Energies Renovables. Si però no a qualsevol preus. Resposta de la Generalitat al Manifest presentat per Terres del Gaià

Resposta Generalitat al manifest sobre energies renovables

 

Podeu consultar el manifest:

Entitats i administracions signants:

Santa Coloma de Queralt, Centre d’Estudis del Gaià, Associació Cultural Baixa Segarra, Associació mediambiental La Sínia, Amics de Sant Magí de la Brufaganya, Associació Bràfim Coopera, Centre Excursionista La Xiruca Foradada, DO Tarragona, Cooperativa l’Aresta, Casal popular La Barraca (Pla de Santa Maria), Ajuntament de El Pont d’Armentera, Ajuntament d’Aiguamúrcia, Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, Ajuntament de Rodonyà, Ajuntament de Bràfim, Consell Comarcal del Tarragonès, Casal Popular La Turba, Celler Cooperatiu i Secció de Crèdit de Vila-rodona, Unió de Pagesos Tarragonès, Institut d’estudis Vallencs

 

Cal també fer notar que hi ha una carta del Consell d’alcaldes de l’Alt Camp, i una declaració oficial del Consell d’alcaldes de la Conca de Barberà, així com el manifest de Xarxa Sud Catalunya, GEPEC i la Plataforma territori sostenible del Camp, ede la qual en forma part l’Associació Terres del Gaià.i

 

Aquest any una marxa diferent. Crònica de tres itineraris per les Terres del Gaià.

Un cop més, la pandèmia no ens ha deixat fer la Marxa del Gaià, en tres dies des del naixement a la desembocadura.

Però no ens hem rendit i hem organitzat tres sortides per conèixer altres llocs de les Terres del Gaià, un itinerari per cadascuna de les comarques per les que passa el Gaià.

Les sortides s’han fet simultàniament aquest diumenge 30 de maig, i han aplegat entre 20/25 persones per ruta. Donada la situació i el poc temps de marge per organitzar-les, estem molt contens de l’interès que genera el territori. Podem dir que hem fet nous socis!!

Agrair al GATA la seva participació, i als voluntaris de l’Associació, l’organització de les sortides, sobretot, als guies voluntaris la seva feina i el seu entusiasme per mostrar-nos la nostra terra. Gràcies Pepis, Ignasi i Pep

 

   

 

Marxa 1 Santa Coloma de Queralt –  Santa Maria de Bell-lloch – Sant Salvador de Figuerola – Torrent de Biure – Pontils – Santa Perpètua – Pontils – Sant Gallard – Santa Coloma de Queralt

 

A les 9 en punt ens hem trobat a la Font de les Canelles, a Santa Coloma de Queralt una colleta de persones vingudes  d’arreu del Camp de Tarragona i un parell de gosses que han demostrat portar-se molt bé al llarg de la ruta. El nostre guia ha estat en Pepis, gran coneixedor de la zona. Farem una ruta circular amb una mica de desviament per no tornar pels mateixos trams del riu.

Hem iniciat camí sortint de la font de les Canelles on neix oficialment el riu Gaià, (en realitat,  ho fa 50 m endins de la surgència que hi ha a dins del recinte de la piscina), i hem anat cap a  l’ermita de Santa Maria de Bell-lloc; després a Sant Salvador de Figuerola, on hem fet una breu parada; Guialmons i a partir d’aquí, per camins que coneix poca gent, observant els camps de sembrat, que ara estan en el seu esplendor. Hem enfilat muntanya amunt fins la Punta Alta des d’on vèiem el riu Gaià, amb la muntanya de sant Miquel de Montclar  davant nostre.

Seguint corriols fins arribar al torrent de Biure, que hem travessat, a peu descalç, pel Salt de l’Ase i la seva resclosa: molt emocionant perquè hem demostrat ser bons grimpadors, breu parada per esmorzar i seguim fins arribar , travessant pastures, fins a Pontils.

Parlem dels objectius de l’associació i algunes persones estan interessades en quines actuacions es fan des de la mateixa, oferint, d’altra banca. el seu suport. Fem parada per carregar aigua i tornem a pujar un camí ample fins anar a trobar la masia de Cal Vidal, abandonada, com tantes d’altres perdudes en mig de camps de sembrats. Arribem a Santa Perpètua, on ens descalcem de nou  per fi !, refresquem els peus i dinem de bon gust a l’ombra de les cases de la plaça. Allà visitem la Torre del Castell, una de les torres medievals més antigues de Catalunya. Fem una bona pujada, però la vista i la visita ens val la pena  l’esforç. Fins aquí hem fet 14 kms.

