La verema 2020 al Mig Gaià. Un any dur.

Verema a les Vinyes del Tiet Pere (Vilabella)

Verema d’Estol Verd (Rodonyà, Les Pobles)

  

Verema a Cellers Sanromà (Vila-rodona)

 

Impressions d’Eduard Sanromà: hem perdut 65%-70% pel míldiu, maduracions irregulars a causa de l’arribada de forta calor de cop, acideses baixes. Bastant desastrós en general. A la zona hi ha vinyes que s’han quedat sense veremar perquè no val la pena collir. Al celler no tant desastrós perquè em puc entretenir a triar i el que hi ha és bo. En camps ecològics per combatre el míldiu faig servir molt coure que es queda a la pell i no vull que passi al vi.

Converses sobre vi i territori. Bet Carbonell i Oriol Pérez de Tudela

FESTA DE LA VEREMA DO TARRAGONA. Esmorzar de Veremador a Rodonyà.

El celler Estol Verd va organitzar un tradicional esmorzar de veremador, seguida d’una ruta etnoturística i verema tradicional.

Esmorzar a l’era de la Masia de Cal Franciscot i seguidament els participants van fer una ruta Orient-tast, que consisteix en buscar ampolles amagades al llarg d’una ruta entre vinyes. Després els participants van veremar raïm de la varietat ull de llebre i el van premsar amb els peus.

FESTA DE LA VEREMA DO TARRAGONA. Maridatge Vins de les Vinyes del tiet Pere i @LLèpol

Vinyes del tiet Pere, Vilabella i cuina de Llèpol de Vila-rodona

“Quatre notes per apuntalar un relat territorial obert i basat en aromes i gustos locals, sense altre ànim que el de la comprensió del paisatge pròxim. Som en un país de blancs potents” Oriol Pérez de Tudela

ESCABECES 2015. Tànic i sec. Maridat amb escabetx de musclos i verdures amb cogombre cru

                                       ESCABECES  2017 molt més voluminós en boca. Sardina damunt una “ensaladilla” amb perquè la sequedat i el taní característic del brisat d’ESCABECES refresqui la maionesa.                               

Macabeu de vinyes de 1983 i una viticultura de concentració (3000 kgs. Hectàrea). És potent i relativament fruitós. Maridat amb vichisoise de poma àcida, refrescant, fruitosa i força greixosa

      Camí de la Font 2017, macabeu, d’una vinya de 1949 i d’una anyada especialment seca i concentrada. És un vi molt complex, amb notes de sal i alguna rusticitat vegetal. Maridat amb bacallà cuinat a baixa temperatura, acompanyat de cloïsses i figues

 

Croquetes de ceps sobre un llit de maionesa d’algues, per un vi tardorenc, un Camí de la Font 2013, criat en una bóta de roure francès nova

ENCONTRES #6  Macabeu 2018, fermentat amb la brisa durant les primeres hores (72 / 96),  afegint components vegetals, rústics però rics i refrescants. Components que queden ressaltats acompanyant  una cuixa de xai cuita a baixa remperatura amb una parmentier de patata lila. El vi fa pensar en infusions de mel de Romaní.  Marc Lecha s’hi va inspirar al seu blog lavialiquida

Per acabar Camí de la Font brisat (2017) macerat durant 3 setmanes. Un vi extrem en el que la pell és la protagonista.Combina perfectament amb formatges, iespecialment del Puigpedrós de Molí de Ger, molt cremós i saborós. La força tànica de la pell exigeix al raïm concentració i maduresa, i és el cas d’aquestes vinyes velles que fan fruita petita i molt equilibrada

Deu anys de Marxa!! Tastet a Sant Magí de la Brufaganya

Ja hem celebrat els deu anys. I que n’hi hagi unes quants més !

Celebració especial l’1 de maig a Sant Magí, on els Amics de Sant Magí (santmagi.ecervera.cat/) ens van mostrar el ric patrimoni natural i patrimonial de la zona. Un nodrit grup de caminants de totes mides vam conèixer, observar i tocar plantes i flors. Vam escoltar la història del molí i de la comunitat monacal que el va construir. Ens vam enfilar per les pedres i algun es va mullar al rierol. Cadascú deia la seva.

