Passejada pel patrimoni i el paisatge de la Desembocadura de Gaià.

Dissabte 25 de novembre de 2023

10.00 h Castell d’Altafulla

Durada aprox. 3 h.

Amb aquesta sortida, l’última de l’any, volem recórrer el paisatge de la desembocadura coneixent-lo des d’un altre punt de vista: la importància històrica i patrimonial de l’indret, al mateix temps que la riquesa mediambiental; la recuperació del corriol camanegre, l’estudi de les restes patrimonials hidràuliques, l’observació d’ocells…

Una excusa perfecta per presentar la guia de patrimoni i la d’ocells que podreu adquirir al final del recorregut, durant el vermut que ens ofereix l’Ajuntament d’Altafulla.

Recorregut Altafulla-El Vinyet-Desembocadura-Altafulla.

Castell, Plaça del Pou, platja, El Vinyet, antiga fàbrica de carbonat, La Roca de Gaià, Desembocadura, Mineta d’Altafulla, Sínia de Ca’l Fuster, Altafulla (antigues escoles Teresa Manero)

 

 

 

 

 

 

 

Sínia de Ca’l Fuster

 

 

 

 

Les Guies

                               

15 €                                                                       5€

 

APUNTEU-VOS terresdelgaia@gmail.com

Bibliografia:

Antiga Fàbrica Carbonat

Les sèquies del Gaià (tram final)

deu anys d’observació d’ocells a la desembocadura del Gaià

Les Sínies del Vinyet

 

 

XIV MARXA TERRES DEL GAIÀ: Manifest i Vídeo

Desconnecta el Mòbil i Coneix el Gaià! a través d’aquestes imatges

 

29, 30 d’abril i 1 de maig

Manifest, enguany  d’@AnnaSaballs

El meu Gaià
El Riu Gaià pol·linitza de variada riquesa les terres que l’envolten al llarg de tot el seu
recorregut. De Santa Coloma de Queralt a la seva desembocadura, el riu és el
protagonista d’un relat complex, amb actors principals i secundaris que l’acompanyen.
Us puc parlar de patrimoni fluvial, de molins, rescloses, séquies i pous de gel; també
de congostos, boscos de ribera, meandres i pinedes; de la tortuga de rierol, el teixó,
del pit-roig i el corriol comanegre; o bé de la Torre del Moro, el Castell d’Ullastrell, la
Torre de l’Abella i el Castell de Ferran. Ni tampoc puc exceptuar parlar de l’aigua, que
aquest any ha fet tanta falta i que en prou feines s’ha deixat veure.
Malgrat això, diré aquella frase icònica de Paco Umbral -Yo he venido aquí ha hablar
de mi libro-, i us parlaré del meu Gaià.
El meu Gaià comença amb un casc i una moto. Sortim de Tarragona en direcció Santa
Coloma de Queralt. El destí, però, és una construcció abandonada. Tinc una debilitat
per les pedres a punt de col·lapsar, què hi farem. És el cas de Santa Perpètua de
Gaià, una esglèsia neoclàssica i una torre que moren de pena a tocar de la carretera.
Les sobretaules de diumenge poden ser mortals. Per sort nostre, ens queda a prop
una de les rutes més boniques de la comarca. Les passarel·les que salten el Gaià són
d’una arquitectura innovadora, de la que es converteix en un organisme més del
paisatge per adaptar-se al moviment de la persona i la natura. Una escenografia digne
de ser fotografiada.
Arribem al meu Gaià més personal, la meva terra. La passió per aquest paisatge es va
despertar a través de l’obra de JM Jujol. No em refereixo al Santuari, al·ludeixo a la
multitud de treballs realitzats per tot el camp en rel·lació al paisatge agrícola. Un
paisatge que ha enamorat a desenes d’escriptors, pintors, biòlegs, historiadors i
curiosos. Un territori per descobrir a través de la petjada o la mirada.
Vull que penseu amb el vostre Gaià. Fiqueu-li un color. Blau, verd, taronja,… Exacte,
com més persones l’identifiquem com a nostre, de més colors i més riquesa tindrà el
paisatge del Riu Gaià.
El meu Gaià a través de la mirada.
111m és l’alçada perfecta per admirar el Riu Gaià. 111m que ens situen vora la
frontera natural que fragmenta les persones però no la seva imatge. 111m i una torre
que m’han permès explicar a centenars de persones la críptica història de les Terres
del Riu Gaià.

