XIII MARXA DE LES TERRES DEL GAIÀ

 

I aquest cop sembla que si, que podem reprendre la Marxa de manera normalitzada. De dalt a baix. De Santa Coloma de Queralt a Tamarit. Sense mascaretes, sense límit d’aforament i caminant tots plegats.

Així que animeu-vos i tornem a recórrer el Gaià.

Algunes característiques d’aquest any: no es preveu dormir cap dia.

El primer dia es pot pujar amb autocar, sortint des d’Altafulla anirà fent parades per recollir participants que durà a l’inici de la Marxa a Santa Coloma, on ens esperen amb un esmorzar. La resta de jornades cada participant s’haurà d’organitzar per anar al lloc de sortida i retornar a l’arribada. La idea és organitzar-nos entre tots així que contacteu-nos per qualsevol dubte.

El dinar de la jornada 1 i 2 ens el portem cadascú. Això si hi haurà berenar-sopar a l’arribada. Per qui vulgui.

La primera etapa és la més llarga, uns 26km, tot i que es tracta d’un recorregut més aviat planer.

Les altres dues etapes són d’uns 18km.

Sortida apta per a totes les edats, porteu calçat còmode, protecció solar, aigua i tot allò que se sol portar en aquestes ocasions.

Trobareu el formulari d’inscripció i el compte bancari en aquest enllaç Inscripció XIII Marxa Terres del Gaià

Límit data per apuntar-se 25 abril

Podeu consultar llocs per dormir

TREPITJANT EL GAIÀ: SANT MIQUEL DE MONTCLAR 19/3/2022

TROBADA a les 9.00 Plaça Pontils

Recorregut entre 4-6 hores. Dinar de carmanyola

Preu 3€ o 5€ amb samarreta

Inscripcions: terresdelgaia@gmail.com

RECORREGUT: Pontils – Montclar- Biure de Gaià – Pontils

Sortim de Pontils (517 m) passant per davant de l’església de Santa Maria i caminem al costat del Torrent de Biure per un tram engorgat, deixant avall, a la nostra esquerra, el Toll de la Resclosa. De seguida passem pel bosc de ribera del Clot Fondo també conegut com “La Terra Promesa”. Després, em mig hora aproximadament, el paisatge s’obre i ens trobem en una cruïlla de camins. Prenem una pista ampla a la nostra esquerra, que puja durant uns tres quilòmetres, primer suaument i després més fort, pel paisatge bucòlic de la vall del Torrent de Sant Miquel. Quan deixem enrere una casa (la barraca d’en Jaumet de les ulleres) girem a la dreta en un nova cruïlla. Comencem la pujada a la Serra de Montclar. De seguida la pista es converteix en sender, i després en corriol. La pendent es abrupta, però la senda està ben traçada. En mig hora arribem a la carena. A l’esquerra tenim la Punta de Montclar (948 m) i a la dreta l’ermita de Sant Miquel i les restes d’un castell. Des d’aquí la vista sobre les muntanyes de l’Alt Gaià es excel·lent. Ara toca baixar. Seguim la carena, que es també divisòria d’aigües (conca del Gaià a la dreta i conca del Francolí a l’esquerra) amb molt bones vistes sobre el paisatge en mosaic de la Baixa Segarra. El camí es segueix sense grans dificultats, tot i que algun tram es força pendent i s’ha d’anar amb compte de no relliscar. En una mig hora sortim novament a una pista de terra. A la dreta tenim el Serrat d’anar a Ballar i davant veurem de seguida les torres del castell de Biure de Gaià. Travessem els carrers del poble i arribem a la Font de Biure. Fins aquí portem unes quatre hores de camí, anant tranquils, així que es un bon lloc per esmorzar o dinar. Després només queda recórrer uns quatre quilòmetres per una pista ampla i en suau descens, que permet fer la xerrada de sobretaula sense deixar de caminar, i seguint en paral·lel el curs del Torrent de Biure, fins arribar de nou a la confluència amb el Torrent de Sant Miquel, a la primera cruïlla. L’últim tram fins tornar a Pontils es fa pel mateix sender que a l’anada.

