Restauració de la Resclosa Major de Santa Coloma de Queralt i recuperació dels talussos del Gaià..

La Diputació de Tarragona emprèn les obres de neteja de l’antic abocador incontrolat i la restauració de la resclosa medieval, patrimoni arquitectònic.

El projecte es va publicar a la revista “La Segarra” de desembre del 2019. Us en fem cinc cèntims.

Projecte de millora de talussos al riu Gaià a Santa Coloma de Queralt

El projecte vol millorar les condicions del marge dret del riu Gaià a l’alçada de la resclosa o Peixera Major o de l’escorxador en el municipi de Santa Coloma de Queralt a la Conca de Barberà. La peixera està feta amb blocs en sec d’alt valor patrimonial. Es tracta d’un espai medieval, probablement del segle XIII. Té uns 4m d’alçada i forma semicircular. Des d’aquest punt es desviava l’aigua cap ala sèquia dels Molins que abastia els sis molins que van des del Molí Nou de Santa Coloma fins al Molí Nou de Sant Gallard, al llarg d’un recorregut d’uns 2,6km.

 

PROBLEMÀTICA ACTUAL
La resclosa o peixera major es el punt del riu Gaià on deixa el tram més urbà i entra en una llera més natural.
En aquest punt detectem que:
– L’arribada d’escorrentius urbans a la zona està creant una erosió a la base de la peixera que provoca la seva degradació i que pot comportar la seva destrucció. La zona també està afectada pels flotants, típics dels col·lectors unitaris, que degraden l’àmbit.
– La presència d’espècies al·lòctones invasores com la canya i pollancres de varietats de jardineria de creixement ràpid estan afectant la vegetació de ribera i posen en risc l’espai en cas d’avinguda.
– Els talussos adjacents són fruit d’abocaments diversos, bàsicament terres, i també tenen afectacions per l’escorrentiu dels carrers. Aquest fet provoca que siguin poc estables i molt erosionables. A més, la vegetació de ribera té dificultats per a desenvolupar-s’hi correctament.
– L’ocupació de la llera per l’horta i pels abocaments de terres ha fet que la secció hidràulica es vegi molt reduïda.

OBJECTIUS

L’objecte d’aquest projecte és definir les actuacions necessàries per realitzar la protecció del marge dret del riu Gaià, aigües avall de la resclosa que es troba a 250 metres del nucli urbà, al municipi de Santa Coloma de Queralt.
Els objectius complementaris que han marcat les línies de treball són:
– Eliminar de la zona la vegetació al·lòctona invasora, que en moments de crescudes pot ser arrossegada provocant afectacions per obturació de la llera en punts concrets no permetent el pas de l’aigua. D’aquesta manera incrementaria el calat aigües amunt d’aquests punts. Per evitar-ho caldrà eliminar aquestes espècies.
– Crear estructures que permetin reduir l’energia de l’aigua en els punts en que s’incorpora al flux.
– Protegir els talussos davant l’erosió hidràulica i l’afectació dels escorrentius urbans.
– Crear sistemes utilitzant la bioenginyeria del paisatge que permetin assolir la qualitat paisatgística i ambiental desitjada, treballant amb espècies autòctones pròpies de l’àmbit i que resisteixin les tensions i velocitats que acompanyen els moments de crescuda.

 

Fotografies actuals de l’obra (octubre 2020)

      Fotografies de Josep M. Mateu

Patrimoni en Marxa. Fotografia’t al Gaià

En aquests temps de pandèmies i limitacions en els actes públics, hem volgut celebrar una “Marxa” diferent, i en el marc de les Jornades Europees de Patrimoni us proposem un Recorregut virtual pel patrimoni fluvial del Gaià. Proposem una sèrie d’indrets emblemàtics on us heu de fer una foto, fins a 6 persones, i enviar-la a terresdelgaia@gmail.com. Millor amb samarretes o cartells de la Marxa i/o referents al Gaià. En farem un muntatge al web. #Terresdelgaia #JEP2020

Fotografies de Patrimoni en marxa

 

         

         

Una finestra oberta a les Terres del Gaià

El Centre d’estudis del Gaià (Vila-rodona) ha posat en marxa un canal youtube per difondre diferent temes relacionats amb el territori de les Terres del Gaià.

