X Marxa Terres del Gaià. Les visites de la Marxa (2)

 

SANTES CREUS, MÉS ENLLÀ DEL MONESTIR

Quan arribem a Santes Creus la figura imponent del monestir s’alça amb suficiència per damunt del poble. Amb la suficiència del qui sap que és senyor del territori. Amb l’elegància de saber-se imprescindible malgrat les estances buides, malgrat els passadissos deserts.  I és que Santes Creus no és tan sols un edifici, és l’essència d’un paisatge que deu la seva personalitat a la presència del monestir.

Un monestir és, ha estat, un petit món. Igual que un poble, un llogarret o una masia, el monestir articulava i dirigia la vida de les persones que hi vivien i hi treballaven, i, juntament amb elles, va moldejar un paisatge, el territori que li era font i producte de la seva riquesa. Així ho entenien els mateixos monjos quan van construir la creu de terme, just abans de traspassar el pont del Gaià, ara enretirada de l’emplaçament original, senyalitzant l’entrada d’un nucli habitat.

L’emplaçament de Santes Creus reuneix significats simbòlics i necessitats orogràfiques. Segons la llegenda,  en aquest indret els pastors, durant les llargues nits d’hivern, hi havien observat multitud de llumetes suspeses damunt la terra. Probablement es tractava d’un fenomen químic conegut com a “foc follet” causat pel la combustió dels gasos provinents de la substància orgànica en descomposició, en aquests cas, ovelles i bens. Era doncs, un indret amb connotacions místiques. D’altra banda, els edificis monacals s’aixequen just per sota del Bosc de Sant Sebastià, recollint-ne totes les aigües que des d’allà baixen, conduint-les, aprofitant-les, i tornant-les a distribuir. L’aigua travessava, travessa, el monestir. Hi regava els horts domèstics, s’utilitzava per a consum i neteja, servia als diversos obradors i  molins i, finalment, lliscava, llisca, la suau pendent cap al riu Gaià. En una metàfora perfecte, el monestir recull, usa, distribueix i engrandeix allò que Déu dóna als homes. L’aigua com a símbol de vida.

Cal entendre el monestir de Santes Creus com a part integrant i integrador d’un paisatge. Conèixer les construccions, canalitzacions, camins, fonts, hortes i boscos producte i raó de la vida cistercenca al llarg de set segles.

Del Bosc de Sant Sebastià a més de l’aigua, provenia gran part de la llenya i la fusta necessària per als quefers propis de cada dia, i, probablement, altres productes silvestres com ara herbes i fruits utilitzats com a remei i consum per la comunitat, a més d’aixoplugar ruscos d’abelles. Al capdamunt del bosc hi ha les restes d’un gran corral, anomenat popularment “el casalot”, segurament per les seves connotacions de “casal”, de senyoriu. Als seus voltants s’han trobat monedes del segle XVII i XVIII que fan pensar en l’existència d’una fira o algun tipus d’intercanvi, probablement de bestiar. L’aigua del bosc baixa fins al monestir canalitzada i rega els “hortets”de la paret del darrera del cenobi, on hi havia l’antic hort domèstic.

Si seguim l’actual carretera que baixa de les Pobles cap al pont de pedra, quan la pendent minva, hi ha una font, la Font del Camp, d’aigües abundants i fresques, amb una bassa natural als seus peus. La font va ser arranjada al segle XVII pels monjos amb una senzilla pila sota un gran lledoner, actualment desapareguda.

Per l’antic camí del Pont d’Armentera, a la riba esquerra del Gaià, enfilant-se a la carena, hi ha les solls dels porcs, i un quilòmetre més enllà, una imponent construcció tancada per carreus de bona factura,  de la qual només en queden quatre parets; eren els estables dels monjos, on s’hi guardaven bàsicament bous emprats per a les feines agrícoles. La partida porta el nom de “les bovals”. Camí enllà podríem reconèixer una antiga pedrera.

A la ribba dreta, també direcció Pont d’Armentera, un cop travessat el pont de pedra bastit per l’Abat Jaume Valls, hi ha les restes del que va ser l’era monacal posteriorment utilitzada pels pagesos amb caràcter comunitari. L’era conserva la façana del que devia ser un graner i una petita pallissa al capdavall i estava enrajolada amb maons de terrissa cuita sense envernissar, com les eres de les masies dels voltants. Just al davant, hi ha la Font del Massot, que es va convertir en lloc d’esbarjo i passeig per a les famílies benestants que van ocupar Santes Creus després de la  desamortització. Enfilant-se cap a Les Planes i en direcció contrària, hom observa les restes d’un gran corral corral d’ovelles, actualment vivenda particular, i una mica més enllà, un antic forn de calç.