I després EL TAST. Els “Amics” van posar taules i productors d’arreu de la conca del Gaià ens van oferir un magnífic tast de Menjamiques de Bràfim, amb crema de garrofes, cerveses Clandestines, embotits de Ca l’Estripet , torradetes i demés de L’Aresta , Fruits del Gaià, de Bràfim, oli i ametlles, Mel de Cal Racó, de Santa Perpètua, melmelades de Montalegre, gelees de Safrà Colomí  , formatge de l’Albió , tot regat amb vins d’Estol Verd , Camí de la Font i Celler Sanromà

Paquet de pasta filo amb melmelada de calçots i formatge de cabra

 

Per a quatre persones:

Iingredients:

dues fulles de pasta filo                                            

Oli

Melmelada de calçots

Formatge de cabra

Brots o germinats per acabar el plat

Motlles de muffins                                                           

 Preparació;

Pre-escalfem el forn a 180º.

Agafem un full de pasta filo, i en pintem la meitat, el pleguem per la meitat i el pintem i el tornem a plegar. El tallem per la meitat.

N’agafem una part I l’encaixem en el motlle, que quedin les puntes amunt, i no cal que quedi perfecte. Dins, hi posarem una cullerada de melmelada de calçots i al damunt un tall de formatge.

Pintem les puntes amb oli. 

Ho enfornem fins que veiem que la pasta filo té un color daurat.

 Per emplatar: en un plat hi posarem una cullerada de melmelada de calçot, al damunt el paquet, i dins el paquet uns quants brots tendres

                                            Beth Carbonell     https://llepol.cat/

 

La recepta de primavera: Crema de carbassó amb herbes, llavors i flors

Us proposo una recepta molt senzilla però boníssima. Les fulles i les llavors fresques li donen uns  matisos i aromes que ens porten la primavera al plat.

Podem variar les verdures i canviar el carbassó per qualsevol altra que ens agradi o que tinguem a lhort (pastanagues, remolatxa, bròquil,…).

Igualment podem canviar les fulles i flors.

Ingredients per a 4 persones:

1 ceba tendrá gran tallada a llunes 

4 patates noves grans tallades a quadrats mitjans 

2 carbassons tallats a rodanxes 

Oli doliva verge extra

Aigua o brou vegetal

1 grapat de fulles de menta

Per decorar: fulles de menta, fulles dalfàbrega, flors de sàlvia, de dent de lleó o les que tinguem a mà, 1 Cullerada de llavors crues (cànem, girasol, carbassa o les que tinguem)

Com es cuina:

1. Posem una olla al foc amb una cullerada gran doli doliva i quan sigui calent hi posem la ceba, el carbassó i les patates.
2. Saltegem una mica les verdures fins que siguin toves .
3. Afegim laigua o el brou vegetal fins que cobreixi les verdures.
4. Ho deixem bullir 20 minuts.
5. Afegim les fulles de menta rentades.
6. Ho triturem tot junt fins que quedi una crema fina.
7. Ho posem als plats i ho decorem amb les fulles, les flors i les llavors i una culleradeta doli doliva.          
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                 Fran Torné

TORRADA DE CALÇOTS, ROMESCO I BOTIFARRA NEGRA

No hi ha res més nostre que els Calçots… Quan els dies s’allarguen comencem a gaudir dels àpats al tros, a la masia, a les arbredes, a casa o als restaurants.

Aquesta recepta és una bona manera d’aprofitar els calçots que ens sobren ja escalivats, sense gaire feina i d’una forma diferent i deliciosa…

Ingredients per a 4 persones:

4 llesques de pa de pagès (si pot ser de forn de llenya i massa mare)

24 calçots escalivats i pelats

24 rodanxes de botifarra negra

4 cullerades de romesco o salsa de calçots

Verdures fresques i germinats

Com es cuina:

  1. Torrem el pa
  2. Tallem les fulles que no es mengen dels calçots, ben arran
  3. Posem 6 calçots damunt de cada torrada
  4. Posem una cullerada de romesco a sobre dels calçots, ben escampada, com si els amaníssim
  5. Posem 6 rodanxes de botifarra negra damunt dels calçots
  6. Ho posem 5 minuts al forn amb el grill  fins que s’escalfi tot
  7. Ho emplatem i guarnim amb verdures fresques i germinats
Francina Torné – Cuinera al Restaurant Catalunya de Santes Creus

