SORTIDA VILADEPERDIUS-BRUFAGANYA 17 FEBRER

Sortida matinal per conèixer l’Alt Gaià.

Sortirem del petit poble de Viladeperdius per el camí de les Pedrisses, cruïlla amb el camí de Sant Magí; agafarem el camí del mas del Quer que ens portarà a dalt de la Serra de la Brufafanya, on, si fa bon temps, ens aturarem per  esmorzar i veure les vistes de les terres de l’Alt Gaia. Continuarem de baixada fins al mas del Quer, situat al cor de la serra. Als anys 40, l’antic edifici va ser inclòs dins un nou casalot per convertir-lo en sanatori per a joves. Posteriorment una serradora va comprar tota la finca i la va explotar fins que Icona la va comprar l’any 1964, convertint-la en un viver forestal, ara es propietat de la Generalitat.

Després de visitar el mas continuarem pel camí de l’Obaga per mig dels seus boscos fins a trobar el camí de la Teularia, que ens durà a l’enderrocat mas de la Teuleria, i cap a dalt un altre cop, a la Serra de la Brufaganya, per baixar de retorn cap a Viladeperdius.

Lloc de trobada a les 9 matí a l’entrada de https://maps.app.goo.gl/t6N53cSaaYXhuhtm9Viladeperdius 

Inscripcions 3 € (en metèl.lic, es paguen a la sortida).

terresdelgaia@gmail.com

Maite Roca 692052146 / Josep M. Mateu 699757999

Mas Quer

Passejada pel patrimoni i el paisatge de la Desembocadura de Gaià.

Dissabte 25 de novembre de 2023

10.00 h Castell d’Altafulla

Durada aprox. 3 h.

Amb aquesta sortida, l’última de l’any, volem recórrer el paisatge de la desembocadura coneixent-lo des d’un altre punt de vista: la importància històrica i patrimonial de l’indret, al mateix temps que la riquesa mediambiental; la recuperació del corriol camanegre, l’estudi de les restes patrimonials hidràuliques, l’observació d’ocells…

Una excusa perfecta per presentar la guia de patrimoni i la d’ocells que podreu adquirir al final del recorregut, durant el vermut que ens ofereix l’Ajuntament d’Altafulla.

Recorregut Altafulla-El Vinyet-Desembocadura-Altafulla.

Castell, Plaça del Pou, platja, El Vinyet, antiga fàbrica de carbonat, La Roca de Gaià, Desembocadura, Mineta d’Altafulla, Sínia de Ca’l Fuster, Altafulla (antigues escoles Teresa Manero)

 

 

 

 

 

 

 

Sínia de Ca’l Fuster

 

 

 

 

Les Guies

                               

15 €                                                                       5€

 

APUNTEU-VOS terresdelgaia@gmail.com

Bibliografia:

Antiga Fàbrica Carbonat

Les sèquies del Gaià (tram final)

deu anys d’observació d’ocells a la desembocadura del Gaià

Les Sínies del Vinyet

 

 

El claustre posterior del monestir de Santes Creus apareix en un anunci de cafè  

La companyia de cafeteres de càpsules Or Barista ha tret un anunci promocional on apareix el claustre posterior de Santes Creus.

El Cister és un orde monàstic  masculí i femení, en el que els seus membres dediquen a la meditació i a l’oració parts important del seu dia a dia. El silenci era una de les normes que regien aquestes comunitats.

Aquest anomenat “segon claustre” és el claustre més desconegut del monestir cistercenc de l’Alt Camp. Es comunica amb el claustre gòtic a través del locutori i és  més auster que aquest. També se l’ha anomenat claustre vell, antic o primitiu malgrat ser posterior al claustre gòtic, ja que es va construir a partir del segle XVI o inicis del segle XVII amb pedra procedent d’enderrocs. En algun moment es va considerar que havia estat traslladat pedra a pedra des del monestir cistercenc femení de Bonrepòs ubicat al Montsant.

Té forma de quadrilàter gairebé regular. Les  quatre galeries  presenten arcs apuntats en forma de finestrals i les parets estaven decorades amb motius esgrafiats. Originàriament no es trobava cobert per la teulada actual. Hi havia habitacions o dependències damunt, que van desaparèixer amb les destruccions del segle XIX. Al seu voltant hi ha la porta que condueix al celler, el pas que porta cap a la presó, l’antic rebost i cuina, el menjador, les restes de les primeres edificacions, la capella de la Trinitat i el pas cap a l’absis extern de l’església.

