Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya de l’ACA. Sessió participativa 5-11-2020. Tarragona.
En aquesta sessió de participació hi havia representants de l’ACA de la Diputació de Tarragona, diversos ajuntaments i representants d’entitats ambientals. Tot hi estar convidats no hi havia representants dels sectors industrial i agrícola-ramader.
L’objectiu de la sessió era recollir les aportacions del territori sobre les mesures proposades per l’ACA en els àmbits de la rehabilitació de la qualitat hidromorfològica i biològica dels rius així com per la implantació de cabals ambientals. Aquestes mesures estan recollides en el pla de gestió previst pels anys 2022-2027.
Els assistents ens vàrem repartir en 3 grups de treball per fer finalment una posada en comú de les aportacions de cada grup. El resum és el següent:
- Falta un calendari i pressupost previst per les actuacions.
- Demanem que els projectes de restauració de lleres incloguin el manteniment durant al menys 5 anys per garantir la eficàcia de les feines realitzades.
- Està previst fer la demolició de l’estació d’aforament de Vespella. Pensem que donat que es un patrimoni industrial de principis del segle XX no s’ha de fer, i si es fa, ens trobarem que espècies invasores de l’embassament del Catllar podran escampar-se riu amunt.
- Falten actuacions en torrents afluents dels rius Gaià i Francolí que també tenen gran importància paisatgística i ecològica.
- No es contemplen actuacions en xarxes de clavegueram en ser competència municipal, però municipis petits no poden afrontar la renovació i el mal funcionament afecta a la qualitat de les aigües fluvials (és el cas concret de Santa Coloma de Queralt)
- Es demana que es tingui en compte als agents del territori (ajuntaments i entitats) a l’hora de definir els tipus de depuradora que s’han de construir.
- Es demana l’augment dels cabals ambientals en detriment dels transvasaments (riu Siurana) i dels usos industrials (riu Gaià).
- Es demana també que tant en els processos de participació com en la definició de les actuacions es tingui en compte als ajuntaments, diputació, entitats de custodia i tothom que hi tingui alguna cosa a dir.
- Es comenta que les actuacions realitzades per l’ACA al Francolí par arranjar les afectacions del temporal Gloria van ser una barbaritat i es van fer sense avaluació d’impacte ambiental.
Josep Muntadas
Poemes des de Vilardida
Josep M. Calaf va néixer i viure a Vilardida. Pagès i hereu , tot i haver estudiat a l’Institut Químic de Sarrià, va haver de fer-se carrec de la finca de la seva família a Vilardida.
D’ell les seves filles M. Roser, M. Joana i Helena en diuen:
“El nostre pare era diferent, molt diferent dels altres pares. En la feina de pagès, en les aficions, en les idees, en la manera de viure la religió…”
Fou pintor i escriptor aficionat. Les seves filles i néts han recollit alguns dels seus poemes i els han publicat. Us en volem mostrar un, relacionat, com no, amb l’aigua.
EL SALTADOR DEL TORRENT
Oh dolça remor de l’aigua
Que em crides a mitja nit,
Menters jo mig adormit
Trec el cap a la finestra,
I escolto com cau el roll
Dins la bassa tota buida…
Mes després i abans de gaire,
Sentirem aquell soroll,
Aquell soroll que va en minva
I em diu que se’n va amunt,
Que la bassa quasi s’omple!
Aigua! Quin força tens
Que per tu mi no tinc mandra;
I em fa prendre el camí dret
Il·luminant de llum banca?
A poc poc m’hi acosto
Per no caure dins el rec;
Trec la fusta i la canvio;
I després, aquell soroll!!
És la remor que fa l’aigua
Del saltador del torrent
Josep M. Calaf Gestí
Portada del llibre de poemes de Torrent de Vilardida. Foto Helena Calaf.
