El futur de les Terres del Gaià

El primer que vaig conèixer del Gaià, ja de ben petita,  va ser la desembocadura, una zona d’aiguamolls envoltada de canyesque poc feia pensar en un riu.Més endavant, després de recórrer tot el tram baix i arribar fins a l’embassament del Catllar, vaig entendre perquè la llera del Gaià s’havia convertit en un camí sec. Força més tard, sobretot gràcies a les successives “Marxes per les Terres del Gaià”, vaig descobrirel Gaià alt i mig on el riu et sorprèn amb paisatges impressionants com el del meandre de Santa Perpètua de Gaià. Avui, gràcies continues actuacions de millora de l’entorn, el tram baix del Gaià ha canviat molt i ja deixa entreveure el riu que hi ha més amunt. Aquesta millora de l’espai juntament amb la xarxa de camins que s’ha anat desenvolupant al llarg de tot el riu, ha acostat la gent al Gaià, donant-lo a conèixer tot aprenent a apreciar els valors naturals que tenim a tocar de casa. A més dels valors naturals, darrerament també s’estan duent a terme activitats per difondre el ric patrimoni social i cultural lligat al Gaià, com els castells i molins que s’alcen a banda i banda del riu al llarg de tot el seu recorregut. Així mateix,la llista de productes amb el que podríem anomenar “denominació d’origen Terres delGaià” no para de créixer, potenciant el valor del comerç local. Tota aquesta activitat al voltant del riu s’ha anat desenvolupant buscant la complicitat de la gent que hi viu aprop i ha contribuït a crear o enfortir un llaç entre el Gaià i la seva gent. A mida que l’hem anat coneixent ensl’hem fet més nostre i ens hem adonat de la importància de conservar i potenciar els seus valors. Ara cal que aquesta empenta no s’aturi.Cal continuar treballant per enfortir i mantenir viva aquesta xarxa social que s’ha creat al voltant del riu per tal de consolidar-lo com a element vertebrador de les Terres del Gaià.

Alba Muntadas

14274471197_d9ba8b15c1_z13900290915_df9b061eab_zdesembocadura14052171188_3b94aa4d14_z

La recuperació del safrà a l’Alt Gaià

El safrà és una espècie utilitzada principalment a la cuina mediterrània i oriental des de fa segles.

Es poden trobar referències històriques que relacionen el safrà amb l’Alt Gaià des de l’Edat Mitjana. El record de les taules del safrà de la plaça d’avall de Santa Coloma de Queralt on es marcaven els preus prova que va ser un dels mercats del safrà més importants d’Europa durant molts segles. A la Història de la vila de Santa Coloma de Queralt de Mossèn Joan Segura1 ja se n’hi troba alguna referència i actualment els historiadors Pere Verdés Pijuan2  del CSIC i Jaume Martell Gassó, el nostre historiador local, hi estant investigant.

La flor del safrà té els pètals de color lila, els estams de color groc i els tres característics estigmes de color vermell. Aquests últims, un cop assecats, són els que constitueixen la tan apreciada espècie, que es paga a milers d’euros el quilogram. És una planta plurianual que es planta entre juliol i setembre, floreix entre finals d’octubre i novembre, i es recull manualment, flor a flor. Durant el temps de floració, cada dia al dematí es cull i, també manualment, cada tarda s’esbrina, és a dir es separen els estigmes de la resta de la flor per després posteriorment assecar-los per poder conservar-los i envasar-los per al seu consum.

A la capital natural de l’Alt Gaià durant el segle XX el conreu i la comercialització del safrà s’ha anat perdent progressivament i només la constància d’unes quantes famílies que mai l’han deixat de conrear ha permès mantenir-ne una petita producció. Actualment costa d’imaginar els camps dels afores de Santa Coloma de Queralt o de Les Piles de Gaià tenyits de verd i lila pels volts de Tots Sants, però ens agrada somniar que potser el futur de nou ens hi portarà.