Al centre del claustre hi ha diferent vegetació plantada on destaca un brollador i un cercle de xiprers centenaris que el rodegen. És un espai de gran bellesa i que passa inadvertit per la major part dels visitants que s’acosten al monument. Si us situeu on brolla l’aigua i us deixeu acariciar pel degoteig podreu sentir la brisa que mou els arbres. Si camineu en silenci i passeu desapercebuts per les austeres galeries podreu escoltar l’aleteig dels ocells que baixen de les teulades veïnes per refrescar-se i beure a la seva font. Els xiprers són gairebé tant alts com la Torre de les Hores i per la seva edat s’haurien de considerar una més de les meravelles que amaga el lloc.

Tornant a l’anunci, hi veiem una noia vestida de blanc en una sala decorada amb una  fotografia en blanc i negre del claustre, que cobra vida al prendre una taça de cafè. L’anunci acaba amb les paraules “Sent.Viu”. Podeu   https://www.youtube.com/watch?v=oniA98crBj4.

L’anunci juga amb les aromes del cafè, les sensacions de la natura i la pau o l’harmonia de certs moments i certs espais. Vivim en espais on passen moltes coses al mateix moment que ens neguitegen i ens fan sentir inquiets. Sentim la necessitat de córrer per inèrcia com ho fan els altres sense saber perquè. Això ens crea una sensació d’intranquil·litat i de desorganització. En aquests moments una aroma com la canyella, el tacte de la panna dels pantalons, la imatge d’un ocell a la finestra, el so de l’aigua d’un riu o el sabor de menta a la boca són suficients per connectar de nou amb nosaltres mateixos. Els sentits són una part molt important de la nostra pau interior i per mantenir els peus sobre la terra.

El cafè és una beguda que no va arribar a Europa fins al segle XVII. L’origen és a Etiòpia on es diu que un pastor va observar l’efecte tonificant dels seus fruits en les cabres. Va portar fulles i fruits a un monestir,  on els monjos per curiositat les van cuinar. Com que la beguda tenia tant mal gust la van acabar tirant a la foguera.  Els grans, a mesura que es cremaven desprenien una molt bona aroma. A un dels monjos se li va ocórrer l’idea de preparar la beguda a base dels grans torrats.

En els refetors més antics de l’ordre cistercenca no es devia servir cafè perquè encara no es coneixia. La regla de Sant Benet no en diu res però segurament que el sant hauria dit que s’havia de beure amb moderació i sense excedir-se.

 

   

  

                                                                                                                                       Marc Dalmau Vinyals

 

 

 

 

XIV MARXA TERRES DEL GAIÀ: Manifest i Vídeo

Desconnecta el Mòbil i Coneix el Gaià! a través d’aquestes imatges

 

29, 30 d’abril i 1 de maig

Manifest, enguany  d’@AnnaSaballs

El meu Gaià
El Riu Gaià pol·linitza de variada riquesa les terres que l’envolten al llarg de tot el seu
recorregut. De Santa Coloma de Queralt a la seva desembocadura, el riu és el
protagonista d’un relat complex, amb actors principals i secundaris que l’acompanyen.
Us puc parlar de patrimoni fluvial, de molins, rescloses, séquies i pous de gel; també
de congostos, boscos de ribera, meandres i pinedes; de la tortuga de rierol, el teixó,
del pit-roig i el corriol comanegre; o bé de la Torre del Moro, el Castell d’Ullastrell, la
Torre de l’Abella i el Castell de Ferran. Ni tampoc puc exceptuar parlar de l’aigua, que
aquest any ha fet tanta falta i que en prou feines s’ha deixat veure.
Malgrat això, diré aquella frase icònica de Paco Umbral -Yo he venido aquí ha hablar
de mi libro-, i us parlaré del meu Gaià.
El meu Gaià comença amb un casc i una moto. Sortim de Tarragona en direcció Santa
Coloma de Queralt. El destí, però, és una construcció abandonada. Tinc una debilitat
per les pedres a punt de col·lapsar, què hi farem. És el cas de Santa Perpètua de
Gaià, una esglèsia neoclàssica i una torre que moren de pena a tocar de la carretera.
Les sobretaules de diumenge poden ser mortals. Per sort nostre, ens queda a prop
una de les rutes més boniques de la comarca. Les passarel·les que salten el Gaià són
d’una arquitectura innovadora, de la que es converteix en un organisme més del
paisatge per adaptar-se al moviment de la persona i la natura. Una escenografia digne
de ser fotografiada.
Arribem al meu Gaià més personal, la meva terra. La passió per aquest paisatge es va
despertar a través de l’obra de JM Jujol. No em refereixo al Santuari, al·ludeixo a la
multitud de treballs realitzats per tot el camp en rel·lació al paisatge agrícola. Un
paisatge que ha enamorat a desenes d’escriptors, pintors, biòlegs, historiadors i
curiosos. Un territori per descobrir a través de la petjada o la mirada.
Vull que penseu amb el vostre Gaià. Fiqueu-li un color. Blau, verd, taronja,… Exacte,
com més persones l’identifiquem com a nostre, de més colors i més riquesa tindrà el
paisatge del Riu Gaià.
El meu Gaià a través de la mirada.
111m és l’alçada perfecta per admirar el Riu Gaià. 111m que ens situen vora la
frontera natural que fragmenta les persones però no la seva imatge. 111m i una torre
que m’han permès explicar a centenars de persones la críptica història de les Terres
del Riu Gaià.