Josep M.Calaf
Les receptes dels Productors del Gaià. Tall rodó de vedella al forn amb Syh de Vinya Janine
És un plat típic de cuina mediterrània. Ideal per a celebracions o dies en que ve de gust fer un bon àpat :)
Ingredients per a 4 racions:
2 gots Vi negre Syh Syrah de Vinya Janine de Rodonyà #vinyajanine
1 got d’aigua
3 Pastanagues
2 Cebes mitjanes
4 Patates mitjanes
1 Rodó de Vedella 700g de Carnisseria la Lluïsa de Vila-rodona
Oli d’oliva extra verge D.O.P. Siurana del molí de la Cooperativa Agrícola Pont d’Armentera
Pebre al gust
Sal al gust
Romaní i farigola fresc de marge
1. Escalfem el forn a 190º.
2. Pelem i tallem les patates a dauets. Pelem i piquem les cebes i les pastanagues.
3. Untem la safata del forn amb oli d’oliva i salpebrem la vedella. Col·loquem el tall de vedella amb les patates, les cebes i les pastanagues al voltant.
4. Afegim dos gots de Syh i l’aigua i, a més, posem un rajolí d’oli per sobre la carn i les verduretes. Sumem també el romaní i la farigola per a perfumar. Posem la safata al forn.
5. Anem banyant el tall rodó amb el seu propi suc i cada 15-20 minuts li anem donant la volta.
6. Després de 90min, aproximadament, traiem el rodó del forn i el deixem reposar 15 minuts abans de servir.
7. Retirem les patates i les reservem. Passem per la batedora el suc que ha quedat a la safata juntament amb la resta de verdures.
8. Tallem el rodó en filets i l’emplatem amb les patates i la salsa per sobre.
9. A gaudir d’aquesta festa pel paladar maridant amb una copeta de Syh. Bon profit!
Recepta proporcionada per https://www.vinyajanine.com/
Restauració de la Resclosa Major de Santa Coloma de Queralt i recuperació dels talussos del Gaià..
La Diputació de Tarragona emprèn les obres de neteja de l’antic abocador incontrolat i la restauració de la resclosa medieval, patrimoni arquitectònic.
El projecte es va publicar a la revista “La Segarra” de desembre del 2019. Us en fem cinc cèntims.
Projecte de millora de talussos al riu Gaià a Santa Coloma de Queralt
El projecte vol millorar les condicions del marge dret del riu Gaià a l’alçada de la resclosa o Peixera Major o de l’escorxador en el municipi de Santa Coloma de Queralt a la Conca de Barberà. La peixera està feta amb blocs en sec d’alt valor patrimonial. Es tracta d’un espai medieval, probablement del segle XIII. Té uns 4m d’alçada i forma semicircular. Des d’aquest punt es desviava l’aigua cap ala sèquia dels Molins que abastia els sis molins que van des del Molí Nou de Santa Coloma fins al Molí Nou de Sant Gallard, al llarg d’un recorregut d’uns 2,6km.
PROBLEMÀTICA ACTUAL
La resclosa o peixera major es el punt del riu Gaià on deixa el tram més urbà i entra en una llera més natural.
En aquest punt detectem que:
– L’arribada d’escorrentius urbans a la zona està creant una erosió a la base de la peixera que provoca la seva degradació i que pot comportar la seva destrucció. La zona també està afectada pels flotants, típics dels col·lectors unitaris, que degraden l’àmbit.
– La presència d’espècies al·lòctones invasores com la canya i pollancres de varietats de jardineria de creixement ràpid estan afectant la vegetació de ribera i posen en risc l’espai en cas d’avinguda.
– Els talussos adjacents són fruit d’abocaments diversos, bàsicament terres, i també tenen afectacions per l’escorrentiu dels carrers. Aquest fet provoca que siguin poc estables i molt erosionables. A més, la vegetació de ribera té dificultats per a desenvolupar-s’hi correctament.
– L’ocupació de la llera per l’horta i pels abocaments de terres ha fet que la secció hidràulica es vegi molt reduïda.
OBJECTIUS
L’objecte d’aquest projecte és definir les actuacions necessàries per realitzar la protecció del marge dret del riu Gaià, aigües avall de la resclosa que es troba a 250 metres del nucli urbà, al municipi de Santa Coloma de Queralt.
