Categoria: Tombant pel Gaià

(Recorregut: 30 km. Desnivell: 270 m)

Sant Joan és una nit ancestral que celebra el solstici d’estiu. La nostra festivitat es remunta a les festes paganes que s’han festejat des de temps primitius. Les fogueres són celebracions rituals. Cada persona celebra aquest dia d’una manera diferent. Per moltes persones el Sant Joan cobra sentit quan se celebra sota el cel estrellat i amb la fragància de les herbes remeieres que es recol·lecten aquesta nit. El silenci i els sons de la natura són molt més pregoners que moltes revetlles. Durant aquest dia molta gent s’aparta de les aglomeracions i del soroll dels coets i focs artificials. És un bon moment per capbussar-se en la foscor de l’aigua primordial a mode de transformació vital. Quan en surts ja has deixat de ser la persona que havies estat.

Una ruta senderista per la muntanya és una alternativa als que busquen una connexió més natural i atàvica durant aquesta festivitat. La ruta que es proposa és circular i parteix de l’Argilaga. És una ruta de 30 km que es pot fer corrent a un bon ritme en quatre hores. Durant el camí es poden ensumar les aromes balsàmiques del romaní, l’espígol, el té de roca o el poniol. Es poden sentir porcs senglars, cabirols o teixons. Si tens sort, la lluna estarà plena i les diferents constel·lacions il·luminaran els teus passos.

     Fig.1 Ruta circular de 30 km de l’Argilaga a la Torre del Moro (Font: l’autor)

No s’aconsella fer la ruta en solitari ja que hi ha alguns punts que cal grimpar i algunes àrees amb forts desnivells. A la primera part de la ruta pràcticament no es troba cap poble i transcorre per la riba esquerra del riu Gaià. A la segona part trobem molts poblets i discorre pel marge dret. El recorregut total és de 30 km i un desnivell d’uns 270 m.

     Fig.2 Perfil altimètric de la ruta circular de l’Argilaga a la torre del Moro (Font: l’autor)

La ruta surt de la plaça de l’Argilaga i es desfila el carrer Sant Roc en direcció cap el camí del torrent de Renau. Es creua aquest barranc i s’ascendeix cap al pas de les Guàrdies. Un cop aquí s’agafa el camí que va del mas d’en Sord cap a Renau, i passa per davant del mas Aleix. En el creuament entre el  camí de les Cabeces i el camí de Renau, s’agafa l’antic camí dels masos de l’Altrera, conegut com el camí dels morts perquè duia al cementiri de Renau. Aquí el camí es torna corriol i ens porta al pou de Renau. En aquesta àrea hi havia hagut abrics prehistòrics com el de la cova del Pambarra o el del Pansit.

     Fig.3 Vista de les coves Roges a Vespella de Gaià (Font: l’autor)

Hi ha una passera que creua el Gaià. En funció de l’època aquesta zona està molt embrossada i es fa difícil trobar la passarel·la. Des d’aquí es veuen les coves Roges. Diu la tradició oral que s’hi amagaven bandolers i lladres. Al costat hi ha un ascens molt pronunciat que permet arribar a la part superior de les coves. En aquest punt es pot gaudir d’una visió espectacular d’un dels meandres del riu. Resseguint el sender s’arriba al camí de la Pedrera de Vespella del Gaià. Seguim aquesta via i passem pel costat del mas de Cadernal. Més enllà hi ha un creuament de camins. Cal agafar el primer de la dreta, que porta cap a la vila de  Salomó, on trobarem un punt d’aprovisionament d’aigua. Caldrà desviar-nos uns metres per omplir la cantimplora.

La següent parada és la trialera on els aficionats posen a prova les seves motos. El camí es va enfilant fins que troba un sender que ens porta a la serra de Montferri, a la torre del Moro i a la Tossa Grossa de Montferri. En aquests moments som a la cota més alta de tot el recorregut situada a 387 msnm. La torre del Moro és una construcció que permetia un ampli control sobre bona part del Camp més occidental. A la nit l’espectacle es increïble ja que es veuen totes les poblacions il·luminades i la costa des del cap de Salou. A la torre del Moro comença la segona part del recorregut per tota la carena de la serra i el descens fins al torrent del Còdol, i és molt divertit.

Fig.4 Poniol (Mentha pulegium) a les roques de la serra de Montferri (Font: l’autor)

Entrem a Montferri pel carrer de la Muralla, aquí trobarem un altre punt d’aprovisionament d’aigua. A partir d’ara es troben fonts a tots els pobles.  Se surt del poble pel carrer dels Rentadors i es creua per segon cop el riu, cap al santuari de la Mare de Déu del Lloret i al cementiri de Bràfim; cal superar una pujada molt pronunciada. Entrem a Bràfim pel carrer d’Avall fins a la plaça de la Vila i l’avinguda de Catalunya, direcció Vilabella.

Hi arribem pel carrer de Sant Josep, continuem pel costat de l’església de Sant Pere i abandonem el poble pel carrer de Castellví, deixant a l’esquerra el mont Calvari, amb una ermita que no es va acabar de construir. Es passa per sota de la via del ferrocarril i pel camí que transcorre cap a Renau. Durant aquest tram es pot gaudir de les vinyes i dels camps de cereals. Arribem a Renau per la Teuleria i es baixa cap al pont de Renau. Seguint el torrent trobarem un sender que porta a l’ermita de la Mare de Déu del Lloret. Se segueix cap a l’antic lloc de Peralta on destaca una església romànica amb campanar d’espadanya. De Peralta cal dirigir-se cap a l’Argilaga passant pel corral de l’Avellanet i el cementiri. Finalment s’entra a la població pel carrer Sant Roc, fins arribar a la plaça, punt d’es d’on s’havia iniciat la ruta.

Fig.5 Foguera de Sant Joan del poble de l’Argilaga, inici i final de la ruta (Font: l’autor)

La nit de Sant Joan és una celebració que es remunta al bressol dels temps. No som conscients de la importància d’aquest dia en d’altres èpoques perquè la nostra identitat està profundament arrelada en les pràctiques religioses del cristianisme. Bona part dels topònims pels que es passa durant aquesta passejada fan referència a noms de sants i santes de l’església catòlica. Internar-nos a la natura ens aparta d’aquestes referències culturals. Submergir-nos en l’obscuritat ajuda a refinar els instints que s’han anat perdent. Fer les coses amb la senzillesa que ho feien els nostres ancestres ens ajuda a desintoxicar-nos del mon digital. Aquesta nit no te res a veure amb l’església i el culte al cristianisme, és quelcom que prové de molt més lluny.

Marc Dalmau