Per arribar-hi haurem de baixar i tornar a pujar. V marxa de les Terres del Gaià (III)

Querol

Per arribar-hi haurem de baixar i tornar a pujar. El riu de caminadors s’ha desfet i cadascú s’ha retrobat amb el seu propi ritme i les seves forces. Quan arribo al cim –restaurant Sant Jordi- el poble ha estat ocupat per la meva tribu: persones vingudes d’arreu del Gaià que vesteixen una samarreta lila, barret i pantalons de coloraines. L’ajuntament ens rep i compartim impressions del viatge. Ens espera la casa de colònies situada al costat de l’església. Bon àpat i bona sobretaula. La lesió de l’Antonio, el nostre cuiner i animador de capçalera, ha fet que haguem de cercar alternatives. Sort que el nivell ha continuat ben alt. La nit acollirà els somnis dels caminadors. Esmorzar potent i nous xirucaires que s’afegeixen al grup. Hi veig el Conurva, la Bernadette i uns amics que l’acompanyen. De Querol al Pont d’Armentera el camí ha estat senyalitzat recentment. Encara queda molta feina a fer. Hi ha alguns punts que s’han de condicionar. L’Enric ens ho explica i tots hi posem cullerada. Passem per Mas Boixanc i se’ns entelen els ulls de tristor en veure el seu estat d’abandonament. Quan travessem el riu passem moments de perill. Baixa força aigua. L’any passat encara va ser més espectacular ja que plovia. Pugem un esgraó de la Serra del Lluïsot i, mirant enrere, ens adonem que el riu ha esdevingut un riu d’arbres: el verd clar del bosc de ribera es diferencia perfectament del bosc mediterrani que l’envolta. Fa meandres i es perd en l’horitzó. Pugem i baixem per la muntanya. Arribem als dos pins gegants. Ens hi abracem. Pas difícil entre la roca i un toll d’aigua misteriós, selvàtic. Passat l’ensurt el bosc es torna espès. Trobem l’antiga central elèctrica de Querol i dels pobles de la rodalia. Sèquies i rescloses.

Entre Querol i el Pont d'Armentera

El Pont d’Armentera

Al Pont ens esperen amb la megafonia posada. Entrem pel carrer dels Estenedors. Sardanes i un petit refrigeri. Fotografies i paraules encoratjadores. Ens demanen que no ens aturem, que fem via, que fem just per dinar. En passar pel cafè, però, no ho puc evitar. M’encanten aquests antics espais de sociabilitat. Hi entro. El camí fins a Santes Creus permet adonar-nos de les grans planes conreades. Fan molt de goig. El bosc de ribera protegeix la silueta del riu. Apropar-se a Santes Creus caminant, a poc a poc, és de les coses més boniques de l’excursió. Sembla que les converses minvin i que cadascú agafi el ritme del seu pas, lliurement. El sol crema. La vinya és omnipresent. L’Albert d’Altafulla aprofita algun embús per mirar ocells amb els prismàtics.

Entre camps sembrats i boscos, comptant castells. V marxa de les Terres del Gaià (II)

La Baixa Segarra

Camps sembrats, hortets a tocar del riu. Camí i senyals que ens porten cap al mar. El grup s’estira i sembla que agafem velocitat. Però, no. A cada revolt s’amaga una sorpresa que convé comentar amb el veí i, si és possible, desviar-se una mica del camí per guaitar dins d’un pou de glaç, un antic molí o pujar dalt d’una roca que permet unes vistes fantàstiques. Paro la orella i escolto la conversa entre l’Hèctor i l’Antoni: Santa Coloma en Transició prepara uns camps de treball de cara a l’estiu per a fer actuacions de millora al camí que porta a la resclosa. Els projectes també caminen amb nosaltres cap a la desembocadura. Es coneixen, dialoguen, troben punts en comú i sorgeixen idees de col·laboració. Les planes de la Baixa Segarra ens porten –sense que s’hagi produït cap baixa- a Pontils.

Pontils

Abans d’arribar-hi voltem cap al Torrent de Biure passant pel Mas del Tous. No és un tomb banal. Arribem a un espai d’una pau de postal. El riu planeja entre els arbres fins que de sobte la muntanya s’acaba i l’aigua cau lliurement uns metres fins a caure al Toll de la Resclosa. La vista des de dalt és molt bonica. Fetes les fotografies pertinents, pugem per tal de salvar la muntanya escarpada. Arribem al cap de poc a Pontils triomfants, fa baixada. Un gran casalot, can Rossell, atreu les mirades dels caminadors. El rellotge solar ens indica que anem la mar de bé, que no ens cal res més que anar fent. A la plaça Major, petita parada i seguim.