Els objectius complementaris que han marcat les línies de treball són:
– Eliminar de la zona la vegetació al·lòctona invasora, que en moments de crescudes pot ser arrossegada provocant afectacions per obturació de la llera en punts concrets no permetent el pas de l’aigua. D’aquesta manera incrementaria el calat aigües amunt d’aquests punts. Per evitar-ho caldrà eliminar aquestes espècies.
– Crear estructures que permetin reduir l’energia de l’aigua en els punts en que s’incorpora al flux.
– Protegir els talussos davant l’erosió hidràulica i l’afectació dels escorrentius urbans.
– Crear sistemes utilitzant la bioenginyeria del paisatge que permetin assolir la qualitat paisatgística i ambiental desitjada, treballant amb espècies autòctones pròpies de l’àmbit i que resisteixin les tensions i velocitats que acompanyen els moments de crescuda.
Fotografies actuals de l’obra (octubre 2020)
Fotografies de Josep M. Mateu
Les receptes dels Productors del Gaià. Pa suec de safrà.
Ingredients per a 15-20 panets
110 ml de llet
250 g de farina de força
25 g de sucre
50 g de mantega
8 g de llevat fresc
1 ou
Uns brins de safrà
Aigua i Sal
Procediment
1. En un gotet, posar una mica d’aigua ben calenta i uns quants brins de safrà una mica desfets. Deixar-los unes quantes hores.
2. Barrejar la llet tèbia amb el llevat, fi ns que estigui ben desfet. Afegir-hi l’aigua amb el safrà i l’ou batut, tot reservant-ne una mica.
3. En un bol gran, posar la farina, el sucre, la barreja de la llet i la mantega, prèviament desfeta, i pastar-ho una mica. Posar la mescla sobre un marbre enfarinat i pastar bé, fins que estigui suau i flexible. Si està enganxosa, s’hi pot posar una cullerada més de farina, i si està seca, d’aigua. Tornar a posar la massa al bol, tapar-la amb paper transparent i deixar reposar durant 1 hora.
4. Tallar la massa en porcions de la mida desitjada. De cada tros, fer-ne una tira d’uns 20 centímetres aproximadament, cargolar-la en forma d’espiral, preparar per enfornar i deixar reposar 30 minuts. Escalfar el forn a 220 graus, pintar els pans amb l’ou que s’havia reservat i enfornar uns 10 minuts o fins que agafin color.
Toni Rius.
Safrà Colomí.
Patrimoni en Marxa. Fotografia’t al Gaià
En aquests temps de pandèmies i limitacions en els actes públics, hem volgut celebrar una “Marxa” diferent, i en el marc de les Jornades Europees de Patrimoni us proposem un Recorregut virtual pel patrimoni fluvial del Gaià. Proposem una sèrie d’indrets emblemàtics on us heu de fer una foto, fins a 6 persones, i enviar-la a terresdelgaia@gmail.com. Millor amb samarretes o cartells de la Marxa i/o referents al Gaià. En farem un muntatge al web. #Terresdelgaia #JEP2020
Fotografies de Patrimoni en marxa
El Catllar: El riu Gaià al Catllar, passat, present…futur?
El passat dia 9 de setembre es va celebrar una xerrada sobre l’evolució del riu Gaià al tram del Catllar i el seu futur. Recordem que el riu acaba aqui el seu curs, a l’embassament propietat de Repsol.
La xerrada va començar amb un repàs de l’aprofitament dels recursos hidràulics del riu Gaià en aquesta zona, des de l’època romana fins ara, de la mà de Josep Zaragoza.
Els representants de Repsol, Josep Bertran i Ramon Nieto, van donar una visió resumida de com i perquè es va construir l’embassament, a l’inici de la Petroquímica (1975) de la mà de l’empresa estatal de petrolis Empetrol. Seguidament es van explicar els usos actuals de l’embassament, cenyits a una reserva d’aigua d’emergència.
Toni Munné, Agència Catalana de l’Aigua, va explicar els canvis legislatius dels últims 30 anys que han permès treballar per la recuparació dels cabals ecologics dels rius.