Ara si, enfilem el camí de tornada, ens en queden 11 km més, però el camí es agradable, seguim el camí de lesTerres del Gaià per la vora del riu, ens tornem a descalçar, veiem rescloses, molins enrunats i algun gorg, fins arribar de nou a Pontils. Seguim un tram de carretera per agafar de nou el camí direcció Sant Gallard, el molí Nou (impressionant casalot bastant ben conservat) i seguim un camí ja entrant a Santa Coloma on hi ha el molí del Recasens, enrunat; el molí de la Torre, el pou de gel i l’aqüeducte que seguia la sèquia. Arribem al punt de sortida a les 18:30, veiem els safareigs i fem palesa la necessitat de preservar aquest patrimoni que si no s’intervé ben aviat desapareixerà.

 Maite Roca

 

Marxa 2

Montferri – Torre del Moro – La Polla Rossa – Font del Lleó – Molí de Puigtinyós – Font del Lluïset – Montferri

A les 9 del matí ens trobem als rentadors de Montferri i després de fer-nos la foto de record comencem a caminar. Deixant enrere el que va cap a  l’ermita i cementiri del castell de Rocamora,  ens comencem a enfilar cap a la torre del Moro. Hi arribem una mica cansats però les magnífiques vistes a l’ Alt Camp, Baix Camp i Tarragonès ens fan retornar les forces per continuar el camí, baixant per la carena fins al mas de la Polla Rosa on de la mà del seu propietari, coneixem la seva llarga història. Continuem apropant-nos al curs del Gaià passant per la font del Lleó, travessem el riu mullant-nos els peus i el tornem a travessar mullant-nos fins més amunt del genoll per arribar al molí de Puigtinyós, des de on reprenem el camí de tornada a Montferri passant per la recentment recuperada font de Lluïset

En arribar a Montferri, una visita a la cerveseria de les Clandestines per fer passar la set i comentar les incidències de la sortida.

Pep Muntadas

 

Marxa 3

El Catllar _ Pujol Rodó – Alzineta – La Riera de Gaià – Ardenya – Cativera – El Catllar

MARXA DE LES TERRES DEL GAIÀ. RUTA DEL BAIX GAIÀ

30 de MAIG de 2021.

El darrer diumenge de maig unes 20 persones vam sortir a les 9 del mati d’ El Catllar, El punt de trobada era la Torre d`en Guiu, a tocar del riu. Vam creuar el poble, pujant direcció Mas de Clarà. Al cap d’ una estona de fer camí vam trobar una construcció de pedra seca amb volta de canó, anomenada La Barraca dels Pebrots.

Després de grimpar una mica vam arribar als abrics de l’ Apotecari, on vam poder veure unes pintures rupestres post- paleolítiques. Alguns vam aprofitar per fer un breu avituallament.

Després d’ agafar forces vam seguir per un senderó que va per la carena i després s’ endinsa en bosc de pi blanc, antics camps de conreu . Abans d’ arribar al mas vell  vam observar orquídies autòctones.

Seguint el camí  fins al Pujol Rodó, en aquest punt elevat vam poder apreciar uns esgrafiats rupestres amb forma de creu, que el guia ens va dir que eren dels Trinitaris. Era un lloc de pas i una fita estratègica. Allí el Pep va sortejar un llibre entre els assistents, que li va tocar a un dels germans que venien de Vilafranca.

Del Pujol Rodó ens vam dirigir cap a L’ Alzineta, una Torre medieval del S. XI, només se’n conserva la base, que es veu molt bé ja que recentment l’ han netejada. A partir d’ aquest punt vam començar a baixar direcció a la Riera de Gaià, vam creuar el riu i vam seguir el camí que va creuant horts i camps d’ avellaners. Passades la 1 del migdia vam arribar a Ardenya.  Vam dinar a la plaça, davant de l’ Església, on vam poder degustar uns albercocs km 0.

Tot havent dinat vam seguir l’ excursió direcció la Masia Boronat, creuant per un pont sobre la línia fèrria en desús de Reus a Roda de Barà. Vam passar molt a prop de la “Ciutat de Troià “ unes restes ibèriques del S. IV-III aC .

Des de aquest punt ens vam dirigir direcció El Catllar, pel camí vam trobar una curiosa incursió a la roca  en forma de petjada mítica, anomenada “ El peu de Déu”.