 

XIV MARXA TERRES DEL GAIÀ. ja la tenim aquí!!

      

Els dies 29, 30 d’abril i 1 de maig farem la Marxa, des de Santa Coloma de Queralt a Tamarit.

Es pot fer tota la ruta sencera, o bé per trams. En aquest cas, si pot ser, hauràs d’organitzar-te perquè et portin i recullin als punts d’aturada; no sempre tindrem possibilitat de fer-ho nosaltres.

Jornada 1: Santa Coloma de Queralt – Querol. Hi ha la possibilitat d’agafar un autobús que recorre els pobles de la conca fins a Santa Coloma. Només cal que et portis el dinar. Qui vulgui pot sopar, dormir i esmorzar al dia següent a la la casa de colònies de Querol   20km.  Visita Molí Nou de Sant Gallard.

Ruta

Jornada 2: Querol – Vilabella Sortida de Querol a les 8.30. Dinarem a Santes Creus. Qui vulgui pot quedar-se a sopar, dormir i esmorzar al dia següent al poliesportiu de Vilabella. Per aquesta nit cal que porteu màrfegues o matalassos inflables. Visita aqüeductes Pont d’Armentera.  23km aprox

 

Jornada 3: Vilabella (poliesportiu) – Tamarit. Dinar de germanor (fideuà) a la Riera de Gaià. Arribarem a Tamarit a mitja tarda. Hi ha la possibilitat de tornar amb autobús conca amunt si hi ha prou gent. Visita infraestructures hidràuliques de la Riera de Gaià. 21 km aprox

Ruta

Cal portar calçat adequat, aigua, el menjar del primer dia, i coberts pel tercer dia.

Hi ha transport d’equipatge.

Si porteu gossos contacteu amb l’organització.

Més informació 699510657 / 692052146

terresdelgaia@gmail.com

 

INSCRIPCIONS FINS EL 23 D’ABRIL

 

Publiquem la guia “Gaià, recorregut i patrimoni”

Unes imatges espectaculars, curioses, pròximes… gràcies al vídeo de David Arasa, finançat amb un crowdfunding, podem presentar el Gaià. I la seva riquesa.

 

Us animem a conèixer les Terres del Gaià i la seva guia, publicada amb l’ajut de

            

Punts de Venda:

Oficina de Turisme de Santa Coloma de Queralt

Llibreria Jordi Gassó Santa Coloma de Queralt

Restaurant Els Noguers (Seguer)

Restaurant Sant Jordi (Querol)

Monestir de Santes Creus

Botiga de ceràmica Santes Creus

Bar del Mig (Santes Creus)

Cooperativa de Vila-rodona

El Llèpol (Vila-rodona)

Agrobotiga Ca’l Garriga (Bràfim)

Les Clandestines (Montferri)

Santuari Mare de Déu de Montserrat (Montferri)

Cafè (Renau)

Centre d’interpretació del riu Gaià, ermita de Sant Ramon (El Catllar)

Ca’l LLuís (La Riera de Gaià)

LLibreria “Regal i Paper”, Altafulla

Hort de la Sínia (Tamarit)

 

 

Jornada Gestió del Paisatge a les Terres del Gaià. Presentació Guia.

Després d’anys de feina voluntària, i de trucar a moltes portes, hem pogut editar la Guia “Gaià, recorregut i patrimoni”.

La guia recull la informació de l’inventari del Patrimoni Fluvial que podeu consultar online Inventari del Patrimoni Fluvial del Gaià. Consta d’un estoig de plàstic, que conté tres mapes, un per cadascuna de les comarques que recorre el Gaià (agafa petits fragments d’altres, ho sabem); els mapes van acompanyats de la guia pròpiament dita, un recull de 40 fitxes d’estructures i infraestructures hidràuliques, i 5 fitxes de cinc paisatges característics de la Conca. També inclou dos dibuixos per explicar el cile de l’aigua. La guia fa un pam, portable per a fer senderisme. Editada per Piolet i cofinançada per Terres del Gaià, Repsol i Mútua Catalana.

