Mirades al Gaià

Encetem una nova pàgina que vol donar cabuda i difusió a la creació artística inspirada des de les Terres del Gaià.  

I comencem amb una gran tria un poema de la Neus Esmel dedicat al nostre Gaià

 

La Neus llegeix el poema amb animació                 20151108_175350

EL RIU GAIÀ

A prop de Santa Coloma                                                            

neix el nostre “Riu Gaià”                                                                                     

de les entranyes profundes

que la terra fa aflorar.                                                                                       

Era el seu recorregut

molt tranquil i assossegat

tota la llera del riu

de “La Brufaganya” al mar.

Amb la calor de l’estiu

aquella aigua era sagrada

per poder apagar la set,

era de tots respectada.

Ell baixava dòcilment

amb aigua molt neta i pura,

com un mirall transparent

donant vida a la natura.

Quin goig feia contemplar

els tamarius i baladres

amb el contrast d’altres arbres

i el verd fosc del canyar.

Amb ocells voletejant

primavera vora el riu

recollint tiges de palla

per poder-s’hi fer el niu.

Hi havia peixos i anguiles

als seus gorgs, i riu avall

l’aigua, on era planera,

era talment un mirall.

Al hivern s’arreceraven

entre mig del canyissar

algunes aus, que emigraven

per poder-s’hi resguardar.

Entre Ardenya i Altafulla

era zona de repòs

de la llarga travessia

després de fer un gran esforç.

El riu… de tota la vida…

ara està empresonat,

van posar-li una barrera

per no deixar-lo passar.

Ara l’aigua està enxubada,

presonera del pantà

a l’estiu, baixa pudenta

quan la deixen per regar.

I a poc a poc la natura,

per no saber-la estimar,

l’aire i l’aigua contaminen

i tots ho pagarem car.

Rossinyols i caderneres

pocs en sentirem cantar,

molts moren emmetzinats

quan van a cercar menjar.

I l’aigua tan estimada

ara no deixen passar,

ni per Ardenya ni La Riera

de la presa de El Catllar.

Llera avall recorria

el nostre Gaià enyorat

saltironant per les pedres

de La Brufaganya al mar.

                                                                       Neus Esmel i Mercadé D’Ardenya.7 – 7 – 2015.

 

 

 

 

 

 

 

Sant Martí de la Brufaganya i el riu Gaià

Sant Magí de la Brufaganya

El naixement del riu Gaià també té una llegenda, o dues. Diuen que les terres per on ara passa el Gaià tenien poca aigua. Els veïns varen demanar insistentment a sant Magí que solucionés aquest problema. En aquella època se li atribuïen molts miracles. Al final, cansat, llençà el seu gaiato tant lluny com va poder. Allà on va caure hi va néixer el riu. I d’aquí li ve el nom de Gaià, del gaiato.

També s’explica que Sant Magí fou martiritzat a principis del segle IV pels romans. Portava uns trenta anys retirat en una cova de la serra de Brufaganya, al terme de Pontils, fent vida d’eremita i sent alimentat pels àngels.

El prefecte Dacià va iniciar la persecució als cristians seguint l’edicte de l’Emperador Maximià. En conèixer l’èxit de les prèdiques i miracles de Magí el va fer agafar. En Magí, però, es va negar a abandonar la seva religió. Fou alliberat pels àngels i tornà a la cova. Els seus perseguidors el trobaren, no sense abans patir tot tipus de calamitats. Després de martiritzar-lo una bona estona li van demanar aigua perquè estaven assedegats. Magí donà tres cops amb el gaiato a la roca i sortiren tres fonts. Els soldats, després de dormir una estona, el degollaren definitivament. En aquell lloc s’hi construí, posteriorment, una capella i és des de llavors un indret de peregrinatge. Diuen que l’aigua de les fonts, si la veus, cura malalties. El mal d’esquena, no, que jo ja ho he provat.