Les terres i el clima de l’Alt Gaià són molt bones per obtenir un safrà d’excel·lent qualitat. En els darrers anys aquest conreu s’està reintroduint -de moment encara de forma gairebé testimonial- amb la intenció de que en el futur aquesta flor tan bonica ens torni a portar riquesa. De manera que al seu voltant es pugui desenvolupar a més d’un complement a l’agricultura iniciatives emprenedores que incorporin també aspectes històrics, gastronòmics, turístics, pedagògics, medicinals i culturals.

Des del grup de Santa Coloma en Transició i la Fundació Quer Alt ens agrada de fer-ne difusió i volem esperonar a més persones a que s’involucrin per a fer possible, entre totes, que el safrà torni a ocupar el lloc que es mereix al nostre poble i en tot l’àmbit de la conca alta del riu Gaià.

L’Alt Gaià va ser i pot tornar a ser terra de safrà!

1: http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Segura_Valls

2: http://digital.csic.es/handle/10261/54211

Pilar Calçada, Antoni Rius (Santa Coloma en Transició i Fundació Quer Alt)fotobloc fotoblog2

Fotos de Jaume Martell

Taula Rodona “De la terra a la taula, l’alimentació de proximitat i els nous paradigmes de relació entre producció i consum”

Taula rodona

De la terra a la taula,

l’alimentació de proximitat i els nous paradigmes de relació entre producció i consum


Santes Creus. Dissabte 6 de desembre, 18h – Palau de l’Abad

Taula:

Moisès Virgili: celler-agrobotiga 9+ (La Nou de Gaià)

Joan Cartanyà: Aromis (Montblanc)

Bernadette Farriol: MM-iK (la xarxa)

Jorgina Florejachs: cooperativa de consum La Senalla (Baix Gaià)

Miquel Àngel del Castillo: Les Clandestines (Montferri)

Objectius:

Trobar en diferents sectors, àmbits, i accions de persones que implicades en la cadena de comercialització de productes agrícoles, unes bases per iniciar una xarxa de impuls al Gaià.

Mostrar experiències encarades a apropar els consumidors i els productors.

Determinar les principals problemàtiques que dificulten els canals curts (en nombre d’intermediaris i en distància).

Elaborar propostes per a millorar la col·laboració i cooperació dels agents implicats.

 

Les Coves Roges i la llegenda del Diable

A finals del segle XIX i a principis del XX molts excursionistes recorrien les zones rurals del país empesos per l’anhel de conèixer aquella Catalunya que no havia canviat amb la industrialització ni amb els vents que portaven modes que havien modificat el paisatge humà de les ciutats. Amarats del romanticisme de l’època, cercaven aquella essència, pretesament estàtica, del sentir del camp. Amb aquest objectiu el metge Pau Teixidor i Tarrida, nascut a Sant Boi de Llobregat el 1847 però instal·lat a Rodonyà almenys des del 1875 fins a la seva mort el 1907, va promoure l’excursionisme pels municipis de l’entorn. Coneixem algunes de les seves cròniques gràcies a la publicacions de l’època del Centre Excursionista de Catalunya (CEC).

Doncs bé, el nostre protagonista havia sentit parlar tantes vegades de les Coves Roges, prop de Vespella i a tocar del Gaià, que tenia moltes ganes d’anar-les a veure. Un veí de Montferri, poble que llavors era conegut amb el bonic nom de Puigtinyós, es va oferir a acompanyar-lo. La seva dona era filla de Mas d’en Blanch. Amb la companyia d’un soci del CEC ja tenim la comitiva trescant per aquests camins un dia d’estiu de principis de segle XX. Sortiren a les nou del matí amb dos cavalls, el Ninus i l’Andarín, des de Rodonyà. Passaren per Montferri, el casalot de la Polla Rossa, Mas d’en Figueres, Mas Cadernal i Mas d’en Blanch. D’aquest Mas s’uniren al grup el pare i un xiquet.

Arribats a les Coves queden meravellats i els acompanyants aporten informacions de gran interès. La Coves són del Pansit, que viu en una caseta a tocar, amb un gos. El conjunt de coves formen una paret d’uns 35 metres d’alçada per 200 de llarg. Una de les coses que més crida l’atenció a Pau Teixidor és la rica fauna:

Pochs són els foradets y escletxes en que no hi facin niu una o altra au o aucell. Aixís és com se veu als pardals tordals, pàsseres, orenetes, roquerols, falsies, etc., viure y xoplujar-se sota’1 mateix rasser ab els corbs, esparvers, òlives, muçols, etc., séns que cap dels ignocents aucellets hi prengui mal; qual secret està en l’astucia que tenen aquests pobrets en niuar y ficar-se no més que en els forats molt amagats y petits. També crien allí abundancia de ratapeixets; però qui s’emporta la palma de les cries són les abelles, quals riques y temptadores bresques són allí fruita prohibida pera l’home.

Un dels guies va fer adonar a la comitiva l’existència d’unes estaques encantades. Eren les estaques del diable!

Ens preparàvem ja pera baixar, quan el guia, a propòsit de les abelles, ens preguntà si’ns haviem adonat de les estaques encantades. «Les estaques encantades?» férem nosaltres. «Sí, les estaques del diable. Que pot-ser no’n saben res, vostès?» «Fins al present, no.» «Segueixin -me, donchs, ab la vista, y, si no m’erro, ne veurem cinch.» Efectivament, no’n mancà ni una pera que, en distints punts, comptessin fins a cinch estaques entatxonades en aquelles enlairades voltes. Y no podent nosaltres atinar de cap manera com la mà de l’home havia pogut servir d’instrument pera clavar-les-hi, ab tota l’amabilitat del món ens contà la següent y curiosa rondalla:

«Una vegada s’escaigué a trobar-se aquí, tot sol, un xiquet d’una de les masies de l’entorn, y mentres contemplava embadocat, el goig que feya aquella munió d’aixams d’abelles y frisava, de segur, per l’impossibilitat en que’s veya d’escursar les distancies y poder escorcollar els caus, sense saber com; se li presentà un senyor, ben arreglat y molt ben vestit, qui ab veu amorosa li féu aquesta interessant pregunta: «Que t’agradaria menjar d’aquestes bresques, nen?» «Prou; però no’s poden heure.» «Donchs mira: te’n vas a cercar una caldera y veuras com l’omplirem y podras atipar-te’n.» El nen, mig esporuguit ab la sobtada presencia d’aquell home, y mig esperançat de ses dolces paraules y afalagadores promeses, no sabia què fer-se. Per fi’s decidí y marxà, tornant al cap d’una estona ab una caldera que havia emmatllevat en un mas proper.

»Llavors, l’aixerit senyor, carregant-se a coll al nen y a la caldera, d’un bot s’en filà dalt d’aquelles voltes, crestà una rocosa arna, ficà la mèl a la caldera y clavà una estaca al forat. Tot seguit, ab esfereidora lleugeresa, volaren a una altra arna; ab la mateixa destresa’n tragué la mèl, la col·locà a la caldera y tapà’l forat ab una altra estaca, repetint igual operació fins a cinch vegades, que representen les estaques que’s manifesten encara.

»Un pich plena la caldera, d’un salt se plantaren baix. «Ara d’aquesta mèl se n’ han de fer quatre partions, senyor;—una pera mi, una pera tu, una pera l’amo de les arnes y l’altra peral qui t’ha deixat la caldera. Ja les pots fer tu mateix.» El pobre nen, com que encara li durava 1’esglay, no sabia quin partit pendre. Més, instigat repetides voltes, per fi, acotant-se a la caldera, digué: «Donchs, si’n tinch de fer quatre parts, lo mellor serà que hi faci una creu»… Y li féu. No sentí cap més paraula ni resposta; aixecá’l cap, y no vegé ningú… Aquell home s’havia fos com el fum… Era’l diable.»