Us el recomanem, així com especialment les dues mini-conferències que fan referència al Patrimoni Fluvial del Gaià:

“L’Inventari del Patrimoni Fluvial del Gaià” (Maribel Serra)

Evolució del conjunt preindustrial del Catllar (Josep Zaragoza)

    

L’inventari del patrimoni Fluvial del Gaià

 

Després d’estar una llarga temporada aturats, hem tornat a treballar en l’actualització de les dades del patrimoni Fluvial del riu Gaià. Coses (bones) del confinament.

La idea de l’inventari va començar després de la Gaianada del 2015 que ens va permetre accedir a zones que no s’havien vist des de feia molt.

Vam poder fotografiar sèquies penjades a la paret, restes de molins i rescloses… hem anat omplint una base de dades amb les característiques de diferents construccions vinculades al riu Gaià, sobretot sèquies i molins.

Podeu consultar totes les entrades publicades de l’inventari a la web https://terresdelgaia.omeka.net/

De les últimes entrades volem destacar el número 137, on podem veure els forats gravats a la pedra de la llera del riu on hi havia hagut els pals que sostenien una resclosa de fusta.

https://terresdelgaia.omeka.net/items/show/137

També la 135, la sèquia que surt de l’anomenat Molinot (reconvertit en central elèctrica) cap al Pont d’Armentera. No només per la seva factura sinó també per la seva bellesa https://terresdelgaia.omeka.net/items/show/135

Tenim localitzades moltes estructures que encara no estan publicades perquè ens falten dades: de datació, geolocalització, documentació… des d’aquí fem una crida a tots els qui vulgueu col.laborar fent-nos arribar informació d’edificis, fotografies actuals o antigues, notícies …

 

RIUADA SOLIDÀRIA – MONTBLANC. Taula rodona “Riu, canvi climàtic i territori”

Amb la participació de: Ôscar Saladié, geògraf URV i bomber voluntari; Jordi Blay, geògraf URV, especialista en planejament territorial; Jofre Rodrigo, Xarxa per la Conservació de la Natura; Juan Pedro Martín Vide, expert enginyeria fluvial, UPC. Moderadora: Evelyn Segura, biòloga i comunicadora científica.

Després de la gran riuada que el passat 22 d’octubre va afectar, sobretot, l’Espluga de Francolí i Montblanc, provocant molts danys materials i la pèrdua de 7 vides (una al Maresme), els ciutadans d’aquestes dues poblacions s’han organitzat per recollir fons per ajudar en la recuperació. La Riuada Solidària que s’ha celebrat en dos caps de setmana a ambdues poblacions, ha estat farcida d’actes de diferent tipus. Entre ells l’interessant debat objecte d’aquest escrit.

D’entrada el títol convidava a pensar que cal relacionar el canvi climàtic amb la gran riuada; cap dels ponents ha fet aquesta associació directa i fàcil.

Han estat d’acord a parlar de les riuades com a fenomen periòdic a la conca mediterrània. S’han enumerat les riuades “clàssiques” que han afectat el Francolí els últims 150 anys, sobretot la del 1994, que en volum d’aigua va ser més forta que la que ens ocupa; la diferència principal és que va afectar la part mitjana i baixa de la Conca. Han estat d’acord en suggerir que el canvi climàtic podia fer més habituals aquestes grans riuades que ara es produeixen cada 20/30 anys (amb algunes crescudes menors entremig). Sobretot però, han posat l’accent en la gestió del territori com a mitjà per pal.liar els efectes d’aquestes riuades.