Pel que fa a Magí, fou canonitzat i declarat patró de la ciutat de Tarragona. Com a curiositat cal recordar que durant les festes de sant Magí de Tarragona es va a buscar aigua a les fonts de Sant Magí de la Brufaganya.

Pere Sadurní, l’any 2000 (Folklore del Penedès. Vol. 1. Sant Sadurní d’Anoia: Fundació Caixa Penedès, pàg. 334) va recollir l’anècdota dels rosers. Resulta que al santuari de la Brufaganya hi havia una filera de rosers, entre la cova i la font,  que tenien uns pètals ben especials. Eren tan vermells que semblaven tacats de sang. Diuen que nasqueren en aquest lloc recordant el martiri del sant en aquest camí. A la Llacuna hi ha una família que encara té un d’aquests rosers que guarda a casa com un tresor.

Sant Magí de la Brufaganya és dels llocs mítics del territori i condensa un bon grapat de miracles, aparicions i curacions.

Llegenda adaptada per Jordi Suñé / Il.lustració Ruta del Cister

JOSEP ZARAGOZA, PEP CALÇÓ (El Catllar, 1948)

En Pep és, era paleta. I moltes més coses. Fa dos anys que està jubilat. Però només de la feina oficial, perquè jubilar-se del tot és impensable per a ell. Sap tant i tant, ha fet tantes i tantes coses, que resulta gairebé impossible explicar-ho en quatre ratlles.

“Sempre m’han agradat les pedres” diu. També els llibres, que en té la casa plena. I observar la Natura. “em passava el dia al riu, observant els ocells, coneixent les plantes”. Tanta era la seva curiositat i les ganes d’aprendre que va convertir-se en un autodidacta insaciable.

Va anar a aprendre de paleta a l’Escola del Treball de Tarragona. També hi va aprendre a fer ràdios galena. A explorar, conèixer i reconèixer el territori…tot amanit amb molts llibres. Allò de la pràctica i de la teoria. I un dia va descobrir peces de sigilatta en unes restes arqueològiques prop del Catllar. Ens diu que hi va arribar a localitzar 27 viles romanes dins del seu terme.

De ben jove va anar a treballar de paleta amb Ramon Rull, del Catllar, fins que aquest es va jubilar. Aleshores, el Pep va estar 4 anys a l’atur que va aprofitar per aprofundir en el coneixement de les pedres, però ara ja escollia els tipus de pedres, no li valia qualsevol. Va conèixer l’ Eudald Carbonell l’any 1990, i el va portar als Vinyets, un jaciment prop de l’embassament del Gaià. En el clot que es va fer per construir-lo en Pep havia trobat sílex en una seqüència estratigràfica. L’Eudald exclamà: “ això es un Olduvai en petit!” https://ca.wikipedia.org/wiki/Gorja_d%27Olduvai

atapuerca

Després d’unes excavacions als Vinyets (El Catllar, 1991) , http://bit.ly/1JeP44w, d’on treu el renom amb que se’l coneix en el món dels entesos en pedres, en Pep “Vinyets”, va estar 10 anys a les campanyes d’Atapuerca, entre d’altres jaciments, a la Gran Dolina. Muntant bastides i altres andròmines. Voluntari arqueològic , si se’n pot dir així . Perquè sempre li va fer mandra estudiar la carrera, tot que en algun moment s’hi va posar, Experiència , moltes passejades i intuïció , amb això ja fa. I fa molt.

EL 1996 entra a la brigada de l’Ajuntament del Catllar a fer de paleta. I d’arqueòleg encara que no ho posés al seu contracte. Va participar en l’excavació del fossat del castell, dirigida per l’arqueòleg Josep M. Vergès, en la que van trobar un poblat de l’edat del ferro. L’any 2003 reprèn les excavacions amb l’arqueòloga Marta Fontanals, i després col·labora en la restauració. Coneix el castell potser millor que casa seva; l’entén i l’estima. Un privilegi gaudir d’una visita amb el Pep de guia.