Déu ni do! Quins temps aquells quan les llegendes passaven de pares a fills… o d’avis i néts… o de nadius a excursionistes! No hi havia televisió, ni tablets, ni uatzaps. Només la paraula!

Per cert, després d’explicar batalletes de lladres que s’amagaven a les Coves, l’excursió acabà com havia començat, deixant els acompanyants als seus llocs d’origen. I el nostre amic Pau publicà la crònica al Butlletí del CEC número 79 (pàgines 201-213), corresponent a l’agost de 1901 (http://ddd.uab.cat/pub/butcenexccat/butcenexccat_a1901m8v11n79.pdf).COVES ROGES coves

Jordi Suñé Morales

Neix el riu, neix la marxa. V marxa de les Terres del Gaià (I)

Caminar, ser riu, ser Terres del Gaià. Oblidar les presses, deixar que les cames facin la seva, avall. Parlar, explicar i escoltar. Aprendre coses, un fotimer.

Ben d’hora, ben d’hora, apropar-se a cal Cantero i esperar l’autobús. Hi són la Cristina, el Valentín, la Pastu i el Joan. Els escarabats estem preparats. Arriba l’autobús. Ja ha passat per Altafulla. Saludem el Lluís, que és qui porta els números, l’Alba i altres mosquits i alguns “gateros” amb cara de son. Enfilem cap a la Riera de Gaià. A la rotonda ens esperen el Joan Carles de la Fonda, l’Hèctor, l’Albert i altres veïns amb ganes de no fer tard a l’esmorzar, que la gana apreta. Al Catllar recollim, entre d’altres, al Joan –el nostre expert en embassaments i altres infraestructures semblants-, l’Antoni i la seva càmera de fotos. A Santes Creus ens esperen la Maribel i tota la colla del Casalot. Al Pla de Santa Maria pugen l’Enric, el seu fill esportista i altres membres de la Xiruca Foradada. Som-hi, Santa Coloma de Queralt ens espera. Tots cap al bar. Qui ha demanat bacallà? El Carles i seva furgo ens salven de portar el pes de les grans motxilles als esportistes que només caminem un cop a l’any.

Les Fonts

Inici de la marxa

A les Fonts de les Canelles, a Santa Coloma de Queralt, on simbòlicament neix el nostre riu, ens espera més gent. Ens reconforten les retrobades –la Pilar, el Galo, l’Oriol, la Mercè, etc-, les presentacions –el Toni, la Montse i la Montserrat-, les abraçades, la fresca del matí i les ganes de començar. Que no faltin les fotos i les pancartes de l’Hèctor –la de Salvem el Gaià la podríem planxar, no?-. Les autoritats ens saluden oficialment. Ens agrada, ens sentim acollits. I llegim el manifest. Jo l’escolto, discret, en un racó, i se’m posa la pell de gallina: “Per cinquè any consecutiu desenes de persones de les Terres del Gaià recorrem els camins que ens porten al mar des de Sant Coloma de Queralt. Resseguim el nostre riu, redescobrim els pobles, aprenem el nom de les plantes, la toponímia, coneixem gent, admirem el paisatge i les antigues construccions rurals, riem i compartim àpats cuinats amb productes de la terra. Escoltem biòlegs, caminadors, esportistes, empresaris, enòlegs, artistes, escriptors i gent de tota mena que ens dibuixen un riu diferent de com l’havíem conegut.”

Jordi Suñé Morales

El Gaià. Un riu ple de futur

Aquest és el manifest que es va llegir durant la V Marxa de Terres del Gaià, en les tres etapes, el 2, 3 i 4 de maig de 2014.