Vam acabar l’ excursió a l’ Ermita de Sant Ramon d’ El Catllar, on properament s’ inaugurarà el centre d’ interpretació del Riu Gaià i del Conjunt Fabril. Allí el nostre guia,  Josep Zaragoza, ens va fer una magnifica explicació de l’ evolució del conjunt fabril de El Catllar. Eren 2/4 de quatre.

Havíem caminat una ruta circular de 15 km travessant els  termes de El Catllar, Tarragona, La Riera, Vespella i  El Catllar.

Quim Ricomà

                 

Marxa Terres del Gaià. Aquest any tres en una. 30-5-2021

Per segon any. i a causa  de la pandèmia, no hem pogut fer la Marxa tal com ens agradaria. Caminant, menjant i dormint plegats

Però aquest any no ens conformen. Un cop s’ha acabat l’estat d’alerta, proposem tres recorreguts per gaudir de les terres del Gaià: Alt Gaià, Gaià Mig i Baix Gaià.

La trobada als punts de sortida és a les 9h mati. Hem de portar cadascú el dinar i es respectaran les normes COVID19. El preu d’inscripció per l’assegurança és de 3€.

Comptem amb la col.laboració de GATA

RECORREGUTS

  1. Santa Coloma de Queralt – S. Salvador de Figuerola – Punta Alta – Pontils – Sant Gallard – Santa Coloma  22 km Punt de trobada: Font de les Canelles
  2. Montferri – Torre del Moro –  Font del Lleó – Polla Rossa – Molí de Puigtinyós – Montferri        11 km. Cal travessar el riu
  3. El Catllar – Ardenya – La Riera de Gaià – Altafulla – Tamarit  17 km

 

APUNTEU-VOS !!

 

La nova gestió del voluntariat amb la incorporació de la XOAG.

A la Sínia, el voluntariat sempre ha estat un del nostres pilars fonamentals i s’ha dut a terme amb eficàcia i consistència, però mancava d’una estructura definida. La incorporació de la XOAG ha estat una evolució en el nostre mètode de gestió de voluntariat.

La XOAG ens ha permès assolir els nostres objectius desenvolupant una estructura més definida en el nostre pla de voluntariat. Amb aquest nou mètode creem dues branques de gestió dels voluntaris i voluntàries que ens permeten distribuir l’acollida dels participants. Per una banda la XOAG (branca de voluntariat continu) i d’altra banda #CONNECTEMELGAIÀ (branca de voluntariat esporàdic).

Redefinir l’estructura del pla ha suposat una  millora que ens permet, poc a poc,  fer créixer el voluntariat enfortint el vincle entre l’entitat, els voluntaris i la natura.

Vam arrancar el projecte amb moltes ganes de veure créixer el voluntariat i  unir els voluntaris dels diferents municipis de la conca en una sola Xarxa d’Observadors.

Ser testimonis i organitzadors d’aquesta iniciativa ens ha enriquit fent-nos aprendre a gestionar un volum més gran de participants, i com hem esmentat anteriorment, impulsant-nos a redefinir i millorar la nostra estructura de voluntariat ambiental.

Des d’un començament la XOAG (Xarxa d’Observadors Ambientals de la conca del riu Gaià), va rebre una bona acollida registrant tant sols en les seves cinc jornades de presentació seixanta-tres observadors/es veïns/es de la conca.

 

 

Durant la resta del projecte, el numero d’observadors ha anat creixent de manera més progressiva però notablement positiva en l’actual context de COVID.

Volem destacar la incorporació de la campanya primavera-estiu de seguiment del corriol camanegre i de la campanya de seguiment de tortuga babaua i fauna marina 2020, on van participar més de 70 voluntaris de diferents indrets de Catalunya per garantir la protecció de fauna que habita i nidifica al nostre litoral.

Des de l’entitat volem agrair el recolzament per part de la ciutadania que impulsa l’educació i el voluntariat ambiental.

Andrea Córdoba, La Sínia

Preservem l’estació d’aforament de l’estret de Cardenal.

 

 

Des de l’ACA, i en pro de recuperar la connectivitat en tot el traçat dels rius, hi ha una sèrie de projectes d’enderroc d’antigues estructures fluvials, entre elles les antigues estacions d’aforament del Gorg Negre (Querol) o a l’estret de Cardenal (Vespella de Gaià).

En el primer cas l’enderroc ja ha començat i des de l’Associació Terres del Gaià es va aconseguir que l’enderroc sigui parcial i que es documenti l’estació. L’objectiu és preservar, no tan sols una mostra de patrimoni industrial, sinó també un fragment de la història del territori i per extensió, del nostre país.