El 1994 el gran incendi de Vespella de Gaià li aportà dades imprevistes: fragmenta de ceràmica de segle XV ,pedres de destrals prehistòriques , enterraments , empremtes medievals…..un tresor que ajuda a establir una seqüencia històrica de la població al Camp de Tarragona.

        20150612_140813       Seria innumerable precisar tots els jaciments on ha treballat, investigat,  gaudit el Pep. Bàsicament al Camp de Tarragona, on va participar en el projecte  Francolí-Gaià que estudia els poblaments prehistòrics d’aquesta àrea

http://bit.ly/1P8oaAk

Deixeu que us parli de forns de calç, de com es fan les tàpies, del tipus de construccions sarraïnes, de les ceràmiques, de les sitges , de pintures rupestres o d’incisions a la pedra, de com funcionen els molins o de les plantes del Gaià . De tot allò que sap, de tot allò que ha descobert.. Gran conversador, deixeu que us empelti el seu entusiasmedavant d’una cervesa, sense preses.

Maribel Serra

Dia dels ocells a El Catllar

Dissabte, 3 d’octubre, des de La Sínia i l’Ajuntament del Catllar, ens hem volgut sumar a la celebració internacional del dia dels ocells, amb l’organització d’una jornada, aquesta vegada al municipi del Catllar. Els darrers anys, anem fent algunes d’aquestes accions, com ara la celebració del dia mundial del medi ambient, de manera itinerant per diversos municipis del Gaià, per tal de fer més propera aquesta acció a la gent del Gaià.

L’activitat d’aquest dissabte ha consistit, primer, en una jornada d’anellament, coordinada pel Miquel Àngel Garcia. Gràcies a les seves explicacions, i les del seu fill, hem conegut millor la feina d’un anellador i hem vist com s’anellen les diferents ocells. L’activitat s’ha realitzat a l’entorn de la zona humida de la resclosa de la fàbrica del Catllar, i hem pogut veure espècies tant diverses com el raspinell, el tallarol de casquet i el pit-roig, o barba roig, com n’hi diuen al Baix Gaià.

A continuació, a l’ermita de Sant Ramon, l’Albert Pardo ens ha presentat els resultats de la seva experiència fent el seguiment d’ocells comuns a diversos punts del Baix Gaià, sobretot a la desembocadura i a l’àmbit dels Muntanyans. És un seguiment metòdic que ajuda els científics, a conèixer millor la situació de les poblacions d’ocells a Catalunya. I a nosaltres, quins ocells viuen al Gaià.

Héctor Hernàndez

ac9 ac1ac5 ac4

Fotografies © Marc Padrell, Judit Canela, Hèctor Hernàndez.

Finalitza la campanya de voluntariat de la tortuga babaua a les platges tarragonines

El passat 20 de setembre es va donar per finalitzada la campanya de voluntariat de la tortuga babaua que aquest estiu ha mobilitzat més de 100 persones. Cal agrair l’entusiasme i dedicació d’aquests voluntaris que, des del mes de juliol, han realitzat al voltant d’uns 200 transectes per les platges tarragonines. Com ja sabíem, les probabilitats de trobar algun rastre eren molt baixes, i finalment aquest any no s’ha detectat la presència de cap tortuga en les nostres platges.

Tot i així, podem valorar positivament aquesta campanya perquè l’àmplia difusió mediàtica ha permès que els ciutadans prenguin consciència del fet que les platges són hàbitat essencial per a moltes espècies i que cal fer-ne una gestió respectuosa que mantingui els seus valors naturals.

En el marc de la campanya s’ha canviat el model de neteja de les platges, fent passar  les màquines de neteja només per la vora del mar per evitar danyar algun niu que hagués passat desapercebut. D’aquesta manera també es contribuïa a la preservació de la vegetació dunar que creix a la zona. A més, la xarxa de voluntaris es mantindrà amb la intenció de reactivar-la l’estiu vinent per a tornar a pentinar les platges a la recerca de rastres de tortuga babaua.

