XVI Marxa Terres del Gaià. Un plaer, com sempre. Recull de fotografies.

Un any més hem compartit el Gaià amb gent d’arreu de la conca i també de fora. Hem conegut espais, entès les pedres, observat i gaudit del paisatge. Hem recorregut, reconegut i estimat el Gaià.

Gaudir dels companys, del menjar, de les converses, de la pluja i de la calor. Aquest any 4 dies han donat per més i ens hem entretingut a Sant Magí de la Brufanganya, al Columbari de Vila-rodona, el santuari del Loreto de Bràfim, al Barranc de Renau…

Com sempre hem d’agrair la col.laboració desinteressada de molta gent, els voluntaris fan possible aquesta Marxa.

La col.laboració de l’ajuntaments: d’Altafulla, que ens ha proporcionat l’autobús de pujada i l’espai i logística per dinar a l’últim dia; l’ajuntament de Santa Coloma de Queralt que ens ha ofert l’esmorzar del primer dia; l’ajuntament del Pont d’Armentera que ens ha rebut amb un vermut i ens ha cedit l’espai per dinar; l’ajuntament d’Aiguamúrcia que ens ha cedit l’espai per dormir; l’ajuntament de Vila-rodona que ens ha  donat entrada al Columbari; l’ajuntament de Bràfim que ens ha subvencionat el vi i ens ha cedit l’espai del santuari del Loreto i la logística; l’ajuntament de Renau que ens ha cedit l’espai per dormir; l’ajuntament de El Catllar que ens ha rebut amb un vermut.                                                                                                                                                                                                         Gràcies  també al Centre Excursionista de Queralt que ha deixat l’espai per dormir el primer dia; als Amics de Sant Magí per un súper dinar i com sempre, al nostre cuiner, l’Anton.

               Santa Coloma de Queralt

 

      

Molí Nou de Sant Gallard
Molí Nou de Sant Gallard

 

Sant Gallard

Dinar a Sant Magí de la Brufaganya

Les fonts de Sant Magí

    

 

Santa Perpètua de Gaià

       

  

Sortida de Santa perpètua, plou

     

Dina El Pont d’Armentera

 

Sortida Casalot de Santes Creus

 

Albareda de Santes Creus

  

Aiguamúrcia

 

      

Columbari de Vila-rodona

Els herois de la Marxa

      

   

Dinar Santuari del Loreto, Bràfim

Renau
Alzina de la Colomera, El Catllar

    

Vermut a l’ermita de Sant Ramon, El Catllar

Ardenya

       

   Castell Altafulla

 

           Desembocadura del Gaià, Tamarit

 

 

 

Tastet del Gaià a Sant Magí de la Brufaganya. Un vol per l’origen llegendari del Gaià

LOGO-10-MARXA-rectificat

El proper dimecres 1 de maig es durà a terme el primer acte per a celebrar els 10 anys de la Marxa per les terres del Gaià: una sortida per Sant Magí de la Brufaganya amb tast de productes del Gaià.

  • Dia: dimecres 1 de maig
  • Lloc de trobada: Fonts de Sant Magí
  • Hora de trobada: 10.30h

    IMG_1978
    Santuari de Sant Magí de la Brufaganya

El programa i recorregut serà el següent:

– El sorgiment de pou artesià de les fonts i la configuració de la vall.

– Caminada fins a molí de Sant Magí.

– Caminada  fins a resclosa i la rasa del rec als horts de Valldeperes.

– Retorn cap a les fonts amb aturades per explicar l’espai de vegetació de ribera

– 13.00 Tastet de productes del Gaià

Us hi esperem!. I ens aniria que confirméssiu l’assistència per la intendència enviant un e-mail a: terresdelgaia@gmail.com

IMG_1984   IMG_2000

Fonts de Sant Magí de la Brufaganya

 

 

Sant Martí de la Brufaganya i el riu Gaià

Sant Magí de la Brufaganya

El naixement del riu Gaià també té una llegenda, o dues. Diuen que les terres per on ara passa el Gaià tenien poca aigua. Els veïns varen demanar insistentment a sant Magí que solucionés aquest problema. En aquella època se li atribuïen molts miracles. Al final, cansat, llençà el seu gaiato tant lluny com va poder. Allà on va caure hi va néixer el riu. I d’aquí li ve el nom de Gaià, del gaiato.

També s’explica que Sant Magí fou martiritzat a principis del segle IV pels romans. Portava uns trenta anys retirat en una cova de la serra de Brufaganya, al terme de Pontils, fent vida d’eremita i sent alimentat pels àngels.

El prefecte Dacià va iniciar la persecució als cristians seguint l’edicte de l’Emperador Maximià. En conèixer l’èxit de les prèdiques i miracles de Magí el va fer agafar. En Magí, però, es va negar a abandonar la seva religió. Fou alliberat pels àngels i tornà a la cova. Els seus perseguidors el trobaren, no sense abans patir tot tipus de calamitats. Després de martiritzar-lo una bona estona li van demanar aigua perquè estaven assedegats. Magí donà tres cops amb el gaiato a la roca i sortiren tres fonts. Els soldats, després de dormir una estona, el degollaren definitivament. En aquell lloc s’hi construí, posteriorment, una capella i és des de llavors un indret de peregrinatge. Diuen que l’aigua de les fonts, si la veus, cura malalties. El mal d’esquena, no, que jo ja ho he provat.

Pel que fa a Magí, fou canonitzat i declarat patró de la ciutat de Tarragona. Com a curiositat cal recordar que durant les festes de sant Magí de Tarragona es va a buscar aigua a les fonts de Sant Magí de la Brufaganya.

Pere Sadurní, l’any 2000 (Folklore del Penedès. Vol. 1. Sant Sadurní d’Anoia: Fundació Caixa Penedès, pàg. 334) va recollir l’anècdota dels rosers. Resulta que al santuari de la Brufaganya hi havia una filera de rosers, entre la cova i la font,  que tenien uns pètals ben especials. Eren tan vermells que semblaven tacats de sang. Diuen que nasqueren en aquest lloc recordant el martiri del sant en aquest camí. A la Llacuna hi ha una família que encara té un d’aquests rosers que guarda a casa com un tresor.

Sant Magí de la Brufaganya és dels llocs mítics del territori i condensa un bon grapat de miracles, aparicions i curacions.

Llegenda adaptada per Jordi Suñé / Il.lustració Ruta del Cister