En total es caminen aproximadament uns 14 km amb uns 600 m de desnivell acumulat i es pot fer amb un pas tranquil en 6 hores. Es un camí fàcil excepte algun tram de descens per la carena. Per tant, s’ha de portar calçat de muntanya i va molt bé comptar amb l’ajuda d’uns bastons.

 

Notícia Històrica

 El castell de Montclar pertany en el seu origen a l’extens terme de Santa Perpètua. Construït a començaments del segle XI, probablement gràcies a la seva situació elevada i estratègica. Montclar pren una especial importància en la fixació i l’expansió de la conquesta de l’Alt Gaià. L’any 1013 és propietat de Sal•la de Santa Perpètua, descendent d’altre Sal•la, fundador del llinatge del mateix nom, i que domina a principi del segle XI un extens territori en el qual s’inclou el castell veí de Santa Perpetua i el de Barberà.

La primera referència directa al castell data de l’any 1030, quan Guillem, fill de l’esmentat Sal•la, ven el castell i el seu terme a Arnau Odó, el qual tres anys més tard el ven a Bernat Sendred de Gurb, del llinatge dels Gurb-Queralt, agents principals de la repoblació d’aquestes terres. La família Cervelló, dins la seva estratègia d’esdevenir claus al territori, compren, l’any 1072,  Oliver Bernat de Gurb i a la seva esposa, l’alou format per Montclar, Benviure i les Piles, per dos mil mancusos barcelonesos d’or.

Llegeix més

Conveni per editar un mapa-guia de l’Inventari del patrimoni fluvial del riu Gaià

 

L’Associació Terres del Gaià ha signat dos convenis de patrocini, un amb la Fundació Privada Mútua Catalana i l’altre amb Repsol, per tal de fer realitat d’un projecte llargament treballat. Es tracta d’un mapa-guia de l’Inventari del patrimoni fluvial del riu Gaià. Gràcies a les aportacions dels nostres patrocinadors aconseguim el 50% del cost de la publicació.

L’inventari es va començar l’any 2016, després de la gaianada de novembre del 2015 que va deixar a la llum estructures i restes patrimonials que no eren visibles. Voluntaris de l’Associació van fer fotografies de les estructures abans no tornessin a ésser engolides per la vegetació. Posteriorment, es va endegar la feina pròpiament d’inventari que s’ha allargat fins aquest any. La feina ha estat al 85% voluntària, tot i rebre, al començament petites ajudes d’alguna Administració.

Les dades obtingudes del treball de camp es van bolcar en fitxes dissenyades per l’Associació i es va construir una base de dades online que recull aquesta feina, i que podeu consultar a Inventari del Patrimoni Fluvial del riu Gaià .

A partir d’aquesta base de dades s’ha fet la tria de les diferents estructures patrimonials que inclourà la guia. Per triar-les s’han seguit criteris d’importància històrica, patrimonial i arquitectònica, però també i sobretot, seguint criteris d’accés, estat de conservació i tipus de propietat. En aquesta tria s’hi inclouen cinc entorns naturals de la Conca del Gaià, relacionats amb el patrimoni arquitectònic.

La guia, editada per Editorial Piolet,  constarà d’un estoig doble; per una banda hi haurà el mapa del Camí de les Terres del riu Gaià, que recorre les comarques de la Conca de Barberà, l’Alt Camp i el Tarragonès, amb les estructures visitables senyalitzades.  De l’altra, un llibret que recollirà la informació de cadascuna de les estructures senyalitzades i que podem trobar a https://terresdelgaia.omeka.net/,  amb una fotografia i una petita llegenda. El llibret inclourà així mateix, un glossari de termes relacionats amb la hidràulica, i un parell de dibuixos associats.

L’objectiu de la guia és sobretot, de difusió de l’entorn natural i patrimonial de la conca, així com el coneixement d’aquest patrimoni ric que ens fa re-conèixer la història d’aquest territori, totalment lligada al riu.

L’inventari és també, una eina útil per revisar les declaracions de béns i les proteccions, així com la base per iniciar, si s’escau, accions de protecció, consolidació o adquisició.

Vol ser una eina de coneixement al mateix temps que una eina per al senderisme i el turisme sostenible. Sobretot però, és una eina d’amor al nostre territori.