—————————-

Per cinquè any consecutiu, desenes de persones de les Terres del Gaià recorrem els camins que ens porten al mar des de Sant Coloma de Queralt.
Resseguim el nostre riu, redescobrim els pobles, aprenem el nom de les plantes, la toponímia, coneixem gent, admirem el paisatge i les antigues construccions rurals, riem i compartim àpats cuinats amb productes de la terra. Escoltem biòlegs, caminadors, esportistes, empresaris, enòlegs, artistes, escriptors i gent de tota mena que ens dibuixen un riu diferent de com l’havíem conegut.

Per cinquè any consecutiu som aquí i no ho fem pas per nostàlgia.
Hi som pel plaer de convertir-nos en riu, en riu de gent que acompanya l’aigua en la seva baixada fins a les terres planes. No ho fem per recordar que un dia aquests pobles van ser. Caminem pel present: pel gaudi d’anar a peu i ser Terres del Gaià. I ho fem per reivindicar aquest tros de món. Som aquí pel futur. Volem un territori viu, amb una economia sostenible, on es pugui viure de la terra, del turisme, on s’instal·lin empreses, serveis i noves tecnologies.

Al llarg d’aquests cinc anys hem vist millores
–impulsades per diferents administracions i entitats- que ens fan omplir d’esperança: la recuperació del castell del Catllar, les Jornades d’Estudi i Divulgació de les Terres del Gaià, la senyalització del Camí de les Terres del Riu Gaià, l’arranjament de camins, les obres del castell de Santa Perpètua, el cabal ecològic, etc.

Durant vint anys vam viure d’esquenes al riu.
El vam convertir en un abocador en la seva part baixa i vam despoblar l’Alt Gaià. Ara, el riu ha esdevingut un tret d’identitat d’aquest territori ubicat entre el Penedès i el Camp, entre la Segarra i el mar. El riu connecta tres comarques, ajunta caminadors de diferents pobles, atreu ciclistes, inspira a poetes, dóna nom a desenes pobles, associacions i projectes. El riu crea sinergies i dóna peu a noves propostes. Cada vegada el riu és menys aigua i més territori.

Llarga vida al riu Gaià i les seves Terres!

Terres del Gaià, 2, 3 i 4 de maig de 2014

Marxa a peu pels pobles de les Terres del Gaià per a reivindicar la conservació i protecció d’aquest territori i el cabal ecològic del riu


Santa Coloma de Queralt
Sant Gallard
Biure de Gaià
Pontils
Santa Perpètua de Gaià
Querol
El Pont d’Armentera
Santes Creus
Aiguamúrcia
Vila-rodona
Vilardida
Montferri
Bràfim
Vilabella
Renau
El Catllar
La Riera de Gaià
Ferran
Altafulla
Tamarit

Recordant la marxa Terres del Gaià del 2012

Aquesta any fem ja la 5à edició de la marxa Terres del Gaià, per anar escalfant motors us deixem aquí un breu article que es va fer sobre la marxa de l’any 2012.

Perquè fem la marxa

La III Marxa Terres del Gaià es va fer els dies 28,29 i 30 d’abril, des de Santa Coloma de Queralt, on neix el Gaià a la Font de Les Canelles, fins al que en queda de riu, a la desembocadura, a l’alçada de Tamarit. La Marxa és una bona manera de reivindicar i donar a conèixer el territori que travessa el riu Gaià, amb els seus valors patrimonials i ecològics. L’objectiu, però, no és tant el de fer un trèking com el d’anar coneixent la gent i el territori mentre caminem, en un ambient, s’ha de dir, festiu. Sempre hi ha algú que té alguna cosa per explicar o per mostrar. La Marxa és decididament interdisciplinària!

Es vol una Marxa oberta a tothom, i per això s’organitzen els àpats i el dormir, tot i que cadascú pot escollir si fa tot el recorregut o alguns trams. Fins ara, sempre s’ha dividit en tres etapes que han anat canviant en les diferents edicions, amb la intenció d’anar trepitjant el vast territori que s’obre a banda i banda del Gaià.