És conegut l’augment exponencial de necessitat d’aigua lligada, principalment, a l’expansió industrial a finals del segle XIX. L’aigua era necessària per la generació d’energia i pel funcionament de les màquines. També per l’aigua de boca i sanitària de les poblacions que creixen a recer de la indústria. I com a conseqüència, del desenvolupament agrícola.

Als anys 20 del segle XX es van iniciar projectes arreu d’Espanya per cercar vies d’aprofitament intensiu dels recursos hídrics; els embassaments al capdavant. Al Gaià el projecte d’embassament neix a finals del XIX   (Vegeu l’article de Jordi Suñé https://www.raco.cat/index.php/EstudisAltafulla/article/view/204908/290677 )

Precisament per mesurar el cabal del Gaià i els seves possibilitats d’abastiment a la indústria i poblacions es van construir les estacions d’aforament de les que parlàvem. Al 1921 la Confederación Hidrográfica del Pirineo Oriental va redactar un projecte i en va fer el pressupost de les obres d’ambdues estacions, bessones, una a la riba esquerra i l’altra a la riba dreta. Durant anys es van recollir dades i es van fer estudis en aquestes estacions d’aforament: sobre cabals, característiques geologies, viabilitat etc   Les dades confirmaren la irregularitat del cabal del Gaià.

El final ja el coneixem: la construcció de l’embassament de El Catllar per abastir la Petroquímica, bàsicament la refineria d’Enpetrol. Poc va revertir aquesta aigua en els regants (malgrat la construcció de sèquies, la llera del riu quedà seca), i va arribar tard per desenvolupar la indústria de la zona. A més de causar greu impacte mediambiental.

Perquè és testimoni de la industrialització fallida d’una part del país, dels conflictes derivats de l’ús de l’aigua, de la febre d’embassaments i de l’enginyeria dels anys 20, considerem que l’estació d’aforament de Vespella s’ha de preservar. A més, l’argument mediambiental no se sosté, ja que, en aquests moments i mentre l’embassament no desapareixi, l’estació de l’estret de Cardenal actua de barrera a l’expansió de les espècies al·lòctones aigües amunt.

En altres llocs han preservat estructures d’aquest tipus pel seu valor patrimonial: https://elcabilo.com/larxiu/2014/07/23/lestacio-daforament-del-riu-de-sella-1913-1945/

Nosaltres l’hem catalogada a l’Inventari del Patrimoni Fluvial del Gaià: https://terresdelgaia.omeka.net/  item 142

Podeu seguir un fil molt interessant que va redactar a Twitter @HortaiLlum, el 31-1-2021

 

       Fons de l’ACA (Confederación hidrográfica del Pirineo Oriental), Arxiu Nacional de Catalunya  (1922)

 

Fotografies estret de Cardenal i Estació d’aforament (Fons ACA, AHN)

ANC1-547-T-155

ANC1-547-T-1290

                       

(1930)

Maribel Serra

MANIFEST: VOLEM ENERGIES RENOVABLES PERO NO A QUALSEVOL PREU

Terres del Gaià, fent-se ressò de la preocupació al territori, sobretot a la Conca de Barberà, ha redactat un manifest que proposa la implementació d’energies renovables des d’una visió del territori, i aportant per alternatives a les grans empreses i a les instal.acions massives. Per això demana una oratòria de l’aplicació del decret mentre entre tots hi treballem.

Cerquem el suport d’administracions, entitats, societat civil i productors.

ENERGIES RENOVABLES SÍ, PERÒ NO A QUALSEVOL PREU

 

Cal migrar cap un model de transició basat en l’ús de les energies renovables i la desafecció als combustibles fòssils. D’això, gairebé tots en som conscients. Però no podem fer-ho a qualsevol preu.

Per mitjà d’aquest manifest intentem resumir un sentiment bastant estès a les comarques tarragonines i a les Terres de l’Ebre pel que fa a la implantació de nous parcs solars i eòlics.

Segons les directives comunitàries,la meitat de l’energia que consumirem a partir de l’any 2030 haurà de procedir d’energies renovables. En aquest sentit, la Generalitat va aprovar un decret (16/2019) de mesures urgents per combatre l’emergència climàtica i impulsar l’ús de les energies renovables:

https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es-ct/dl/2019/11/26/16

 

Això no obstant, aquesta transició energètica ha de ser curosa i respectuosa amb altres objectius i reptes que són tanmateix cabdals. S’ha de basar en uns principis rectors de respecte i convivència. Certament, la construcció de parcs eòlics i solars no pot malmetre la biodiversitat de l’entorn o menyscabar l’interès paisatgístic.

