RIUADA SOLIDÀRIA – MONTBLANC. Taula rodona “Riu, canvi climàtic i territori”

Amb la participació de: Ôscar Saladié, geògraf URV i bomber voluntari; Jordi Blay, geògraf URV, especialista en planejament territorial; Jofre Rodrigo, Xarxa per la Conservació de la Natura; Juan Pedro Martín Vide, expert enginyeria fluvial, UPC. Moderadora: Evelyn Segura, biòloga i comunicadora científica.

Després de la gran riuada que el passat 22 d’octubre va afectar, sobretot, l’Espluga de Francolí i Montblanc, provocant molts danys materials i la pèrdua de 7 vides (una al Maresme), els ciutadans d’aquestes dues poblacions s’han organitzat per recollir fons per ajudar en la recuperació. La Riuada Solidària que s’ha celebrat en dos caps de setmana a ambdues poblacions, ha estat farcida d’actes de diferent tipus. Entre ells l’interessant debat objecte d’aquest escrit.

D’entrada el títol convidava a pensar que cal relacionar el canvi climàtic amb la gran riuada; cap dels ponents ha fet aquesta associació directa i fàcil.

Han estat d’acord a parlar de les riuades com a fenomen periòdic a la conca mediterrània. S’han enumerat les riuades “clàssiques” que han afectat el Francolí els últims 150 anys, sobretot la del 1994, que en volum d’aigua va ser més forta que la que ens ocupa; la diferència principal és que va afectar la part mitjana i baixa de la Conca. Han estat d’acord en suggerir que el canvi climàtic podia fer més habituals aquestes grans riuades que ara es produeixen cada 20/30 anys (amb algunes crescudes menors entremig). Sobretot però, han posat l’accent en la gestió del territori com a mitjà per pal.liar els efectes d’aquestes riuades.

Com sempre que es produeix una tragèdia d’aquests tipus, són molts els factors que hi conflueixen; no hi ha una sola raó. I de vegades factors completament contraris: Si al 1874 (Aiguat de Santa Tecla) la desforestació va ser clau perquè baixes l’aigua sense aturador fins a Tarragona, aquest 2019 l’excés de massa forestal podria haver empitjorat els efectes de la riuada per l’arrossegament de grans arbres des dels vessant de les muntanyes al riu. Els ponents tampoc han volgut sentir a parlar de les teories de rius “nets” com a mitjà d’evitar riuades: de fet la vegetació i els hàbitats fluvials actuarien en sentit positiu.

El debat ha girat a l’entorn de les diferents causes que conflueixen en un cas d’aquest tipus: L’excés de construccions a la vora del riu, en zones inundables, tot i que siguin “zones difícilment inundables”, és un perill; l’alternativa fora fer-hi construccions i activitats en relació amb el riu (han parlat de zones d’esbarjo, construccions lleugeres lligades a l’estudi i al lleure, turisme sostenible, activitats agrícoles etc). L’excés d’infraestructures, en especial ponts, a les lleres dels rius fan canviar el comportament del curs de l’aigua i també en fan pujar el cabal; alguns no s’han construït tenint en compte aquests riuades “que difícilment poden succeir”. La gestió dels boscos, la gestió de les lleres, de les zones poc o molt inundables, l’adequació de noves normes que previnguin riuades.

En definitiva la gestió del territori per atenuar l’efecte antròpic. S’ha posat com a exemple la Xarxa per la conservació de la natura i els acords de custòdia. Un repte que tenim al davant, molt més enllà del cavi climàtic. Dissortadament, com ha dit un ponent, “ja fa 30 anys que parlem de la gestió del territori…”

    Maribel Serra
                                                                                                                                                                                                                                                  

 

Procés de participació sobre el futur de l’aigua a Catalunya (2022-2027)

 

LA PARTICIPACIÓ A L’ACA (Agència Catalana de l’Aipatrigua)

El passat 26 de setembre l’Agència Catalana de l’Aigua va iniciar un Procés de participació corresponent al 3er Cicle de planificació hidrològica per al pe­ríode 2022-2027. Aquest procés obeeix a la Directiva Marc Europea sobre masses d’aigua, i ha de servir per definir les problemàtiques principals, i definir l’estratègia, els criteris i les prioritats per afrontar-les.

El procés es divideix en quatre fases, la primera fou la de presentació.

