SALVADOR PALAU RAFECAS, Santa Coloma de Queralt, 1948

Coneix els protagonistes del territori

Qui és en Galo ? doncs tot va començar quuan en Galo feia de paleta, i li agradaven – i li agraden – les pedres, però també era, i és, un aficionat a la fotografia i un enamorat de la terra…

De ben jove ja participa en algunes associacions i entitats, és allò que avui en diríem un“dinamitzador” natural, amb una curiositat sense límits, i ganes de marxa, i algunes vegades una mica de “brega”, i és que feia de “Satanàs” als Pastorets, boxa i castells (De la Jove) (http://usuaris.tinet.cat/jde/biograf.htm con. 2014-07-31)

En Galo comença a fer fotografies, sobretot d’esglésies romàniques, a la Conca de Barberà i després a la resta de Catalunya. Aprofita vacances i caps de setmana, de vegades amb amics i família. D’altres vegades sol, amb el gos, i dormint al ras o al cotxe.

De fet, no només fa fotografies, sinó que aconsegueix recollir una important col.lecció de fotografia antiga d’arquitectura i paisatge rural sobretot, però no únicament.

Ja hem dit que li agraden els edificis històrics; sobretot uns de concrets, els molins. I va fotografiar, inventariar, documentar, els molins fariners de Catalunya, mooooooolts, tots els que ha pogut trobar. Els seus estudis ens han servit de guia als aprenents que venim al darrera; he d’admetre que fins que no vaig topar amb 800 molins fariners de Catalunya : des de El Sènia i l’Algars al Cardener-Llobregat” [i], d’en Galo, no tenia la més mínima idea de com funcionava un molí. Ell em diu que s’hi va interessar perquè trobava que eren uns edificis situatts a molta alçada respecte al riu, i es preguntava si pujaven l’aigua a “galletes”, més o menys com jo, per sort els seus estudis ens ressolen el dubte. No en va tenir prou amb els molins, però, i va continuar fent fotos, documentant edificis i fets històrics, i escrivint, perquè les seves ganes de saber no s’aturaven. Col.laborà en l’elaboració del patrimoni arquitectònic de Catalunya , també en la investigació toponímica per als mapes del Servei cartogràfic de la Generalitat. Va fer un recull dels renoms de les cases de Santa Coloma, col.laborà amb els Amics del Romànic…no hi cap en aquesta pàgina tot el seu CV. Cal destacar que, de la mà d’Albert Manen fou pioner, el 1981, a estudiar i divulgar els fets de la Guerra Civil a la Conca de Barberà.

El Galo també ha estat assessor de restauradors de molins, ha fet xerrades, ha escrit articles (el primer l’any 1976 en castellà, al Correo Catalán), ha practicat la història local; personalment li agraeixo els seus estudis sobre la conca alta del Gaià, molins i torres, llegendes i història. Però, sobretot, ha estat i és, un home planer, afable i molt savi… una bona companyia a les Marxes del Gaià !!

Li preguntem, Santa Coloma és Baixa Segarra (comarca geogràfica però no política) o Conca de Barberà ?

Administrativament som Conca de Barberà, però hi ha una reivindicació més o menys generalitzada de la denominació de Baixa Segarra, de la qual no en sóc gens partidari. El més lògic és la denominació d’Alt Gaià, referència a raons de l’entorn natural molt menys discutibles que raons administratives o polítiques.

I per què Galo ? Doncs, és el renom de la casa.

Els llibres del Galo : http://usuaris.tinet.cat/jde/galo.htm

[i] PALAU RAFECAS, S. (1994) Santa Coloma de Queralt: Museu-Arxiu Comarcal de Montblanc “800 molins fariners de Catalunya : des de El Sènia i l'Algars al Cardener-Llobregat”

Galo

 

2 thoughts to “SALVADOR PALAU RAFECAS, Santa Coloma de Queralt, 1948”

  1. Bon vivant, panxut, cepat
    jovial, vermell, eixerit.
    Tot i que té certa edat
    es fot ell sol un cabrit
    fet al forn i acompanyat
    (per beure com un senyor)
    d’uns gots del vi del millor.

    Sembla un feudal ben servit
    vestiu-lo amb capa de pells
    i creureu que és Orson Wells
    a “campanades a mitjanit”

    Quan el temps l’hagi vençut
    quan aneu acomiadar-lo
    Veïns! Podeu aclamar-lo
    perquè ell… sí a viscut!

    Casa seva és un museu,
    atacat de “ferrofilia”,
    té ferrada la família
    de tant de ferro com veu.

    Encara que us sembli un “palo”
    llegint aquets redolins,
    sabreu el que guarda a dins
    Salvador Palau “el Galo”.

    Guarda un llibrot – el Capbreu-
    que no vendrà per cap preu ,
    i els que ell té publicats
    de temes molt variats.

    De castells i fortaleses
    fets importants i foteses
    de nobles, cruels i braus,
    de jueus, moros i esclaus.
    De clergues i cavallers
    de remences i ramblers.

    De monestirs rics i nobles
    xuclant tots la sang dels pobles.
    Amb impostos eclesiàstics
    com uns dràcules monàstics.

    D’ embruixats, supersticions,
    bruixes, bruixots, curacions.
    Del temps, quan feien els sants
    miracles inversemblants.

    De contractes vells i nous.
    De rabasses unces, sous.
    De forrellats, reixes, claus,
    basses, molins i cacaus.

    De les guerres dels carlins
    dels odis entre els veïns
    d’aquells magres pobles plens
    de soldats, de sometents,
    de bandolers, de facciosos
    i de crims esgarrifosos.

    De pasteres, forns i fleques
    del segle nou al dinou
    escriu, perquè en sap un ou
    Salvador Palau Rafeques.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada