X MARXA TERRES DEL GAIÀ. Del 3 al 5 de maig de 2019

LOGO-10-MARXA-rectificat

Ja tenim la X Marxa aquí! Enguany fa deu anys de la primera marxa per les Terres del Gaià. Te la perdràs?

Programa

  • Divendres 3 de maig: Santa Coloma de Queralt – Querol, per Les Piles, Biure de Gaià, Pontils, Santa Perpètua i Querol.
  • Dissabte 4 de maig: Querol – Montferri, pel Pont d’Armentera, Santes Creus, Aiguamúrcia, Vila-rodona, Vilardida i Montferri.
  • 20.00 Concert dels 10 anys a càrrec del grup Julivert al Casal de Montferri
  • Diumenge 5 de maig: Montferri – Tamarit, per Montferri, Vilabella, Renau, El Catllar, Ardenya, la Riera de Gaià,  Ferran, Altafulla i Tamarit.

Perfil del recorregut

6B962A9E-AD15-4AB3-981F-B2EB05B58B3F

Inscripcions

Teniu temps fins el diumenge 28 d’abril! Ompliu el formulari al següent enllaç:

https://www.terresdelgaia.cat/x-marxa-terres-del-gaia-inscripcio-3-5-maig-2019/

 

Tastet del Gaià a Sant Magí de la Brufaganya. Un vol per l’origen llegendari del Gaià

LOGO-10-MARXA-rectificat

El proper dimecres 1 de maig es durà a terme el primer acte per a celebrar els 10 anys de la Marxa per les terres del Gaià: una sortida per Sant Magí de la Brufaganya amb tast de productes del Gaià.

  • Dia: dimecres 1 de maig
  • Lloc de trobada: Fonts de Sant Magí
  • Hora de trobada: 10.30h

    IMG_1978
    Santuari de Sant Magí de la Brufaganya

El programa i recorregut serà el següent:

– El sorgiment de pou artesià de les fonts i la configuració de la vall.

– Caminada fins a molí de Sant Magí.

– Caminada  fins a resclosa i la rasa del rec als horts de Valldeperes.

– Retorn cap a les fonts amb aturades per explicar l’espai de vegetació de ribera

– 13.00 Tastet de productes del Gaià

Us hi esperem!. I ens aniria que confirméssiu l’assistència per la intendència enviant un e-mail a: terresdelgaia@gmail.com

IMG_1984   IMG_2000

Fonts de Sant Magí de la Brufaganya

 

 

Sortida de reconeixement Santa Coloma-Pontils per la propera Marxa del Gaià

Aquest diumenge s’ha organitzat una sortida de reconeixement pel nou recorregut entre Santa Coloma de Queralt i Pontils, de cara a la 1a etapa de la propera X Marxa del Gaià. Si us hi voleu apuntar ja ho sabeu!

  • Dia: diumenge 31 de març
  • Hora de sortida: 9:30h
  • Lloc de sortida: Santa Maria de Bell-lloc. Santa Coloma de Queralt

Aquest serà el recorregut:

1etapa_MarxaGaia

Passat, present i futur de l’embassament del riu Gaià. Xerrada a Altafulla

Divendres 15 de febrer es va fer al centre d’Estudis d’Altafulla una xerrada força interessant sobre la realitat actual de l’embassament, amb força assistència.

La xerrada va començar amb la ponent Natàlia Fúnez d’”Ecologistes en acció”, que va fer un retrat de diversos embassaments espanyols que han quedat, o han estat sempre obsolets des de la seva construcció, i de  les conseqüències ambientals, socials i econòmiques d’aquesta situació. L’embassament del Gaià a El Catllar, és un d’aquests casos.