 

Pròximament començarà la segona fase que es treballarà sectorialment, amb l’objectiu de recollir reptes i propostes de cadascun dels sectors:

  • Administració
  • Agroramaderia i forestal
  • Associacions Ambientals
  • Empresa i industria

 

La tercera fase seguirà els següents eixos temàtics a través de tallers de propostes, la participació és oberta a qualsevol interessat per un o més temes:

  • Contaminació urbana, industrial i sanejament
  • Contaminació associada a pràctiques agrícoles i ramaderes
  • Qualitat hidromorfològica, biològica i cabals ambientals
  • Garantia d’abastament, eficiència, estalvi i consum
  • Planificació dels riscos associats a la inundabilitat contaminació urbana, industrial i sanejament

 

La darrera fase recollirà totes les idees sorgides de les fases anteriors.

 

Des de Terres del Gaià tenim l’experiència de participar en els anteriors processos, i hem comprovat com coses que vam dir ara fa 12 anys encara estan per resoldre. També constatem una participació més baixa del que ens agradaria.

Les pròximes sessions seran pel sector de l’Administració, l’agroramader i el forestal, i es faran el 7 de novembre a Tarragona. Us passem l’enllaç per a qui es vulgui inscriure. Ho podeu fer, si voleu a títol individual. La participació sempre és important. En aquesta ocasió es fa especial esment de la participació de dones, fins ara poc representades. Així doncs, us animem a totes !

https://participa.gencat.cat/processes/tercercicleaigua/f/2661/

Antoni Ruiz de Castroviejo

Descobrint les sèquies de la desembocadura del Gaià. JEP 2019

El passat diumenge 13 d’octubre vam fer un recorregut pel tram final del Gaià, per tal de descobrir les sèquies i els sistemes d’aprofitament d’aigua dins les Jornades Europees de Patrimoni de 2019.

IMG_20191013_114522

Vam començar la sortida, amb el guiatge del Joan Carles Blanch, a la resclosa de la Riera, des d’una perspectiva diferent a l’habitual. Aquesta resclosa va ser construïda a principis del segle XX, tot i que segurament ja n’hi havia una antigament. Està construïda amb pedres de riu rodones de grans dimensions i argamassa i segurament fou reconstruïda després de la gran gainada de l’any 1921, quan el Gaià va sortir de mare i inundà camps i conreus, prenent tot el que hi havia al seu davant, fins i tot el pont de la carretera de la Riera. Molta canalla s’hi havia banyat i moltes vegades, per tal d’incrementar el cabal d’aigua de la sèquia, els regants posaven pedres, fustes i fins i tot sacs de sorra a la part de dalt de la resclosa per aixecar l’alçada de la presa i recollir així més aigua.

DSC_0007 DSC_0003

DSC_0036

Vam seguir per la sèquia -o “síquia”- fins a la mineta d’Altafulla, situada a pocs metres de la resclosa. Aquesta construcció, que funcionava com un sifó, feia arribar les aigües del Gaià a la banda esquerra del riu, fent-la passar per sota de la llera, ja que la sèquia estava situada al costat dret.

IMG_20191013_120804

 

Seguint el recorregut, vam passar pel costat de la bassa del molí del pas i ens vam parar al sifó i la resclosa del pont de ferro, avui desapareguda. Aquesta obra d’enginyeria hidràulica és l’última captació d’aigua que servia per regar les hortes de la zona del vinyet. Consistia en portar l’aigua del marge dret a l’esquerre per sobre de la llera del riu, a diferència de l’anterior mineta, amb un canal fet dins de la resclosa. A banda i banda del canal de la resclosa, hi havia en un costat una tollada feta amb grans carreus que feia pujar l’aigua fins al nivell més alt perquè corregués avall a través de la canal que travessava el riu i a l’altra la mina sifònica, en forma de caseta i feta amb grans lloses i coberta de terra.

DSC_0030

Vam poder gaudir de les explicacions del Joan Carles Blanch durant tota la sortida, dedicada a aquestes estructures d’aprofitament d’aigua en un tram final del riu amb molt poca aigua des de sempre. Les raons i discussions per l’aigua entre moliners i regants i la divisió de l’ús de l’aigua entre dia i nit va ser habitual en aquestes terres, on l’aigua era un bé preuat. Aquestes estructures i restes ens permeten dibuixar la vida al voltant del Gaià.

