Pla director urbanístic d’activitat econòmica d’Alió i Vila-rodona. Resultat Procés participatiu.

El Pla director urbanístic d’activitat econòmica d’Alió i Vila-rodona, un cop aprovat. va generar un procés participatiu d’administracions, entitats, agents socials… per tal de minimitzar-ne l’impacte ambiental i cultiral, aplicar criteris de sosenibilitat econòmica, protegir l’entorn agrícola…

PDU Vila-rodona-Alió.

La Comissió de Territori de Catalunya, en la sessió de 30 de juliol de 2026, ha aprovat inicialment aquest PDU adoptant una sèrie de mesures i propostes que el rpojecte recull:

... les aportacions recollides s’organitzen en grups temàtics, indicant en cadascun les aportacions i qüestions plantejades, segons es detalla a continuació:

– Estratègies territorials i alternatives de desenvolupament: revisió del model de gigaparcel·les, reducció de l’àmbit, valoració alternativa 0 i reubicació concentració de peces industrials.

– Biodiversitat, fauna protegida i connectivitat: protecció d’espècies amenaçades, impacte en el projecte de conservació del gaig blau, preservació del connector fluvial del Gaià, i compliment del Reglament Europeu de Restauració de la Natura

– Espais agraris i model socioeconòmic: anàlisi d’afectacions agràries d’acord amb la Llei 3/2019, sobirania alimentaria i producció local, aplicació de mesures compensatòries, i relleu generacional i viabilitat de les explotacions.

– Patrimoni cultural, etnològic i paisatge: preservació i integració de les construccions de pedra seca, recerca i salvaguarda del patrimoni arqueològic (aqüeducte romà i jaciments), conservació dels camins històrics, i respecte del Catàleg de paisatge.

– Canvi climàtic i vectors ambientals: vulnerabilitat davant els impactes del canvi climàtic, estimació quantitativa d’emissions de GEH, mitigació e l’efecte d’illa de calor, qualitat lumínica i acústica cap el Gaià, i capacitat atmosfèrica i partícules PM10.

El Pla contempla les següent Mesures ambientals compensatòries

– Pla de gestió agrària per a la restauració funcional del mosaic agrícola: gestió agroambiental compatible amb la biodiversitat; eficiència hídrica i adaptació climàtica dels conreus; manteniment i millora de la connectivitat rural i accés a les finques; conservació de marges agrícoles i estructures de pedra seca; i implantació coordinada i gestió dels espais agroecològics compensatoris.

– Restauració d’hàbitats seminaturals i reforç de la infraestructura verda: creació i reforç de pinedes mediterrànies i de franges forestals de transició; implantació de ginestars, brolles mediterrànies i comunitats arbustives de secà; creació de prats i herbassars; i naturalització dels espais lliures i de les zones no edificades.

– Naturalització del sistema hídric i creació d’ hàbitats humits: bassa d’emmagatzematge d’aigua regenerada i suport al reg agrícola en sòl no urbanitzable; aiguamolls i espais humits naturalitzats dins el sistema d’espais lliures públics; i basses de laminació de plujanes compatibles amb els usos agraris.

– Integració paisatgística i ecològica mitjançant arbrat agrícola vegetació estructurant: recuperació i trasplantament del patrimoni arbori afectat; implantació d’arbrat agrícola estructurant als espais lliures i als itineraris rurals; millora del confort climàtic i dels espais d’estada; reforç de la connectivitat ecològica i de la infraestructura verda; i criteris de plantació, manteniment i adaptació climàtica.

– Programa de millora d’hàbitat per a la fauna associada als espais agraris: conservació i millora dels recursos tròfics associats als espais agraris; creació i manteniment d’estructures refugi per a la fauna; creació de punts d’aigua i basses d’amfibis; instal·lació d’elements específics de suport a fauna; compatibilització de la gestió amb els períodes biològicament sensibles; i seguiment adaptatiu de les espècies objectiu

SORTIDA ETNOBOTÀNICA. Passeig per la llera del Gaià.

