Manifest “Volem energies renovables”

ENERGIES RENOVABLES SÍ, PERÒ NO A QUALSEVOL PREU

 

Cal migrar cap un model de transició basat en l’ús de les energies renovables i la desafecció als combustibles fòssils. D’això, gairebé tots en som conscients. Però no podem fer-ho a qualsevol preu.

Per mitjà d’aquest manifest intentem resumir un sentiment bastant estès a les comarques tarragonines i a les Terres de l’Ebre pel que fa a la implantació de nous parcs solars i eòlics.

Segons les directives comunitàries,la meitat de l’energia que consumirem a partir de l’any 2030 haurà de procedir d’energies renovables. En aquest sentit, la Generalitat va aprovar un decret (16/2019) de mesures urgents per combatre l’emergència climàtica i impulsar l’ús de les energies renovables:

https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es-ct/dl/2019/11/26/16

 

Això no obstant, aquesta transició energètica ha de ser curosa i respectuosa amb altres objectius i reptes que són tanmateix cabdals. S’ha de basar en uns principis rectors de respecte i convivència. Certament, la construcció de parcs eòlics i solars no pot malmetre la biodiversitat de l’entorn o menyscabar l’interès paisatgístic.

No estem en contra de les energies renovables; ans al contrari. Sí estem en contra de perpetuar, en la producció d’energies renovables,un model d’inversió que genera uns rèdits econòmics per a uns pocs,i arrabassa els recursos que són de tots.

En aquest sentit defensem  la instal.lació de  petites explotacions més respectuoses, i  la combinació de diferents energies que reverteixin directament en els veïns. Una aposta més adequada al territori.

El model energètic que aquest Decret promou es basa en la ocupació de grans extensions de terreny agrícola d’un gran valor ambiental per transformar-les en una activitat de caràcter industrial, que inclou les pròpies instal·lacions dels parcs eòlics i solars, i la construcció de les línies d’alta tensió que transporten l’energia a les xarxes de distribució.  Aquesta model comporta un gran impacte al territori i a més, l’energia produïda everteix directament a les grans empreses distribuïdores i no sol significar un estalvi per als consumidors, ni ciutadans ni empreses.

Alhora s’està donant una gran concentració d’instal·lacions en determinades zones del territori,  provocant un impacte acumulatiu de projectes. En cas de Tarragona i terres del l’Ebre es paradigmàtic ja que concentren el 47% dels parcs eòlics i el 33% dels parcs solars en tramitació a Catalunya.

https://agportal.dtes.gencat.cat/portal/apps/webappviewer/index.html?id=477dd8f0e9b7456da8384c09c7826472

 

Cal apostar per un model d’ energies renovables, basat en una planificació global, que fomenti la producció propera (i l’autoproducció), les instal·lacions descentralitzades i que tingui en compte altres fonts d’energia renovable com la geotèrmica o la biomassa. Un model que permeti obtenir l’energia a un cost just als consumidors amb una menor dependència del mercat elèctric.

Cal fomentar la participació de la societat civil en una qüestió de gran envergadura com aquesta.

Des de Terres del Gaià pensem que la situació de la pagesia, l’explotació forestal i la ramaderia a les nostres comarques és una de les raons de la certa facilitat en trobar emplaçaments per la construcció d’aquests parcs. No només els projectats en grans extensions, sinó sovint els que es volen construir en propietats privades de poca extensió. La situació econòmica l de la pagesia i els menysteniment endèmic pel territori no ajuden. Els  propietaris veuen una via d’ingressos més quantiosos i estables  en la instal.lació de molins o panells solars que no pas en les explotacions agrícoles.

Així doncs, el canvi de criteri en el model d’implantació d’energies renovables que defensem està, també, en la línia de fomentar el desenvolupament respectuós del territori i el consum de proximitat.