IMG_20191013_124839

 

 

Un dia fantàstic que va acabar amb un bon vermut a l’hort de la Sínia!

IMG-20191013-WA0029

Per a més informació, podeu consultar les fitxes de les diferents estructures a la base de dades de l’inventari: https://terresdelgaia.omeka.net/ o consultar l’article de Joan Carles Blanch titulat “Les sèquies del Gaià (tram final del riu). L’aprofitament de l’aigua del Gaià del tram final del riu. rescloses, sèquies, minetes, sifons, basses i molins”, La Resclosa, 15 (2011), p. 167-183. Disponible a: https://www.raco.cat/index.php/Resclosa/article/view/258016/345581

 

El molí de Pinyana

Aquest mes destaquem el molí de Pinyana, nou element entrat a la base de dades de l’inventari fluvial del riu Gaià.

Un molí pertanyent al terme municipal de Querol i documentat des del segle XII. Actualment es conserven restes del basament inferior d’un edifici que podria haver estat un molí, possiblement el de la torre de Pinyana. La seva situació sembla indicar un desguaç al riu i una bassa, actualment ocupada per un camp de conreu.

Per a més informació i per veure la geolocalització exacta podeu consultar la fitxa completa a: https://terresdelgaia.omeka.net/items/show/122

Pinyana

Pòster a RECERCAT

A principis del mes de maig va tenir lloc a Cervera -capital de la cultura catalana del 2019- el RECERCAT, unes jornades dedicades a la cultura i recerca local dels territoris de parla catalana, organitzades per l’Institut Ramon Muntaner (IRMU).

Aquestes jornades tenen com a objectiu:

  • Donar a conèixer a la resta de la societat civil l’activitat dels centres, instituts d’estudis i altres entitats culturals.
  • Facilitar l’accés a les publicacions dels centres.
  • Fomentar la comunicació i el contacte entre els centres dels diferents territoris de parla catalana.
  • Reconèixer la important tasca que realitzen aquestes entitats per a la recerca i la seva posterior divulgació en els territoris de Parla Catalana i també reconèixer la trajectòria d’una persona vinculada al món dels centres d’estudis a través d’uns premis.

En aquest marc vam presentar un pòster sobre la feina feta fins ara a l’Inventari del Patrimoni Fluvial del Gaià. El podeu veure a continuació:

lona-Recercat _TERRES GAIÀ-19

L’antiga central elèctrica de Querol

Voleu saber una mica més sobre l’antiga central elèctrica de Querol que visitarem aquest diumenge en les Jornades Europees del Patrimoni?

Central Elèctrica del Gaià
L’Elèctrica del Gaià es trobava al terme municipal de Querol, a l’indret conegut com l’estret del Molinot, ubicada en un antic molí dedicat al tèxtil. Era propietat de Joan Forcada Baixeras, el qual començà en el negoci elèctric amb un motor de gas pobre instal·lat al poble del Pla de Santa Maria cap a l’any 1913.
Anys més tard, entre 1915 i el 1917, instal·là la central al costat del Gaià. L’aigua era conduïda a través d’una séquia subterrània que generaven un salt de 12 m d’alçada i accionaven dues turbines connectades per mitjà de corretges a 2 alternadors amb les excitatrius. La producció era de 100 kWh.
El temps de funcionament era tot l’any, exceptuant els mesos d’estiu en què no s’obtenia la força necessària per fer-la funcionar a causa de la poca aigua que portava el riu; llavors actuava com a empresa revenedora de l’energia de Riegos.
De primer se subministrava electricitat al Pont d’Armentera i de mica en mica s’anà estenent cap a Querol, el Pla, Figuerola, Rocafort i Cabra i més tard a Conesa, Savallà, Biure, Fiol, Pontons, el Pla de Manlleu, Forès, Belltall…
Cap als anys setanta deixà de funcionar i es traspassà a Fecsa tota la xarxa elèctrica i el personal. (GASCÓN-RIBÉ, 2007).

