El Gaià, un riu de séquies. Coneguem la séquia de Bràfim.

diumenge 11 d’octubre de 2026

Des de Terres del Gaià hem dut a terme una investigació per posar en valor les séquies encara en funcionament de la conca del Gaià, amb el patrocini de la Diputacióde Tarragona. L’estudi mostra el valor patrimonial, històric i ambiental d’aquestes séquies, d’origen medieval.

Mantenir les séquies és difícil; sequera, abandonament del camp, inversió en modernització de la infraestructura…cal conèixer el territori i la seva realitat.

L’última part d’aquest treball és aquesta visita guiada a la séquia de Bràfim, que manté el recorregut medieval, possiblement del segle X; transcorre entre planes i camps, amb un pendent imperceptible. Al seu voltant a més dels camps que rega, hi trobem una rica biodiversitat. La visita s’emmarca dins les Jornades Europees del Patrimoni.

Passejada per un tram de la séquia, al costat del canal per acabar entre vinyes. 3km aprox. Desnivell inapreciable. Calculem 2-3 hores de durada de la visita.

Ens trobarem al pàrking de Bràfim a les 9.30/9.45  matí on ens repartirem en el mínim de cotxes possibles per accedir a la séquia, un parell de km més amunt.  Aparcament de Bràfim,

                      
Séquia de Bràfim. Entre Montferri i Bràfim.          Captació de la mina de Bràfim. (41.284099, 1.357723)
4,5km aprox           

 

 

Projecte «El Gaià, riu de séquies»

Des de Terres del Gaià hem dut a terme una investigació per posar en valor les séquies encara en funcionament d ela conca del Gaià. L’estudi que s’ha dut a terme entre febrer i juny del 2026 mostra el valor patrimonial, històric i ambiental d’aquestes séquies, la mes «moderna» de les quals data del segle XIII. Les séquies són fonamentals per l’estructuració del territori i el desenvolupament econòmic tal com és actualment. Són també reductes de conservació ambiental.

Davant la problemàtica que es troben actualment les Comunitats de Regants amb la sequera, la necessària modernització dels recs i l’abandonament del camp, també en volgut conèixer les seves opinions.

 

 

El treball es composa d’una memòria i d’un plànol que recull els valors patrimonials i ambientals de cadascuna de les séquies.

 

Aquest projecte ha estat possible gràcies a la participació de la Diputació de Tarragona.

DEMOLICIÓ DE LA RESCLOSA DE MAS DE L’ESPLUGA

https://terresdelgaia.omeka.net/items/show/157

L’ACA ha començat la demolició de la resclosa més gran de Mas de l’Espluga que va servir per abastir d’aigua el Molinot, un cop reconvertit en central elèctrica.

  

Fotos cedides per Juan Forcada

Estructura inventariada per Terres del Gaià, és a tots els efectes, una mostra de patrimoni industrial que forma part de la història del territori i del país.

Malgrat els intents de conservar part d’aquesta estructura, la resclosa serà totalment demolida en aplicació de la Directiva europea Marc de l’Aigua (DMA) (2000/60/CE), que estableix l’obligació d’assolir un estat ecològic favorable en els ecosistemes fluvials de tots els territoris dels estats membres. El projecte es pot consultar i porta el nom RECUPERACIÓ DE L’ESPAIFLUVIAL (TERRASSES FLUVIALS) DEL RIU GAIÀ A L’ALÇADA DE MAS ESPLUGUES

La masia i ‘indret prenen el nom de la cova (Espluga) que hi ha molt a prop, i que ja estava habitada, almenys, durant l’Edat Mitjana, probablement abans. El nom és doncs, Mas Espluga i no pas Mas Esplugues.

La resclosa del Mas de l‘Espluga és per la seva singularitat tècnica i formal, així com per ser testimoni de l’ocupació i l’activitat humana del paisatge del Gaià, un referent de la memòria col·lectiva d’aquest marc territorial. En aquest sentit, cal considerar que la resclosa deté uns valors culturals i paisatgístics, i constitueix un exemple de les construccions històriques vinculades al patrimoni fluvial del Gaià.