Recomanacions de vi de proximitat (s) per l’època de calçotades

El caràcter determinant dels vins d’aquesta mena de menjar ha de ser la FRESCOR. La imatge de la carn ens fa pensar en el vi negre. Si aquest apriorisme marca el criteri per escollir el vi, la recomanació serà la Garnatxa (del Priorat, de la Denominació d’Origen Terra Alta o del DO Montsant) jove, fresca, sense gaire criança, potent, aspra i lleument vegetal. Si optem per l’Ull de LLebre, molt extès tradicionalment a Consell Regulador DO Tarragona, també hauríem d’inclinar-nos per vinificacions fresques, tendint a la joventut vegetal més que a la maduresa de les criances. I una opció que també resultarà escaient, precisament pel caràcter intrínsec de frescor especiada és el Trepat de la Conca de Barberà. Igual com ho faria el Sumoll (escàs però molt propi de les zones altes de la Conca del Terres del Gaià. La salsa dels calçots, però, és extremadament densa i potent, tant des del punt de vista del greix com pel que fa a la dimensió calòrica (oli i ametlles, a més d’escalivada d’all i tomàquets, amb les variacions de cada cuiner@). I aquesta base, que segurament és allò que defineix gastronòmicament la calçotada, és especialment indicada per ser regada amb els vins blancs potents de les comarques de Tarragona, incloent les diverses denominacions d’origen que s’hi apleguen (8). Perquè tot aquest greix i la potència que ens fa recordar la calçotada moltes hores (amb posterioritat a l’àpat) necessita frescor, que és una regla quasi intrínseca dels nostres blancs, i la potència que necessitarem per acompanyar la carn greixosa de xai i llangonisses i butifarres també la resolen aquestes Garnatxes Blanques de la Denominació d’Origen Terra Alta o els Xarel•los de la zona del Penedès, incloent algunes primeres “promocions” de Cartoixà Vermell, el Xarel•lo autòcton de Consell Regulador DO Tarragona. Ah! i aquesta frescor imprescindible casa immillorablement amb el porró, un estri lligat a la calçotada des de sempre i des de Bigas Luna, que ens fa mirar el cel, com els calçots, que permet viure l’àpat amb esperit col•lectiu (un dels factors d’èxit de la calçotada, probablement), i que accentua la sensació de frescor que aquesta ingesta calòrica exigeix. I qui busqui una solució alternativa a totes les que hem relacionat els caves joves faran perfectament aquestes funcions refrescants, amb neutralitat i elegància!

Oriol Pérez de Tudela 

     

Canelons de bolets

En temps de festes i cel·lebracions, una de les receptes més típiques de la nostra cuina són els canelons que admeten qualsevol farcit: Carn, peix i marisc, verdures,… A les Terres del Gaià podemctrobar rovellons, fredolics, rossinyols, mucoses i altres varietats.

A banda dels bolets,  el bosc ens ofereix una quantitat espectacular d’herbes aromàtiques autòctones… Farigola, romaní, orenga,… podem fer la barreja que més ens agradi i així afinar els matisos de l’aroma del bosc. Només amb una passejada pel bosc podem gaudir d’un plat que ens escalfa el cos i ens reconforta… Espero que gaudiu de la recepta i de la passejadapelbosc!

En anys com aquest en que no ha plogut i no n’hi ha gaires, podem posar bolets en conserva o congelats… Sinó sempre podem esperar que  l’ any que ve sigui un bon any…

Ingredients per a 4 persones:

12 plaques de caneló bullidles i refredades

1 tassa de formatge emmental o del formatge que ens agradi; amanir amb oli, olivada i pebre rosa en gra

Per al farcit:

1 plat de bolets petits (fredolics, camagrocs, rossinyols,…), 6 rovellons, 6 llanegues , 1 ceba gran

1 porro, 1 tassa de tomaquet triturat i fregit, 1 tassa de brou de verdures, 1 branqueta de farigola

1 branqueta d’orenga. Oli i Sal

Per a la beixamel:

½ litre de llet (de vaca, vegetal,… al gust), 40 grams de farina integral (blat, espelta, fajol,…) o 50 grams de farina blanca , 60 grams de mantega o  oli d’oliva. 1 polsim de nou moscada

 Com es cuina:

  1. Tallem finament la ceba i el porro i els fem suar a foc lent en una paella amb oli d’oliva
  2. Tallem tots els bolets i els afegim a les verdures
  3. Quan els bolets són cuits afegim el tomàquet
  4. Remenem tot junt I hi posem el brou, la sali les herbes aromàtiques
  5. Ho deixem coure destapat fins que el brou s’hagi evaporat
  6. Preparem la beixamel escalfant la mantega a foc suau i hi afegim la farina sense parar de remenar. Després afegim la llet calenta, la sal i la nou moscada i remenem fins que bulli i tingui una textura sedosa
  7. Afegim 2 cullerades de beixamel a la barreja de bolets i ho remenem bé
  8. Omplim les plaques amb el farcit i cargolem els canelons
  9. Posem una capa de beixamel en una plata que pugui anar al forn
  10. A sobre hi posem els canelons i els cobrim amb més beixamel i el formatge
  11. Ho gratinem al forn calent (180 graus) fins que sigui daurat

Bon profit !

                                                                      Francina Torné, cuinera del Restaurant Catalunya. Santes Creus