 

                

Enllestit l’Inventari Fluvial del Gaià

Després de gairebé 6 anys de feina voluntària (amb un any i pico de parada pandèmica), podem dir que l’Inventari del Patrimoni Fluvial del Gaià està enllestit. Si més no, el principal.
Som conscients que es pot afegir informació i que algunes fitxes són minses. I encara hi treballem.
Estem molt contents de la feina i de totes les col.laboracions, tanmateix, us convidem a participar i aportar els vostres coneixements a l’inventari. Ho podeu fer a través d’aquest mateix blog, a les nostres xarxes socials i  l’adreça de correu electrònic terresdelgaia@gmail.com
Us convidem a visitar-lo, gaudir-lo i difondre’l
El següent pas, treballem per publicar una guia amb elements d’aquest inventari.
        

JORNADES EUROPEES DEL PATRIMONI. VISITA AL MOLÍ DEL CUNILLERA (QUEROL)

Vi

El Gaià ens amaga joies com aquesta; un molí d’època moderna, de tres plantes, sala de moles i gran bassa adossada. Encara es pot veure el carcavà. Una mica més amunt del torrent, un parell de petits aqüeductes canalitzn l’aigua cap a la bassa.

Un molí que aprofitava fins l’última gota de l’aigua escadussera del torrent d’Esblada, afluent del Gaià.

Gràcies a la col.laboració de l’Ajuntament de Querol que va netejar els accessos, un bn grup vam poder gaudir de la visita i de les explicacions del Josep M. Mateu, Pepis, especialista en molins amb el permís del Galo. Cal dir que també hi havia participants d’altura que van ajudar a dibuixar el que havia estat el molí.

Gràcies a les fotos cedides per @joansoleoller

Més informació a l’invenari del Patrimoni fluvial del Gaià Aqüeducte Molí Cunillera

Energies Renovables. Si però no a qualsevol preus. Resposta de la Generalitat al Manifest presentat per Terres del Gaià

Resposta Generalitat al manifest sobre energies renovables

 

Podeu consultar el manifest:

Entitats i administracions signants:

Santa Coloma de Queralt, Centre d’Estudis del Gaià, Associació Cultural Baixa Segarra, Associació mediambiental La Sínia, Amics de Sant Magí de la Brufaganya, Associació Bràfim Coopera, Centre Excursionista La Xiruca Foradada, DO Tarragona, Cooperativa l’Aresta, Casal popular La Barraca (Pla de Santa Maria), Ajuntament de El Pont d’Armentera, Ajuntament d’Aiguamúrcia, Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, Ajuntament de Rodonyà, Ajuntament de Bràfim, Consell Comarcal del Tarragonès, Casal Popular La Turba, Celler Cooperatiu i Secció de Crèdit de Vila-rodona, Unió de Pagesos Tarragonès, Institut d’estudis Vallencs

 

Cal també fer notar que hi ha una carta del Consell d’alcaldes de l’Alt Camp, i una declaració oficial del Consell d’alcaldes de la Conca de Barberà, així com el manifest de Xarxa Sud Catalunya, GEPEC i la Plataforma territori sostenible del Camp, ede la qual en forma part l’Associació Terres del Gaià.i

 

Aquest any una marxa diferent. Crònica de tres itineraris per les Terres del Gaià.

Un cop més, la pandèmia no ens ha deixat fer la Marxa del Gaià, en tres dies des del naixement a la desembocadura.

Però no ens hem rendit i hem organitzat tres sortides per conèixer altres llocs de les Terres del Gaià, un itinerari per cadascuna de les comarques per les que passa el Gaià.

Les sortides s’han fet simultàniament aquest diumenge 30 de maig, i han aplegat entre 20/25 persones per ruta. Donada la situació i el poc temps de marge per organitzar-les, estem molt contens de l’interès que genera el territori. Podem dir que hem fet nous socis!!