Hi ha dubtes raonables sobre la necessitat de destruir per complert aquesta estructura; en tot cas, la resclosa es va construir en un lloc on des de l’Edat Mitjana hi ha hagut almenys dues rescloses més; si bé és cert que aquesta és la més alta, la de sota, probablement el segle XVII-XVIII, ja tenia certa entitat. Sovint per damunt del mas, no hi ha gaire aigua o el riu està completament sec; en canvi per sota existeix una aflorament d’aigua bastant potent que és la raó de la construcció de diverses rescloses en aquest indret durant segles.

L’Aca farà un seguiment de tota l’obra gràficament parlant i instal.larà, segons acord, un cartell informatiu amb les característiques patrimonials d’aquesta estructura. Des de Terres del Gaià preparem un article.

Passejada pel patrimoni i el paisatge de la Desembocadura de Gaià.

Dissabte 25 de novembre de 2023

10.00 h Castell d’Altafulla

Durada aprox. 3 h.

Amb aquesta sortida, l’última de l’any, volem recórrer el paisatge de la desembocadura coneixent-lo des d’un altre punt de vista: la importància històrica i patrimonial de l’indret, al mateix temps que la riquesa mediambiental; la recuperació del corriol camanegre, l’estudi de les restes patrimonials hidràuliques, l’observació d’ocells…

Una excusa perfecta per presentar la guia de patrimoni i la d’ocells que podreu adquirir al final del recorregut, durant el vermut que ens ofereix l’Ajuntament d’Altafulla.

Recorregut Altafulla-El Vinyet-Desembocadura-Altafulla.

Castell, Plaça del Pou, platja, El Vinyet, antiga fàbrica de carbonat, La Roca de Gaià, Desembocadura, Mineta d’Altafulla, Sínia de Ca’l Fuster, Altafulla (antigues escoles Teresa Manero)

 

 

 

 

 

 

 

Sínia de Ca’l Fuster

 

 

 

 

Les Guies

                               

15 €                                                                       5€

 

APUNTEU-VOS terresdelgaia@gmail.com

Bibliografia:

Antiga Fàbrica Carbonat

Les sèquies del Gaià (tram final)

deu anys d’observació d’ocells a la desembocadura del Gaià

Les Sínies del Vinyet

 

 

XIV MARXA TERRES DEL GAIÀ: Manifest i Vídeo

Desconnecta el Mòbil i Coneix el Gaià! a través d’aquestes imatges

 

29, 30 d’abril i 1 de maig

Manifest, enguany  d’@AnnaSaballs

El meu Gaià
El Riu Gaià pol·linitza de variada riquesa les terres que l’envolten al llarg de tot el seu
recorregut. De Santa Coloma de Queralt a la seva desembocadura, el riu és el
protagonista d’un relat complex, amb actors principals i secundaris que l’acompanyen.
Us puc parlar de patrimoni fluvial, de molins, rescloses, séquies i pous de gel; també
de congostos, boscos de ribera, meandres i pinedes; de la tortuga de rierol, el teixó,
del pit-roig i el corriol comanegre; o bé de la Torre del Moro, el Castell d’Ullastrell, la
Torre de l’Abella i el Castell de Ferran. Ni tampoc puc exceptuar parlar de l’aigua, que
aquest any ha fet tanta falta i que en prou feines s’ha deixat veure.
Malgrat això, diré aquella frase icònica de Paco Umbral -Yo he venido aquí ha hablar
de mi libro-, i us parlaré del meu Gaià.
El meu Gaià comença amb un casc i una moto. Sortim de Tarragona en direcció Santa
Coloma de Queralt. El destí, però, és una construcció abandonada. Tinc una debilitat
per les pedres a punt de col·lapsar, què hi farem. És el cas de Santa Perpètua de
Gaià, una esglèsia neoclàssica i una torre que moren de pena a tocar de la carretera.
Les sobretaules de diumenge poden ser mortals. Per sort nostre, ens queda a prop
una de les rutes més boniques de la comarca. Les passarel·les que salten el Gaià són
d’una arquitectura innovadora, de la que es converteix en un organisme més del
paisatge per adaptar-se al moviment de la persona i la natura. Una escenografia digne
de ser fotografiada.
Arribem al meu Gaià més personal, la meva terra. La passió per aquest paisatge es va
despertar a través de l’obra de JM Jujol. No em refereixo al Santuari, al·ludeixo a la
multitud de treballs realitzats per tot el camp en rel·lació al paisatge agrícola. Un
paisatge que ha enamorat a desenes d’escriptors, pintors, biòlegs, historiadors i
curiosos. Un territori per descobrir a través de la petjada o la mirada.
Vull que penseu amb el vostre Gaià. Fiqueu-li un color. Blau, verd, taronja,… Exacte,
com més persones l’identifiquem com a nostre, de més colors i més riquesa tindrà el
paisatge del Riu Gaià.
El meu Gaià a través de la mirada.
111m és l’alçada perfecta per admirar el Riu Gaià. 111m que ens situen vora la
frontera natural que fragmenta les persones però no la seva imatge. 111m i una torre
que m’han permès explicar a centenars de persones la críptica història de les Terres
del Riu Gaià.