Per tot això demanen:

  1. Modificació del Decret, amb participació de la ciutadania del territori, adaptant-lo a un nou model energètic en el que es prioritzi l’ocupació de sòl urbà i les instal·lacions petites i pròximes al consum.
  2. Una Moratòria en la concessió de llicències per part dels ajuntaments fins a la revisió del Decret 16/2019.

               dades territorials parcs eolics i parcs solars

 

Comença un nou any. Bon Any 2021 des de les Terres del Gaià.

Segurament és la tarda de Sant Silvestre més nítida dels últims vint anys.
Si coneguéssim l’sky line de Montserrat en posaríem assenyalar cadascuna de les agulles. I si fóssim agosarats asseguraríem que aquella clara protuberància del sud-est és l’Illa de la Calma; i quasi que hi pugem de peus, tot i una recança profunda envers aquesta mena d’asseveracions (sovint) massa barates i excessives [la discussió a peu de text impedeix, de fet assegurar-ho]…
Aquell tapís que tantes vegades hem descrit des d’aquí dalt mirant el Camp més immediat enguany és tendre. Si la tardor ha estat relativament normal pel que fa a humitats, l’any 2020 ha recollit més aigua que en dos o tres dels normals, i les peces de terra de Figuerola, el Pla de Santa Maria i Valls alternen entre el marró rogenc i clapes de verd lluminós.
La nitidesa dels horitzons ens fa anar lluny amb els ulls, fins als Ports de Besseit, que retallen el fons de la imatge. La punxa de Miramar que tenim al davant és avui la culminació d’un massis que fa de talaia de la vall del Francolí. Des d’aquest punt de vista, l’A-27 es torna sinuosa, des de la sortida del túnel que aviat posarà Montblanc a 18 minuts de Tarragona, i que quan arriba a Picamoixons es fon en l’esplanada de la conca del riu. Les fumeres del Baix Camp són de la neteja dels camps d’avellaners; les de l’altre costat, al Gaià, foren de la poda de vinya…
Recuperant el terreny des de l’horitzó de costa (la punta del Delta sí que s’aprecia), el Camp se’ns emmarca des del Cap de Salou, i des d’aquí, qualsevol batxiller entendria que un dia un enginyer decidís instal•lar la petroquímica, al darrere mateix del vell i etern Port de Tarraco.
Valls, des d’aquesta òptica és, cada dia més un dibuixet urbanitzat al capdavall del gran polígon industrial, que per la seva ubicació ha esdevingut logístic, sobretot. És obvi que aquest és un encreuament geogràfic històric, entre el sud i el nord (per aquest ordre, perquè sempre és el sud que mira reverencialment el nord) i entre l’interior i el litoral. Som al cim del Tossal Gros (867 m.), just entre el coll de Cabra, per on passa a 500 msnm l’AP2, i l’estret de la Riba, que abans del pas de l’AVE ja fou sempre nus ferroviari. Si el polígon del Pla i el de Valls arribesin a unir-se complirien una funció prevista i eficient, més que moltes de les urbanitzacions industrials que durant les últimes dècades han proliferat, sense consolidar-se i embrutant més que estructurant…
La claredat és total i convida a confirmar la morfologia del Camp que coneixem per experiència i per repetició literària: la corba descendent apreciable des dels contraforts del Montagut i el Montmell, que des d’aquí veiem talment com una secció del terreny ens obliguen a una memòria vegetal que defineix la nostra viticultura. Els primers conreus que podem albirar al nord-est són Sumolls (la Parellada, en aquelles cotes i més amunt queda amagada dins les valls penedesenques del nord). Parlem de Les Pobles, al municipi d’Aiguamúrcia, muntanya amunt i prop dels 400 msnm. Resseguint el descens del Gaià, que pel seu caràcter acongostat i retallat alterna vinya i masses de bosc, endevinem Vilarodona, que competeix en alçada amb el campanar del Catllar… a partir d’aquest punt el Gaià és una constel·lació. Montferri i Rodonyà, Bràfim, Vilabella, Renau i l’Argilaga… terra de Macabeu i Cartoixà. Alió i Nulles ens queden al davant, a primer pla, i morfològicament queden connectats amb la línia que es defineix entre el Pla i Valls.
Tot aquesta plana entapissada, tendra i avellutada per un 2020 pandèmic però humit pel que fa al clima (a la vinya ha estat any de Míldiu), és un petit paradís endreçat banyat per una llum atenuada de plàcida tarda d’hivern que, atemperada, ens deixa fer un apunt que és ritual i plaent.
Regalar-nos periòdicament la mateixa panoràmica ens confirma projeccions i ens proporciona el marc. Repetir puntualment reconforta.
Hauríem pujat igualment, per la força del ritu. I per postres el Mestral dels darrers dies s’ha aturat i ens ha convidat a mirar als quatre vents (en l’ascens hem gaudit de perspectives inèdites de la Conca de Barberà) amb confiança.
Bon 2021
Oriol Pérez de Tudela

Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya de l’ACA. Sessió participativa 5-11-2020. Tarragona.

En aquesta sessió de participació hi havia representants de l’ACA de la Diputació de Tarragona, diversos ajuntaments i representants d’entitats ambientals. Tot hi estar convidats no hi havia representants dels sectors industrial i agrícola-ramader.

L’objectiu de la sessió era recollir les aportacions del territori sobre les mesures proposades per l’ACA en els àmbits de la rehabilitació de la qualitat hidromorfològica i biològica dels rius així com per la implantació de cabals ambientals. Aquestes mesures estan recollides en el pla de gestió previst pels anys 2022-2027.

Els assistents ens vàrem repartir en 3 grups de treball per fer finalment una posada en comú de les aportacions de cada grup. El resum és el següent:

  • Falta un calendari i pressupost previst per les actuacions.
  • Demanem que els projectes de restauració de lleres incloguin el manteniment durant al menys 5 anys per garantir la eficàcia de les feines realitzades.
  • Està previst fer la demolició de l’estació d’aforament de Vespella. Pensem que donat que es un patrimoni industrial de principis del segle XX no s’ha de fer, i si es fa, ens trobarem que espècies invasores de l’embassament del Catllar podran escampar-se riu amunt.
  • Falten actuacions en torrents afluents dels rius Gaià i Francolí que també tenen gran importància paisatgística i ecològica.
  • No es contemplen actuacions en xarxes de clavegueram en ser competència municipal, però municipis petits no poden afrontar la renovació i el mal funcionament afecta a la qualitat de les aigües fluvials (és el cas concret de Santa Coloma de Queralt)
  • Es demana que es tingui en compte als agents del territori (ajuntaments i entitats) a l’hora de definir els tipus de depuradora que s’han de construir.
  • Es demana l’augment dels cabals ambientals en detriment dels transvasaments (riu Siurana) i dels usos industrials (riu Gaià).
  • Es demana també que tant en els processos de participació com en la definició de les actuacions es tingui en compte als ajuntaments, diputació, entitats de custodia i tothom que hi tingui alguna cosa a dir.
  • Es comenta que les actuacions realitzades per l’ACA al Francolí par arranjar les afectacions del temporal Gloria van ser una barbaritat i es van fer sense avaluació d’impacte ambiental.
                                                                                                                                                                                                     Josep Muntadas

 

 

Les receptes dels Productors del Gaià. Tall rodó de vedella al forn amb Syh de Vinya Janine

És un plat típic de cuina mediterrània. Ideal per a celebracions o dies en que ve de gust fer un bon àpat :)
Ingredients per a 4 racions:

2 gots Vi negre Syh Syrah de Vinya Janine de Rodonyà #vinyajanine
1  got d’aigua

3 Pastanagues
2 Cebes mitjanes
4 Patates mitjanes

1 Rodó de Vedella 700g de Carnisseria la Lluïsa de Vila-rodona
Oli d’oliva extra verge D.O.P. Siurana del molí de la Cooperativa Agrícola Pont d’Armentera
Pebre al gust
Sal al gust
Romaní i farigola fresc de marge