Per acabar l’Associació La Sínia, membre de Terres del Gaià, representada per Joan Díaz, va fer una exposició sobre les actucions de recuperació mediambiental que s’ha portat a terme al tram final del riu, després de l’embassament i fins a la desembocadura, i com ha evolucionat aquesta zona d’ençà de la construcció. Des de la Sínia es van posar damunt de la taula algunes possibilitats de futur.
Un torn de preguntes amb la gent del públic, amb molta participació, vas fer que la xerrada s’allargués fins a quarts de deu de la nit. Genial!! i complint totes les mesures COVID19
Fotografies Héctor Hernàndez
La verema 2020 al Mig Gaià. Un any dur.
Verema a les Vinyes del Tiet Pere (Vilabella)
Verema d’Estol Verd (Rodonyà, Les Pobles)
Verema a Cellers Sanromà (Vila-rodona)
Impressions d’Eduard Sanromà: hem perdut 65%-70% pel míldiu, maduracions irregulars a causa de l’arribada de forta calor de cop, acideses baixes. Bastant desastrós en general. A la zona hi ha vinyes que s’han quedat sense veremar perquè no val la pena collir. Al celler no tant desastrós perquè em puc entretenir a triar i el que hi ha és bo. En camps ecològics per combatre el míldiu faig servir molt coure que es queda a la pell i no vull que passi al vi.
Converses sobre vi i territori. Bet Carbonell i Oriol Pérez de Tudela
Extracte de la conversa entre Bet Carbonell (LLèpol, Vila-rodona)
i Oriol Pérez de Tudela (Vinyes del Tiet Pere, Vilabella)
Bet Carbonell: Es pot relacionar el tipus de vi pel tipus de riu, o només pel tipus de terra i climatologia?
Oriol Pèrez de Tudela: Són conseqüències INDIRECTES però importants: la conca del Gaià és estreta i ampla la del Francolí. Conseqüències diverses:
1. Les geològiques són de major pobresa de sòls al Gaià que al Francolí, més fèrtil. Els vins de zones pobres són menys rics en aigua i més concentrats, normalment. I els cultius de fertilitat són l’horta i l’avellaner, mentre la vi ya es manté més en el secà més extrem.
2. Els orogràfics, derivats de l’amplitud, provoquen agricultures més extensives i industrials que els acongostaments, de parceles petites i més artesanals… és més difícil fer viticultura en espatllera a Vilabella que a Nulles o Alió.
3. La ventilació afecta indistintament les conques, en funció de l’exposició de cada localització. Al Gaià parlem fonmentalment de la marinada perquè mirem molt a mar; i al Francolí la ventilació és més violent, de muntanya a mar i amb influència del mestral.
I les conseqüències històrico-econòmiques de l’orografia han fet perdre pes a la vinya al Francolí a favor d’ altres conreus i de la indústria i les comunicacions (carreteres, indústria), mentre que les dificultats del terreny del Gaià, almenys fins al Catllar, hi han ajudat a mantenir l’agricultura.
Oriol: El 80 % de la vinya de l’Alt Camp és al voltant del Gaià, per a vi base cava però al Gaià. Aiguamúrcia (distorsionant-ho amb la D.O. Penedès), Vilarodona, Rodonyà, Montferri, Bràfim, i Vilabella. Quasi hi hauríem d’afegir Nulles, encara que la major part de les vinyes es mullen amb aigües de la conca del Francolí, però té continuïtat socio-econòmica amb Vilabella i Bràfim. Puigpelat i Alió formen el centre de la (dita) ‘plana de secà’ amb Valls i El Pla, que pesen menys en termes de vinya. Després hi ha la zona del peu de la muntanya de Miramar, des de Cabra i baixant cap a Valls per Fontscaldes i Masmolets…
Oriol: Aquesta zona del peu de la muntanya és interessant pel vent (mestral), pel sol rocós i pissarrós, i sobretot per l’alçada i la conseqüent inversió tèrmica.
|
|