Es respira alegria. Com diu el manifest llegit no caminem “pas per nostàlgia. Hi som pel plaer de convetir-nos en riu, en riu de gent que acompanya l’aigua en la seva baixada fins a les terres planes. No ho fem per recordar que un dia aquests pobles van ser. Caminem pel present: pel gaudi d’anar a peu i ser Terres del Gaià. I ho fem per reivindicar aquest tros de món. Som aquí pel futur.” Doncs bé, esperem que en el futur el tram que vam fer per carretera des de Pontils fins a meitat de camí de Santa Perpètua del Gaià el puguem fer per camí.

Santa Perpètua de Gaià

Sta Perpetua de Gaia

Diuen que el primer tram de la marxa és el més espectacular. Si teniu algun dubte aneu a Santa Perpètua i no pareu fins al Pont d’Armentera: castells, natura, antigues construccions hidràuliques, flora i fauna de reportatge de diumenge a la tarda. Santa Perpètua, des de sota, des del camí que va de la resclosa del Molí del Soler als hortets, fins a la Font del Vadó, on dinarem, és espectacular. L’església i una torre –restaurada- de l’antic castell coronen un poble urbanísticament peculiar. Les pujades i les baixades dels seus carrerons descansen a tocar del riu, amb un bosc de ribera, uns antics rentadors i una esplanada on dinar i fer la migdiada. Dinem, compartim i algú aprofita per tancar els ulls. Mitjons estesos i xiruques sense peus. Resseguint el camí de l’Estret de Roques Altes no podem deixar d’aturar-nos i mirar enrere per contemplar el poble que deixem. El Molí de Seguer ens indica que som a mig camí de Querol. A Cal Camadall ens surten a saludar. Sentim la presència del Gorg Negre, l’estret on volien instal·lar l’embassament del Gaià. Ja divisem Querol, sota el Montagut, amb el seu castell i els records de lluita veïnal contra un projecte que pretenia construir 1000 habitatges sense comptar amb el passat, el present i el futur del territori i la seva gent.

Jordi Suñé Morales i Maribel Serra

Neix el riu, neix la marxa. V marxa de les Terres del Gaià (I)

Caminar, ser riu, ser Terres del Gaià. Oblidar les presses, deixar que les cames facin la seva, avall. Parlar, explicar i escoltar. Aprendre coses, un fotimer.

Ben d’hora, ben d’hora, apropar-se a cal Cantero i esperar l’autobús. Hi són la Cristina, el Valentín, la Pastu i el Joan. Els escarabats estem preparats. Arriba l’autobús. Ja ha passat per Altafulla. Saludem el Lluís, que és qui porta els números, l’Alba i altres mosquits i alguns “gateros” amb cara de son. Enfilem cap a la Riera de Gaià. A la rotonda ens esperen el Joan Carles de la Fonda, l’Hèctor, l’Albert i altres veïns amb ganes de no fer tard a l’esmorzar, que la gana apreta. Al Catllar recollim, entre d’altres, al Joan –el nostre expert en embassaments i altres infraestructures semblants-, l’Antoni i la seva càmera de fotos. A Santes Creus ens esperen la Maribel i tota la colla del Casalot. Al Pla de Santa Maria pugen l’Enric, el seu fill esportista i altres membres de la Xiruca Foradada. Som-hi, Santa Coloma de Queralt ens espera. Tots cap al bar. Qui ha demanat bacallà? El Carles i seva furgo ens salven de portar el pes de les grans motxilles als esportistes que només caminem un cop a l’any.

Les Fonts

Inici de la marxa

A les Fonts de les Canelles, a Santa Coloma de Queralt, on simbòlicament neix el nostre riu, ens espera més gent. Ens reconforten les retrobades –la Pilar, el Galo, l’Oriol, la Mercè, etc-, les presentacions –el Toni, la Montse i la Montserrat-, les abraçades, la fresca del matí i les ganes de començar. Que no faltin les fotos i les pancartes de l’Hèctor –la de Salvem el Gaià la podríem planxar, no?-. Les autoritats ens saluden oficialment. Ens agrada, ens sentim acollits. I llegim el manifest. Jo l’escolto, discret, en un racó, i se’m posa la pell de gallina: “Per cinquè any consecutiu desenes de persones de les Terres del Gaià recorrem els camins que ens porten al mar des de Sant Coloma de Queralt. Resseguim el nostre riu, redescobrim els pobles, aprenem el nom de les plantes, la toponímia, coneixem gent, admirem el paisatge i les antigues construccions rurals, riem i compartim àpats cuinats amb productes de la terra. Escoltem biòlegs, caminadors, esportistes, empresaris, enòlegs, artistes, escriptors i gent de tota mena que ens dibuixen un riu diferent de com l’havíem conegut.”

