Categoria: Mirades al Gaià
Poemes des de Vilardida
Josep M. Calaf va néixer i viure a Vilardida. Pagès i hereu , tot i haver estudiat a l’Institut Químic de Sarrià, va haver de fer-se carrec de la finca de la seva família a Vilardida.
D’ell les seves filles M. Roser, M. Joana i Helena en diuen:
“El nostre pare era diferent, molt diferent dels altres pares. En la feina de pagès, en les aficions, en les idees, en la manera de viure la religió…”
Fou pintor i escriptor aficionat. Les seves filles i néts han recollit alguns dels seus poemes i els han publicat. Us en volem mostrar un, relacionat, com no, amb l’aigua.
EL SALTADOR DEL TORRENT
Oh dolça remor de l’aigua
Que em crides a mitja nit,
Menters jo mig adormit
Trec el cap a la finestra,
I escolto com cau el roll
Dins la bassa tota buida…
Mes després i abans de gaire,
Sentirem aquell soroll,
Aquell soroll que va en minva
I em diu que se’n va amunt,
Que la bassa quasi s’omple!
Aigua! Quin força tens
Que per tu mi no tinc mandra;
I em fa prendre el camí dret
Il·luminant de llum banca?
A poc poc m’hi acosto
Per no caure dins el rec;
Trec la fusta i la canvio;
I després, aquell soroll!!
És la remor que fa l’aigua
Del saltador del torrent
Josep M. Calaf Gestí
Portada del llibre de poemes de Torrent de Vilardida. Foto Helena Calaf.
Josep M.Calaf
El Gaià sota la mirada de Francesc Blasi Vallespinosa
EL Centre Excursionista de Catalunya va editar, el 1931, dins el butlletí del CEC, una separata “Riberes del Gaià” amb fotografies de Francesc Blasi Vallespinosa.
Us n’oferim unes quantes per gentilesa del nostre company Josep Zaragoza.
Podeu consultar la col.lecció a l’arxiu del CEC, dins la Memòria Digital de Catalunya
Migdiada d’estiu
A finals d’estiu, amb hores de migdiada, us deixem aquest sonet d’Alexandre Plana escrit a Santes Creus
MIGDIADA A LA PLAÇA DE SANTES CREUS
La bonior que fa la migdiada El portal de la plaça amb son barroc
sobre els amplis espais assolellats estil, es crema en un alè de foc
encén els vidres vius, policromats, i el sol, ardent, recullen els vells arbres
enmig de la frontalera emmerlada.
Enllà del monestir el camp és verd
En brollar l’aigua de la font trencada, i en l’aire vibra un raig de sol que es perd
vora de les gallines i els gats, no havent pogut ferir la neu dels marbres.
la llum és viva i amb els seus esclats
deixa ta glòria muda i reposada
Analogia Lírica de Santes Creus (1982) Santes Creus, Fundació Roger de Belfort
TEMPS DE VEREMA
Raïm, ple d’energia que al cep has madurat
amb el sol i la rosada, amb la pluja i les ventades,
els teus colors lluminosos,”morats, negres i daurats”.
Com cada any, en temps de verema,
al arribar la tardor, el raïm hem de collir
i començar el procés, per que puguis ser un bon vi.
Esperant poder veremar, omplin be les portadores
I el carro carregat, el matxo anava estirant,
per camins, moltes vegades amb perill de prendre mal.
Després que al cup ets portat, i amb els peus ben trepitjat
si es volia fer “ Mistela….”
s’agafava el most primer, abans de ser fermentat.
Si és volia fer “arrop”amb la caldera d’aram,
es bullia el most al foc,
junt amb pomes i codonys, bullint tot a poc a poc
fins que anava així minvant….
i poder quedar “ Un bon Arrop.“
Neus Esmel i Mercadé. d’Ardenya.

SANT JOAN A LES TERRES DEL GAIÀ
Santa Coloma de Queralt, foto Joan Montagut
Querol, foto Jordi Pijoan
Pont d’Armentera, Flama del Canigó
Santes Creus, fotos Dolors Palma
Vila.rodona, foto Ramon Bricollé
Montferri
La Riera de Gaià, foto Jord Rius La Riera de Gaià, foto Patrícia Llauradó
Rodonyà
Altafulla, fotos Robert de Pablos
Concurs IX Marxa Terres del Gaià. patrimoni fluvial
Enguany el Concurs de la Marxa volia posar de relleu el ric patrimoni fluvial del Gaià, que com sabeu estem treballant Blog Patrimoni Fluvial Gaià.