1. Escalfem el forn a 190º.
2. Pelem i tallem les patates a dauets. Pelem i piquem les cebes i les pastanagues.
3. Untem la safata del forn amb oli d’oliva i salpebrem la vedella. Col·loquem el tall de vedella amb les patates, les cebes i les pastanagues al voltant.
4. Afegim dos gots de Syh i l’aigua i, a més, posem un rajolí d’oli per sobre la carn i les verduretes. Sumem també el romaní i la farigola per a perfumar. Posem la safata al forn.
5. Anem banyant el tall rodó amb el seu propi suc i cada 15-20 minuts li anem donant la volta.
6. Després de 90min, aproximadament, traiem el rodó del forn i el deixem reposar 15 minuts abans de servir.
7. Retirem les patates i les reservem. Passem per la batedora el suc que ha quedat a la safata juntament amb la resta de verdures.
8. Tallem el rodó en filets i l’emplatem amb les patates i la salsa per sobre.
9. A gaudir d’aquesta festa pel paladar maridant amb una copeta de Syh. Bon profit!

 

 

Recepta proporcionada per https://www.vinyajanine.com/

 

Restauració de la Resclosa Major de Santa Coloma de Queralt i recuperació dels talussos del Gaià..

La Diputació de Tarragona emprèn les obres de neteja de l’antic abocador incontrolat i la restauració de la resclosa medieval, patrimoni arquitectònic.

El projecte es va publicar a la revista “La Segarra” de desembre del 2019. Us en fem cinc cèntims.

Projecte de millora de talussos al riu Gaià a Santa Coloma de Queralt

El projecte vol millorar les condicions del marge dret del riu Gaià a l’alçada de la resclosa o Peixera Major o de l’escorxador en el municipi de Santa Coloma de Queralt a la Conca de Barberà. La peixera està feta amb blocs en sec d’alt valor patrimonial. Es tracta d’un espai medieval, probablement del segle XIII. Té uns 4m d’alçada i forma semicircular. Des d’aquest punt es desviava l’aigua cap ala sèquia dels Molins que abastia els sis molins que van des del Molí Nou de Santa Coloma fins al Molí Nou de Sant Gallard, al llarg d’un recorregut d’uns 2,6km.

 

PROBLEMÀTICA ACTUAL
La resclosa o peixera major es el punt del riu Gaià on deixa el tram més urbà i entra en una llera més natural.
En aquest punt detectem que:
– L’arribada d’escorrentius urbans a la zona està creant una erosió a la base de la peixera que provoca la seva degradació i que pot comportar la seva destrucció. La zona també està afectada pels flotants, típics dels col·lectors unitaris, que degraden l’àmbit.
– La presència d’espècies al·lòctones invasores com la canya i pollancres de varietats de jardineria de creixement ràpid estan afectant la vegetació de ribera i posen en risc l’espai en cas d’avinguda.
– Els talussos adjacents són fruit d’abocaments diversos, bàsicament terres, i també tenen afectacions per l’escorrentiu dels carrers. Aquest fet provoca que siguin poc estables i molt erosionables. A més, la vegetació de ribera té dificultats per a desenvolupar-s’hi correctament.
– L’ocupació de la llera per l’horta i pels abocaments de terres ha fet que la secció hidràulica es vegi molt reduïda.

OBJECTIUS

L’objecte d’aquest projecte és definir les actuacions necessàries per realitzar la protecció del marge dret del riu Gaià, aigües avall de la resclosa que es troba a 250 metres del nucli urbà, al municipi de Santa Coloma de Queralt.
Els objectius complementaris que han marcat les línies de treball són:
– Eliminar de la zona la vegetació al·lòctona invasora, que en moments de crescudes pot ser arrossegada provocant afectacions per obturació de la llera en punts concrets no permetent el pas de l’aigua. D’aquesta manera incrementaria el calat aigües amunt d’aquests punts. Per evitar-ho caldrà eliminar aquestes espècies.
– Crear estructures que permetin reduir l’energia de l’aigua en els punts en que s’incorpora al flux.
– Protegir els talussos davant l’erosió hidràulica i l’afectació dels escorrentius urbans.
– Crear sistemes utilitzant la bioenginyeria del paisatge que permetin assolir la qualitat paisatgística i ambiental desitjada, treballant amb espècies autòctones pròpies de l’àmbit i que resisteixin les tensions i velocitats que acompanyen els moments de crescuda.