Com sempre que es produeix una tragèdia d’aquests tipus, són molts els factors que hi conflueixen; no hi ha una sola raó. I de vegades factors completament contraris: Si al 1874 (Aiguat de Santa Tecla) la desforestació va ser clau perquè baixes l’aigua sense aturador fins a Tarragona, aquest 2019 l’excés de massa forestal podria haver empitjorat els efectes de la riuada per l’arrossegament de grans arbres des dels vessant de les muntanyes al riu. Els ponents tampoc han volgut sentir a parlar de les teories de rius “nets” com a mitjà d’evitar riuades: de fet la vegetació i els hàbitats fluvials actuarien en sentit positiu.

El debat ha girat a l’entorn de les diferents causes que conflueixen en un cas d’aquest tipus: L’excés de construccions a la vora del riu, en zones inundables, tot i que siguin “zones difícilment inundables”, és un perill; l’alternativa fora fer-hi construccions i activitats en relació amb el riu (han parlat de zones d’esbarjo, construccions lleugeres lligades a l’estudi i al lleure, turisme sostenible, activitats agrícoles etc). L’excés d’infraestructures, en especial ponts, a les lleres dels rius fan canviar el comportament del curs de l’aigua i també en fan pujar el cabal; alguns no s’han construït tenint en compte aquests riuades “que difícilment poden succeir”. La gestió dels boscos, la gestió de les lleres, de les zones poc o molt inundables, l’adequació de noves normes que previnguin riuades.

En definitiva la gestió del territori per atenuar l’efecte antròpic. S’ha posat com a exemple la Xarxa per la conservació de la natura i els acords de custòdia. Un repte que tenim al davant, molt més enllà del cavi climàtic. Dissortadament, com ha dit un ponent, “ja fa 30 anys que parlem de la gestió del territori…”

    Maribel Serra
                                                                                                                                                                                                                                                  

 

Procés de participació sobre el futur de l’aigua a Catalunya (2022-2027)

 

LA PARTICIPACIÓ A L’ACA (Agència Catalana de l’Aipatrigua)

El passat 26 de setembre l’Agència Catalana de l’Aigua va iniciar un Procés de participació corresponent al 3er Cicle de planificació hidrològica per al pe­ríode 2022-2027. Aquest procés obeeix a la Directiva Marc Europea sobre masses d’aigua, i ha de servir per definir les problemàtiques principals, i definir l’estratègia, els criteris i les prioritats per afrontar-les.

El procés es divideix en quatre fases, la primera fou la de presentació.

 

Pròximament començarà la segona fase que es treballarà sectorialment, amb l’objectiu de recollir reptes i propostes de cadascun dels sectors:

  • Administració
  • Agroramaderia i forestal
  • Associacions Ambientals
  • Empresa i industria

 

La tercera fase seguirà els següents eixos temàtics a través de tallers de propostes, la participació és oberta a qualsevol interessat per un o més temes:

  • Contaminació urbana, industrial i sanejament
  • Contaminació associada a pràctiques agrícoles i ramaderes
  • Qualitat hidromorfològica, biològica i cabals ambientals
  • Garantia d’abastament, eficiència, estalvi i consum
  • Planificació dels riscos associats a la inundabilitat contaminació urbana, industrial i sanejament

 

La darrera fase recollirà totes les idees sorgides de les fases anteriors.

 

Des de Terres del Gaià tenim l’experiència de participar en els anteriors processos, i hem comprovat com coses que vam dir ara fa 12 anys encara estan per resoldre. També constatem una participació més baixa del que ens agradaria.

Les pròximes sessions seran pel sector de l’Administració, l’agroramader i el forestal, i es faran el 7 de novembre a Tarragona. Us passem l’enllaç per a qui es vulgui inscriure. Ho podeu fer, si voleu a títol individual. La participació sempre és important. En aquesta ocasió es fa especial esment de la participació de dones, fins ara poc representades. Així doncs, us animem a totes !

https://participa.gencat.cat/processes/tercercicleaigua/f/2661/

Antoni Ruiz de Castroviejo

Descobrint les sèquies de la desembocadura del Gaià. JEP 2019

El passat diumenge 13 d’octubre vam fer un recorregut pel tram final del Gaià, per tal de descobrir les sèquies i els sistemes d’aprofitament d’aigua dins les Jornades Europees de Patrimoni de 2019.