No estem en contra de les energies renovables; ans al contrari. Sí estem en contra de perpetuar, en la producció d’energies renovables, un model d’inversió que genera uns rèdits econòmics per a uns pocs, i arrabassa els recursos que són de tots.

En aquest sentit defensem  la instal.lació de  petites explotacions més respectuoses, i  la combinació de diferents energies que reverteixin directament en els veïns. Una aposta més adequada al territori.

El model energètic que aquest Decret promou es basa en la ocupació de grans extensions de terreny agrícola d’un gran valor ambiental per transformar-les en una activitat de caràcter industrial, que inclou les pròpies instal·lacions dels parcs eòlics i solars, i la construcció de les línies d’alta tensió que transporten l’energia a les xarxes de distribució.  Aquesta model comporta un gran impacte al territori i a més, l’energia produïda everteix directament a les grans empreses distribuïdores i no sol significar un estalvi per als consumidors, ni ciutadans ni empreses.

Alhora s’està donant una gran concentració d’instal·lacions en determinades zones del territori,  provocant un impacte acumulatiu de projectes. En cas de Tarragona i terres del l’Ebre es paradigmàtic ja que concentren el 47% dels parcs eòlics i el 33% dels parcs solars en tramitació a Catalunya.

https://agportal.dtes.gencat.cat/portal/apps/webappviewer/index.html?id=477dd8f0e9b7456da8384c09c7826472

 

Cal apostar per un model d’ energies renovables, basat en una planificació global, que fomenti la producció propera (i l’autoproducció), les instal·lacions descentralitzades i que tingui en compte altres fonts d’energia renovable com la geotèrmica o la biomassa. Un model que permeti obtenir l’energia a un cost just als consumidors amb una menor dependència del mercat elèctric.

Cal fomentar la participació de la societat civil en una qüestió de gran envergadura com aquesta.

Des de Terres del Gaià pensem que la situació de la pagesia, l’explotació forestal i la ramaderia a les nostres comarques és una de les raons de la certa facilitat en trobar emplaçaments per la construcció d’aquests parcs. No només els projectats en grans extensions, sinó sovint els que es volen construir en propietats privades de poca extensió. La situació econòmica l de la pagesia i els menysteniment endèmic pel territori no ajuden. Els  propietaris veuen una via d’ingressos més quantiosos i estables  en la instal.lació de molins o panells solars que no pas en les explotacions agrícoles.

Així doncs, el canvi de criteri en el model d’implantació d’energies renovables que defensem està, també, en la línia de fomentar el desenvolupament respectuós del territori i el consum de proximitat.

Per tot això demanen:

  1. Modificació del Decret, amb participació de la ciutadania del territori, adaptant-lo a un nou model energètic en el que es prioritzi l’ocupació de sòl urbà i les instal·lacions petites i pròximes al consum.
  2. La possibilitat que els ajuntaments puguin acollir-se a una moratòria en la concessió de llicències fins a la revisió del Decret 16/2019.

 

 

      

Foto TribusdelaSegarra                                                Foto Tarragona digital

 

Signatures recollides: (s’anirà actualitzant)

Ajuntament de Salomó, Ajuntament de Querol, Ajuntament d’Altafulla, Ajuntament de Santa Coloma de Queralt, Centre d’Estudis del Gaià, Associació Cultural Baixa Segarra, Associació mediambiental La Sínia, Amics de Sant Magí de la Brufaganya, Associació Bràfim Coopera, Centre Excursionista La Xiruca Foradada, DO Tarragona, Cooperativa l’Aresta, Casal popular La Barraca (Pla de Santa Maria), Ajuntament de El Pont d’Armentera, Ajuntament d’Aiguamúrcia, Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, Ajuntament de Rodonyà, Ajuntament de Bràfim, Consell Comarcal del Tarragonès, Casal Popular La Turba, Celler Cooperatiu i Secció de Crèdit de Vila-rodona, Unió de Pagesos Tarragonès, Institut d’estudis Vallencs

REUNIÓ DE PARTICIPACIÓ PEL PLA DE MESURES DE L’ACA  PER LA CONTAMINACIÓ URBANA I INDUSTRIAL PERÍODE 2021-2027

Us oferim el resum de la reunió virtual de participació de l’ACA a la que van assistir alguns membres de Terres del Gaià.