Per a nosaltres és un esdeveniment i com a tal ho celebrem amb la Jornada de presentació al monestir de Santes Creus; podeu seguir aquesta jornada a l’enllaç Jornada Gestió del Paisatge a les Terres del Gaià

 

                                       

 

                                   

Conveni per editar un mapa-guia de l’Inventari del patrimoni fluvial del riu Gaià

 

L’Associació Terres del Gaià ha signat dos convenis de patrocini, un amb la Fundació Privada Mútua Catalana i l’altre amb Repsol, per tal de fer realitat d’un projecte llargament treballat. Es tracta d’un mapa-guia de l’Inventari del patrimoni fluvial del riu Gaià. Gràcies a les aportacions dels nostres patrocinadors aconseguim el 50% del cost de la publicació.

L’inventari es va començar l’any 2016, després de la gaianada de novembre del 2015 que va deixar a la llum estructures i restes patrimonials que no eren visibles. Voluntaris de l’Associació van fer fotografies de les estructures abans no tornessin a ésser engolides per la vegetació. Posteriorment, es va endegar la feina pròpiament d’inventari que s’ha allargat fins aquest any. La feina ha estat al 85% voluntària, tot i rebre, al començament petites ajudes d’alguna Administració.

Les dades obtingudes del treball de camp es van bolcar en fitxes dissenyades per l’Associació i es va construir una base de dades online que recull aquesta feina, i que podeu consultar a Inventari del Patrimoni Fluvial del riu Gaià .

A partir d’aquesta base de dades s’ha fet la tria de les diferents estructures patrimonials que inclourà la guia. Per triar-les s’han seguit criteris d’importància històrica, patrimonial i arquitectònica, però també i sobretot, seguint criteris d’accés, estat de conservació i tipus de propietat. En aquesta tria s’hi inclouen cinc entorns naturals de la Conca del Gaià, relacionats amb el patrimoni arquitectònic.

La guia, editada per Editorial Piolet,  constarà d’un estoig doble; per una banda hi haurà el mapa del Camí de les Terres del riu Gaià, que recorre les comarques de la Conca de Barberà, l’Alt Camp i el Tarragonès, amb les estructures visitables senyalitzades.  De l’altra, un llibret que recollirà la informació de cadascuna de les estructures senyalitzades i que podem trobar a https://terresdelgaia.omeka.net/,  amb una fotografia i una petita llegenda. El llibret inclourà així mateix, un glossari de termes relacionats amb la hidràulica, i un parell de dibuixos associats.

L’objectiu de la guia és sobretot, de difusió de l’entorn natural i patrimonial de la conca, així com el coneixement d’aquest patrimoni ric que ens fa re-conèixer la història d’aquest territori, totalment lligada al riu.

L’inventari és també, una eina útil per revisar les declaracions de béns i les proteccions, així com la base per iniciar, si s’escau, accions de protecció, consolidació o adquisició.

Vol ser una eina de coneixement al mateix temps que una eina per al senderisme i el turisme sostenible. Sobretot però, és una eina d’amor al nostre territori.

 

                

JORNADES EUROPEES DEL PATRIMONI. VISITA AL MOLÍ DEL CUNILLERA (QUEROL)

Vi

El Gaià ens amaga joies com aquesta; un molí d’època moderna, de tres plantes, sala de moles i gran bassa adossada. Encara es pot veure el carcavà. Una mica més amunt del torrent, un parell de petits aqüeductes canalitzn l’aigua cap a la bassa.

Un molí que aprofitava fins l’última gota de l’aigua escadussera del torrent d’Esblada, afluent del Gaià.

Gràcies a la col.laboració de l’Ajuntament de Querol que va netejar els accessos, un bn grup vam poder gaudir de la visita i de les explicacions del Josep M. Mateu, Pepis, especialista en molins amb el permís del Galo. Cal dir que també hi havia participants d’altura que van ajudar a dibuixar el que havia estat el molí.

Gràcies a les fotos cedides per @joansoleoller

Més informació a l’invenari del Patrimoni fluvial del Gaià Aqüeducte Molí Cunillera

L’Aqüeducte del Gaià. Excavacions del l’ICAC

Us oferim el text de l’Institut d’Arqueologia Clàssica sobre les excavacions de l’aqüeducte del Gaià, en les que van participar alguns membres de Terres del Gaià.