Agrair al GATA la seva participació, i als voluntaris de l’Associació, l’organització de les sortides, sobretot, als guies voluntaris la seva feina i el seu entusiasme per mostrar-nos la nostra terra. Gràcies Pepis, Ignasi i Pep

 

   

 

Marxa 1 Santa Coloma de Queralt –  Santa Maria de Bell-lloch – Sant Salvador de Figuerola – Torrent de Biure – Pontils – Santa Perpètua – Pontils – Sant Gallard – Santa Coloma de Queralt

 

A les 9 en punt ens hem trobat a la Font de les Canelles, a Santa Coloma de Queralt una colleta de persones vingudes  d’arreu del Camp de Tarragona i un parell de gosses que han demostrat portar-se molt bé al llarg de la ruta. El nostre guia ha estat en Pepis, gran coneixedor de la zona. Farem una ruta circular amb una mica de desviament per no tornar pels mateixos trams del riu.

Hem iniciat camí sortint de la font de les Canelles on neix oficialment el riu Gaià, (en realitat,  ho fa 50 m endins de la surgència que hi ha a dins del recinte de la piscina), i hem anat cap a  l’ermita de Santa Maria de Bell-lloc; després a Sant Salvador de Figuerola, on hem fet una breu parada; Guialmons i a partir d’aquí, per camins que coneix poca gent, observant els camps de sembrat, que ara estan en el seu esplendor. Hem enfilat muntanya amunt fins la Punta Alta des d’on vèiem el riu Gaià, amb la muntanya de sant Miquel de Montclar  davant nostre.

Seguint corriols fins arribar al torrent de Biure, que hem travessat, a peu descalç, pel Salt de l’Ase i la seva resclosa: molt emocionant perquè hem demostrat ser bons grimpadors, breu parada per esmorzar i seguim fins arribar , travessant pastures, fins a Pontils.

Parlem dels objectius de l’associació i algunes persones estan interessades en quines actuacions es fan des de la mateixa, oferint, d’altra banca. el seu suport. Fem parada per carregar aigua i tornem a pujar un camí ample fins anar a trobar la masia de Cal Vidal, abandonada, com tantes d’altres perdudes en mig de camps de sembrats. Arribem a Santa Perpètua, on ens descalcem de nou  per fi !, refresquem els peus i dinem de bon gust a l’ombra de les cases de la plaça. Allà visitem la Torre del Castell, una de les torres medievals més antigues de Catalunya. Fem una bona pujada, però la vista i la visita ens val la pena  l’esforç. Fins aquí hem fet 14 kms.

Ara si, enfilem el camí de tornada, ens en queden 11 km més, però el camí es agradable, seguim el camí de lesTerres del Gaià per la vora del riu, ens tornem a descalçar, veiem rescloses, molins enrunats i algun gorg, fins arribar de nou a Pontils. Seguim un tram de carretera per agafar de nou el camí direcció Sant Gallard, el molí Nou (impressionant casalot bastant ben conservat) i seguim un camí ja entrant a Santa Coloma on hi ha el molí del Recasens, enrunat; el molí de la Torre, el pou de gel i l’aqüeducte que seguia la sèquia. Arribem al punt de sortida a les 18:30, veiem els safareigs i fem palesa la necessitat de preservar aquest patrimoni que si no s’intervé ben aviat desapareixerà.

 Maite Roca

 

Marxa 2

Montferri – Torre del Moro – La Polla Rossa – Font del Lleó – Molí de Puigtinyós – Font del Lluïset – Montferri

A les 9 del matí ens trobem als rentadors de Montferri i després de fer-nos la foto de record comencem a caminar. Deixant enrere el que va cap a  l’ermita i cementiri del castell de Rocamora,  ens comencem a enfilar cap a la torre del Moro. Hi arribem una mica cansats però les magnífiques vistes a l’ Alt Camp, Baix Camp i Tarragonès ens fan retornar les forces per continuar el camí, baixant per la carena fins al mas de la Polla Rosa on de la mà del seu propietari, coneixem la seva llarga història. Continuem apropant-nos al curs del Gaià passant per la font del Lleó, travessem el riu mullant-nos els peus i el tornem a travessar mullant-nos fins més amunt del genoll per arribar al molí de Puigtinyós, des de on reprenem el camí de tornada a Montferri passant per la recentment recuperada font de Lluïset

En arribar a Montferri, una visita a la cerveseria de les Clandestines per fer passar la set i comentar les incidències de la sortida.

Pep Muntadas

 

Marxa 3

El Catllar _ Pujol Rodó – Alzineta – La Riera de Gaià – Ardenya – Cativera – El Catllar

MARXA DE LES TERRES DEL GAIÀ. RUTA DEL BAIX GAIÀ

30 de MAIG de 2021.

