SORTIDA ALS MASOS DE SELMA (Aiguamúrcia)

DISSABTE 13 DE DESEMBRE

Sortida matinal. 9.30 a l’entrada de El Pla de Manlleu 12km 173 m. desnivell

 

   

El territori de l’antic castell de Selma, entre l’Alt camp i el Penedès, fou un dels punts d’entrada i expansió del feudalisme cap a territoris sarraïns. (segles XI-XII) El territori es va estructurar en Quadres, petites unitats administratives, moltes de les quals van esdevenir masos, conformant una població disseminada al voltant del castell. Selma va ser ben aviat una comanda templera i  al seu voltant va créixer un petit llogarret. Actualment Selma està abandonat, des de començaments del segle XX, però es mantenen molts masos, alguns de molt grans, mantenint un paisatge característic i hereu de l’Edat Mitjana.

Ruta

 

Inscripcions 3E que es faran efectius el mateix dia. 
Cal reservar a terresdelgaia@gmail.com

DEMOLICIÓ DE LA RESCLOSA DE MAS DE L’ESPLUGA

https://terresdelgaia.omeka.net/items/show/157

L’ACA ha començat la demolició de la resclosa més gran de Mas de l’Espluga que va servir per abastir d’aigua el Molinot, un cop reconvertit en central elèctrica.

  

Fotos cedides per Juan Forcada

Estructura inventariada per Terres del Gaià, és a tots els efectes, una mostra de patrimoni industrial que forma part de la història del territori i del país.

Malgrat els intents de conservar part d’aquesta estructura, la resclosa serà totalment demolida en aplicació de la Directiva europea Marc de l’Aigua (DMA) (2000/60/CE), que estableix l’obligació d’assolir un estat ecològic favorable en els ecosistemes fluvials de tots els territoris dels estats membres. El projecte es pot consultar i porta el nom RECUPERACIÓ DE L’ESPAIFLUVIAL (TERRASSES FLUVIALS) DEL RIU GAIÀ A L’ALÇADA DE MAS ESPLUGUES

La masia i ‘indret prenen el nom de la cova (Espluga) que hi ha molt a prop, i que ja estava habitada, almenys, durant l’Edat Mitjana, probablement abans. El nom és doncs, Mas Espluga i no pas Mas Esplugues.

La resclosa del Mas de l‘Espluga és per la seva singularitat tècnica i formal, així com per ser testimoni de l’ocupació i l’activitat humana del paisatge del Gaià, un referent de la memòria col·lectiva d’aquest marc territorial. En aquest sentit, cal considerar que la resclosa deté uns valors culturals i paisatgístics, i constitueix un exemple de les construccions històriques vinculades al patrimoni fluvial del Gaià.

Hi ha dubtes raonables sobre la necessitat de destruir per complert aquesta estructura; en tot cas, la resclosa es va construir en un lloc on des de l’Edat Mitjana hi ha hagut almenys dues rescloses més; si bé és cert que aquesta és la més alta, la de sota, probablement el segle XVII-XVIII, ja tenia certa entitat. Sovint per damunt del mas, no hi ha gaire aigua o el riu està completament sec; en canvi per sota existeix una aflorament d’aigua bastant potent que és la raó de la construcció de diverses rescloses en aquest indret durant segles.

L’Aca farà un seguiment de tota l’obra gràficament parlant i instal.larà, segons acord, un cartell informatiu amb les característiques patrimonials d’aquesta estructura. Des de Terres del Gaià preparem un article.

S’està treballant en un estudi sobre la Pagesia a Torredembarra

Aquests dies de confinament s’ha parlat molt dels productes locals, del kilòmetre zero, de la pagesia i la ramaderia. Els experts preveien una gran crisi global quan la producció del petroli anés a menys. I els ecologistes i els científics ja fa anys que ens alerten que l’actual model de creixement econòmic ens porta a un atzucac ambiental. I, al final, tot ha petat abans d’hora. Més que mai, hem vist la importància de tenir ben a prop els pagesos i les pageses, i tots els sectors laborals que ajuden a mantenir la nevera plena.

Pel camí hem hagut d’abandonar camps de conreus, terres fèrtils on hi ha crescut el bosc, o bé  hi hem construït ufanosos blocs de pisos. El preu que es paga als productors del país, ja siguin de llet, de taronges, de raïm o d’oli, no serveix ni per pagar les despeses que tenen. D’aquesta manera, condemnem al sector a desaparèixer. I de mica en mica, ens hem anat carregant el sector primari local i amb ell, tot un conjunt de coneixements ancestrals que van permetre la vida durant generacions.

Tot això bé a tomb perquè aquests dies reprenc una recerca que tenia al calaix. Es tracta de recuperar aquesta memòria agrícola i ramadera del meu entorn local, Torredembarra. Aquest municipi del Baix Gaià, que tots coneixereu per la platja natural dels Muntanyans, el barri marítim o les festes majors que tenen lloc al nucli antic, era un poble pagès. També tenia pescadors i una indústria mitjana que durant el segle XX va donar molta feina als pobles de la rodalia. Es conreaven tots els terrenys de secà –vinya, oliveres, garrofers, ametllers i pocs avellaners- i de regadiu, amb més de 100 sínies que permetien produir melons, moniatos, espigalls, enciams, escaroles i, fins i tot, cotó.

 

Podeu donar una ullada al meu treball a La pagesia a Torredembarra

No dubteu a contactar-me

Jordi Suñé

antropologiaimes@gmail.com

Martí Franquès, un científic altafullenc.

Al voltant d´Antoni de Martí i Franquès

Aquest mes de setembre i fins el dia 22 podreu veure a la sala de plens de l´ajuntament d´Altafulla una exposició molt interessant de documents sobre la família Martí.

La família Martí, des d´antic, van estar vinculats amb Tamarit i Altafulla (Baix Gaià) de moltes maneres: avantpassats, propietats, negocis, casa, panteó familiar, etc… Així ho reflecteix part de la documentació conservada a l´arxiu Històric de Tarragona i a l´arxiu Municipal d´Altafulla provinent de l´arxiu familiar dels Martí que podem trobar en aquesta exposició.

De tots els avantpassats de la família Martí, en destaca un: Antoni de Martí i Franquès (1750-1832) eminent científic i botànic, un personatge avançat a la seva època quan encara s´estaven posant les bases de la ciència moderna a Europa. La vida i obra de Martí i Franquès ha passat bastant desapercebuda per la gran majoria de gent. Actualment encara continua sent bastant desconeguda, malgrat que historiadors com Antoni Quintana Marí o Salvador- J. Rovira en van fer estudis biogràfics molt acurats que van apropar-nos a aquest savi.

Amb la idea de donar a conèixer a aquest il·lustre altafullenc, ara fa uns anys, al 2015, l´ajuntament d´Altafulla va voler tirar endavant una publicació sobre el científic dirigida a tots els públics, especialment el juvenil, on es posaven imatges a modus d´story board i un text on el propi Martí i Franquès explicava la seva vida. Neix doncs, “Antoni de Martí i Franquès, el savi català” un llibre d´un centenar de planes il·lustrades on l´autor Joan Carles Blanch recrea en imatges la vida del científic.

L´autor es va haver de documentar molt bé sobre l’època i al llibre, a part de descobrir unes il·lustracions molt detallades, hi trobareu algunes reproduccions de gravats dels llibres que s’han conservat de la biblioteca del científic. En aquesta “novel·la gràfica” i amb paraules del mateix Blanch “hi trobareu tots els ingredients d´una gran i entretinguda historia”.


Joan Carles Blanch

http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1236121-altafulla-mostra-el-fons-dels-marti.html