MONTFERRI 11 d’abril a les 10 hores als rentadors

Passeig pel costat del riu Gaià entre Vilardida i Montferri. L’objectiu és fer un reconeixement de les plantes que trobem i parlar del seu ús en contextos medicinals, gastronòmics, decoratius, com a joc… Recuperem la mirada al riu. Coneguem plantes silvestres i el paisatge que tantes vegades ha estat territori  de jocs.

Acabarem amb una degustació d’infunsions.

Cal portar roba còmoda, aigua i una tassa.

La passejada la farà Laura Relea a qui podeu conèixer a la seva web Presentits

 

      

 

Inscripcions terresdelgaia@gmail.com 3 € a pagar el dia de la sortida

SORTIDA ALS MASOS DE SELMA (Aiguamúrcia)

DISSABTE 13 DE DESEMBRE

Sortida matinal. 9.30 a l’entrada de El Pla de Manlleu 12km 173 m. desnivell

 

   

El territori de l’antic castell de Selma, entre l’Alt camp i el Penedès, fou un dels punts d’entrada i expansió del feudalisme cap a territoris sarraïns. (segles XI-XII) El territori es va estructurar en Quadres, petites unitats administratives, moltes de les quals van esdevenir masos, conformant una població disseminada al voltant del castell. Selma va ser ben aviat una comanda templera i  al seu voltant va créixer un petit llogarret. Actualment Selma està abandonat, des de començaments del segle XX, però es mantenen molts masos, alguns de molt grans, mantenint un paisatge característic i hereu de l’Edat Mitjana.

Ruta

 

Inscripcions 3E que es faran efectius el mateix dia. 
Cal reservar a terresdelgaia@gmail.com

XVI Marxa Terres del Gaià. Un plaer, com sempre. Recull de fotografies.

Un any més hem compartit el Gaià amb gent d’arreu de la conca i també de fora. Hem conegut espais, entès les pedres, observat i gaudit del paisatge. Hem recorregut, reconegut i estimat el Gaià.

Gaudir dels companys, del menjar, de les converses, de la pluja i de la calor. Aquest any 4 dies han donat per més i ens hem entretingut a Sant Magí de la Brufanganya, al Columbari de Vila-rodona, el santuari del Loreto de Bràfim, al Barranc de Renau…

Com sempre hem d’agrair la col.laboració desinteressada de molta gent, els voluntaris fan possible aquesta Marxa.

La col.laboració de l’ajuntaments: d’Altafulla, que ens ha proporcionat l’autobús de pujada i l’espai i logística per dinar a l’últim dia; l’ajuntament de Santa Coloma de Queralt que ens ha ofert l’esmorzar del primer dia; l’ajuntament del Pont d’Armentera que ens ha rebut amb un vermut i ens ha cedit l’espai per dinar; l’ajuntament d’Aiguamúrcia que ens ha cedit l’espai per dormir; l’ajuntament de Vila-rodona que ens ha  donat entrada al Columbari; l’ajuntament de Bràfim que ens ha subvencionat el vi i ens ha cedit l’espai del santuari del Loreto i la logística; l’ajuntament de Renau que ens ha cedit l’espai per dormir; l’ajuntament de El Catllar que ens ha rebut amb un vermut.                                                                                                                                                                                                         Gràcies  també al Centre Excursionista de Queralt que ha deixat l’espai per dormir el primer dia; als Amics de Sant Magí per un súper dinar i com sempre, al nostre cuiner, l’Anton.

               Santa Coloma de Queralt

 

      

Molí Nou de Sant Gallard
Molí Nou de Sant Gallard

 

Sant Gallard

Dinar a Sant Magí de la Brufaganya

Les fonts de Sant Magí

    

 

Santa Perpètua de Gaià

       

  

Sortida de Santa perpètua, plou

     

Dina El Pont d’Armentera

 

Sortida Casalot de Santes Creus

 

Albareda de Santes Creus

  

Aiguamúrcia

 

      

Columbari de Vila-rodona

Els herois de la Marxa

      

   

Dinar Santuari del Loreto, Bràfim

Renau
Alzina de la Colomera, El Catllar

    

Vermut a l’ermita de Sant Ramon, El Catllar

Ardenya

       

   Castell Altafulla

 

           Desembocadura del Gaià, Tamarit

 

 

 

Manifest «Volem energies renovables»

ENERGIES RENOVABLES SÍ, PERÒ NO A QUALSEVOL PREU

 

Cal migrar cap un model de transició basat en l’ús de les energies renovables i la desafecció als combustibles fòssils. D’això, gairebé tots en som conscients. Però no podem fer-ho a qualsevol preu.