El darrer diumenge de maig unes 20 persones vam sortir a les 9 del mati d’ El Catllar, El punt de trobada era la Torre d`en Guiu, a tocar del riu. Vam creuar el poble, pujant direcció Mas de Clarà. Al cap d’ una estona de fer camí vam trobar una construcció de pedra seca amb volta de canó, anomenada La Barraca dels Pebrots.

Després de grimpar una mica vam arribar als abrics de l’ Apotecari, on vam poder veure unes pintures rupestres post- paleolítiques. Alguns vam aprofitar per fer un breu avituallament.

Després d’ agafar forces vam seguir per un senderó que va per la carena i després s’ endinsa en bosc de pi blanc, antics camps de conreu . Abans d’ arribar al mas vell  vam observar orquídies autòctones.

Seguint el camí  fins al Pujol Rodó, en aquest punt elevat vam poder apreciar uns esgrafiats rupestres amb forma de creu, que el guia ens va dir que eren dels Trinitaris. Era un lloc de pas i una fita estratègica. Allí el Pep va sortejar un llibre entre els assistents, que li va tocar a un dels germans que venien de Vilafranca.

Del Pujol Rodó ens vam dirigir cap a L’ Alzineta, una Torre medieval del S. XI, només se’n conserva la base, que es veu molt bé ja que recentment l’ han netejada. A partir d’ aquest punt vam començar a baixar direcció a la Riera de Gaià, vam creuar el riu i vam seguir el camí que va creuant horts i camps d’ avellaners. Passades la 1 del migdia vam arribar a Ardenya.  Vam dinar a la plaça, davant de l’ Església, on vam poder degustar uns albercocs km 0.

Tot havent dinat vam seguir l’ excursió direcció la Masia Boronat, creuant per un pont sobre la línia fèrria en desús de Reus a Roda de Barà. Vam passar molt a prop de la “Ciutat de Troià “ unes restes ibèriques del S. IV-III aC .

Des de aquest punt ens vam dirigir direcció El Catllar, pel camí vam trobar una curiosa incursió a la roca  en forma de petjada mítica, anomenada “ El peu de Déu”.

Vam acabar l’ excursió a l’ Ermita de Sant Ramon d’ El Catllar, on properament s’ inaugurarà el centre d’ interpretació del Riu Gaià i del Conjunt Fabril. Allí el nostre guia,  Josep Zaragoza, ens va fer una magnifica explicació de l’ evolució del conjunt fabril de El Catllar. Eren 2/4 de quatre.

Havíem caminat una ruta circular de 15 km travessant els  termes de El Catllar, Tarragona, La Riera, Vespella i  El Catllar.

Quim Ricomà

                 

Marxa Terres del Gaià. Aquest any tres en una. 30-5-2021

Per segon any. i a causa  de la pandèmia, no hem pogut fer la Marxa tal com ens agradaria. Caminant, menjant i dormint plegats

Però aquest any no ens conformen. Un cop s’ha acabat l’estat d’alerta, proposem tres recorreguts per gaudir de les terres del Gaià: Alt Gaià, Gaià Mig i Baix Gaià.

La trobada als punts de sortida és a les 9h mati. Hem de portar cadascú el dinar i es respectaran les normes COVID19. El preu d’inscripció per l’assegurança és de 3€.

Comptem amb la col.laboració de GATA

RECORREGUTS

  1. Santa Coloma de Queralt – S. Salvador de Figuerola – Punta Alta – Pontils – Sant Gallard – Santa Coloma  22 km Punt de trobada: Font de les Canelles
  2. Montferri – Torre del Moro –  Font del Lleó – Polla Rossa – Molí de Puigtinyós – Montferri        11 km. Cal travessar el riu
  3. El Catllar – Ardenya – La Riera de Gaià – Altafulla – Tamarit  17 km

 

APUNTEU-VOS !!

 

La nova gestió del voluntariat amb la incorporació de la XOAG.

A la Sínia, el voluntariat sempre ha estat un del nostres pilars fonamentals i s’ha dut a terme amb eficàcia i consistència, però mancava d’una estructura definida. La incorporació de la XOAG ha estat una evolució en el nostre mètode de gestió de voluntariat.