_MG_4791 _MG_4813

 

Malgrat aquí no n’hem trobat rastres, aquest estiu s’han detectat dues tortugues que han sortit a pondre a Andalusia (http://www.juntadeandalucia.es/medioambiente/site/portalweb/menuitem.30d4b35a97db5c61716f2b105510e1ca/?vgnextoid=30b0a5507bdae410VgnVCM2000000624e50aRCRD&vgnextchannel=2229b8f8606b8210VgnVCM10000055011eacRCRD)

i a Torrevieja (Alacant)

(http://www.diarioinformacion.com/vega-baja/2015/08/02/tortuga-boba-desova-85-huevos/1661917.html),

Fets que confirmen que aquesta espècie està tornant a escollir les nostres costes com a lloc de posta. Com que les tortugues babaues ponen cada dos o tres anys i normalment tornen a la mateixa platja, l’any vinent hi ha la possibilitat que les tortugues que es van detectar l’any passat tornin a les platges tarragonines.

Esperem doncs tenir més sort !

Alba Muntadas

Fotografies de Jordi Bru

L’AIXOPLUC DELS CASTELLS DEL GAIÀ A QUEROL

El municipi de Querol mai havia apostat de forma clara per reconèixer el patrimoni cultural i natural del municipi per això l’equip de govern de la legislatura anterior va apostar per sol·licitar subvencions extraordinàries o europees (FEADER, Diputació de Tarragona, Departament Agricultura i Territori) (www.querol.cat/turisme) . D’aquesta manera vam poder realitzar una política de reconeixement dels nostre patrimoni amb una aportació mínima per part de l’Ajuntament, al voltant del 10%.

També un punt de partida d’aquesta iniciativa va ser l’impuls per part del Consell Comarcal de l’Alt Camp i de la Conca de Barberà del Camí de les Terres del Riu Gaià (http://www.panorama.cat/pr/myportfolio/de-querol-al-pont-darmentera-pel-cami-de-les-terres-del-gaia/) , seguint la camí d’uns 60 km entre Tamarit i Sta Coloma de Queralt i reivindicat des de fa anys per diverses entitats del territori.. Aquesta iniciativa la vam recolzar els Ajuntaments del Pont d’Armentera i Querol arranjant els nostres trams, col·laborant i deixant un dels trams més espectaculars al voltant del Gaià.

Per donar un mínim d’informació al visitant i una zona de descans es va pensar en realitzar “l’Aixopluc dels Castells del Gaià” l’any 2012. Aquest espai en forma de porxada a dues vessant a la plaça de Querol compta amb 5 cartelleres que expliquem que aquesta zona va tenir un paper clau en la creació de la nació catalana. Durant un segle (X – XI) aquesta zona va ser la terra frontera entre la “Catalunya Vella” i l’Al-Andalus i durant aquesta època nombroses fortificacions es van aixecar al voltant del Riu Gaià.  Una cartellera està dedicada al patrimoni cultural del municipi de Querol. I els elements més espectaculars són dues maquetes que ens fan prendre consciència de la magnitud d’ aquests castells. També hi ha un sisè cartell dedicat al camí de les Terres del Riu Gaià entre Querol i el Pont d’Armentera.

Aquesta informació es complementarà amb la creació d’una web amb més continguts i amb la traducció a diferents idiomes de la informació.

S’ha buscat un projecte el màxim de senzill possible, que fos un espai obert, sense manteniment, ja que un Ajuntament com el de Querol no podria fer front al manteniment d’un espai que s’obrís i tanqués. . L’Ajuntament, Consell Comarcal de l’Alt Camp o la Diputació han de vetllar pel manteniment  i la promoció i la Generalitat per a la seva protecció.

