VISITA A LA POLLA ROSSA (SALOMÓ)

La Polla rossa (https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3405) és un mas del terme de Salomó, a tocar del riu Gaià, tot i que antigament, quan formava part del patrimoni del monestir de Santes Creus, el mas pertanyia al terme de Montferri (Puigtinyós).

En alguna de les edicions de la Marxa del Gaià hi hem passat a tocar, pel camí de Montferri, i també, algun cop, ens hi hem aturat, corpresos per la seva presència.  Es tracta d’una gran estructura amb doble façana, amb edificis agraris adossats dins un tancat amb alts contraforts, dit “baluard”. La disposició laberíntica de l’actual edifici respon a l’evolució del mas i de les seves necessitats, així com a les vicissituds històriques. Ara no em farem història; esperem que en un futur, en Lluis Badia, un dels propietaris, que porta molt de temps investigant el mas i la seva família, en publiqui unes notícies. Ell mateix diu “la masia actual és el resultat d’un augment de superfície produït al segle XVI (…)Fins al XV no hi havia menjador, formava part de la cuina sense entitat pròpia. Quan el menjador esdevé sala, la masia ha patit una transformació i està formada per tres cossos”. El 1841 el mas es reparteix entre l’hereu, Josep i la seva mare, Rosa. D’aleshores data un inventari que permet fer-se una idea de com era i funcionava la masia. [1]

Vam poder entrar a l’edifici acompanyats d’en Lluís, i descobrir els cups, l’antiga cuina, el celler, trespols sobreposats en nivells diferents i escales  amagades. La planta inferior es dedicà a corrals, feines del camp,  cuina i l’habitació dels masovers (en les últimes èpoques, i un celler al soterrani. Mentre la planta principal es va dedicar a l’habitatge dels amos fins els anys 60. Dalt de tot unes magnífiques golfes i un assecador de cereals.

La història del mas està estretament lligada a la dels seus voltants, com és natural. De les guerres carlines podem rescatar aquesta joia:

“A la masia del Figueres

El foc hi va començar

I al pla de la Polla-rossa

Els canons hi van posar

Lo que va salvar la tropa

Va ser la vora del Gaià”

 

   

     

Fotos Narcís Carulla

Sobre el nom un parell de teories: d’entrada sembla referir-se a l’au, una gallina jove; però probablement, ens decantem per la referència a una pubilla: per extensió una polla vol dir també una noia jove, “una polleta”.

Per darrera l’edifici es baixa cap al Gaià i s’arriba a l’antiga font del lleó, actualment bastant malmesa, tot i que conserva la carassa que li dóna nom. La font recull l’aigua d’una mineta, encara en bon estat, l’aigua de la qual devia ser utilitzada en el regadiu de les hortes i de suport a les necessitats de la casa. Els companys de La Sínia @GaiaVoluntariat van aprofitar la visita per examinar l’indret per si era apropiat per incloure’l en el projecte “Territori salamandra” http://custodiaterritori.org/news/tags/ca/salamandra, i sembla que estan en camí de signar un acord de custòdia.

    

 Fotos Héctor Hernàndez

La foto antiga, la cançó i el croquis proporcionats per Lluís Badia.

[1] Arxiu familiar / Arxiu Comarcal del Baix Penedés

 

3 thoughts to “VISITA A LA POLLA ROSSA (SALOMÓ)”

  1. Hola
    Soc una descendent del Mas de la Polla Rossa, amb dic Rosa Olle Muntal, la meva avia paterna es deia Maria Recasens Badia ( 1877) de Vilabella i es va casar amb el Fransecs Recasens Piñol de Vilallonga del Camp (1874).

    El pare i la mare de la Maria Recasens Badia, es deien Josep Recasens Salvat (1845) i Francisca Badia Virgili (1849) filla de Rafael Badia i Maria Virgili de Salomo

    Estaria molt interesada en pode consultar els llistats de Salomo, ja que en falta completar la resta de la familia anterior. La posterior ja la tinc ,

    Li quedare molt agraida , i si ho hi ha documentació, ha on es pot consultar

  2. Hola, Rosa,
    Em dic Manel Güell Junkert, i també sóc descendent dels Requesens de la Polla-rossa, però m’he de remuntar més amunt, fins els segles XVI-XVII. Era avantpassat meu Mateu Requesens, “fadrí natural del mas Requesens, anomenat la Polla Rossa, de la paròchia de Salomó, quadra de Stes. Creus”, que el 10 d’abril de 1614 signava capítols matrimonials amb Esperança Llagostera (amb qui es va casar, a Creixell, l’octubre següent). Mateu era un cabaler, ja que l’amo del mas era el seu germà Antoni Requesens, fill de Joan Requesens (difunt) i de Tecla (vivint). Aquest Joan Requesens podia haver estat, segurament, el propietari que féu posar la dovella gravada amb l’any 1596, a l’arc del portal d’accés. Qui sap lo! No puc remuntar-me més, perquè la documentació parroquial de Salomó no s’ha pogut conservar….

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.