Sortint de Santa Coloma

La sortida, amb certa fresqueta, per no dir directament fred, va ser a quarts de deu del matí. Enguany, la primera etapa era en dissabte, a diferència de les edicions anteriors. Això va facilitar que fóssim una cinquantena llarga de bon començament. Amb bon ritme – tot just arrencàvem  – vam passar per Sant Gallard i travessant el riu per primera vegada amb una mica de saltiró, cap a Pontils.

Fotografia de Maria Rosa Ferré del castell de Santa Perpètua de Gaià
Fotografia de Maria Rosa Ferré del castell de Santa Perpètua de Gaià

Aquest cop, amb temps, ens vam permetre el luxe de donar el tomb per la Riera de Biure i arribar-nos a Pontils per la Resclosa que queda al damunt del poble, una birgueria i perdoneu el col·loquialisme. Amb gana ja, cap a Santa Perpètua, on hi ha un dels castells (torre) més antics del país (segle X). L’expedició es va dividir entre els que van seguir la carretera i els agosarats que pel camí del riu, van salvar la resclosa i arribaven al poble pels hortets de la part baixa. Bon dinar amb pa amb tomàquet, embotit, vermutet, vi del bo…visca els encarregats de la intendència! que, entre altres accions reeixides, van fer un bon arròs a la nit, arribats a la casa de colònies de Querol, després d’una tarda de pujades i baixades.

Al dia següent som-hi ! amb forces i decisió

A afrontar l’etapa més dura: vora 30 km des de Querol a Salomó. El primer tram s’allunya molt del riu perquè l’estat dels camins no permet fer-ho, de moment, d’altra manera. Enfilant-se al Montagut i agafant el GR fins a Santes Creus, on una parada tècnica al Casalot va permetre fer una cervesa i recuperar l’ànim.

En aquest punt s’afegiren caminants amb ganes de menjar el banquet de pollastre que ens esperava a Vilardida. I després, molt de sol per recuperar-se. A la tarda, amb un camí més planer i una bona colla de caminants s’arribava a Salomó cap a les 7 de la tarda. Final de jornada amb una bona dutxa i bon sopar, que els herois i heroïnes que van fer tants quilòmetres van agrair.

I ja som a l’últim dia

L’alcalde de Salomó va acomiadar els expedicionaris que prenien el camí cap a la costa, passant vora el pantà de Repsol, que té l’aigua del Gaià segrestada. En una etapa distesa i amb molta conversa arribàvem al Catllar amb temps per fer una bona fideuà multitudinària i en acabar, desplegar la pancarta “Salvem el Gaià” acompanyada de les paraules de l’alcalde. A la Torre d’en Guiu, però, no baixava l’aigua que ens haguera agradat veure. I després de dinar, amb molta mandra i amb ganes de migdiada al sol, cap a la platja. Ara ja si que ho teníem gairebé fet! les ganes de veure el mar ens feien oblidar el cansament.

Vora la Riera de Gaià ens va venir a trobar l’alcade d’Altafulla i de seguida, vam ser al tram final del riu, on tornàvem a veure aigua i gaudir del passeig per una aquesta bonica arbreda. Arribats al mar algun valent s’hi va banyar, val a dir que jovenets. I vam desplegar per últim cop, la pancarta que vol fer reviure el riu. El nostre riu.

Desembocadura del riu Gaià a la platja de Tamarit. Foto de  Secció Natura UES
Desembocadura del riu Gaià a la platja de Tamarit. Foto de  Secció Natura UES

Esperem, l’any vinent, repetir-ho, amb molts més. I compartir a més del camí, l’estima per  aquesta terra.

Les Bases

Aquesta marxa ha estat la darrera expressió d’un conjunt de trobades, jornades de debat i   d’altres activitats que, en els darrers anys, s’han fet per la recuperació i la preservació de la zona que s’articula al voltant del riu Gaià. Associacions culturals, mediambientals, universitats, algunes administracions públiques, i sobretot persones individuals, han anat treballant conjuntament sobre objectius generals com la recuperació del patrimoni històric i la preservació mediambiental del riu. Un dels eixos del moviment ha estat, i encara és, la reivindicació del cabal ecològic del riu, la preservació de la llera i la qualitat de l’aigua, a més de la protecció del territori contra plans urbanístics agressius.