 

El pla de mesures està dividit en 4 apartats:

1.- Millores en nuclis ja sanejats:

Una de les mesures previstes es el nou col·lector El Catllar – La Riera, el projecte ja ha estat a informació pública. Vam comentar que no s’ha acceptat cap al·legació ni tan sols les que proposaven passar trams del col·lector per camins en comptes de finques agrícoles. No s’ha tingut en compte l’opinió del territori.

Vam preguntar per la actuació prevista per la eliminació d’aigües blanques del sistema de Valls i ens van contestar que ja està en marxa.

Vam preguntar també si estava previst el tractament terciari a la depuradora d’Altafulla, el qual permetria aprofitar l’aigua pel camp de golf i altres usos i ens van dir que si.

2.-Actuacions en nuclis no sanejats:

Inclou el sanejament de la major part dels pobles de la conca del Gaià que actualment aboquen directament les aigües residuals al riu, a darrera hora es va incloure el nucli de Montferri que no constava al document inicial.

Vam preguntar pel tipus de depuradora prevista(convencional o ecològica) i ens diuen que els tècnics avaluen en cada cas el tipus d’aigües a tractar i prenen la decisió que consideren mes adient.

Pel que fa al nucli de Ferran, està previst que es connecti al col·lector de l’EDAR d’Altafulla i que el finançament està a càrrec de l’Ajuntament de Tarragona.

Vam demanar que en bombaments propers als rius de les noves depuradores, com és el cas de Vila-rodona, es posin sistemes de retenció d’aigües grises per a que no vagin directament al riu en cas de problemes, com passa amb el bombament de l’EDAR d’Altafulla.

 

3.- Mesures genèriques:

En aquest apartat s’inclouen mesures com gestió de fangs, quantificació de sobreeiximents etc.

Vam comentar que s’hauria de preveure instal·lar filtres per evitar que en cas de sobreeiximent residus sòlids vagin a parar directament als rius.

4.- Aquest apartat preveu actuacions en relació a la reducció de contaminants industrials d’origen puntual i descontaminació d’aqüífers.

No es detallen actuacions concretes però l’ACA diu que te molt estudiat la situació de cada aqüífer.

 

  • Vam preguntar pels problemes de la xarxa en baixa de Santa Coloma de Queralt que afecten a la fauna del primer tram del riu però diuen que les xarxes en baixa són competència municipal i no hi poden fer res.
  • En general valorem positivament el conjunt de les actuacions proposades però hi ha una manca de previsió de calendari i de pressupost.

 

Pep Muntadas

Manifest “Volem energies renovables”

ENERGIES RENOVABLES SÍ, PERÒ NO A QUALSEVOL PREU

 

Cal migrar cap un model de transició basat en l’ús de les energies renovables i la desafecció als combustibles fòssils. D’això, gairebé tots en som conscients. Però no podem fer-ho a qualsevol preu.

Per mitjà d’aquest manifest intentem resumir un sentiment bastant estès a les comarques tarragonines i a les Terres de l’Ebre pel que fa a la implantació de nous parcs solars i eòlics.

Segons les directives comunitàries,la meitat de l’energia que consumirem a partir de l’any 2030 haurà de procedir d’energies renovables. En aquest sentit, la Generalitat va aprovar un decret (16/2019) de mesures urgents per combatre l’emergència climàtica i impulsar l’ús de les energies renovables:

https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es-ct/dl/2019/11/26/16

 

Això no obstant, aquesta transició energètica ha de ser curosa i respectuosa amb altres objectius i reptes que són tanmateix cabdals. S’ha de basar en uns principis rectors de respecte i convivència. Certament, la construcció de parcs eòlics i solars no pot malmetre la biodiversitat de l’entorn o menyscabar l’interès paisatgístic.

No estem en contra de les energies renovables; ans al contrari. Sí estem en contra de perpetuar, en la producció d’energies renovables,un model d’inversió que genera uns rèdits econòmics per a uns pocs,i arrabassa els recursos que són de tots.

En aquest sentit defensem  la instal.lació de  petites explotacions més respectuoses, i  la combinació de diferents energies que reverteixin directament en els veïns. Una aposta més adequada al territori.

El model energètic que aquest Decret promou es basa en la ocupació de grans extensions de terreny agrícola d’un gran valor ambiental per transformar-les en una activitat de caràcter industrial, que inclou les pròpies instal·lacions dels parcs eòlics i solars, i la construcció de les línies d’alta tensió que transporten l’energia a les xarxes de distribució.  Aquesta model comporta un gran impacte al territori i a més, l’energia produïda everteix directament a les grans empreses distribuïdores i no sol significar un estalvi per als consumidors, ni ciutadans ni empreses.