 

Fotografies actuals de l’obra (octubre 2020)

      Fotografies de Josep M. Mateu

Patrimoni en Marxa. Fotografia’t al Gaià

En aquests temps de pandèmies i limitacions en els actes públics, hem volgut celebrar una “Marxa” diferent, i en el marc de les Jornades Europees de Patrimoni us proposem un Recorregut virtual pel patrimoni fluvial del Gaià. Proposem una sèrie d’indrets emblemàtics on us heu de fer una foto, fins a 6 persones, i enviar-la a terresdelgaia@gmail.com. Millor amb samarretes o cartells de la Marxa i/o referents al Gaià. En farem un muntatge al web. #Terresdelgaia #JEP2020

Fotografies de Patrimoni en marxa

 

         

         

El Catllar: El riu Gaià al Catllar, passat, present…futur?

El passat dia 9 de setembre es va celebrar una xerrada sobre l’evolució del riu Gaià al tram del Catllar i el seu futur. Recordem que el riu acaba aqui el seu curs, a  l’embassament propietat de Repsol.

La xerrada va començar amb un repàs de l’aprofitament dels recursos hidràulics del riu Gaià en aquesta zona, des de l’època romana fins ara, de la mà de Josep Zaragoza.

Els representants de Repsol, Josep Bertran i Ramon Nieto, van donar una visió resumida de com i perquè es va construir l’embassament, a l’inici de la Petroquímica (1975) de la mà de l’empresa estatal de petrolis Empetrol. Seguidament es van explicar els usos actuals de l’embassament, cenyits a una reserva d’aigua d’emergència.

Toni Munné, Agència Catalana de l’Aigua, va explicar els canvis legislatius dels últims 30 anys que han permès treballar per la recuparació dels cabals ecologics dels rius.

Per acabar l’Associació La Sínia, membre de Terres del Gaià, representada per Joan Díaz, va fer una exposició sobre les actucions de recuperació mediambiental que s’ha portat a terme al tram final del riu, després de l’embassament i fins a la desembocadura, i com ha evolucionat aquesta zona d’ençà de la construcció. Des de la Sínia es van posar damunt de la taula algunes possibilitats de futur.

Un torn de preguntes amb la gent del públic, amb molta participació, vas fer que la xerrada s’allargués fins a quarts de deu de la nit. Genial!! i complint totes les mesures COVID19

 

Fotografies Héctor Hernàndez

La verema 2020 al Mig Gaià. Un any dur.

Verema a les Vinyes del Tiet Pere (Vilabella)

Verema d’Estol Verd (Rodonyà, Les Pobles)

  

Verema a Cellers Sanromà (Vila-rodona)

 

Impressions d’Eduard Sanromà: hem perdut 65%-70% pel míldiu, maduracions irregulars a causa de l’arribada de forta calor de cop, acideses baixes. Bastant desastrós en general. A la zona hi ha vinyes que s’han quedat sense veremar perquè no val la pena collir. Al celler no tant desastrós perquè em puc entretenir a triar i el que hi ha és bo. En camps ecològics per combatre el míldiu faig servir molt coure que es queda a la pell i no vull que passi al vi.

Converses sobre vi i territori. Bet Carbonell i Oriol Pérez de Tudela

El corriol camanegre: el petit corredor de les nostres platges

Si durant aquests dies feu un tomb per la platja del Vinyet (entre el Nàutic d’Altafulla i la Roca del Gaià)i mireu detingudament a l’interior de la zona dunar protegida per cordes, veureu un gabió palplantat allà al mig. Conté un petit tresor: un niu de corriol camanegre (Charadriusalexandrinus)

El corriol camanegre a TVC

Per la gent que ens agrada la natura aquest niu és tot un símbol; no només és un indicador de la regeneració ambiental d’aquesta platja, sinó també una premi per aquells que fan l’esforç d’intentar recuperar els valors naturals del nostre maltractat litoral. Pensem que no fa gaires anys aquest espai era un gran descampat polsós ocupat per desenes de cotxes i desproveït completament de vegetació.

