EL Centre Excursionista de Catalunya va editar, el 1931, dins el butlletí del CEC, una separata “Riberes del Gaià” amb fotografies de Francesc Blasi Vallespinosa.
Us n’oferim unes quantes per gentilesa del nostre company Josep Zaragoza.
Podeu consultar la col.lecció a l’arxiu del CEC, dins la Memòria Digital de Catalunya
A finals d’estiu, amb hores de migdiada, us deixem aquest sonet d’Alexandre Plana escrit a Santes Creus
MIGDIADA A LA PLAÇA DE SANTES CREUS
La bonior que fa la migdiada El portal de la plaça amb son barroc
sobre els amplis espais assolellats estil, es crema en un alè de foc
encén els vidres vius, policromats, i el sol, ardent, recullen els vells arbres
enmig de la frontalera emmerlada.
Enllà del monestir el camp és verd
En brollar l’aigua de la font trencada, i en l’aire vibra un raig de sol que es perd
vora de les gallines i els gats, no havent pogut ferir la neu dels marbres.
la llum és viva i amb els seus esclats
deixa ta glòria muda i reposada
Raïm, ple d’energia que al cep has madurat
amb el sol i la rosada, amb la pluja i les ventades,
els teus colors lluminosos,”morats, negres i daurats”.
Com cada any, en temps de verema,
al arribar la tardor, el raïm hem de collir
i començar el procés, per que puguis ser un bon vi.
Esperant poder veremar, omplin be les portadores
I el carro carregat, el matxo anava estirant,
per camins, moltes vegades amb perill de prendre mal.
Després que al cup ets portat, i amb els peus ben trepitjat
si es volia fer “ Mistela….”
s’agafava el most primer, abans de ser fermentat.
Si és volia fer “arrop”amb la caldera d’aram,
es bullia el most al foc,
junt amb pomes i codonys, bullint tot a poc a poc
fins que anava així minvant….
i poder quedar “ Un bon Arrop.“
Neus Esmel i Mercadé. d’Ardenya.
Santa Coloma de Queralt, foto Joan Montagut
Querol, foto Jordi Pijoan 
Pont d’Armentera, Flama del Canigó
Santes Creus, fotos Dolors Palma
Vila.rodona, foto Ramon Bricollé 
Montferri 
Rodonyà
Enguany el Concurs de la Marxa volia posar de relleu el ric patrimoni fluvial del Gaià, que com sabeu estem treballant Blog Patrimoni Fluvial Gaià.
El jurat l’han format Sebastià Rius, de Santa Coloma de Queralt; Helena Herranz d’Aiguamúrica, Laura Relea de Masarbornés i Eoli Cordomí de Barcelona, i els ha estat molt i molt difícil decidir-se per una sola fotografia.
Aquí teniu els finalistes:
Font de les Canelles, Joan Esplugas Resclosa de Santa Perpètua, Joana Rafecas
I la guanyadora:
Molí Nou de Santa Coloma de Queralt, Cristina Segalà
El premi ha estat un conjunt de productes de les Terres del Gaià, donats pels seus productora. Fem xarxa! Fem Territori ! El Vi a Punt (Vilabella), Vinyes de l’Albà (Aiguamúrcia), Estol Verd (Rodonyà), Cervesa artesana La Sínia-Clandestines (Tamarit-Montferri); Conjunt llibres Centre d’Estudis Sinibald de Mas (Torredembarra); Ametlles i sabó artesà Els fruits del Gaià (Bràfim); salses Maria Soler (Santa Coloma de Queralt); formatge de l’Albiol; melmelades Montalegre (Pontils), Safrà colomí i gelea Al pot petit hi ha (Santa Coloma de Queralt)
Al voltant d´Antoni de Martí i Franquès
Aquest mes de setembre i fins el dia 22 podreu veure a la sala de plens de l´ajuntament d´Altafulla una exposició molt interessant de documents sobre la família Martí.
La família Martí, des d´antic, van estar vinculats amb Tamarit i Altafulla (Baix Gaià) de moltes maneres: avantpassats, propietats, negocis, casa, panteó familiar, etc… Així ho reflecteix part de la documentació conservada a l´arxiu Històric de Tarragona i a l´arxiu Municipal d´Altafulla provinent de l´arxiu familiar dels Martí que podem trobar en aquesta exposició.
De tots els avantpassats de la família Martí, en destaca un: Antoni de Martí i Franquès (1750-1832) eminent científic i botànic, un personatge avançat a la seva època quan encara s´estaven posant les bases de la ciència moderna a Europa. La vida i obra de Martí i Franquès ha passat bastant desapercebuda per la gran majoria de gent. Actualment encara continua sent bastant desconeguda, malgrat que historiadors com Antoni Quintana Marí o Salvador- J. Rovira en van fer estudis biogràfics molt acurats que van apropar-nos a aquest savi.
Amb la idea de donar a conèixer a aquest il·lustre altafullenc, ara fa uns anys, al 2015, l´ajuntament d´Altafulla va voler tirar endavant una publicació sobre el científic dirigida a tots els públics, especialment el juvenil, on es posaven imatges a modus d´story board i un text on el propi Martí i Franquès explicava la seva vida. Neix doncs, “Antoni de Martí i Franquès, el savi català” un llibre d´un centenar de planes il·lustrades on l´autor Joan Carles Blanch recrea en imatges la vida del científic.