Jordi Suñé Morales

El Gaià. Un riu ple de futur

Aquest és el manifest que es va llegir durant la V Marxa de Terres del Gaià, en les tres etapes, el 2, 3 i 4 de maig de 2014.

—————————-

Per cinquè any consecutiu, desenes de persones de les Terres del Gaià recorrem els camins que ens porten al mar des de Sant Coloma de Queralt.
Resseguim el nostre riu, redescobrim els pobles, aprenem el nom de les plantes, la toponímia, coneixem gent, admirem el paisatge i les antigues construccions rurals, riem i compartim àpats cuinats amb productes de la terra. Escoltem biòlegs, caminadors, esportistes, empresaris, enòlegs, artistes, escriptors i gent de tota mena que ens dibuixen un riu diferent de com l’havíem conegut.

Per cinquè any consecutiu som aquí i no ho fem pas per nostàlgia.
Hi som pel plaer de convertir-nos en riu, en riu de gent que acompanya l’aigua en la seva baixada fins a les terres planes. No ho fem per recordar que un dia aquests pobles van ser. Caminem pel present: pel gaudi d’anar a peu i ser Terres del Gaià. I ho fem per reivindicar aquest tros de món. Som aquí pel futur. Volem un territori viu, amb una economia sostenible, on es pugui viure de la terra, del turisme, on s’instal·lin empreses, serveis i noves tecnologies.

Al llarg d’aquests cinc anys hem vist millores
–impulsades per diferents administracions i entitats- que ens fan omplir d’esperança: la recuperació del castell del Catllar, les Jornades d’Estudi i Divulgació de les Terres del Gaià, la senyalització del Camí de les Terres del Riu Gaià, l’arranjament de camins, les obres del castell de Santa Perpètua, el cabal ecològic, etc.

Durant vint anys vam viure d’esquenes al riu.
El vam convertir en un abocador en la seva part baixa i vam despoblar l’Alt Gaià. Ara, el riu ha esdevingut un tret d’identitat d’aquest territori ubicat entre el Penedès i el Camp, entre la Segarra i el mar. El riu connecta tres comarques, ajunta caminadors de diferents pobles, atreu ciclistes, inspira a poetes, dóna nom a desenes pobles, associacions i projectes. El riu crea sinergies i dóna peu a noves propostes. Cada vegada el riu és menys aigua i més territori.

Llarga vida al riu Gaià i les seves Terres!

Terres del Gaià, 2, 3 i 4 de maig de 2014

Marxa a peu pels pobles de les Terres del Gaià per a reivindicar la conservació i protecció d’aquest territori i el cabal ecològic del riu


Santa Coloma de Queralt
Sant Gallard
Biure de Gaià
Pontils
Santa Perpètua de Gaià
Querol
El Pont d’Armentera
Santes Creus
Aiguamúrcia
Vila-rodona
Vilardida
Montferri
Bràfim
Vilabella
Renau
El Catllar
La Riera de Gaià
Ferran
Altafulla
Tamarit

Recordant la marxa Terres del Gaià del 2012

Aquesta any fem ja la 5à edició de la marxa Terres del Gaià, per anar escalfant motors us deixem aquí un breu article que es va fer sobre la marxa de l’any 2012.

Perquè fem la marxa

La III Marxa Terres del Gaià es va fer els dies 28,29 i 30 d’abril, des de Santa Coloma de Queralt, on neix el Gaià a la Font de Les Canelles, fins al que en queda de riu, a la desembocadura, a l’alçada de Tamarit. La Marxa és una bona manera de reivindicar i donar a conèixer el territori que travessa el riu Gaià, amb els seus valors patrimonials i ecològics. L’objectiu, però, no és tant el de fer un trèking com el d’anar coneixent la gent i el territori mentre caminem, en un ambient, s’ha de dir, festiu. Sempre hi ha algú que té alguna cosa per explicar o per mostrar. La Marxa és decididament interdisciplinària!

Es vol una Marxa oberta a tothom, i per això s’organitzen els àpats i el dormir, tot i que cadascú pot escollir si fa tot el recorregut o alguns trams. Fins ara, sempre s’ha dividit en tres etapes que han anat canviant en les diferents edicions, amb la intenció d’anar trepitjant el vast territori que s’obre a banda i banda del Gaià.