 

XIV MARXA TERRES DEL GAIÀ. ja la tenim aquí!!

      

Els dies 29, 30 d’abril i 1 de maig farem la Marxa, des de Santa Coloma de Queralt a Tamarit.

Es pot fer tota la ruta sencera, o bé per trams. En aquest cas, si pot ser, hauràs d’organitzar-te perquè et portin i recullin als punts d’aturada; no sempre tindrem possibilitat de fer-ho nosaltres.

Jornada 1: Santa Coloma de Queralt – Querol. Hi ha la possibilitat d’agafar un autobús que recorre els pobles de la conca fins a Santa Coloma. Només cal que et portis el dinar. Qui vulgui pot sopar, dormir i esmorzar al dia següent a la la casa de colònies de Querol   20km.  Visita Molí Nou de Sant Gallard.

Ruta

Jornada 2: Querol – Vilabella Sortida de Querol a les 8.30. Dinarem a Santes Creus. Qui vulgui pot quedar-se a sopar, dormir i esmorzar al dia següent al poliesportiu de Vilabella. Per aquesta nit cal que porteu màrfegues o matalassos inflables. Visita aqüeductes Pont d’Armentera.  23km aprox

 

Jornada 3: Vilabella (poliesportiu) – Tamarit. Dinar de germanor (fideuà) a la Riera de Gaià. Arribarem a Tamarit a mitja tarda. Hi ha la possibilitat de tornar amb autobús conca amunt si hi ha prou gent. Visita infraestructures hidràuliques de la Riera de Gaià. 21 km aprox

Ruta

Cal portar calçat adequat, aigua, el menjar del primer dia, i coberts pel tercer dia.

Hi ha transport d’equipatge.

Si porteu gossos contacteu amb l’organització.

Més informació 699510657 / 692052146

terresdelgaia@gmail.com

 

INSCRIPCIONS FINS EL 23 D’ABRIL

 

Publiquem la guia «Gaià, recorregut i patrimoni»

Unes imatges espectaculars, curioses, pròximes… gràcies al vídeo de David Arasa, finançat amb un crowdfunding, podem presentar el Gaià. I la seva riquesa.

 

Us animem a conèixer les Terres del Gaià i la seva guia, publicada amb l’ajut de

            

Punts de Venda:

Oficina de Turisme de Santa Coloma de Queralt

Llibreria Jordi Gassó Santa Coloma de Queralt

Restaurant Els Noguers (Seguer)

Restaurant Sant Jordi (Querol)

Monestir de Santes Creus

Botiga de ceràmica Santes Creus

Bar del Mig (Santes Creus)

Cooperativa de Vila-rodona

El Llèpol (Vila-rodona)

Agrobotiga Ca’l Garriga (Bràfim)

Les Clandestines (Montferri)

Santuari Mare de Déu de Montserrat (Montferri)

Cafè (Renau)

Centre d’interpretació del riu Gaià, ermita de Sant Ramon (El Catllar)

Ca’l LLuís (La Riera de Gaià)

LLibreria «Regal i Paper», Altafulla

Hort de la Sínia (Tamarit)

 

 

Jornada Gestió del Paisatge a les Terres del Gaià. Presentació Guia.

Després d’anys de feina voluntària, i de trucar a moltes portes, hem pogut editar la Guia «Gaià, recorregut i patrimoni».

La guia recull la informació de l’inventari del Patrimoni Fluvial que podeu consultar online Inventari del Patrimoni Fluvial del Gaià. Consta d’un estoig de plàstic, que conté tres mapes, un per cadascuna de les comarques que recorre el Gaià (agafa petits fragments d’altres, ho sabem); els mapes van acompanyats de la guia pròpiament dita, un recull de 40 fitxes d’estructures i infraestructures hidràuliques, i 5 fitxes de cinc paisatges característics de la Conca. També inclou dos dibuixos per explicar el cile de l’aigua. La guia fa un pam, portable per a fer senderisme. Editada per Piolet i cofinançada per Terres del Gaià, Repsol i Mútua Catalana.