ICAC notícies

Els romans captaven aigua a Puigpelat, a més del riu Gaià. Les noves excavacions confirmen la connexió de dos aqüeductes diferents

14 gener 2021

Jordi López Vilar, Antoni Corrales i Joan Canela. Treballs d’excavació a Vallmoll (Alt Camp). A la imatge es pot veure una part del contrafort i dos paviments sobreposats, amb una capa de travertí. Foto © ICAC

Les excavacions dutes a terme durant 2020 a diferents poblacions del Camp de Tarragona han permès als investigadors determinar que l’aqüeducte del Gaià no és un sol aqüeducte sinó que es tracta de dos aqüeductes connectats.

Hi hauria un primer aqüeducte que va des del Pont d’Armentera fins a Puigpelat, dues poblacions de la comarca de l’Alt Camp (Tarragona). A partir de Puigpelat la conducció canvia totalment: és més gran, va coberta amb una volta i s’hi troba una aigua que, en ser molt més calcària, ha fet molta més tosca a l’interior de l’aqüeducte.

De moment, s’ha localitzat l’àrea on s’acoblen els dos aqüeductes i que es troba al terme municipal de Puigpelat. Els investigadors posen ara la mirada en saber si un aqüeducte és anterior a l’altre.

Per això, els investigadors sospiten que a Puigpelat hi hauria una segona font d’aprovisionament de l’aqüeducte, amb una aigua molt més calcària que la del riu Gaià i que vindria a complementar el curs d’aigua que baixava cap a la ciutat de Tàrraco. Aquesta font suplementària d’aigua explicaria la secció més gran de l’aqüeducte a partir de Puigpelat i les diferències en les característiques i la concreció calcària acumulada en els diferents trams.

Jordi López lidera el projecte de recerca sobre els aqüeductes romans de Tàrraco Aqua Augusta (projecte quadriennal 2018-2021, CLT009/18/00098), que compta amb el finançament del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), la Fundació Privada Mútua Catalana, l’Ajuntament dels Pallaresos i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Conèixer el patrimoni per a poder-lo protegir

El Pont del Diable ens ve fàcilment a la memòria quan pensem en aqüeductes romans a Tarragona, però aquest és un element més del conjunt de més de 65 quilòmetres que conformen l’aqüeducte del Francolí (amb un traçat estimat de més de 15 km) i l’aqüeducte del Gaià (amb més de 50 km).

Malgrat es coneixien alguns trams dels aqüeductes del Francolí i del Gaià, i més o menys es tenia una idea del recorregut, no estan en realitat localitzats sobre el mapa. I això és el que es va proposar fer l’equip de Jordi López. Com ens explica el mateix López:

El primer pas per a protegir l’aqüeducte és conèixer-lo i saber exactament per on passava. Després, ens podrem plantejar la protecció de les restes que en queden.

La prioritat del projecte és fer la planimetria dels aqüeductes i catalogar els trams que es puguin localitzar. Més endavant, es podrien fer analítiques de travertins.

A més de mapar el recorregut dels aqüeductes, el projecte permetrà també definir les seves característiques; com ara la seva amplada, l’alçada, les tècniques constructives, les diferents fases que es puguin detectar, etc.

En un futur, l’equip es planteja també fer analítiques de travertins (les capes de calç que es formen a l’interior de l’aqüeducte), que podrien donar algunes orientacions sobre les característiques de l’aigua que hi circulava. De moment, però, la prioritat és fer els plànols, la planimetria de l’aqüeducte i la catalogació dels trams que s’hagin pogut recuperar amb els treballs de prospecció i excavació arqueològiques.

             Vallmoll

 

El resultat de diverses campanyes d’excavació

En el marc del projecte d’aqüeductes romans Aqua Augusta els darrers anys s’han dut a terme diverses campanyes d’excavació, amb què s’han descobert diferents punts de l’aqüeducte del Gaià. L’objectiu d’aquests treballs no era destapar grans trams d’aqüeducte sinó fer petites cales a llocs concrets que permetessin als investigadors obtenir la informació necessària per a completar la planimetria i la catalogació.

Els darrers anys s’han fet excavacions als termes municipals del Pont d’Armentera, Aiguamúrcia, Puigpelat, Vallmoll i els Pallaresos (Tarragona). L’última campanya (octubre-novembre de 2020) va durar tres setmanes i es va excavar en deu punts diferents de l’aqüeducte.