 

Fitxa de l’obra:

Costa obra Civil: 62.687 + IVA €

Equipaments: 10.040,5 + IVA €

Subvencions: DAAM-FEADER-EUROPA 60.000 € (consorci desenvolupament CD52)Conca Barberà- Alt Camp – Anoia, convocatòria 2013                      PENDENT ATORGAMENT, DIPUTACIÓ TARRAGONA: 20.000 €

Petició a fundació privada: ?

Idea original: govern municipal 11-15, treballadors i veïns

Projecte: Ricard Sánchez, El Vendrell

Empresa obra civil: Constècnia, La Selva del Camp

Direcció Obra Civil: SEARE, Reus

Assessor Cultural Cartelleres i maquetes– Arqueòleg historiador: Isidre Pastor – Centre d’Estudis del Gaià, Vila-rodona – Rodonyà

Cartellera Camí Terres Gaià: Enric Fonts, El Pla de Santa Maria

Maquetes: Elements en volum, Carles, Mas de Formigosa-Querol

Resum de l’article de  Jordi Pijoan Parellada publicat a http://salvem-querol.blogspot.com.es/

 El Camí de les Terres del Riu Gaià fou la denominació de consens a la que es va arribar entre administracions i entitats, en la recuperació i difusió d’aquesta ruta de notable valor mediambiental i patrimonial promoguda des de l’Associació Terres del Gaià i altres entitats des de fa anys, i que hem tornat a reivindicar enguany amb  la VI Marxa del Gaià

DSCN6313 DSCN6316 DSCN6323

 

LES TORTUGUES BABAUES A LES PLATGES TARRAGONINES

L’estiu passat dues tortugues babaues (Caretta  caretta) van nidificar a les platges tarragonines. L’àrea habitual de cria d’aquesta espècie en perill d’extinció són les platges de la Mediterrània oriental (Grècia, Líbia, Tunísia) i les femelles solen tornar a la platja on van néixer a pondre els ous.

http://cram.org/ca/cataleg-especies/reptils-marins/tortugues-marines/tortuga-babaua/)

Per això els nius de l’any passat a la platja de l’Arrabassada i a la planta Llarga són un fet excepcional que podria constituir el principi de l’establiment d’una zona de cria a les nostres platges. Davant d’aquest fet, l’Ajuntament de Tarragona ha posat en marxa un programa de voluntariat per a realitzar un cens de tortugues durant l’estiu, la seva època de cria.

Quatre associacions mediambinetals s’encarregaran de la coordinació dels voluntaris, el GEPEC (platges del Miracle i l’Arrabassada), el GATA (cala Romana i Savinosa), Plataforma Salvem la Platja Llarga (platja Llarga, cala Fonda i Roca Plana) i L’Associació Mediambiental La Sínia (platges de la Móra i Tamarit i cala Jovera).

Els voluntaris duran a terme transectes nocturns (de 22 a 1h) per tal de detectar la presència d’aquests animals o dels seus rastres. En cas de trobar-ne no s’ha de molestar l’animal (apagar les llanternes i sortir del seu camp de visió) i caldrà trucar al 112 que activarà el protocol d’actuació. Si hi esteui interessats podeu enviar un correu electrònic a blauiverdserveisambientals@gmail.com

Així mateix en el marc d’aquest programa també s’han realitzat unes sessions de formació dirigides a la policia local i al personal de neteja de platges perquè sàpiguen com actuar en cas de detecció d’una tortuga o d’un rastre. En el cas de la neteja de platges també s’ha adoptat un nou protocol d’actuació, per tal que la maquinària de neteja només passi per la zona de la platja més propera al mar. D’aquesta manera no es malmetrien els ous d’un possible niu que hagués passat desapercebut, ja que les tortugues ponen a la zona de la platja més allunyada del mar. A més a més, aquesta neteja menys agressiva també beneficia els petits invertebrats que viuen a la sorra i la flora pròpia de la platja.