La XOAG ens ha permès assolir els nostres objectius desenvolupant una estructura més definida en el nostre pla de voluntariat. Amb aquest nou mètode creem dues branques de gestió dels voluntaris i voluntàries que ens permeten distribuir l’acollida dels participants. Per una banda la XOAG (branca de voluntariat continu) i d’altra banda #CONNECTEMELGAIÀ (branca de voluntariat esporàdic).

Redefinir l’estructura del pla ha suposat una  millora que ens permet, poc a poc,  fer créixer el voluntariat enfortint el vincle entre l’entitat, els voluntaris i la natura.

Vam arrancar el projecte amb moltes ganes de veure créixer el voluntariat i  unir els voluntaris dels diferents municipis de la conca en una sola Xarxa d’Observadors.

Ser testimonis i organitzadors d’aquesta iniciativa ens ha enriquit fent-nos aprendre a gestionar un volum més gran de participants, i com hem esmentat anteriorment, impulsant-nos a redefinir i millorar la nostra estructura de voluntariat ambiental.

Des d’un començament la XOAG (Xarxa d’Observadors Ambientals de la conca del riu Gaià), va rebre una bona acollida registrant tant sols en les seves cinc jornades de presentació seixanta-tres observadors/es veïns/es de la conca.

 

 

Durant la resta del projecte, el numero d’observadors ha anat creixent de manera més progressiva però notablement positiva en l’actual context de COVID.

Volem destacar la incorporació de la campanya primavera-estiu de seguiment del corriol camanegre i de la campanya de seguiment de tortuga babaua i fauna marina 2020, on van participar més de 70 voluntaris de diferents indrets de Catalunya per garantir la protecció de fauna que habita i nidifica al nostre litoral.

Des de l’entitat volem agrair el recolzament per part de la ciutadania que impulsa l’educació i el voluntariat ambiental.

Andrea Córdoba, La Sínia

L’Aqüeducte del Gaià. Excavacions del l’ACA.

Us oferim el text de l’Institut d’Arqueologia Clàssica sobre les excavacions de l’aqüeducte del Gaià, en les que van participar alguns membres de Terres del Gaià.

ICAC notícies

Els romans captaven aigua a Puigpelat, a més del riu Gaià. Les noves excavacions confirmen la connexió de dos aqüeductes diferents

14 gener 2021

Jordi López Vilar, Antoni Corrales i Joan Canela. Treballs d’excavació a Vallmoll (Alt Camp). A la imatge es pot veure una part del contrafort i dos paviments sobreposats, amb una capa de travertí. Foto © ICAC

Les excavacions dutes a terme durant 2020 a diferents poblacions del Camp de Tarragona han permès als investigadors determinar que l’aqüeducte del Gaià no és un sol aqüeducte sinó que es tracta de dos aqüeductes connectats.

Hi hauria un primer aqüeducte que va des del Pont d’Armentera fins a Puigpelat, dues poblacions de la comarca de l’Alt Camp (Tarragona). A partir de Puigpelat la conducció canvia totalment: és més gran, va coberta amb una volta i s’hi troba una aigua que, en ser molt més calcària, ha fet molta més tosca a l’interior de l’aqüeducte.

De moment, s’ha localitzat l’àrea on s’acoblen els dos aqüeductes i que es troba al terme municipal de Puigpelat. Els investigadors posen ara la mirada en saber si un aqüeducte és anterior a l’altre.

Per això, els investigadors sospiten que a Puigpelat hi hauria una segona font d’aprovisionament de l’aqüeducte, amb una aigua molt més calcària que la del riu Gaià i que vindria a complementar el curs d’aigua que baixava cap a la ciutat de Tàrraco. Aquesta font suplementària d’aigua explicaria la secció més gran de l’aqüeducte a partir de Puigpelat i les diferències en les característiques i la concreció calcària acumulada en els diferents trams.