 

XIV MARXA TERRES DEL GAIÀ. ja la tenim aquí!!

      

Els dies 29, 30 d’abril i 1 de maig farem la Marxa, des de Santa Coloma de Queralt a Tamarit.

Es pot fer tota la ruta sencera, o bé per trams. En aquest cas, si pot ser, hauràs d’organitzar-te perquè et portin i recullin als punts d’aturada; no sempre tindrem possibilitat de fer-ho nosaltres.

Jornada 1: Santa Coloma de Queralt – Querol. Hi ha la possibilitat d’agafar un autobús que recorre els pobles de la conca fins a Santa Coloma. Només cal que et portis el dinar. Qui vulgui pot sopar, dormir i esmorzar al dia següent a la la casa de colònies de Querol   20km.  Visita Molí Nou de Sant Gallard.

Ruta

Jornada 2: Querol – Vilabella Sortida de Querol a les 8.30. Dinarem a Santes Creus. Qui vulgui pot quedar-se a sopar, dormir i esmorzar al dia següent al poliesportiu de Vilabella. Per aquesta nit cal que porteu màrfegues o matalassos inflables. Visita aqüeductes Pont d’Armentera.  23km aprox

 

Jornada 3: Vilabella (poliesportiu) – Tamarit. Dinar de germanor (fideuà) a la Riera de Gaià. Arribarem a Tamarit a mitja tarda. Hi ha la possibilitat de tornar amb autobús conca amunt si hi ha prou gent. Visita infraestructures hidràuliques de la Riera de Gaià. 21 km aprox

Ruta

Cal portar calçat adequat, aigua, el menjar del primer dia, i coberts pel tercer dia.

Hi ha transport d’equipatge.

Si porteu gossos contacteu amb l’organització.

Més informació 699510657 / 692052146

terresdelgaia@gmail.com

 

INSCRIPCIONS FINS EL 23 D’ABRIL

 

4-març 2023 Sortida: Voltem per les barraques de Santa Coloma de Queralt

Barraques i altres elements de pedra a l’Alt Gaia.

Son totes les barraques iguals?

Barraques de volta de canó, de mitja volta, de lloses, de falsa cúpula, saltadors de marge, rampes de marge, canals de desguàs i altres elements.

Recorregut circular d’uns 9 kms , pels voltants de Santa Coloma de Queralt,

Sortida 9.30  Fonts de les Canelles (Santa Coloma de Queralt). Tornada cap a les 14.00

Cal portar calçat i roba adequada, ja que el recorregut serà per a camps a traves, pujant i baixant algun que altres pas  una mica complicat.

Preu 3€ per l’assegurança.

Podeu inscriure’s a terresdelgaia@gmail.com

Publiquem la guia “Gaià, recorregut i patrimoni”

Unes imatges espectaculars, curioses, pròximes… gràcies al vídeo de David Arasa, finançat amb un crowdfunding, podem presentar el Gaià. I la seva riquesa.