La toponímia també ens parla del paisatge monacal. Seguint la carretera més enllà de la Font del Massot, es passa per la  “Carrerada”, nom heretat del camí que feien els ramats monacals cap a les pastures d’hivern. Alà hi ha les restes d’una ermita romànica, Sant Pere, anterior a l’existència del monestir, almenys pel que fa a l’emplaçament i no tant a les restes arquitectòniques que se’n conserven. Pel costat de l’ermita s’enfila el camí que des del del poblament medieval de Selma pujava cap a Cabra i cap a terres de Lleida; ruta que utilitzaren els monjos per desplaçar-se cap a les seves possessions de Cabra i més amunt  a l’Espluga de Francolí i tal vegada, Poblet. Un agradable camí que transcorre entre vinyes, pedra seca i algun sembrat i que guarda, en algun tram, les roderes excavades a la pedra per a que poguessin circular els carros.

A aquesta alçada, més o menys, i invisible per als profans, hi ha al riu, la resclosa que repartia l’aigua entre el monestir i els regants del poble de Vila-rodona, aigües avall. La conducció és visible a cel obert, a la sèquia de l’albereda de Santes Creus.

Per sota del monestir, anant cap a Aiguamúrcia, hi ha l’albereda, un paratge humit amb grans àlbers i lledoners. Actualment pateix massa pressió humana. A l’Albereda els monjos hi van construir la Font de la Taula, substituïda per la de Sant Francesc i la de les sis Fonts, una magnífica font de sis boques de forja, també reconstruïda. Segons un document de finals del XIX l’albereda era considerada “recreo de los frares”. Posteriorment, l’indret va ser revaloritzat per estiuejants i excursionistes.

A peu de carretera,  damunt de l’albereda, hi ha una fonteta que recull les aigües sobreres de boscos i terres superiors. Al final del talòs, una canalera que desaigua a la sèquia, ens recorda l’existència d’un molí fariner una mica més amunt. Edifici convertit, amb la desamortització, en una casa particular” anomenada “molí de dalt”, per contraposició al “molí de baix” situat un quilòmetre enllà a la confluència de la riera de Rubió i el Gaià.

La distribució dels conreus als voltants del poble de Santes Creus segueix, en línies generals,  la que fora en temps de la presència de la comunitat cistercenca. Horts que envolten el monestir per la part nord-est; terres de regadiu que fins fa pocs anys ocupaven la franja entre la font del Camp i el Gaià, l’anomenat “camps dels Noguers”, ara urbanitzat. Vinyes enfilant-se cap a les Pobles, on les terrasses queden allunyades de la humitat del riu. Planes enllà dominen la vinya i l’ametller que substitueixen vinyes i sembrats antics. Un paisatge dominat i dissenyat pel monestir. Fonts, horts, pallisses, marges, granges, rescloses, canalitzacions, molins…tot un món de perfecta explotació agrícola.

Maribel Serra

X MARXA TERRES DEL GAIÀ. Del 3 al 5 de maig de 2019

LOGO-10-MARXA-rectificat

Ja tenim la X Marxa aquí! Enguany fa deu anys de la primera marxa per les Terres del Gaià. Te la perdràs?

Programa

  • Divendres 3 de maig: Santa Coloma de Queralt – Querol, per Les Piles, Biure de Gaià, Pontils, Santa Perpètua i Querol.
  • Dissabte 4 de maig: Querol – Montferri, pel Pont d’Armentera, Santes Creus, Aiguamúrcia, Vila-rodona, Vilardida i Montferri.
  • 20.00 Concert dels 10 anys a càrrec del grup Julivert al Casal de Montferri
  • Diumenge 5 de maig: Montferri – Tamarit, per Montferri, Vilabella, Renau, El Catllar, Ardenya, la Riera de Gaià,  Ferran, Altafulla i Tamarit.

Perfil del recorregut

6B962A9E-AD15-4AB3-981F-B2EB05B58B3F

Inscripcions

Teniu temps fins el diumenge 28 d’abril! Ompliu el formulari al següent enllaç:

https://www.terresdelgaia.cat/x-marxa-terres-del-gaia-inscripcio-3-5-maig-2019/

 

Tastet del Gaià a Sant Magí de la Brufaganya. Un vol per l’origen llegendari del Gaià

LOGO-10-MARXA-rectificat

El proper dimecres 1 de maig es durà a terme el primer acte per a celebrar els 10 anys de la Marxa per les terres del Gaià: una sortida per Sant Magí de la Brufaganya amb tast de productes del Gaià.

  • Dia: dimecres 1 de maig
  • Lloc de trobada: Fonts de Sant Magí
  • Hora de trobada: 10.30h

    IMG_1978
    Santuari de Sant Magí de la Brufaganya

El programa i recorregut serà el següent:

– El sorgiment de pou artesià de les fonts i la configuració de la vall.

– Caminada fins a molí de Sant Magí.

– Caminada  fins a resclosa i la rasa del rec als horts de Valldeperes.