Jordi López lidera el projecte de recerca sobre els aqüeductes romans de Tàrraco Aqua Augusta (projecte quadriennal 2018-2021, CLT009/18/00098), que compta amb el finançament del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), la Fundació Privada Mútua Catalana, l’Ajuntament dels Pallaresos i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Conèixer el patrimoni per a poder-lo protegir

El Pont del Diable ens ve fàcilment a la memòria quan pensem en aqüeductes romans a Tarragona, però aquest és un element més del conjunt de més de 65 quilòmetres que conformen l’aqüeducte del Francolí (amb un traçat estimat de més de 15 km) i l’aqüeducte del Gaià (amb més de 50 km).

Malgrat es coneixien alguns trams dels aqüeductes del Francolí i del Gaià, i més o menys es tenia una idea del recorregut, no estan en realitat localitzats sobre el mapa. I això és el que es va proposar fer l’equip de Jordi López. Com ens explica el mateix López:

El primer pas per a protegir l’aqüeducte és conèixer-lo i saber exactament per on passava. Després, ens podrem plantejar la protecció de les restes que en queden.

La prioritat del projecte és fer la planimetria dels aqüeductes i catalogar els trams que es puguin localitzar. Més endavant, es podrien fer analítiques de travertins.

A més de mapar el recorregut dels aqüeductes, el projecte permetrà també definir les seves característiques; com ara la seva amplada, l’alçada, les tècniques constructives, les diferents fases que es puguin detectar, etc.

En un futur, l’equip es planteja també fer analítiques de travertins (les capes de calç que es formen a l’interior de l’aqüeducte), que podrien donar algunes orientacions sobre les característiques de l’aigua que hi circulava. De moment, però, la prioritat és fer els plànols, la planimetria de l’aqüeducte i la catalogació dels trams que s’hagin pogut recuperar amb els treballs de prospecció i excavació arqueològiques.

             Vallmoll

 

El resultat de diverses campanyes d’excavació

En el marc del projecte d’aqüeductes romans Aqua Augusta els darrers anys s’han dut a terme diverses campanyes d’excavació, amb què s’han descobert diferents punts de l’aqüeducte del Gaià. L’objectiu d’aquests treballs no era destapar grans trams d’aqüeducte sinó fer petites cales a llocs concrets que permetessin als investigadors obtenir la informació necessària per a completar la planimetria i la catalogació.

Els darrers anys s’han fet excavacions als termes municipals del Pont d’Armentera, Aiguamúrcia, Puigpelat, Vallmoll i els Pallaresos (Tarragona). L’última campanya (octubre-novembre de 2020) va durar tres setmanes i es va excavar en deu punts diferents de l’aqüeducte.

La feina va consistir bàsicament en el desbrossament i neteja d’alguns sectors de l’aqüeducte, sempre de manera manual. En alguns punts l’estructura ja estava pràcticament a vista i això va permetre desembarassar trams de fins a quinze metres de longitud en un temps relativament breu. En altres casos va caldre excavar en profunditat.

La pròpia naturalesa de la conducció va proporcionar estratigrafies molt simples i cap material arqueològic moble associable. Sí es van poder recollir mostres, especialment de les concrecions calcàries adherides a l’interior del canal.

Fins ara els treballs s’han centrat en l’aqüeducte del Gaià. El 2021 serà el torn de l’aqüeducte del Francolí.

Acabats els treballs d’excavació, s’ha fet amb especial cura la documentació gràfica de les estructures excavades i un estudi aprofundit de la tècnica constructiva (que s’ha vist que va ser diferent en diversos trams excavats), així com de les reparacions que s’han pogut determinar.

L’equip ha estat format per Jordi López Vilar (director), Joan Canela Gràcia, Albert Velasco Artigues i Antoni Corrales Soberino. A més, ha comptat amb la col·laboració puntual de Lluís Homdedeu Pérez, Isidre Pastor Batalla, Maribel Serra Pallarès i Josep Zaragoza Solé.

Treballs d’excavació al segon tram de l’aqüedeucte, al terme de Vallmoll (Alt Camp). A la imatge, Albert Velasco (d’esquena), Antoni Corrales i Maribel Serra. Foto © ICAC

Els dos aqüeductes connectats

Les darreres excavacions han permès determinar que l’aqüeducte del Gaià no és un sol aqüeducte sinó que es tracta de dos aqüeductes connectats, de diferents característiques:

  1. Tram El Pont d’Armentera – Puigpelat

Aquí la conducció discorre en el seu inici per la llera dreta del riu Gaià i està tallada a la roca. Uns quilòmetres més avall el canal d’obra presenta una secció en “U” i unes mesures interiors de 40-45 cm d’amplada i d’entre 50 i 60 cm d’alçada.