L´autor es va haver de documentar molt bé sobre l’època i al llibre, a part de descobrir unes il·lustracions molt detallades, hi trobareu algunes reproduccions de gravats dels llibres que s’han conservat de la biblioteca del científic. En aquesta “novel·la gràfica” i amb paraules del mateix Blanch “hi trobareu tots els ingredients d´una gran i entretinguda historia”.
La nostra companya Neus Esmel ens obsequia amb aquest poema per celebrar el Dia de la Terra
MARE TERRA
Pachamama, Mare Terra
com podem ser tan ingrats
de no estimar amb alegria
el que ens dones cada dia
i ens poses al nostre abast.
Fins les llavors més petites
dintre teu, fas germinar
fent-les créixer, amb energia
entre el Sol i la rosada
i el seu fruit, puguin donar.
Tu fas que les seves tiges
com també, les seves flors
tinguin totes grans virtuts
que moltes de les vegades
ignorem desapercebuts.
Si mirem el que ens envolta
per contemplar la natura,,,
sentir el broll, d’alguna font
el brogit, de les abelles,
i de les flors, el perfum…
Els narcisos de muntanya,
farigola, espígol i romaní…
com les violetes boscanes,
son floretes tant petitetes
que sols tu, les saps vestir,
Pachamama, Mare Terra
com podem ser tant ingrats…
destruint, sense mesura
la flora, la fauna, el mar…
i totes les meravelles
amb verins, descontrolats.
Altafulla. 8, d’abril de 2017.
Ara que estem a punt de la VIII Marxa ens plau publicar un fragment d’aquest petit viatge pel Gaià. Gràcies Txiqui López
L’exposició “El Gaià, la desembocadura i el seu entorn” del pintor Fermí Carré es va fer l’estiu del 2016 al Fòrum d’Altafulla
La mostra és una col·lecció d’aquarel·les dels paisatges de la Reserva Natural de Fauna Salvatge de la Desembocadura del Riu Gaià
El propi artista va definir l’exposició com “una fresquíssima col·lecció d’aquarel·les” que suposa “una mostra monotemàtica del riu Gaià, amb paisatges molt treballats dedicats a l’últim tram del riu fins a la desembocadura”.
Correspon a l’itinerari reconegut com a Reserva Natural de Fauna Salvatge de la Desembocadura del Riu Gaià, i va “de la platja de Tamarit cap a l’interior, seguint el Gaià, fins a l’encreuament amb el camí de les Bruixes”.
Us n’oferim una mostra per gentilesa de l’autor
Després de recórrer el riu amb la VII Marxa i veure com està, una de les converses més sentides era comparar la riuada del novembre del 2015 amb la d’agost del 1921.
Us oferim un poema de la Neus Esmel, autora també del manifest d’enguany, sobre la Gaianda del 21.
Podeu trobar informació a http://www.raco.cat/index.php/Resclosa/issue/view/16924
M’explicava a mi la mare
els estralls que va deixar
aquell any “la gaianada”
que tot ho va arrasar.
Va ésser un estiu calorós
com més o menys molts anys fa
i una forta tempestat
del cel, va descarregar.
La pluja va ésser tan forta
que els torrents i comellars
arrossegaven amb força
el que trobaven de pas.
De sobte El Gaià va créixer
desbordant pels seus costats
arrencant de soca-rel
els arbres molt vells plantats.
El pont de Vila-rodona
es quedà taponat
d’arbres,de troncs i de brossa
fent bassa, com un pantà.
En no poder engolir
la força de l’embranzida
el pont no va resistir
i també se’l va emportar.
Amb quina força baixava
riu avall descontrolada
tota l’aigua allí embassada
per culpa del gran aiguat.
Hi havia al costat del riu
alguns molins fariners
abans de la gaianada,
fins que tot ho arrasà.
Els molins, replens estaven
de sacs de blat apilats
que amb la collita els pagesos
havien arreplegat.
I esperaven la farina
per poder pastar un bon pa;
el pa, que tots somiaven
per a tot l’any poder menjar.
D’alguns molins en quedà el rastre,
altres el riu se’ls emportà.
Sort en van tenir els moliners
de pogués ells salvar.
Amb el molí “De Fortuny”
el celler i part de la casa
amb els bocois plens de vi
el riu es va emportar.
El matrimoni molt gran
que vivien al molí
entre mig de la tempesta
molt just, van pogué sortir.
I amb la claror dels llampecs
amb afanys van arribar
per poder demanar auxili
a l’estació de El Catllar.
El meu avi a l’hort hi tenia
el cànem a remullar
i de la bassa el prenia
remolinant-lo El Gaià.
Apunt de plegar avellanes
els ceps amb raïms daurats
l’espera de tot un any
de treballs malaguanyats.
Els tornalls de fesoleres
enrastellats de tavelles,
blatdemorar amb les panotxes
per la tardor arreplegar.
Gent d’Ardenya i de La Riera
l’endemà de bon matí
contemplaven la tragèdia
d’alt “les timbes del molí”.
Per l’amplada que tenia
semblava un mar tenebrós
d’una força violenta
com un gegant poderós.
Desastres de la natura
que en la misèria deixà
famílies desesperades
que tot, se’ls hi emportà.
M’explicava a mi la mare,
quan la tenia al costat,
vivències que recordava
i que ella, joveneta ho visqué.
D’aquell any, “la gaianada”
que mals records va deixar
gaianada de Sant Cinto,
i avui recordant la mare,
jo us ho he volgut explicar.
Neus Esmel i Mercadé. d’Ardenya. 29-6-2015