Alhora s’està donant una gran concentració d’instal·lacions en determinades zones del territori,  provocant un impacte acumulatiu de projectes. En cas de Tarragona i terres del l’Ebre es paradigmàtic ja que concentren el 47% dels parcs eòlics i el 33% dels parcs solars en tramitació a Catalunya.

https://agportal.dtes.gencat.cat/portal/apps/webappviewer/index.html?id=477dd8f0e9b7456da8384c09c7826472

 

Cal apostar per un model d’ energies renovables, basat en una planificació global, que fomenti la producció propera (i l’autoproducció), les instal·lacions descentralitzades i que tingui en compte altres fonts d’energia renovable com la geotèrmica o la biomassa. Un model que permeti obtenir l’energia a un cost just als consumidors amb una menor dependència del mercat elèctric.

Cal fomentar la participació de la societat civil en una qüestió de gran envergadura com aquesta.

Des de Terres del Gaià pensem que la situació de la pagesia, l’explotació forestal i la ramaderia a les nostres comarques és una de les raons de la certa facilitat en trobar emplaçaments per la construcció d’aquests parcs. No només els projectats en grans extensions, sinó sovint els que es volen construir en propietats privades de poca extensió. La situació econòmica l de la pagesia i els menysteniment endèmic pel territori no ajuden. Els  propietaris veuen una via d’ingressos més quantiosos i estables  en la instal.lació de molins o panells solars que no pas en les explotacions agrícoles.

Així doncs, el canvi de criteri en el model d’implantació d’energies renovables que defensem està, també, en la línia de fomentar el desenvolupament respectuós del territori i el consum de proximitat.

Per tot això demanen:

  1. Modificació del Decret, amb participació de la ciutadania del territori, adaptant-lo a un nou model energètic en el que es prioritzi l’ocupació de sòl urbà i les instal·lacions petites i pròximes al consum.
  2. Una Moratòria en la concessió de llicències per part dels ajuntaments fins a la revisió del Decret 16/2019.

               dades territorials parcs eolics i parcs solars

 

Comença un nou any. Bon Any 2021 des de les Terres del Gaià.

Segurament és la tarda de Sant Silvestre més nítida dels últims vint anys.
Si coneguéssim l’sky line de Montserrat en posaríem assenyalar cadascuna de les agulles. I si fóssim agosarats asseguraríem que aquella clara protuberància del sud-est és l’Illa de la Calma; i quasi que hi pugem de peus, tot i una recança profunda envers aquesta mena d’asseveracions (sovint) massa barates i excessives [la discussió a peu de text impedeix, de fet assegurar-ho]…
Aquell tapís que tantes vegades hem descrit des d’aquí dalt mirant el Camp més immediat enguany és tendre. Si la tardor ha estat relativament normal pel que fa a humitats, l’any 2020 ha recollit més aigua que en dos o tres dels normals, i les peces de terra de Figuerola, el Pla de Santa Maria i Valls alternen entre el marró rogenc i clapes de verd lluminós.
La nitidesa dels horitzons ens fa anar lluny amb els ulls, fins als Ports de Besseit, que retallen el fons de la imatge. La punxa de Miramar que tenim al davant és avui la culminació d’un massis que fa de talaia de la vall del Francolí. Des d’aquest punt de vista, l’A-27 es torna sinuosa, des de la sortida del túnel que aviat posarà Montblanc a 18 minuts de Tarragona, i que quan arriba a Picamoixons es fon en l’esplanada de la conca del riu. Les fumeres del Baix Camp són de la neteja dels camps d’avellaners; les de l’altre costat, al Gaià, foren de la poda de vinya…
Recuperant el terreny des de l’horitzó de costa (la punta del Delta sí que s’aprecia), el Camp se’ns emmarca des del Cap de Salou, i des d’aquí, qualsevol batxiller entendria que un dia un enginyer decidís instal•lar la petroquímica, al darrere mateix del vell i etern Port de Tarraco.
Valls, des d’aquesta òptica és, cada dia més un dibuixet urbanitzat al capdavall del gran polígon industrial, que per la seva ubicació ha esdevingut logístic, sobretot. És obvi que aquest és un encreuament geogràfic històric, entre el sud i el nord (per aquest ordre, perquè sempre és el sud que mira reverencialment el nord) i entre l’interior i el litoral. Som al cim del Tossal Gros (867 m.), just entre el coll de Cabra, per on passa a 500 msnm l’AP2, i l’estret de la Riba, que abans del pas de l’AVE ja fou sempre nus ferroviari. Si el polígon del Pla i el de Valls arribesin a unir-se complirien una funció prevista i eficient, més que moltes de les urbanitzacions industrials que durant les últimes dècades han proliferat, sense consolidar-se i embrutant més que estructurant…
La claredat és total i convida a confirmar la morfologia del Camp que coneixem per experiència i per repetició literària: la corba descendent apreciable des dels contraforts del Montagut i el Montmell, que des d’aquí veiem talment com una secció del terreny ens obliguen a una memòria vegetal que defineix la nostra viticultura. Els primers conreus que podem albirar al nord-est són Sumolls (la Parellada, en aquelles cotes i més amunt queda amagada dins les valls penedesenques del nord). Parlem de Les Pobles, al municipi d’Aiguamúrcia, muntanya amunt i prop dels 400 msnm. Resseguint el descens del Gaià, que pel seu caràcter acongostat i retallat alterna vinya i masses de bosc, endevinem Vilarodona, que competeix en alçada amb el campanar del Catllar… a partir d’aquest punt el Gaià és una constel·lació. Montferri i Rodonyà, Bràfim, Vilabella, Renau i l’Argilaga… terra de Macabeu i Cartoixà. Alió i Nulles ens queden al davant, a primer pla, i morfològicament queden connectats amb la línia que es defineix entre el Pla i Valls.
Tot aquesta plana entapissada, tendra i avellutada per un 2020 pandèmic però humit pel que fa al clima (a la vinya ha estat any de Míldiu), és un petit paradís endreçat banyat per una llum atenuada de plàcida tarda d’hivern que, atemperada, ens deixa fer un apunt que és ritual i plaent.
Regalar-nos periòdicament la mateixa panoràmica ens confirma projeccions i ens proporciona el marc. Repetir puntualment reconforta.
Hauríem pujat igualment, per la força del ritu. I per postres el Mestral dels darrers dies s’ha aturat i ens ha convidat a mirar als quatre vents (en l’ascens hem gaudit de perspectives inèdites de la Conca de Barberà) amb confiança.
Bon 2021
Oriol Pérez de Tudela

Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya de l’ACA. Sessió participativa 5-11-2020. Tarragona.

En aquesta sessió de participació hi havia representants de l’ACA de la Diputació de Tarragona, diversos ajuntaments i representants d’entitats ambientals. Tot hi estar convidats no hi havia representants dels sectors industrial i agrícola-ramader.

L’objectiu de la sessió era recollir les aportacions del territori sobre les mesures proposades per l’ACA en els àmbits de la rehabilitació de la qualitat hidromorfològica i biològica dels rius així com per la implantació de cabals ambientals. Aquestes mesures estan recollides en el pla de gestió previst pels anys 2022-2027.

Els assistents ens vàrem repartir en 3 grups de treball per fer finalment una posada en comú de les aportacions de cada grup. El resum és el següent:

  • Falta un calendari i pressupost previst per les actuacions.
  • Demanem que els projectes de restauració de lleres incloguin el manteniment durant al menys 5 anys per garantir la eficàcia de les feines realitzades.
  • Està previst fer la demolició de l’estació d’aforament de Vespella. Pensem que donat que es un patrimoni industrial de principis del segle XX no s’ha de fer, i si es fa, ens trobarem que espècies invasores de l’embassament del Catllar podran escampar-se riu amunt.
  • Falten actuacions en torrents afluents dels rius Gaià i Francolí que també tenen gran importància paisatgística i ecològica.
  • No es contemplen actuacions en xarxes de clavegueram en ser competència municipal, però municipis petits no poden afrontar la renovació i el mal funcionament afecta a la qualitat de les aigües fluvials (és el cas concret de Santa Coloma de Queralt)
  • Es demana que es tingui en compte als agents del territori (ajuntaments i entitats) a l’hora de definir els tipus de depuradora que s’han de construir.
  • Es demana l’augment dels cabals ambientals en detriment dels transvasaments (riu Siurana) i dels usos industrials (riu Gaià).
  • Es demana també que tant en els processos de participació com en la definició de les actuacions es tingui en compte als ajuntaments, diputació, entitats de custodia i tothom que hi tingui alguna cosa a dir.
  • Es comenta que les actuacions realitzades per l’ACA al Francolí par arranjar les afectacions del temporal Gloria van ser una barbaritat i es van fer sense avaluació d’impacte ambiental.
                                                                                                                                                                                                     Josep Muntadas