Per mitjà d’aquest manifest intentem resumir un sentiment bastant estès a les comarques tarragonines i a les Terres de l’Ebre pel que fa a la implantació de nous parcs solars i eòlics.

Segons les directives comunitàries,la meitat de l’energia que consumirem a partir de l’any 2030 haurà de procedir d’energies renovables. En aquest sentit, la Generalitat va aprovar un decret (16/2019) de mesures urgents per combatre l’emergència climàtica i impulsar l’ús de les energies renovables:

https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es-ct/dl/2019/11/26/16

 

Això no obstant, aquesta transició energètica ha de ser curosa i respectuosa amb altres objectius i reptes que són tanmateix cabdals. S’ha de basar en uns principis rectors de respecte i convivència. Certament, la construcció de parcs eòlics i solars no pot malmetre la biodiversitat de l’entorn o menyscabar l’interès paisatgístic.

No estem en contra de les energies renovables; ans al contrari. Sí estem en contra de perpetuar, en la producció d’energies renovables,un model d’inversió que genera uns rèdits econòmics per a uns pocs,i arrabassa els recursos que són de tots.

En aquest sentit defensem  la instal.lació de  petites explotacions més respectuoses, i  la combinació de diferents energies que reverteixin directament en els veïns. Una aposta més adequada al territori.

El model energètic que aquest Decret promou es basa en la ocupació de grans extensions de terreny agrícola d’un gran valor ambiental per transformar-les en una activitat de caràcter industrial, que inclou les pròpies instal·lacions dels parcs eòlics i solars, i la construcció de les línies d’alta tensió que transporten l’energia a les xarxes de distribució.  Aquesta model comporta un gran impacte al territori i a més, l’energia produïda everteix directament a les grans empreses distribuïdores i no sol significar un estalvi per als consumidors, ni ciutadans ni empreses.

Alhora s’està donant una gran concentració d’instal·lacions en determinades zones del territori,  provocant un impacte acumulatiu de projectes. En cas de Tarragona i terres del l’Ebre es paradigmàtic ja que concentren el 47% dels parcs eòlics i el 33% dels parcs solars en tramitació a Catalunya.

https://agportal.dtes.gencat.cat/portal/apps/webappviewer/index.html?id=477dd8f0e9b7456da8384c09c7826472

 

Cal apostar per un model d’ energies renovables, basat en una planificació global, que fomenti la producció propera (i l’autoproducció), les instal·lacions descentralitzades i que tingui en compte altres fonts d’energia renovable com la geotèrmica o la biomassa. Un model que permeti obtenir l’energia a un cost just als consumidors amb una menor dependència del mercat elèctric.

Cal fomentar la participació de la societat civil en una qüestió de gran envergadura com aquesta.

Des de Terres del Gaià pensem que la situació de la pagesia, l’explotació forestal i la ramaderia a les nostres comarques és una de les raons de la certa facilitat en trobar emplaçaments per la construcció d’aquests parcs. No només els projectats en grans extensions, sinó sovint els que es volen construir en propietats privades de poca extensió. La situació econòmica l de la pagesia i els menysteniment endèmic pel territori no ajuden. Els  propietaris veuen una via d’ingressos més quantiosos i estables  en la instal.lació de molins o panells solars que no pas en les explotacions agrícoles.

Així doncs, el canvi de criteri en el model d’implantació d’energies renovables que defensem està, també, en la línia de fomentar el desenvolupament respectuós del territori i el consum de proximitat.

Per tot això demanen:

  1. Modificació del Decret, amb participació de la ciutadania del territori, adaptant-lo a un nou model energètic en el que es prioritzi l’ocupació de sòl urbà i les instal·lacions petites i pròximes al consum.
  2. Una Moratòria en la concessió de llicències per part dels ajuntaments fins a la revisió del Decret 16/2019.

               dades territorials parcs eolics i parcs solars