– Retorn cap a les fonts amb aturades per explicar l’espai de vegetació de ribera

– 13.00 Tastet de productes del Gaià

Us hi esperem!. I ens aniria que confirméssiu l’assistència per la intendència enviant un e-mail a: terresdelgaia@gmail.com

IMG_1984   IMG_2000

Fonts de Sant Magí de la Brufaganya

 

 

Sortida de reconeixement Santa Coloma-Pontils per la propera Marxa del Gaià

Aquest diumenge s’ha organitzat una sortida de reconeixement pel nou recorregut entre Santa Coloma de Queralt i Pontils, de cara a la 1a etapa de la propera X Marxa del Gaià. Si us hi voleu apuntar ja ho sabeu!

  • Dia: diumenge 31 de març
  • Hora de sortida: 9:30h
  • Lloc de sortida: Santa Maria de Bell-lloc. Santa Coloma de Queralt

Aquest serà el recorregut:

1etapa_MarxaGaia

Passat, present i futur de l’embassament del riu Gaià. Xerrada a Altafulla

Divendres 15 de febrer es va fer al centre d’Estudis d’Altafulla una xerrada força interessant sobre la realitat actual de l’embassament, amb força assistència.

La xerrada va començar amb la ponent Natàlia Fúnez d’”Ecologistes en acció”, que va fer un retrat de diversos embassaments espanyols que han quedat, o han estat sempre obsolets des de la seva construcció, i de  les conseqüències ambientals, socials i econòmiques d’aquesta situació. L’embassament del Gaià a El Catllar, és un d’aquests casos.

Tot seguit va intervenir Joan Díaz, enginyer de camins i membre de l’Associació Terres del Gaià i de l’Associació mediambiental la Sínia. Va fer uns apunts tècnics que permetessin entendre la tipologia estructural de la presa d’escullera, (com la del Gaià); i com aquesta repercuteix sobre el funcionament de l’embassament, i el que representa com a seguretat  enfront les avingudes. Tot seguit va fer un repàs històric sobre la construcció de l’embassament, i dels posteriors recreixements (augment de capacitat),  per a suposats usos que mai no es van materialitzar. D’altra banda però, també va plantejar els obstacles tècnics i de seguretat que plantejaria una eventual destrucció parcial o total de la presa, ja que la realitat urbanística i poblacional aigües avall ha evolucionat ignorant la possibilitat d’inundacions, precisament per l’existència de l’embasament. També es van apuntar altres handicaps de caire econòmic i social.

La voluntat de La Sínia, es plantejar un debat a nivell social i polític, sobre les possibilitats d’una deconstrucció parcial o total de l’embassament del riu Gaià.

A l’acabar les intervencions, es va obrir un torn de preguntes i fòrum amb el públic que es va estar molt participatiu.

Memòria de les subvencions rebudes el 2018

L’any 2018 se li van concedir dues subvencions a l’Associació Terres del Gaià per tal d’avançar i millorar l’Inventari del Patrimoni Fluvial del Gaià. D’una banda, l’ajut a projectes d’investigació i difusió cultural de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) dotat amb 2.620€ i de l’altra, la subvenció a entitats i persones per a activitats culturals i d’interès ciutadà de caràcter singular de la Diputació de Tarragona dotada amb 2.148,26€.

Aquests dines s’han utilitzat per a fer créixer la base de dades de l’inventari i al mateix temps, fer-ne difusió. Partint dels objectius marcats pel projecte, s’han dut a terme les tasques següents:

Pel que fa a l’inventari pròpiament, fins ara s’han inventariat i georeferenciat 105 ítems a la base de dades dels quals 6 estan pendents de revisar i 99 ja estan publicats i s’hi pot accedir a través del lloc https://terresdelgaia.omeka.net/

Queda molta feina per fer i toca seguir treballant per fer créixer i enriquir aquest inventari.

Per a més informació, podeu consultar la memòria d’aquest any 2018 amb tots els resultats: MEMORIA FINAL

Un riu, un territori

Paquet de pasta filo amb melmelada de calçots i formatge de cabra

 

Per a quatre persones:

Iingredients:

dues fulles de pasta filo                                            

Oli

Melmelada de calçots

Formatge de cabra

Brots o germinats per acabar el plat

Motlles de muffins                                                           

 Preparació;

Pre-escalfem el forn a 180º.

Agafem un full de pasta filo, i en pintem la meitat, el pleguem per la meitat i el pintem i el tornem a plegar. El tallem per la meitat.

N’agafem una part I l’encaixem en el motlle, que quedin les puntes amunt, i no cal que quedi perfecte. Dins, hi posarem una cullerada de melmelada de calçots i al damunt un tall de formatge.

Pintem les puntes amb oli. 

Ho enfornem fins que veiem que la pasta filo té un color daurat.

 Per emplatar: en un plat hi posarem una cullerada de melmelada de calçot, al damunt el paquet, i dins el paquet uns quants brots tendres

                                            Beth Carbonell     https://llepol.cat/