El jurat l’han format Sebastià Rius, de Santa Coloma de Queralt; Helena Herranz d’Aiguamúrica, Laura Relea de Masarbornés i Eoli Cordomí de Barcelona, i els ha estat molt i molt difícil decidir-se per una sola fotografia.
Aquí teniu els finalistes:
Font de les Canelles, Joan Esplugas Resclosa de Santa Perpètua, Joana Rafecas
I la guanyadora:
Molí Nou de Santa Coloma de Queralt, Cristina Segalà
El premi ha estat un conjunt de productes de les Terres del Gaià, donats pels seus productora. Fem xarxa! Fem Territori ! El Vi a Punt (Vilabella), Vinyes de l’Albà (Aiguamúrcia), Estol Verd (Rodonyà), Cervesa artesana La Sínia-Clandestines (Tamarit-Montferri); Conjunt llibres Centre d’Estudis Sinibald de Mas (Torredembarra); Ametlles i sabó artesà Els fruits del Gaià (Bràfim); salses Maria Soler (Santa Coloma de Queralt); formatge de l’Albiol; melmelades Montalegre (Pontils), Safrà colomí i gelea Al pot petit hi ha (Santa Coloma de Queralt)
Martí Franquès, un científic altafullenc.
Al voltant d´Antoni de Martí i Franquès
Aquest mes de setembre i fins el dia 22 podreu veure a la sala de plens de l´ajuntament d´Altafulla una exposició molt interessant de documents sobre la família Martí.
La família Martí, des d´antic, van estar vinculats amb Tamarit i Altafulla (Baix Gaià) de moltes maneres: avantpassats, propietats, negocis, casa, panteó familiar, etc… Així ho reflecteix part de la documentació conservada a l´arxiu Històric de Tarragona i a l´arxiu Municipal d´Altafulla provinent de l´arxiu familiar dels Martí que podem trobar en aquesta exposició.
De tots els avantpassats de la família Martí, en destaca un: Antoni de Martí i Franquès (1750-1832) eminent científic i botànic, un personatge avançat a la seva època quan encara s´estaven posant les bases de la ciència moderna a Europa. La vida i obra de Martí i Franquès ha passat bastant desapercebuda per la gran majoria de gent. Actualment encara continua sent bastant desconeguda, malgrat que historiadors com Antoni Quintana Marí o Salvador- J. Rovira en van fer estudis biogràfics molt acurats que van apropar-nos a aquest savi.
Amb la idea de donar a conèixer a aquest il·lustre altafullenc, ara fa uns anys, al 2015, l´ajuntament d´Altafulla va voler tirar endavant una publicació sobre el científic dirigida a tots els públics, especialment el juvenil, on es posaven imatges a modus d´story board i un text on el propi Martí i Franquès explicava la seva vida. Neix doncs, “Antoni de Martí i Franquès, el savi català” un llibre d´un centenar de planes il·lustrades on l´autor Joan Carles Blanch recrea en imatges la vida del científic.
L´autor es va haver de documentar molt bé sobre l’època i al llibre, a part de descobrir unes il·lustracions molt detallades, hi trobareu algunes reproduccions de gravats dels llibres que s’han conservat de la biblioteca del científic. En aquesta “novel·la gràfica” i amb paraules del mateix Blanch “hi trobareu tots els ingredients d´una gran i entretinguda historia”.
Joan Carles Blanch
Dia de la Terra
La nostra companya Neus Esmel ens obsequia amb aquest poema per celebrar el Dia de la Terra
MARE TERRA
Pachamama, Mare Terra
com podem ser tan ingrats
de no estimar amb alegria
el que ens dones cada dia
i ens poses al nostre abast.
Fins les llavors més petites
dintre teu, fas germinar
fent-les créixer, amb energia
entre el Sol i la rosada
i el seu fruit, puguin donar.
Tu fas que les seves tiges
com també, les seves flors
tinguin totes grans virtuts
que moltes de les vegades
ignorem desapercebuts.
Si mirem el que ens envolta
per contemplar la natura,,,
sentir el broll, d’alguna font
el brogit, de les abelles,
i de les flors, el perfum…
Els narcisos de muntanya,
farigola, espígol i romaní…
com les violetes boscanes,
son floretes tant petitetes
que sols tu, les saps vestir,
Pachamama, Mare Terra
com podem ser tant ingrats…
destruint, sense mesura
la flora, la fauna, el mar…
i totes les meravelles
amb verins, descontrolats.
Neus Esmel i Mercadé. d’Ardenya.
Altafulla. 8, d’abril de 2017.
Un viatge pel Gaià
Ara que estem a punt de la VIII Marxa ens plau publicar un fragment d’aquest petit viatge pel Gaià. Gràcies Txiqui López