És una obra feta de formigó sense recobriment interior que impermeabilitzi ni mitges canyes. El sistema de coberta és desconegut, ja que no s’han trobat al llarg de la prospecció ni de l’excavació fragments de tegulae o lloses. Les concrecions calcàries són quasi inexistents. En la zona del canal més pròxim a Puigpelat la conducció és de majors dimensions i presenta mitges canyes.

                         

El Pont d’Armentera                                    Aiguamúrcia

  1. Tram Puigpelat-Tarragona

Passada la via del ferrocarril de Sant Vicenç a Lleida, l’aqüeducte és totalment diferent, de majors dimensions i cobert amb volta. Es creu que aquest canvi es deu a que en aquesta zona hi devia haver una segona captació d’aigües. De fet, el subsòl n’és riquíssim, i quan en el segle XVIII es va construir la Mina de l’Arquebisbe, es va fer néixer aquí.

Els trams excavats al nord i sud de la rasa de Montserrat (Vallmoll) mostren una conducció d’entre 50 i 65 cm d’amplada interior i una alçada aproximada de 1,50 m, coberta amb volta, suficient perquè s’hi pugui circular a peu pel seu interior. Mostra també un sistema constructiu diferent: primer la construcció dels caixers, després el paviment amb les mitges canyes i, finalment, la volta.

L’últim tram excavat mostra reparacions (amb la presència de dos paviments superposats) i la presència d’un potent contrafort de formigó en una zona d’acusat pendent. En tots els casos es documenta la presència d’una generosa capa de tosca, que arriba a gruixos d’entre 5 i 20 cm i que s’adhereix tant al sòl com als murs.

L’emplaçament de la resclosa romana

Al Pont d’Armentera s’han trobat els trams primers de l’aqüeducte. En aquest tram l’aqüeducte és bàsicament un canal excavat a la roca. És en aquesta zona on es tenien referències d’una resclosa romana i on s’ha explorat una resclosa de fusta situada 100 m aigües amunt del pont sobre el Gaià al pas pel Pont d’Armentera, a fi de comprovar-ne la cronologia. Els resultats de la neteja de la resclosa i la seva relació amb altres estructures pròximes han permès descartar que es tracti de la resclosa romana, com els investigadors havien suposat inicialment.

El resultat dels treballs d’excavació indiquen que la resclosa localitzada al Pont d’Armentera té una cronologia moderna i no es correspon a la resclosa romana que abastia l’aqüeducte del Gaià.

La resclosa romana devia estar situada, per tant, aproximadament en el mateix lloc que ocupa ara la resclosa de Cal Xico. Això, suposant que el punt de captació sigui el mateix riu Gaià i no una surgència de la llera. Els investigadors plantegen aquesta hipòtesi perquè és ben sabut que els romans preferien captar l’aigua de fonts o mines més que de rius, ja que és més pura. Precisament en el marge dret del riu, a l’alçada de la resclosa de Cal Xico i en el lloc on començaria l’aqüeducte, s’observa en el tall del terreny una gran colada de travertí que indica una antiga i potent surgència d’aigua.

Una infraestructura de més de 50 quilòmetres

Portar l’aigua a la ciutat de Tàrraco va representar un esforç titànic d’obra, enginyeria i logística. Els aqüeductes de Tàrraco són una obra mestra d’enginyeria tan important com desconeguda. L’estat actual del coneixement d’aquesta obra hidràulica és força precari, atès que el seu recorregut és imprecís en força llocs.

Ara hem pogut saber que, en conjunt, l’aqüeducte del Gaià és una conducció de prop de 50 quilòmetres, amb trams amb diverses característiques. Ara sabem, a més, que es composa en realitat per dos aqüeductes diferents, connectats en el seu pas per Puigpelat i fent confluir l’aprovisionament de dues fonts d’aigua diferent.

En les properes setmanes, s’iniciaran les actuacions a l’aqüeducte del Francolí (prospecció, localització de tots els trams, documentació i planimetria).