IMG_20191013_114522

Vam començar la sortida, amb el guiatge del Joan Carles Blanch, a la resclosa de la Riera, des d’una perspectiva diferent a l’habitual. Aquesta resclosa va ser construïda a principis del segle XX, tot i que segurament ja n’hi havia una antigament. Està construïda amb pedres de riu rodones de grans dimensions i argamassa i segurament fou reconstruïda després de la gran gainada de l’any 1921, quan el Gaià va sortir de mare i inundà camps i conreus, prenent tot el que hi havia al seu davant, fins i tot el pont de la carretera de la Riera. Molta canalla s’hi havia banyat i moltes vegades, per tal d’incrementar el cabal d’aigua de la sèquia, els regants posaven pedres, fustes i fins i tot sacs de sorra a la part de dalt de la resclosa per aixecar l’alçada de la presa i recollir així més aigua.

DSC_0007 DSC_0003

DSC_0036

Vam seguir per la sèquia -o “síquia”- fins a la mineta d’Altafulla, situada a pocs metres de la resclosa. Aquesta construcció, que funcionava com un sifó, feia arribar les aigües del Gaià a la banda esquerra del riu, fent-la passar per sota de la llera, ja que la sèquia estava situada al costat dret.

IMG_20191013_120804

 

Seguint el recorregut, vam passar pel costat de la bassa del molí del pas i ens vam parar al sifó i la resclosa del pont de ferro, avui desapareguda. Aquesta obra d’enginyeria hidràulica és l’última captació d’aigua que servia per regar les hortes de la zona del vinyet. Consistia en portar l’aigua del marge dret a l’esquerre per sobre de la llera del riu, a diferència de l’anterior mineta, amb un canal fet dins de la resclosa. A banda i banda del canal de la resclosa, hi havia en un costat una tollada feta amb grans carreus que feia pujar l’aigua fins al nivell més alt perquè corregués avall a través de la canal que travessava el riu i a l’altra la mina sifònica, en forma de caseta i feta amb grans lloses i coberta de terra.

DSC_0030

Vam poder gaudir de les explicacions del Joan Carles Blanch durant tota la sortida, dedicada a aquestes estructures d’aprofitament d’aigua en un tram final del riu amb molt poca aigua des de sempre. Les raons i discussions per l’aigua entre moliners i regants i la divisió de l’ús de l’aigua entre dia i nit va ser habitual en aquestes terres, on l’aigua era un bé preuat. Aquestes estructures i restes ens permeten dibuixar la vida al voltant del Gaià.

IMG_20191013_124839

 

 

Un dia fantàstic que va acabar amb un bon vermut a l’hort de la Sínia!

IMG-20191013-WA0029

Per a més informació, podeu consultar les fitxes de les diferents estructures a la base de dades de l’inventari: https://terresdelgaia.omeka.net/ o consultar l’article de Joan Carles Blanch titulat “Les sèquies del Gaià (tram final del riu). L’aprofitament de l’aigua del Gaià del tram final del riu. rescloses, sèquies, minetes, sifons, basses i molins”, La Resclosa, 15 (2011), p. 167-183. Disponible a: https://www.raco.cat/index.php/Resclosa/article/view/258016/345581

 

El molí de Pinyana

Aquest mes destaquem el molí de Pinyana, nou element entrat a la base de dades de l’inventari fluvial del riu Gaià.

Un molí pertanyent al terme municipal de Querol i documentat des del segle XII. Actualment es conserven restes del basament inferior d’un edifici que podria haver estat un molí, possiblement el de la torre de Pinyana. La seva situació sembla indicar un desguaç al riu i una bassa, actualment ocupada per un camp de conreu.

Per a més informació i per veure la geolocalització exacta podeu consultar la fitxa completa a: https://terresdelgaia.omeka.net/items/show/122

Pinyana

Pòster a RECERCAT

A principis del mes de maig va tenir lloc a Cervera -capital de la cultura catalana del 2019- el RECERCAT, unes jornades dedicades a la cultura i recerca local dels territoris de parla catalana, organitzades per l’Institut Ramon Muntaner (IRMU).