La feina va consistir bàsicament en el desbrossament i neteja d’alguns sectors de l’aqüeducte, sempre de manera manual. En alguns punts l’estructura ja estava pràcticament a vista i això va permetre desembarassar trams de fins a quinze metres de longitud en un temps relativament breu. En altres casos va caldre excavar en profunditat.

La pròpia naturalesa de la conducció va proporcionar estratigrafies molt simples i cap material arqueològic moble associable. Sí es van poder recollir mostres, especialment de les concrecions calcàries adherides a l’interior del canal.

Fins ara els treballs s’han centrat en l’aqüeducte del Gaià. El 2021 serà el torn de l’aqüeducte del Francolí.

Acabats els treballs d’excavació, s’ha fet amb especial cura la documentació gràfica de les estructures excavades i un estudi aprofundit de la tècnica constructiva (que s’ha vist que va ser diferent en diversos trams excavats), així com de les reparacions que s’han pogut determinar.

L’equip ha estat format per Jordi López Vilar (director), Joan Canela Gràcia, Albert Velasco Artigues i Antoni Corrales Soberino. A més, ha comptat amb la col·laboració puntual de Lluís Homdedeu Pérez, Isidre Pastor Batalla, Maribel Serra Pallarès i Josep Zaragoza Solé.

Treballs d’excavació al segon tram de l’aqüedeucte, al terme de Vallmoll (Alt Camp). A la imatge, Albert Velasco (d’esquena), Antoni Corrales i Maribel Serra. Foto © ICAC

Els dos aqüeductes connectats

Les darreres excavacions han permès determinar que l’aqüeducte del Gaià no és un sol aqüeducte sinó que es tracta de dos aqüeductes connectats, de diferents característiques:

  1. Tram El Pont d’Armentera – Puigpelat

Aquí la conducció discorre en el seu inici per la llera dreta del riu Gaià i està tallada a la roca. Uns quilòmetres més avall el canal d’obra presenta una secció en “U” i unes mesures interiors de 40-45 cm d’amplada i d’entre 50 i 60 cm d’alçada.

És una obra feta de formigó sense recobriment interior que impermeabilitzi ni mitges canyes. El sistema de coberta és desconegut, ja que no s’han trobat al llarg de la prospecció ni de l’excavació fragments de tegulae o lloses. Les concrecions calcàries són quasi inexistents. En la zona del canal més pròxim a Puigpelat la conducció és de majors dimensions i presenta mitges canyes.

                         

El Pont d’Armentera                                    Aiguamúrcia

  1. Tram Puigpelat-Tarragona

Passada la via del ferrocarril de Sant Vicenç a Lleida, l’aqüeducte és totalment diferent, de majors dimensions i cobert amb volta. Es creu que aquest canvi es deu a que en aquesta zona hi devia haver una segona captació d’aigües. De fet, el subsòl n’és riquíssim, i quan en el segle XVIII es va construir la Mina de l’Arquebisbe, es va fer néixer aquí.

Els trams excavats al nord i sud de la rasa de Montserrat (Vallmoll) mostren una conducció d’entre 50 i 65 cm d’amplada interior i una alçada aproximada de 1,50 m, coberta amb volta, suficient perquè s’hi pugui circular a peu pel seu interior. Mostra també un sistema constructiu diferent: primer la construcció dels caixers, després el paviment amb les mitges canyes i, finalment, la volta.

L’últim tram excavat mostra reparacions (amb la presència de dos paviments superposats) i la presència d’un potent contrafort de formigó en una zona d’acusat pendent. En tots els casos es documenta la presència d’una generosa capa de tosca, que arriba a gruixos d’entre 5 i 20 cm i que s’adhereix tant al sòl com als murs.

L’emplaçament de la resclosa romana

Al Pont d’Armentera s’han trobat els trams primers de l’aqüeducte. En aquest tram l’aqüeducte és bàsicament un canal excavat a la roca. És en aquesta zona on es tenien referències d’una resclosa romana i on s’ha explorat una resclosa de fusta situada 100 m aigües amunt del pont sobre el Gaià al pas pel Pont d’Armentera, a fi de comprovar-ne la cronologia. Els resultats de la neteja de la resclosa i la seva relació amb altres estructures pròximes han permès descartar que es tracti de la resclosa romana, com els investigadors havien suposat inicialment.