Una de les primeres expressions col·lectives que es van fer de cara a unir esforços en la lluita per aquests objectius comuns, eren els Fòrums de les Terres del Gaià. Aquestes trobades es van celebrar, de manera itinerant, entre els anys 2005 i 2010. En el darrer dels fòrums, celebrat al Pont d’Armentera, es van assentar les bases de la que, finalment, esdevindria l’Associació de les Terres del Gaià, recentment constituïda.

V Marxa des del naixement a la desembocadura del Gaià

S’acosta el maig i per cinquena vegada Terres del Gaià organitza una marxa a peu des del naixement a la desembocadura del riu Gaià.

El riu Gaià a l'albereda de Santes Creus
El Riu Gaià passant per l’Albereda de Santes Creus.

La marxa pel riu Gaià és un acte obert a tothom amb el qual volem reivindicar la conservació i la protecció d’aquest territori i del cabal ecològic del riu. És una forma activa i festiva de viure intensament el nostre territori, compartir un travessa amb gent diversa i conèixer a fons el riu Gaià.

Qui pot participar-hi: la marxa és una activitat oberta a tothom.

Dates: 2, 3 i 4 de maig de 2014

Recorregut

  • 1r. etapa: Santa Coloma de Queralt – Querol
    Sortida a les 10h de les Fonts de les Canelles, de Santa Coloma.
  • 2a. etapa: Querol – Vilabella
    Sortida a les 9h de Querol
  • 3a. etapa: Vilabella – Tamarit
    Sortida a les 8.30h de Vilabella. Els de Vilabella, que cada any fan una caminada fins al mar, s’afegiran a la marxa i junts farem l’última etapa.

Per als que faran la travessa dels tres dies

Desplaçament fins al punt d’inici.

El primer dia un autocar farà el trajecte ascendent entre els pobles per on passa el Gaià, començant per Altafulla recollirà a tots els que faran la marxa.

Allotjament i menjar

Cal que portem esmorzar i dinar per a la primera etapa. A Querol ens esperen al refugi, on ens donaran sopar, ens reservaran lloc per a dormir, es donaran esmorzar i un pícnic pel dinar.

També per a Vilabella estarà tot a punt per poder passar-hi la nit i per menjar-hi.

Tan a Querol com a Vilabella hi haurà servei de dutxes.

Què cal que portis 

Et farà falta el sac de dormir, estora i alguna cosa més per passar els tres dies. Segur que ja has fet alguna travessa i saps ben bé què necessites. Tria bé però no pateixis pel pes, no caldrà que caminis amb molta càrrega, un cotxe de servei transportarà l’equipatge entre el punt d’inici i el put d’arribada.

El preu complet: autocar, allotjament, cotxe de servei i àpats és de 50€ per persona.

Per als que faran la travessa només dues o una etapa

Pots venir només a fer una o dues etapes, en aquest cas, caldrà que truquis al 608141149 i consultis el preu, dependent del servei de transports que et faci falta i dels àpats que necessitaràs el preu variarà.

Informació i inscripcions.

Cal que t’inscriguis abans del 27 d’abril, des d’aquest enllaç podràs obrir el full d’inscripció, apunta-hi. En el full d’inscripció et faràs la inscripció a mida, podràs triar:

  • Quan dies vens
  • Quins àpats vols fer. L’esmorzar del primer dia es fa al bar de Santa Coloma, tens tres opcions, pots triar entre esmorzar de platillo de pop, o bé de bacallà o portar-te tu mateix el teu esmorzar.
  • Des de qui poble agafaràs l’autobús per arribar divendres al punt d’inici de la ruta.

Per qualsevol consulta podeu trucar al 608141149 o escriure a terresdelgaia@gmail.com