Querol

En el conjunt de les edificacions de la central elèctrica, s’hi troben les restes de l’antic molí draper, en un dels desaigües de la central hi ha l’empremta deixada en el travertí (tosca) per la roda vertical, que feia anar les maces o nocs, la roda tenia un diàmetre de 3,80 m.
La central elèctrica fou construïda en dues fases, en la primera s’hi instal·là una turbina Francis de cambra oberta o cup de pressió, amb un cup de 6 m de llarg, 2 m d’ample i 7,20 m de profunditat. Posteriorment, és va construir un nou cos amb una segona turbina, també Francis, però aquesta de conducte forçat, més petita que l’anterior. Les dues turbines feien anar dos alternadors per la fabricació d’electricitat.

Bibliografia
ALAYO i MANUBENS, Joan Carles (2007). L’electricitat a Catalunya. Lleida.
GASCÓN, Vicenç – RIBÉ, Ernest (2002). La Cooperativa Elèctrica de Valls. 1924-1948. Institut d’Estudis Vallencs. Valls.
BOADA i VIVÓ, M. dels Àngels (2016). La indústria llanera al Pont d’Armentera. 1877-1887.
JIMÉNEZ i GUITED, Francisco (1862). Guía fabril e industrial de España. Madrid Librería Española – Barcelona Librería del Plus Ultra.

Si voleu més informació i imatges podeu descarregar-vos la fitxa: Fitxa Molinot

I us esperem aquest diumenge a la visita!

Un perfil longitudinal dels molins del Riu Gaià

Avui us presentem una primera aproximació de la situació dels molins al llarg del riu Gaià feta pel Narcís Carulla i el Pep Zaragoza. És un perfil longitudinal i en alçades de llera que resulta molt revelador per situar tots aquells elements patrimonials vinculats a l’aprofitament hidràulic històric del Gaià.

En aquest perfil hi trobem situats els molins fariners o de paper principals, rescloses i anclatges (o restes), les fonts importants pel seu cabal i regularitat i els nuclis urbans més propers. Des de la platja de Tamarit (a 0 metres sobre el niell del mar) fins a la Font de l’Aiguadolç a Santa Coloma de Queralt (a 712 metres sobre el nivell del mar) passant per una gran quantitat d’elements i estructures ens podem fer una idea molt clara de l’aprofitament hidràulic d’aquest riu, el Gaià.

mapa

Per a més detalls es poden consultar les taules següents, on es detalla la distància de l’element des del punt de sortida en metres ( la plata de Tamarit) i l’alçada de la llera sobre el nivell del mar en metres.

Encara queda molta feina per fer però seguim amb moltes ganes! Us convidem a donar un cop d’ull a la base de dades dels elements patrimonials inventariats fins al moment. La podeu consultar a l’enllaç següent: https://terresdelgaia.omeka.net/

Un riu, un territori

Recorrem la ruta dels molins fariners de Santa Coloma de Queralt

Interessant sortida i  descobertes sorprenents. Aquest seria el diagnòstic d’una agradable passejada, un dia de mooooooooooolt fred, des de la mina de naixement del riu Gaià (un d’ells, ara no entrarem en polèmica), fins al molí del Sol, camí de Sant Gallard. Malauradament el temps i la curiositat se’ns va tirar al damunt i no vam poder al final. Des de Santa Coloma a  Sant Gallard, una distància de poc més de 2,5 km,  hi ha  6 molins en un desnivell total de 70 m. Estructurats de dos en dos. Els molins estant documentats a les primeries del segle XIII, excepte el Molí del Sol, de mitjans segle XVIII. Observant i resseguint el camí de l’aigua, deduïm que es tracta d’un sistema molt estudiat, pensat i treballat per aprofitar tota l’aigua i la seva força en una zona de cotes baixes i poc cabal. Les explicacions del nostre guia, – gràcies Pepis!, i les aportacions dels caminants, algun geòleg, arqueòleg, historiadores, mediambientalistes…petits experts i entusiastes que van fer més enriquidora encara la sortida, ens van mostrar que estàvem davant un patrimoni excepcional.

De bon matí ens vam trobar uns quants de les terres baixes i  mitges del Gaià. A Santa Coloma ens esperaven els companys de les terres altes amb el Pepis, la Carme Casas i un empleat municipal, que ens van mostrar una gran meravella, la mina quer recull l’aigua que brolla incansablement del subsòl i dóna les primeres aigües al Gaià. Una mina soterrada i actualment no visible que queda amagada sota les instal·lacions de la piscina municipal. La coberta data probablement de finals del segle XVI quan l’aigua va ser canalitzada cap a la Fonts de les Canelles o Font dels Comtes.