Els corriols són un grup d’ocells englobats dintre dels limícoles, que s’anomenen així perquè viuen a les zones de ribera (tant marines com d’aigua dolça) i s’alimenten dels petits invertebrats que viuen a la sorra i els llims. Dintre dels corriols, a Catalunya tenim tres espècies bastant similars, però el més característic de les platges és el camanegre. El seu nom popular fa referència, com és lògic, a la seva manera de desplaçar-se i al color de les seves potes. A les balears li diuen picaplatges, que també es bastant il·lustratiu del seu comportament. En castellà espanyol se l’anomena amb un adust “chorlitejopatinegro”, però a mi m’agrada molt més un nom espanyol local (més divertit i “caribeny”) que vaig sentir una vegada aCosta Rica:“playerito corredor”. Amb tota aquesta disquisició sobre els noms, ja us els podeu imaginar: corrents a tota velocitat d’una punta a l’altre de la platja, picotejant per aquí i per allà. Segurament serà aquesta la manera de com els detectareu perquè quan estan quiets són molt críptics i resulten difícils de veure.

A la costa del Baix Gaià, i en general a Catalunya, son ocells bàsicament estivals. Arriben a partir de mitjan març, encara que la majoria ho fa a l’abril. Entre finals d’abril i primers de maig fan la primera posta, i —si poden— fan una segona al juny. A l’agost i setembre la majoria dels nostres corriols reproductors marxen, tot i que podem continuar observant alguns individus en pas migratori fins a l’octubre/novembre. La majoria dels corriols camanegres europeus passen l’hivern a Àfrica subsahariana, tot i que alguns —uns quants centenars— es queden a hivernar al Delta de l’Ebre, sigui a les platges, com a l’estiu, o als arrossars secs. El seu hàbitat característic durant l’època de reproducció són les platges arenoses, però també els salobrars i les salines. Fan el niu (una simple depressió a la sorra) a les zones amb poca vegetació, però sembla els hi agrada molt que hi hagin moltes de plantes marines dipositades per les onades.

Com a conseqüència de la urbanització massiva del litoral, i la intensa transformació de les platges (destrucció de la vegetació dunar, híper-freqüentació humana durant la primavera i l’estiu) el corriol ha desaparegut pràcticament com a nidificant del nostre litoral fora dels parcs naturals amb àrees més o menys extenses de platja protegida (Deltes de l’Ebre i del Llobregat i Aiguamolls de l’Empordà). El trepig dels nius, la neteja mecanitzada i, sobretot, la depredació induïda per animals associats a la presencia d’humans i les seves deixalles (garses, gavines, gats i gossos) fan que l’èxit reproductor de l’espècie fora de les àrees protegides esmentades abans sigui molt baix.

Durant els últims anys, unes poques parelles intenten tirar endavant les seves postes —amb molta dificultat— a la platja dels Muntanyans de Torredembarra. I l’any 2019 una primera parella al Vinyet, va sumar una nova localitat reproductora per l’espècie al Baix Gaià.  Aquest 2020, i per segon any consecutiu, el corriol camanegre ha fet posta a la platja del Vinyet i a més ha aconseguit que dos pollets volin, lo qual suposa tot un èxit. La consolidació en el futur d’aquesta petita població reproductora seria una molt bona notícia per l’espècie i pel reconeixement de la qualitat ambiental de la platja.

La conservació del corriol camanegre, que es basa en la conservació i restauració de la vegetació dunar i en el respecte de les zones delimitades per la posta, és un excel·lent indicador de quan una platjatorna a un estat més natural (un fet que afortunadament és cada vegada més valorat per la població) i també serveix per recordar-nos en tot moment que les platges no són únicament un sorral per estirar les tovalloles sinó un ecosistema viu, fascinant i molt fràgil

 

Albert Pardo