El resultat dels treballs d’excavació indiquen que la resclosa localitzada al Pont d’Armentera té una cronologia moderna i no es correspon a la resclosa romana que abastia l’aqüeducte del Gaià.

La resclosa romana devia estar situada, per tant, aproximadament en el mateix lloc que ocupa ara la resclosa de Cal Xico. Això, suposant que el punt de captació sigui el mateix riu Gaià i no una surgència de la llera. Els investigadors plantegen aquesta hipòtesi perquè és ben sabut que els romans preferien captar l’aigua de fonts o mines més que de rius, ja que és més pura. Precisament en el marge dret del riu, a l’alçada de la resclosa de Cal Xico i en el lloc on començaria l’aqüeducte, s’observa en el tall del terreny una gran colada de travertí que indica una antiga i potent surgència d’aigua.

Una infraestructura de més de 50 quilòmetres

Portar l’aigua a la ciutat de Tàrraco va representar un esforç titànic d’obra, enginyeria i logística. Els aqüeductes de Tàrraco són una obra mestra d’enginyeria tan important com desconeguda. L’estat actual del coneixement d’aquesta obra hidràulica és força precari, atès que el seu recorregut és imprecís en força llocs.

Ara hem pogut saber que, en conjunt, l’aqüeducte del Gaià és una conducció de prop de 50 quilòmetres, amb trams amb diverses característiques. Ara sabem, a més, que es composa en realitat per dos aqüeductes diferents, connectats en el seu pas per Puigpelat i fent confluir l’aprovisionament de dues fonts d’aigua diferent.

En les properes setmanes, s’iniciaran les actuacions a l’aqüeducte del Francolí (prospecció, localització de tots els trams, documentació i planimetria).

 

Preservem l’estació d’aforament de l’estret de Cardenal.

 

 

Des de l’ACA, i en pro de recuperar la connectivitat en tot el traçat dels rius, hi ha una sèrie de projectes d’enderroc d’antigues estructures fluvials, entre elles les antigues estacions d’aforament del Gorg Negre (Querol) o a l’estret de Cardenal (Vespella de Gaià).

En el primer cas l’enderroc ja ha començat i des de l’Associació Terres del Gaià es va aconseguir que l’enderroc sigui parcial i que es documenti l’estació. L’objectiu és preservar, no tan sols una mostra de patrimoni industrial, sinó també un fragment de la història del territori i per extensió, del nostre país.

És conegut l’augment exponencial de necessitat d’aigua lligada, principalment, a l’expansió industrial a finals del segle XIX. L’aigua era necessària per la generació d’energia i pel funcionament de les màquines. També per l’aigua de boca i sanitària de les poblacions que creixen a recer de la indústria. I com a conseqüència, del desenvolupament agrícola.

Als anys 20 del segle XX es van iniciar projectes arreu d’Espanya per cercar vies d’aprofitament intensiu dels recursos hídrics; els embassaments al capdavant. Al Gaià el projecte d’embassament neix a finals del XIX   (Vegeu l’article de Jordi Suñé https://www.raco.cat/index.php/EstudisAltafulla/article/view/204908/290677 )

Precisament per mesurar el cabal del Gaià i els seves possibilitats d’abastiment a la indústria i poblacions es van construir les estacions d’aforament de les que parlàvem. Al 1921 la Confederación Hidrográfica del Pirineo Oriental va redactar un projecte i en va fer el pressupost de les obres d’ambdues estacions, bessones, una a la riba esquerra i l’altra a la riba dreta. Durant anys es van recollir dades i es van fer estudis en aquestes estacions d’aforament: sobre cabals, característiques geologies, viabilitat etc   Les dades confirmaren la irregularitat del cabal del Gaià.

El final ja el coneixem: la construcció de l’embassament de El Catllar per abastir la Petroquímica, bàsicament la refineria d’Enpetrol. Poc va revertir aquesta aigua en els regants (malgrat la construcció de sèquies, la llera del riu quedà seca), i va arribar tard per desenvolupar la indústria de la zona. A més de causar greu impacte mediambiental.

Perquè és testimoni de la industrialització fallida d’una part del país, dels conflictes derivats de l’ús de l’aigua, de la febre d’embassaments i de l’enginyeria dels anys 20, considerem que l’estació d’aforament de Vespella s’ha de preservar. A més, l’argument mediambiental no se sosté, ja que, en aquests moments i mentre l’embassament no desapareixi, l’estació de l’estret de Cardenal actua de barrera a l’expansió de les espècies al·lòctones aigües amunt.