Aquestes jornades tenen com a objectiu:

  • Donar a conèixer a la resta de la societat civil l’activitat dels centres, instituts d’estudis i altres entitats culturals.
  • Facilitar l’accés a les publicacions dels centres.
  • Fomentar la comunicació i el contacte entre els centres dels diferents territoris de parla catalana.
  • Reconèixer la important tasca que realitzen aquestes entitats per a la recerca i la seva posterior divulgació en els territoris de Parla Catalana i també reconèixer la trajectòria d’una persona vinculada al món dels centres d’estudis a través d’uns premis.

En aquest marc vam presentar un pòster sobre la feina feta fins ara a l’Inventari del Patrimoni Fluvial del Gaià. El podeu veure a continuació:

lona-Recercat _TERRES GAIÀ-19

L’antiga central elèctrica de Querol

Voleu saber una mica més sobre l’antiga central elèctrica de Querol que visitarem aquest diumenge en les Jornades Europees del Patrimoni?

Central Elèctrica del Gaià
L’Elèctrica del Gaià es trobava al terme municipal de Querol, a l’indret conegut com l’estret del Molinot, ubicada en un antic molí dedicat al tèxtil. Era propietat de Joan Forcada Baixeras, el qual començà en el negoci elèctric amb un motor de gas pobre instal·lat al poble del Pla de Santa Maria cap a l’any 1913.
Anys més tard, entre 1915 i el 1917, instal·là la central al costat del Gaià. L’aigua era conduïda a través d’una séquia subterrània que generaven un salt de 12 m d’alçada i accionaven dues turbines connectades per mitjà de corretges a 2 alternadors amb les excitatrius. La producció era de 100 kWh.
El temps de funcionament era tot l’any, exceptuant els mesos d’estiu en què no s’obtenia la força necessària per fer-la funcionar a causa de la poca aigua que portava el riu; llavors actuava com a empresa revenedora de l’energia de Riegos.
De primer se subministrava electricitat al Pont d’Armentera i de mica en mica s’anà estenent cap a Querol, el Pla, Figuerola, Rocafort i Cabra i més tard a Conesa, Savallà, Biure, Fiol, Pontons, el Pla de Manlleu, Forès, Belltall…
Cap als anys setanta deixà de funcionar i es traspassà a Fecsa tota la xarxa elèctrica i el personal. (GASCÓN-RIBÉ, 2007).

Querol

En el conjunt de les edificacions de la central elèctrica, s’hi troben les restes de l’antic molí draper, en un dels desaigües de la central hi ha l’empremta deixada en el travertí (tosca) per la roda vertical, que feia anar les maces o nocs, la roda tenia un diàmetre de 3,80 m.
La central elèctrica fou construïda en dues fases, en la primera s’hi instal·là una turbina Francis de cambra oberta o cup de pressió, amb un cup de 6 m de llarg, 2 m d’ample i 7,20 m de profunditat. Posteriorment, és va construir un nou cos amb una segona turbina, també Francis, però aquesta de conducte forçat, més petita que l’anterior. Les dues turbines feien anar dos alternadors per la fabricació d’electricitat.

Bibliografia
ALAYO i MANUBENS, Joan Carles (2007). L’electricitat a Catalunya. Lleida.
GASCÓN, Vicenç – RIBÉ, Ernest (2002). La Cooperativa Elèctrica de Valls. 1924-1948. Institut d’Estudis Vallencs. Valls.
BOADA i VIVÓ, M. dels Àngels (2016). La indústria llanera al Pont d’Armentera. 1877-1887.
JIMÉNEZ i GUITED, Francisco (1862). Guía fabril e industrial de España. Madrid Librería Española – Barcelona Librería del Plus Ultra.

Si voleu més informació i imatges podeu descarregar-vos la fitxa: Fitxa Molinot

I us esperem aquest diumenge a la visita!