Moli Paperer de Seguer, Santa Perpetua de Gaià .
El moli paperer de Seguer, anomenat La Fabrica, era propietat d’Antoni Marenyá , com consta al cens de fàbriques de paper de Catalunya de l’any 1775. Segons dit document, s’hi podien fabricar 2400 raimes de paper a l’any.
L’edifici segueix la tècnica de la crugia, (https://ca.wikipedia.org/wiki/Crugia ) que estructura l’espai entre murs de carrega, voltes i embigats, que descansen sobre les parets. En la planta sota coberta o mirador, les parets són substituïdes per pilars d’obra que aguanten una coberta d’encavallades i bigues de fusta.
La planta del Moli de Seguer, està formada per res crugies paral·leles amb embigats de fusta i revoltó de guix; i una crugia transversal ortogonal a les anteriors, resolta amb una volta de canó amb llunetes, feta de carreuons de travertí.
Les parets mestres de la planta baixa i pis son de “paredat” de pedra lligada amb argamassa. Lles parets de mirador eren de tàpia, actualment desaparegudes.
L’aigua que feia funcionar el moli, era conduïda per una síquia , que baixava des de Santa Perpètua fins la bassa que hi ha damunt del moli. Es conserva quasi tota, encara que en molts trams està coberta de vegetació i runa.
Planta i seccions del Moli de Seguer.
Madurell cita un document relacionat amb una manufactura papelera localitzada a la Parròquia de Seguer: “Pere Rius, fabricant de paper, habitant a la Vila de Capellades i abans en el lloc de Seguer, pertanyen a la parròquia de Santa Perpetua, de l’Arquebisbat de Tarragona”
Filigrana o marca d’aigua de Pere Rius, paperer de Seguer l’any 1774.
Hi ha una altra referència al molí. L’any 1808, Francesc Palá, paperer de Carme, comarca d’Anoia, arrenda el moli paperer de Seguer. La fabricació de paper devia ser bona, perquè durant aquells anys s’adequaren les golfes de l’edifici de l’antic molí, que es troba per sota la Fàbrica, per assecar el paper, ja que l’espai del mirador s’havia quedat petit.
Filigrana o marca d’aigua de Francesc Palá, paperer de Seguer l’any 1808.
Bibliografia:
Madurell i Marimon,Josep M. El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història .
Fundació Salvador Vives Casajuana. Barcelona 1970.
Valls i Subirà, Oriol. El papel y sus filigranas en Catalunya. The Paper Plublications Society.
(Labarre Fundation) Amsterdam. 1970.
Glossari.
Carreuó.- carreu petit, especialment el que només te una o dues cares adobades.
Crugia.- Espai comprés entre dues parets d’una casa.
Embigat.– Conjunt de bigues que formen un sostre o sostenen la coberta d’un edifici.
Filigrana.-
1. Marca o contrasenya del paperaire, feta amb fils de plata o de coure molt fins, cosida sobre el sedàs de la verjura de la forma o motlle de fer el paper a mà
2. Empremta o senyal transparent que els fils deixen al full de paper. Hi ha qui en diu marca d’aigua.
Lluneta.- Petita volta en forma de mitja-lluna definida per un arc vertical i la intersecció amb la vota de canò, en fer aquesta una obertura per a donar-li claror.
Mirador.- Local, generalment a l’últim pis dels molins, on s’estén el paper per assecar-lo
Paret mestra.- Cadascuna de les principals i més gruixudes d’un edifici que carreguen el pes de les embigades, sostenen voltes, arcades, etc.
Raima.- Con junt de 500 fulls de paper o vint mans.
Revoltó.- Petita volta que cobreix el buit o espai entre biga i biga d’un sostre, generalment feta amb dos fulls de rajola o de guix encofrat.
Travertí .- Roca sedimentària calcària continental que es deposita a les emergències càrstiques i petites cascades, a la zona d’expansió de les aigües i, de vegades, al límit de les zones lacustres.
Volta de canó.- Es la volta generada per un arc, anomenat directriu en forma de mitja circumferència , que corre al llarg d’un eix horitzontal o inclinat que passa pel centre d’una línia d’arrencament. Volta cilíndrica ,de mig punt.