Tot seguit va intervenir Joan Díaz, enginyer de camins i membre de l’Associació Terres del Gaià i de l’Associació mediambiental la Sínia. Va fer uns apunts tècnics que permetessin entendre la tipologia estructural de la presa d’escullera, (com la del Gaià); i com aquesta repercuteix sobre el funcionament de l’embassament, i el que representa com a seguretat  enfront les avingudes. Tot seguit va fer un repàs històric sobre la construcció de l’embassament, i dels posteriors recreixements (augment de capacitat),  per a suposats usos que mai no es van materialitzar. D’altra banda però, també va plantejar els obstacles tècnics i de seguretat que plantejaria una eventual destrucció parcial o total de la presa, ja que la realitat urbanística i poblacional aigües avall ha evolucionat ignorant la possibilitat d’inundacions, precisament per l’existència de l’embasament. També es van apuntar altres handicaps de caire econòmic i social.

La voluntat de La Sínia, es plantejar un debat a nivell social i polític, sobre les possibilitats d’una deconstrucció parcial o total de l’embassament del riu Gaià.

A l’acabar les intervencions, es va obrir un torn de preguntes i fòrum amb el públic que es va estar molt participatiu.

Memòria de les subvencions rebudes el 2018

L’any 2018 se li van concedir dues subvencions a l’Associació Terres del Gaià per tal d’avançar i millorar l’Inventari del Patrimoni Fluvial del Gaià. D’una banda, l’ajut a projectes d’investigació i difusió cultural de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) dotat amb 2.620€ i de l’altra, la subvenció a entitats i persones per a activitats culturals i d’interès ciutadà de caràcter singular de la Diputació de Tarragona dotada amb 2.148,26€.

Aquests dines s’han utilitzat per a fer créixer la base de dades de l’inventari i al mateix temps, fer-ne difusió. Partint dels objectius marcats pel projecte, s’han dut a terme les tasques següents:

Pel que fa a l’inventari pròpiament, fins ara s’han inventariat i georeferenciat 105 ítems a la base de dades dels quals 6 estan pendents de revisar i 99 ja estan publicats i s’hi pot accedir a través del lloc https://terresdelgaia.omeka.net/

Queda molta feina per fer i toca seguir treballant per fer créixer i enriquir aquest inventari.

Per a més informació, podeu consultar la memòria d’aquest any 2018 amb tots els resultats: MEMORIA FINAL

Un riu, un territori

Paquet de pasta filo amb melmelada de calçots i formatge de cabra

 

Per a quatre persones:

Iingredients:

dues fulles de pasta filo                                            

Oli

Melmelada de calçots

Formatge de cabra

Brots o germinats per acabar el plat

Motlles de muffins                                                           

 Preparació;

Pre-escalfem el forn a 180º.

Agafem un full de pasta filo, i en pintem la meitat, el pleguem per la meitat i el pintem i el tornem a plegar. El tallem per la meitat.

N’agafem una part I l’encaixem en el motlle, que quedin les puntes amunt, i no cal que quedi perfecte. Dins, hi posarem una cullerada de melmelada de calçots i al damunt un tall de formatge.

Pintem les puntes amb oli. 

Ho enfornem fins que veiem que la pasta filo té un color daurat.

 Per emplatar: en un plat hi posarem una cullerada de melmelada de calçot, al damunt el paquet, i dins el paquet uns quants brots tendres

                                            Beth Carbonell     https://llepol.cat/

 

La lluita per l’aigua a l’horta del Gaià: l’ancestral conflicte pels usos de l’aigua a La Riera de Gaià

L’aigua, en tant que font de riquesa, ha estat també font de conflictes. En el cas dels pobles de la riba del Gaià, els conflictes entre els diferents usos (agraris o industrials) han estat una constant al llarg de la història.  A la Riera de Gaià, poble que va néixer i desenvolupar-se a la vora de diversos molins i hortes regades per l’aigua del Gaià, aquests conflictes són inherents a la pròpia història del municipi.