 

Us animem a conèixer les Terres del Gaià i la seva guia, publicada amb l’ajut de

            

Punts de Venda:

Oficina de Turisme de Santa Coloma de Queralt

Llibreria Jordi Gassó Santa Coloma de Queralt

Restaurant Els Noguers (Seguer)

Restaurant Sant Jordi (Querol)

Monestir de Santes Creus

Botiga de ceràmica Santes Creus

Bar del Mig (Santes Creus)

Cooperativa de Vila-rodona

El Llèpol (Vila-rodona)

Agrobotiga Ca’l Garriga (Bràfim)

Les Clandestines (Montferri)

Santuari Mare de Déu de Montserrat (Montferri)

Cafè (Renau)

Centre d’interpretació del riu Gaià, ermita de Sant Ramon (El Catllar)

Ca’l LLuís (La Riera de Gaià)

LLibreria “Regal i Paper”, Altafulla

Hort de la Sínia (Tamarit)

 

 

Sortida als castells de Selmella i Saburella (Alt Camp)


Diumenge 27 de novembre.
Trobada 8.30 Els estenedors (El Pont d’Armentera)
9.00 Arribada a l’aparcament Restaurant Selmella.
Recorregut 4 hores aprox
14.00 Dinar de pícnic. Porteu Aigua

 

Ruta per la serra de Selmella: castells de Selmella i Saburella

 

Ruta circular.. Es camina pràcticament sempre per pistes de terra, amples i sense gaires desnivells, i no ens trobarem cap dificultat tècnica. La vegetació està constituïda bàsicament per bosquines de pi blanc, tot i que en alguna vessant més obaga es travessen clapes d’alzinar, i per brolles calcícoles amb romaní i argelaga. Si la visibilitat és bona tindrem bones vistes de la plana de l’Alt Camp i de les serres de l’Alt Gaià (com les de Comaverd, Puig Cristià, Camadall i Ancosa-Montagut).

L’itinerari comença al costat de Cal Figueres,  on deixarem els cotxes, a prop del Km 2 de la carretera TV-2141 que ve del Pont d’Armentera. Emprenem l’ascens suau però continu per una pista ampla fins dalt de la Serra de Selmella i seguirem fins arribar al peu del castell de Selmella (831 m). Pujarem per un corriol per conèixer les restes del castell.  Per sota veurem les ruïnes de l’ermita de Sant Llorenç i les restes de les cases del poble abandonat de Selmella. Continuem caminant per la pista, ara bastant planera, fins al coll de les agulles (766 m). Des d’aquí, en descens, sempre per pista, arribem fins al castell de Saburella (686 m). Pujarem fins les ruïnes del castell (millor conservades que les de Selmella) per un corriol. Si el temps acompanya, des d’aquí tindrem bones vistes de les altres muntanyes de l’Alt Gaià. Baixarem del castell per un camí més ample i ens dirigirem cap al punt d’inici de la ruta per una altra pista ampla. A l’alçada de Cal Batllet la pista dona pas al final de la carretera TV-2141, així que els últims dos km fins arribar de nou a Cal Figueres els farem trepitjant asfalt.

En total, són uns 12 km amb un desnivell acumulat de 400 m. Es pot fer tranquil·lament en unes quatre hores. Portarem el dinar a la motxilla per fer pícnic al costat del castell de Saburella. No trobarem aigua pel camí, passem a la vora de la font de l’Hort de Mas Seguer, però actualment no brolla. Per últim, tot i que és una ruta fàcil i caminarem per pistes hem de dur, com sempre, roba i calçat de muntanya.

 

Bibliografia:
“Els castells del Gaià”
“El castell de Selmella, origen d’un projecte de recerca”
“La recerca arqueològica al castell de Selmella (2003-2006)”

 

Inscripció 3€ terresdelgaia@gmail.com

Jornada Gestió del Paisatge a les Terres del Gaià. Presentació Guia.

Després d’anys de feina voluntària, i de trucar a moltes portes, hem pogut editar la Guia “Gaià, recorregut i patrimoni”.

La guia recull la informació de l’inventari del Patrimoni Fluvial que podeu consultar online Inventari del Patrimoni Fluvial del Gaià. Consta d’un estoig de plàstic, que conté tres mapes, un per cadascuna de les comarques que recorre el Gaià (agafa petits fragments d’altres, ho sabem); els mapes van acompanyats de la guia pròpiament dita, un recull de 40 fitxes d’estructures i infraestructures hidràuliques, i 5 fitxes de cinc paisatges característics de la Conca. També inclou dos dibuixos per explicar el cile de l’aigua. La guia fa un pam, portable per a fer senderisme. Editada per Piolet i cofinançada per Terres del Gaià, Repsol i Mútua Catalana.

Per a nosaltres és un esdeveniment i com a tal ho celebrem amb la Jornada de presentació al monestir de Santes Creus; podeu seguir aquesta jornada a l’enllaç Jornada Gestió del Paisatge a les Terres del Gaià