En altres llocs han preservat estructures d’aquest tipus pel seu valor patrimonial: https://elcabilo.com/larxiu/2014/07/23/lestacio-daforament-del-riu-de-sella-1913-1945/

Nosaltres l’hem catalogada a l’Inventari del Patrimoni Fluvial del Gaià: https://terresdelgaia.omeka.net/  item 142

Podeu seguir un fil molt interessant que va redactar a Twitter @HortaiLlum, el 31-1-2021

 

       Fons de l’ACA (Confederación hidrográfica del Pirineo Oriental), Arxiu Nacional de Catalunya  (1922)

 

Fotografies estret de Cardenal i Estació d’aforament (Fons ACA, AHN)

ANC1-547-T-155

ANC1-547-T-1290

                       

(1930)

Maribel Serra

Restauració de la Resclosa Major de Santa Coloma de Queralt i recuperació dels talussos del Gaià..

La Diputació de Tarragona emprèn les obres de neteja de l’antic abocador incontrolat i la restauració de la resclosa medieval, patrimoni arquitectònic.

El projecte es va publicar a la revista “La Segarra” de desembre del 2019. Us en fem cinc cèntims.

Projecte de millora de talussos al riu Gaià a Santa Coloma de Queralt

El projecte vol millorar les condicions del marge dret del riu Gaià a l’alçada de la resclosa o Peixera Major o de l’escorxador en el municipi de Santa Coloma de Queralt a la Conca de Barberà. La peixera està feta amb blocs en sec d’alt valor patrimonial. Es tracta d’un espai medieval, probablement del segle XIII. Té uns 4m d’alçada i forma semicircular. Des d’aquest punt es desviava l’aigua cap ala sèquia dels Molins que abastia els sis molins que van des del Molí Nou de Santa Coloma fins al Molí Nou de Sant Gallard, al llarg d’un recorregut d’uns 2,6km.

 

PROBLEMÀTICA ACTUAL
La resclosa o peixera major es el punt del riu Gaià on deixa el tram més urbà i entra en una llera més natural.
En aquest punt detectem que:
– L’arribada d’escorrentius urbans a la zona està creant una erosió a la base de la peixera que provoca la seva degradació i que pot comportar la seva destrucció. La zona també està afectada pels flotants, típics dels col·lectors unitaris, que degraden l’àmbit.
– La presència d’espècies al·lòctones invasores com la canya i pollancres de varietats de jardineria de creixement ràpid estan afectant la vegetació de ribera i posen en risc l’espai en cas d’avinguda.
– Els talussos adjacents són fruit d’abocaments diversos, bàsicament terres, i també tenen afectacions per l’escorrentiu dels carrers. Aquest fet provoca que siguin poc estables i molt erosionables. A més, la vegetació de ribera té dificultats per a desenvolupar-s’hi correctament.
– L’ocupació de la llera per l’horta i pels abocaments de terres ha fet que la secció hidràulica es vegi molt reduïda.

OBJECTIUS

L’objecte d’aquest projecte és definir les actuacions necessàries per realitzar la protecció del marge dret del riu Gaià, aigües avall de la resclosa que es troba a 250 metres del nucli urbà, al municipi de Santa Coloma de Queralt.
Els objectius complementaris que han marcat les línies de treball són:
– Eliminar de la zona la vegetació al·lòctona invasora, que en moments de crescudes pot ser arrossegada provocant afectacions per obturació de la llera en punts concrets no permetent el pas de l’aigua. D’aquesta manera incrementaria el calat aigües amunt d’aquests punts. Per evitar-ho caldrà eliminar aquestes espècies.
– Crear estructures que permetin reduir l’energia de l’aigua en els punts en que s’incorpora al flux.
– Protegir els talussos davant l’erosió hidràulica i l’afectació dels escorrentius urbans.
– Crear sistemes utilitzant la bioenginyeria del paisatge que permetin assolir la qualitat paisatgística i ambiental desitjada, treballant amb espècies autòctones pròpies de l’àmbit i que resisteixin les tensions i velocitats que acompanyen els moments de crescuda.

 

Fotografies actuals de l’obra (octubre 2020)

      Fotografies de Josep M. Mateu