Fotografia 1. Els dos usos de l’aigua coexistien al mateix urbà de La Riera: vegeu la intensa activitat del planter de la plaça major a la vora del Molí del Mig (o de Santes Creus) als anys 40 del segle XX  (Fotografia Josep Maria Ramon)

 

Des de l’edat mitjana l’economia de La Riera ha girat entorn una sèquia (anomenada “síquia”, “sèquia principal” o “rec major”) que desviava l’aigua del Gaià a l’alçada del Catllar i la canalitzava al llarg de5 km vers els termes d’Ardenya, La Riera i Virgili. A llarg del recorregut de la sèquia hi havia quatre molins fariners: el Molí de Fortuny o de Cortades(situat entre els termes del Catllar, La Riera i Vespella), el Molinet, el Molí del Mig o de Santes Creus (propietat dels Marquesos de la Bàrcena), i el Molí de la Torre (propietat dels Comtes de Santa Coloma). Al mateix temps, la sèquia permetia regar una superfície d’horta que a mitjans del segle XIX cobria més d’un centenar d’hectàrees on s’hi cultivava cànem, fesols i cereals en quatre districtes de reg encara existents a l’actualitat: Ardenya i la “Comuna” (la sorra del Gaià) a la vessant dreta de la sèquia, i el Reguerot (o Virgili) i Mas de Benet, a la vessant esquerra i final de la sèquia.

L’horta, els recs, els molins, les basses…foren, fins no fa gaires anys, elements que definien el poble de La Riera. Quan fa un segle, el reporter d’un diari de Tarragona, visitava La Riera, ens ho deixava molt clar:

La Riera, l’aixerit poble del Camp de Tarragona, el rioler poble de les aigües abundoses, quin plàhermós i rich en fruits rega’l Gayá, lo riuet quiet y silenciós,  lo riuet alegre, lo riuet de les recloses y dels molins” (Lo Camp de Tarragona, 27/10/1906)

Però “lo riuet alegre de les recloses i els molins” fou, durant el segle XIX, l’origen d’un enfrontament entre la noblesa (propietària dels tres molins) i els terratinents (regants): el “Comú” de La Riera (autoritat local del moment) es va convertir en el gran defensor dels interessos dels terratinents davant dels nobles, fet que va portar a la noblesa a apel·lar a instància superiors. Després de diversos contenciosos i de la intervenció del Governador de Tarragona, el 1828 els nobles varen iniciar un pleit davant el Tribunal de la Batllia del Reial Patrimoni, amb seu a Barcelona, màxima autoritat administrativa i judicial del moment.Amb aquest plet, el Comte de Santa Coloma i el Marqués de la Bàrcena buscaven el reconeixement dels seus drets sobre tota la l’aigua que transcorregués per la sèquia a partir de la posta de sol i fins a la sortida del sol.

La sentència del 9 de setembre de 1830 d’aquest Tribunal va donar la raó als nobles i va establir el principi de repartiment de les aigües que romandria vigent durant segle i mig: l’aigua de dia era per als regants i de nit per als moliners; si els regants necessitaven l’aigua durant la nit, l’havien de demanar i compensar econòmicament als moliners.

Fotografia 2. El Molí de la Torre (a l’entrada de La Riera venint de Ferran) era el darrer que feia ús de l’aigua de la sèquia de La Riera. Fotografia Yagüe (Fons Joaquim Grillo).

 

Tanmateix, aquesta sentència (i els recursos posteriors), no va resoldre la qüestió de la distribució del reg entre els propietaris i la formalització dels drets dels regants enfront a tercers va quedar pendent. De fet, arran d’aquesta sentència, els regants de La Riera es trobarien en una situació de fragilitat jurídica que perduraria gairebé un segle.

A partir de mitjans del segle XIX,l’Ajuntament (en tant que autoritat municipal establerta pel nou ordre polític liberal) assumeix funcions de regulació del reg: el 1852 es formalitza una primera “Junta hortelana” de caire municipal que no acabaria de funcionar, i el 1866 l’Ajuntament va establir les primeres normes de reg aplicables al conjunt del municipi.