Alba Muntadas, coordinadora del projecte de voluntariat de la Sínia

Fotografies de rastres a la platja i de la formació,

Diapositiva08

Diapositiva10 IMG_5240

LA LLUITA PER SALVAGUARDAR EL PATRIMONI FORESTAL DE L’ANELLA VERDA DE TARRAGONA

A l’Anella verda de Tarragona i als boscos del Baix Gaià s’està duent a terme un aprofitament forestal basat en la tala indiscriminada d’arbres sense tenir en compte les limitacions fixades a les autoritzacions donades per la Generalitat de Catalunya

  • Talen arbres de diàmetre superior al permès.
  • No s’està fent cap tipus de prevenció d’incendis, no estan separant les copes dels arbres per evitar la expansió del foc i en canvi estan deixant totes les restes de branques al terre facilitant la possibilitat d’incendi. La tria d’arbres a talar es fa únicament sota un criteri econòmic (els més grans), no des de un punt de vista de millora de la massa forestal o de prevenció d’incendis.
  • Tampoc s’està respectant el període de nidificació de les aus.
  • Estan destrossant camins històrics i obrint de nous de gran amplada pel pas de la maquinària pesada que fan servir.
  • No hi ha cap tipus de gestió forestal sostenible, ja que no s’estan creant llocs de treball i la biomassa obtinguda s’està exportant a Itàlia, perquè allà està subvencionada. No obtenim cap benefici per al Territori, ni millora dels boscos, ni prevenció, ni biomassa.

Els nostres boscos, són de suma importància des del punt de vista paisatgístic per a la comarca, i per l’ús públic que tenen i la funció de pulmó verd i de biodiversitat. Per això demanem l’aturada d’aquesta tala indiscriminada d’arbres fins que es faci una normativa de protecció i de millora de les nostres masses forestals.

 

RESPOSTA I COMPROMÍS DE LA GENERALITAT

En una reunió en la han participat  el senyor Anton Ballvé, Director del Departament d’ Agricultura i Medi Natural de Tarragona,  Carlos Miranda del mateix departament, dos tècnics de l’Ajuntament de Tarragona, en Pep Muntadas (Salvem el Gaià) i Montse Garcia (Boscos en perill).
1. Han reconegut que s’han fet coses malament, que s’han tallat arbres amb diàmetre superior a l’autoritzat, que han fet destrosses en camins públics, que s’han obert camins sense autorització.

  1. Per tot això s’han obert expedients sancionadors a l’empresa (Monroyo), i ens informaran de les conseqüències d’aquestes sancions.
  2.   Han pres les següents mesures de millora per les noves autoritzacions :
  •  La Generalitat visitarà la zona i marcarà els arbres que es poden tallar i els que no i en farà el triatge abans de donar l’autoritzacio
  • La Generalitat marcarà també amb esprai, per on han de passar els camins de desembosc
  • Lla Generalitat està a punt d’aprovar un ordre per que es realitzi Planificació forestal per part dels Ajuntaments, és possible que fins i tot estiguin subvencionats.
  • També es vol exigir que les empreses que realitzin aprofitaments forestal estiguin obligades a tenir un tècnic forestal que assumeixi la responsabilitat de les feines realitzades.
  • Ens ofereixen de fer amb ells una “visita informativa” a les zones afectades, per explicant-se les que ells consideren que no estan malament del tot i els motius. Si és millora de la massa forestal o regeneració forestal.
  • També s’ha parlat de fer una reunió entre els bombers, l’Ajuntament de Tarragona, Generalitat per tractar exclusivament el tema de camins.

https://www.facebook.com/groups/923259924401648/
https://www.change.org/p/departament-d-agricultura-de-la-generalitat-de-catalunya-departament-de-territori-i-sostenibilitat-de-la-generalitat-de-catalunya-parar-la-tala-indiscriminada-de-%C3%A1rboles?just_created=true

http://boscosenperill.blogspot.com.es/

 

IMG_5983 IMG_5960