITJANT EL GAIÀ: SANT MIQUEL DE MONTCLAR 19/3/2022

TROBADA a les 9.00 Plaça Pontils

Recorregut entre 4-6 hores. Dinar de carmanyola

Preu 3€ o 5€ amb samarreta

Inscripcions: terresdelgaia@gmail.com

RECORREGUT: Pontils – Montclar- Biure de Gaià – Pontils

Sortim de Pontils (517 m) passant per davant de l’església de Santa Maria i caminem al costat del Torrent de Biure per un tram engorgat, deixant avall, a la nostra esquerra, el Toll de la Resclosa. De seguida passem pel bosc de ribera del Clot Fondo també conegut com “La Terra Promesa”. Després, em mig hora aproximadament, el paisatge s’obre i ens trobem en una cruïlla de camins. Prenem una pista ampla a la nostra esquerra, que puja durant uns tres quilòmetres, primer suaument i després més fort, pel paisatge bucòlic de la vall del Torrent de Sant Miquel. Quan deixem enrere una casa (la barraca d’en Jaumet de les ulleres) girem a la dreta en un nova cruïlla. Comencem la pujada a la Serra de Montclar. De seguida la pista es converteix en sender, i després en corriol. La pendent es abrupta, però la senda està ben traçada. En mig hora arribem a la carena. A l’esquerra tenim la Punta de Montclar (948 m) i a la dreta l’ermita de Sant Miquel i les restes d’un castell. Des d’aquí la vista sobre les muntanyes de l’Alt Gaià es excel·lent. Ara toca baixar. Seguim la carena, que es també divisòria d’aigües (conca del Gaià a la dreta i conca del Francolí a l’esquerra) amb molt bones vistes sobre el paisatge en mosaic de la Baixa Segarra. El camí es segueix sense grans dificultats, tot i que algun tram es força pendent i s’ha d’anar amb compte de no relliscar. En una mig hora sortim novament a una pista de terra. A la dreta tenim el Serrat d’anar a Ballar i davant veurem de seguida les torres del castell de Biure de Gaià. Travessem els carrers del poble i arribem a la Font de Biure. Fins aquí portem unes quatre hores de camí, anant tranquils, així que es un bon lloc per esmorzar o dinar. Després només queda recórrer uns quatre quilòmetres per una pista ampla i en suau descens, que permet fer la xerrada de sobretaula sense deixar de caminar, i seguint en paral·lel el curs del Torrent de Biure, fins arribar de nou a la confluència amb el Torrent de Sant Miquel, a la primera cruïlla. L’últim tram fins tornar a Pontils es fa pel mateix sender que a l’anada.

En total es caminen aproximadament uns 14 km amb uns 600 m de desnivell acumulat i es pot fer amb un pas tranquil en 6 hores. Es un camí fàcil excepte algun tram de descens per la carena. Per tant, s’ha de portar calçat de muntanya i va molt bé comptar amb l’ajuda d’uns bastons.

 

Notícia Històrica

 El castell de Montclar pertany en el seu origen a l’extens terme de Santa Perpètua. Construït a començaments del segle XI, probablement gràcies a la seva situació elevada i estratègica. Montclar pren una especial importància en la fixació i l’expansió de la conquesta de l’Alt Gaià. L’any 1013 és propietat de Sal•la de Santa Perpètua, descendent d’altre Sal•la, fundador del llinatge del mateix nom, i que domina a principi del segle XI un extens territori en el qual s’inclou el castell veí de Santa Perpetua i el de Barberà.

La primera referència directa al castell data de l’any 1030, quan Guillem, fill de l’esmentat Sal•la, ven el castell i el seu terme a Arnau Odó, el qual tres anys més tard el ven a Bernat Sendred de Gurb, del llinatge dels Gurb-Queralt, agents principals de la repoblació d’aquestes terres. La família Cervelló, dins la seva estratègia d’esdevenir claus al territori, compren, l’any 1072,  Oliver Bernat de Gurb i a la seva esposa, l’alou format per Montclar, Benviure i les Piles, per dos mil mancusos barcelonesos d’or.

Llegeix més