Per a nosaltres és un esdeveniment i com a tal ho celebrem amb la Jornada de presentació al monestir de Santes Creus; podeu seguir aquesta jornada a l’enllaç Jornada Gestió del Paisatge a les Terres del Gaià

 

                                       

 

                                   

Conveni per editar un mapa-guia de l’Inventari del patrimoni fluvial del riu Gaià

 

L’Associació Terres del Gaià ha signat dos convenis de patrocini, un amb la Fundació Privada Mútua Catalana i l’altre amb Repsol, per tal de fer realitat d’un projecte llargament treballat. Es tracta d’un mapa-guia de l’Inventari del patrimoni fluvial del riu Gaià. Gràcies a les aportacions dels nostres patrocinadors aconseguim el 50% del cost de la publicació.

L’inventari es va començar l’any 2016, després de la gaianada de novembre del 2015 que va deixar a la llum estructures i restes patrimonials que no eren visibles. Voluntaris de l’Associació van fer fotografies de les estructures abans no tornessin a ésser engolides per la vegetació. Posteriorment, es va endegar la feina pròpiament d’inventari que s’ha allargat fins aquest any. La feina ha estat al 85% voluntària, tot i rebre, al començament petites ajudes d’alguna Administració.

Les dades obtingudes del treball de camp es van bolcar en fitxes dissenyades per l’Associació i es va construir una base de dades online que recull aquesta feina, i que podeu consultar a Inventari del Patrimoni Fluvial del riu Gaià .

A partir d’aquesta base de dades s’ha fet la tria de les diferents estructures patrimonials que inclourà la guia. Per triar-les s’han seguit criteris d’importància històrica, patrimonial i arquitectònica, però també i sobretot, seguint criteris d’accés, estat de conservació i tipus de propietat. En aquesta tria s’hi inclouen cinc entorns naturals de la Conca del Gaià, relacionats amb el patrimoni arquitectònic.

La guia, editada per Editorial Piolet,  constarà d’un estoig doble; per una banda hi haurà el mapa del Camí de les Terres del riu Gaià, que recorre les comarques de la Conca de Barberà, l’Alt Camp i el Tarragonès, amb les estructures visitables senyalitzades.  De l’altra, un llibret que recollirà la informació de cadascuna de les estructures senyalitzades i que podem trobar a https://terresdelgaia.omeka.net/,  amb una fotografia i una petita llegenda. El llibret inclourà així mateix, un glossari de termes relacionats amb la hidràulica, i un parell de dibuixos associats.

L’objectiu de la guia és sobretot, de difusió de l’entorn natural i patrimonial de la conca, així com el coneixement d’aquest patrimoni ric que ens fa re-conèixer la història d’aquest territori, totalment lligada al riu.

L’inventari és també, una eina útil per revisar les declaracions de béns i les proteccions, així com la base per iniciar, si s’escau, accions de protecció, consolidació o adquisició.

Vol ser una eina de coneixement al mateix temps que una eina per al senderisme i el turisme sostenible. Sobretot però, és una eina d’amor al nostre territori.

 

                

JORNADES EUROPEES DEL PATRIMONI. VISITA AL MOLÍ DEL CUNILLERA (QUEROL)

Vi

El Gaià ens amaga joies com aquesta; un molí d’època moderna, de tres plantes, sala de moles i gran bassa adossada. Encara es pot veure el carcavà. Una mica més amunt del torrent, un parell de petits aqüeductes canalitzn l’aigua cap a la bassa.

Un molí que aprofitava fins l’última gota de l’aigua escadussera del torrent d’Esblada, afluent del Gaià.

Gràcies a la col.laboració de l’Ajuntament de Querol que va netejar els accessos, un bn grup vam poder gaudir de la visita i de les explicacions del Josep M. Mateu, Pepis, especialista en molins amb el permís del Galo. Cal dir que també hi havia participants d’altura que van ajudar a dibuixar el que havia estat el molí.

Gràcies a les fotos cedides per @joansoleoller

Més informació a l’invenari del Patrimoni fluvial del Gaià Aqüeducte Molí Cunillera