IMG-20171229-WA0002Després vam començar el recorregut pel camí de l’aigua, des de la resclosa l’Escorxador  (o peixera segons la documentació medieval) per la riba esquerra, i ja les primeres aigües del Gaià s’aprofiten per regar uns horts.  Les boixarreres, forats al fons de la bassa dels molins que permeten portar l’aigua cap al següent molí.  Els estelladors, comportes per  tornar l’aigua sobrera al riu. Que no se’n perdi ni una gota. Un exercici de vocabulari.

Arribem al Moli Nou, no sense intentar deduir on devia ser el molí medieval de Piquer, citat per la documentació i sense restes prou probatòries del seu emplaçament. Damunt el Molí Nou hi ha les restes de la bassa, actualment reomplerta amb terra. Seguim la canalera de sortida de l’aigua i passem per un aqüeducte que genera les primeres “polèmiques” sobre datació històrica i usos. El Pepis ens explica que la Gaianada (rubinada) de Sant Cin

to de 1926 es va endur  tres arcs de l’aqüeducte.

Seguim i descobrim un resclosa petita, estelladors i abullons per desviar l’aigua sobrera de nou cap al riu.

IMG-20171229-WA0003Des d’allà vam resseguir els molins, el de la Torre, el de Pucurull, el de Petronillo i el del Sol. Proveïts de fotografies aèries i una còpia d’un fantàstic plànol de l’any 1750 que mostra els molins i les seves basses, equipament proporcionat pel nostre guia, i que ens va permetre deduir tot allò que ja no es pot veure,  redescobrint  els enginys per desviar l’aigua sobrera, per nodrir les sèquies, per aprofitar l’aigua, en definitiva. Restes patrimonials difícils de veure abans de la riuada del 2015.

Sorprèn  la factura del molí de la Torre, del qual, com indica el nom, en queda una gran torre. L’edifici feia 17 m.  Una edificació que s’enfonsa fins a vuit metres, on s’observa la sortida del carcabà i el “soterrani” on hi havia les moles.

Mira que hi hem passat unes quantes vegades pel costat dels molins quan fem la Marxa de les Terres del Gaià, fins i tot n’hem visitat algun, i la de coses que vam descobrir !

Debats sobre les datacions, reformes, documents que els citen, la història dels seus habitants, dels seus propietaris, els Comtes, el monestir de Santes Creus i… a mi em queda un gran dubte Per què hi havia tants molins en aquest petit sector? Eren tots per moldre gra? I en aquest cas… tanta quantitat? D’on venia el gra? A qui proveïa?  Se’ns ha girat feina !!

Maribel Serra

Vocabulari

  • Estellador o bagant: comporta que menava directament l’aigua de la sèquia  al riu. De vegades a través  de una mina de desguàs o abullo.
  • Boixarrera: forat al fons d’una bassa, sèquia o rec, per desviar l’aigua (per exemple als horts ) o portar-la cap al moli de més avall.
  • Boixa o tatxot: tros de fusta de forma cilíndrica o lleugerament cònica recoberta de roba o sac que tapa la boixarrera perquè no vessi (també anomenada tatxot).

Mapa

Fragment del “Mapa fet per Gili del terme de Santa Coloma de Queralt y de Vellprat en lo any 1750”. Arxiu de la Corona d’Aragó. Des de Santa Coloma de Queralt (part inferior), podem resseguir varis molins: el Molí Nou, el Molí de la Torre, el Molí del Pucurull, el Molí del Sol i el Molí del Miquel.

Presentem el projecte a la Jornada d’Etnologia a les comarques de Tarragona

El proper dissabte 16 de setembre Reus acollirà l’edició 2017 de la Jornada d’Etnologia a les comarques de Tarragona organitzada per l’Institut Tarragonès d’Antropologia. En el marc d’aquesta jornada presentarem el projecte d’Inventari del patrimoni fluvial del Gaià en l’apartat de Laboratori d’idees.

La jornada es celebrarà a l’Arxiu Municipal de Reus (C/ Sant Antoni Maria Claret, 3) de 9:30 a 17 hores.

Trobareu més informació al següent enllaç: https://etnologia.blog.gencat.cat/2017/09/05/jornada-etnologia-tarragona/ i si hi voleu assistir, heu d’omplir el formulari d’inscripció.

Programa