Sortint de Santa Coloma

La sortida, amb certa fresqueta, per no dir directament fred, va ser a quarts de deu del matí. Enguany, la primera etapa era en dissabte, a diferència de les edicions anteriors. Això va facilitar que fóssim una cinquantena llarga de bon començament. Amb bon ritme – tot just arrencàvem  – vam passar per Sant Gallard i travessant el riu per primera vegada amb una mica de saltiró, cap a Pontils.

Fotografia de Maria Rosa Ferré del castell de Santa Perpètua de Gaià
Fotografia de Maria Rosa Ferré del castell de Santa Perpètua de Gaià

Aquest cop, amb temps, ens vam permetre el luxe de donar el tomb per la Riera de Biure i arribar-nos a Pontils per la Resclosa que queda al damunt del poble, una birgueria i perdoneu el col·loquialisme. Amb gana ja, cap a Santa Perpètua, on hi ha un dels castells (torre) més antics del país (segle X). L’expedició es va dividir entre els que van seguir la carretera i els agosarats que pel camí del riu, van salvar la resclosa i arribaven al poble pels hortets de la part baixa. Bon dinar amb pa amb tomàquet, embotit, vermutet, vi del bo…visca els encarregats de la intendència! que, entre altres accions reeixides, van fer un bon arròs a la nit, arribats a la casa de colònies de Querol, després d’una tarda de pujades i baixades.

Al dia següent som-hi ! amb forces i decisió

A afrontar l’etapa més dura: vora 30 km des de Querol a Salomó. El primer tram s’allunya molt del riu perquè l’estat dels camins no permet fer-ho, de moment, d’altra manera. Enfilant-se al Montagut i agafant el GR fins a Santes Creus, on una parada tècnica al Casalot va permetre fer una cervesa i recuperar l’ànim.

En aquest punt s’afegiren caminants amb ganes de menjar el banquet de pollastre que ens esperava a Vilardida. I després, molt de sol per recuperar-se. A la tarda, amb un camí més planer i una bona colla de caminants s’arribava a Salomó cap a les 7 de la tarda. Final de jornada amb una bona dutxa i bon sopar, que els herois i heroïnes que van fer tants quilòmetres van agrair.

I ja som a l’últim dia

L’alcalde de Salomó va acomiadar els expedicionaris que prenien el camí cap a la costa, passant vora el pantà de Repsol, que té l’aigua del Gaià segrestada. En una etapa distesa i amb molta conversa arribàvem al Catllar amb temps per fer una bona fideuà multitudinària i en acabar, desplegar la pancarta “Salvem el Gaià” acompanyada de les paraules de l’alcalde. A la Torre d’en Guiu, però, no baixava l’aigua que ens haguera agradat veure. I després de dinar, amb molta mandra i amb ganes de migdiada al sol, cap a la platja. Ara ja si que ho teníem gairebé fet! les ganes de veure el mar ens feien oblidar el cansament.

Vora la Riera de Gaià ens va venir a trobar l’alcade d’Altafulla i de seguida, vam ser al tram final del riu, on tornàvem a veure aigua i gaudir del passeig per una aquesta bonica arbreda. Arribats al mar algun valent s’hi va banyar, val a dir que jovenets. I vam desplegar per últim cop, la pancarta que vol fer reviure el riu. El nostre riu.

Desembocadura del riu Gaià a la platja de Tamarit. Foto de  Secció Natura UES
Desembocadura del riu Gaià a la platja de Tamarit. Foto de  Secció Natura UES

Esperem, l’any vinent, repetir-ho, amb molts més. I compartir a més del camí, l’estima per  aquesta terra.

Les Bases

Aquesta marxa ha estat la darrera expressió d’un conjunt de trobades, jornades de debat i   d’altres activitats que, en els darrers anys, s’han fet per la recuperació i la preservació de la zona que s’articula al voltant del riu Gaià. Associacions culturals, mediambientals, universitats, algunes administracions públiques, i sobretot persones individuals, han anat treballant conjuntament sobre objectius generals com la recuperació del patrimoni històric i la preservació mediambiental del riu. Un dels eixos del moviment ha estat, i encara és, la reivindicació del cabal ecològic del riu, la preservació de la llera i la qualitat de l’aigua, a més de la protecció del territori contra plans urbanístics agressius.

Una de les primeres expressions col·lectives que es van fer de cara a unir esforços en la lluita per aquests objectius comuns, eren els Fòrums de les Terres del Gaià. Aquestes trobades es van celebrar, de manera itinerant, entre els anys 2005 i 2010. En el darrer dels fòrums, celebrat al Pont d’Armentera, es van assentar les bases de la que, finalment, esdevindria l’Associació de les Terres del Gaià, recentment constituïda.