Fotografia 3. Vista de les hortes de La Riera a la dreta de la sèquia amb l’arbre de la plaça i el Molí del Mig (o de Santes Creus) al fons (als anys 20).Fons Fotogràfic Salvany(Biblioteca de Catalunya).

 

De tot plegat en vàrem parlar el passat 4 d’agost de 2018 al’antic Molí de Santes Creus, actual Molí del Mig de La Riera (Centre d’Interpretació dels Molins del Baix Gaià), on una setantena de persones s’interessaren pel tema i aportaren elements de debat a una recerca que encara està en curs. L’article complet que explica el litigi entre l’Ajuntament de La Riera i la noblesa s’acaba de publicar a la miscel·lània del 2018 del Centre d’Estudis d’Altafulla, Estudis Altafullencs Nº42

Ricard RAMON I SUMOY lariera.seglexx@gmail.com    twitter@HortaiLlum

 

L’antiga central elèctrica de Querol

Voleu saber una mica més sobre l’antiga central elèctrica de Querol que visitarem aquest diumenge en les Jornades Europees del Patrimoni?

Central Elèctrica del Gaià
L’Elèctrica del Gaià es trobava al terme municipal de Querol, a l’indret conegut com l’estret del Molinot, ubicada en un antic molí dedicat al tèxtil. Era propietat de Joan Forcada Baixeras, el qual començà en el negoci elèctric amb un motor de gas pobre instal·lat al poble del Pla de Santa Maria cap a l’any 1913.
Anys més tard, entre 1915 i el 1917, instal·là la central al costat del Gaià. L’aigua era conduïda a través d’una séquia subterrània que generaven un salt de 12 m d’alçada i accionaven dues turbines connectades per mitjà de corretges a 2 alternadors amb les excitatrius. La producció era de 100 kWh.
El temps de funcionament era tot l’any, exceptuant els mesos d’estiu en què no s’obtenia la força necessària per fer-la funcionar a causa de la poca aigua que portava el riu; llavors actuava com a empresa revenedora de l’energia de Riegos.
De primer se subministrava electricitat al Pont d’Armentera i de mica en mica s’anà estenent cap a Querol, el Pla, Figuerola, Rocafort i Cabra i més tard a Conesa, Savallà, Biure, Fiol, Pontons, el Pla de Manlleu, Forès, Belltall…
Cap als anys setanta deixà de funcionar i es traspassà a Fecsa tota la xarxa elèctrica i el personal. (GASCÓN-RIBÉ, 2007).

Querol

En el conjunt de les edificacions de la central elèctrica, s’hi troben les restes de l’antic molí draper, en un dels desaigües de la central hi ha l’empremta deixada en el travertí (tosca) per la roda vertical, que feia anar les maces o nocs, la roda tenia un diàmetre de 3,80 m.
La central elèctrica fou construïda en dues fases, en la primera s’hi instal·là una turbina Francis de cambra oberta o cup de pressió, amb un cup de 6 m de llarg, 2 m d’ample i 7,20 m de profunditat. Posteriorment, és va construir un nou cos amb una segona turbina, també Francis, però aquesta de conducte forçat, més petita que l’anterior. Les dues turbines feien anar dos alternadors per la fabricació d’electricitat.

Bibliografia
ALAYO i MANUBENS, Joan Carles (2007). L’electricitat a Catalunya. Lleida.
GASCÓN, Vicenç – RIBÉ, Ernest (2002). La Cooperativa Elèctrica de Valls. 1924-1948. Institut d’Estudis Vallencs. Valls.
BOADA i VIVÓ, M. dels Àngels (2016). La indústria llanera al Pont d’Armentera. 1877-1887.
JIMÉNEZ i GUITED, Francisco (1862). Guía fabril e industrial de España. Madrid Librería Española – Barcelona Librería del Plus Ultra.

Si voleu més informació i imatges podeu descarregar-vos la fitxa: Fitxa Molinot

I us esperem aquest diumenge a la visita!